2. ÍNDEX
1- Què és?
2- Tipus d'anorèxia.
3- Símptomes d'anorèxia.
4- Tractament de l'anorèxia.
5- Prevenció de l’anorèxia.
3. 1- QUÈ ÉS?
L'anorèxia és un conjunt de trastorns greus de la
conducta alimentària, i suposa una pèrdua de pes
provocada pel propi malalt.
4. La majoria de casos són noies entre 17 i 20 anys.
Els pacients no són capaços de reconèixer la seva
malaltia.
Aquesta malaltia va lligada amb alteracions
psicològiques greus, que provoquen canvis de
comportament.
5. 2- TIPUS D’ANORÈXIA
Anorèxia nerviosa restrictiva: és aquella en que
els pacients aconsegueixen un pes baix, a través
d'una dieta molt restrictiva: mengen molt poc, fan
exercici excessiu...
6. Anorèxia nerviosa purgativa: són els pacients
que mengen molt, però recorren a purgacions o
laxants per tal d' eliminar el menjar.
7. 3- SÍMPTOMES D'ANORÈXIA
Hi ha molts símptomes que fan sospitar que una persona pot estar patint
anorèxia:
Pèrdua excessiva de pes en un curt espai de temps.
Sentiment constant d'obesitat i desig d'aprimar-se.
Retard del creixement i desenvolupament.
Alteracions de la menstruació o absència.
Realització d'exercici físic excessiu.
Evitar àpats en companyia.
Marxar de la taula després de dinar.
Amagar el menjar.
Evitar àpats en companyia.
Tendència a la depressió i la ansietat .
Pèrdua de vincles socials.
Autoestima baixa.
Pigmentació groguenca a la pell.
Ungles trencades i pèrdua de cabell.
Alteracions dentals, presència de càries.
Etc.
8. 4- TRACTAMENT DE L’ANORÈXIA
Els objectius principals del tractament són:
Augmentar el pes ràpidament.
Tractar psicològicament al malalt.
És molt important la coordinació entre família i metges implicats.
9. L'ingrés en un centre mèdic és necessari quan:
La desnutrició és molt greu i hi ha alteracions en els signes
vitals.
Quan les relacions familiars són insostenibles i és millor aïllar
el pacient.
Quan s'agreugen els desordres psíquics.
10. 5.- PREVENCIÓ DE L’ANORÈXIA.
Ensenyar als nens hàbits alimentaris.
Menjar en família.
Menjar variat, no excloure aliments.
Establir una bona comunicació dins l'àmbit
familiar.
Els familiars han d'evitar fer comentaris
despectius sobre l'aspecte físic d'altres
persones.
Fomentar l’ autoestima i autonomia.
Facilitar les relacions socials, sentir-se
integrat.