Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Die SlideShare-Präsentation wird heruntergeladen. ×

Article kandinsk ycatala

Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Nächste SlideShare
De lo espiritual en el arte
De lo espiritual en el arte
Wird geladen in …3
×

Hier ansehen

1 von 2 Anzeige

Weitere Verwandte Inhalte

Diashows für Sie (19)

Ähnlich wie Article kandinsk ycatala (20)

Anzeige

Article kandinsk ycatala

  1. 1. TREBALL D’INVESTIGACIÓ SOBRE OA RELACIÓ INTERDISCIPLINARIA ENTRE W. KANDINSKY I A. SHÖNBERG. INTERPRETACIÓ MUSICAL PER PIANO DEL DIAGRA- MA 17 DE W. KANDINSKY.puntuat amb 10MH.
  2. 2. POT L’OBRA ABSTRACTA DE W. KANDINSKY SER INTER- PRETADA MITJANÇANT LA MÚSICA? Kandinsky i Schönberg. L’art abstracte. concepte i esperit. La síntesi de les arts. Per Jaume Coscollar Casamayor. En l’article que segueix voldria donar testimoni d’un conjunt de reflexions personals al voltant de l’art abstracte i de la sintesi de les arts. Les idees que exposaré es fonamenten principalment en les investigacions dutes a terme pel grup alemany Bauhaus(1) en la dècada dels anys 30. Em centraré en l’obra, tant teorica com pràctica, de W. Kandinky. Cal destacar també la gran influència que ha resultat A. Schönberg. Ambdós creadors compartien una visió molt similar de la teoria de l’art a l’hora que eren grans amics. Pot l’obra abstracta de W. Kandinsky ser interpretada musicalment? Aquesta pregunta va rondar-me el cap per primera vegada en una classe de teoria de l’art on es parlava de les avantguardes. El professor va projectar uns diagrames de Kan- dinsky(2) i de seguida m’hi vaig sentir atret. Després d’uns instants d’observació atenta, de manera totalment inconscient, la composició va començar a suggerir-me motius melòdics. Podrien traduir-se aquelles obres diagramàtiques a música? ... Aquestes primeres intuïcions eren del tot innocents ja que en aquell moment no tenia cap mena de coneixement sobre les teories de la síntesi de Kandinsky(3) ni sobre els treballs que havien efectuat altres músics al voltant d’obres gràfiques. ... “¿Cómo podría contestarse la pregunta: <dónde termina el río y donde comienza el mar?>” (7) Aquesta última és una qüestió que he tingut molt en compre i que és present en totes les reflexions posteriors. El fet d’assumir una dualitat irressoluble no implica un retrocès o un límit. Ben al contrari obre un gran ventall de possibilitats. És per això que Kankinsky diu de la música: “ La enseñanza más rica nos la da la música. Con pocas excepciones y desviaciones, la música es, desde hace ya siglos, el arte que utiliza sus medios no para representar fenómenos de la naturaleza, sino para expresar la vida interior del artista y crear una vida propia de tonos musicales. ... El artista, cuya meta no es la imitación de la naturaleza, aunque sea artística, y que quiere y tiene que espresar su mundo interior, ve con envidia cómo hoy se alcanzan natu- ralmente y con facilidad estos objetivos en la música, la más inmaterial de las artes. Se comprende que se vuelva hacia ella e intente encontrar los mismos medios en su arte. De ahí proceden en la pintura, actualmente, la búsqueda de ritmo y la construcción matemàtica y abstràcta, el valor que se da a la repetición del color y a la dinamización de éste, etc.” (11) És possible la traducció d’una obra de Kandinsky del llenguatge gràfic al llen- guatge sonor? ... Quina forma ha d’adoptar aquesta vivència musical? ... También Scönberg intenta agotar esta libertad y, en al camino hacia la necessidad interior, ha descubierto ya verdaderas minas de la nueva belleza. La música de Schönberg nos introduce en un nuevo terreno, en el que las vivencias musicales no son acústicas, sino puramente anímicas. Aquí comienza la <música del futuro>.”(13) ... “Los autores son almas que, endurecidas como cáscaras de nuez, han perdido la facultad de sumergirse en lo profundo de las cosas, allí donde bajo la cáscara exterior se escuchan las pulsaciones.”(14) “Si los poemas en prosa y las piezas teatrales de Kandinsky se titulan <sonidos>, también los títulos de sus cuadros se inspiran en la música: <impresiones> o bien inmediatez de formas gràfico-pictóricas tomadas del mundo exterior; <improvisaciones> o automatismos, expresiones ... ... imprevistas de eventos mentales; <composiciones> o eventos mentales de génesis lenta, pinturas más construidas allí donde el sentimiento es mediado por la consciència. Por su parte, Shönberg titula <Colores> una de las <Cinco piezas para orquesta>, op.16, de 1909, y en 1911, como conclusión de su <Manual de armonia>, teoriza la búsqueda del sonido-color y de una melodía de los timbres”(15) ... “Y de hecho, no son las formas exteriores las que materializan el contenido de una obra artística, sino las fuerzas vivas inherentes a la forma, o sea las tensiones. Si las tensiones súbitamente, como por arte de magia desapareciesen o muriesen, también la obra moriría y, a la inversa, toda conjundión casual de algunas formas se converti- ría en obra de arte. El contenido de una obra encuentra su expresión en la composición, es decir, en la suma interior organizada de las tensiones necesarias en cada caso.”(19) ... D’altra banda l’espectador exerceix el seu dret en front de l’obra. Aquest és lliure en tot moment de dirigir la seva mirada (en el cas de la pintura) i de decidir la profunditat i el temps que vol dedicar a l’obra. Tot plegat em va portar a concloure que aquest factor havia d’èsser present en el nou fet artistic, ja que, el que plantejo és una interpretació (per tant, co- rrespon a la vivència d’un espectador). Amb això vull dir que la música no podia ser escrita. Calia tenir en compte la “improvisació de l’espectador”(25). Un somni personal i compartit; simultani a l’experiència a la que evoca.

×