2.
Prehistòria Edat antiga Edat Mitjana Edat
Moderna
1492 1789
Edat
Contemporà
nia
Edat Moderna
L’Edat Moderna comença amb el descobriment d’Amèrica, al 1492, i acaba amb la Revolució Francesa al 1789
3. L’Espanya dels Reis Catòlics
Monarquia autoritària
Unitat dels regnes de la península
Catalunya durant l’època dels Reis Catòlics
Dinastia dels Àustria
Carles I, Felip II, Felip III
Felip IV: Guerra dels segadors
Carles II: Guerra de successió
Expedicios i descobriments
Els canvis socials
Art i cultura
QUÈ TREBALLAREM?
4.
Al començament de l’Edat Moderna els monarques europeus
van anar imposant la seva autoritat sobre la noblesa feudal.
Els Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, van ser un
model de monarques autoritaris. Unificaren els regnes
hispànics, excepte Portugal, i hi van imposar l’autoritat reial i la
religió catòlica.
L’Espanya dels reis
catòlics
6.
Al començament del segle XV la península ibèrica
estava dividida en quatre regnes cristians: el regne
de Castella, la corona Catalanoaragonesa, el regne de
Navarra i el regne de Portugal.
Amb el matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran
d’Aragó, va tenir lloc la unió de tots dos regnes el
1469
La unitat dels regnes de
la península
7.
Posteriorment, Isabel i Ferran van conquerir el regne
musulmà de Granada el 1492. Més endavant es van
annexionar les illes Canàries, Melilla, Orà i el regne
de Navarra.
La unitat dels regnes de
la península
8.
No obstant això, només va ser una unió dinàstica, ja que tant
la corona d’Aragó com el regne de Castella van conservar les
institucions pròpies, les lleis, la llengua i les fronteres.
La unitat dels regnes de
la península
9.
Catalunya durant l’època
dels Reis Catòlics
El model autoritari dels Reis
Catòlics no es va implantar a
Catalunya, que acabava de sortir
d’una guerra civil entre el rei Joan II
i les classes dirigents.
Ferran II d’Aragó va fer algunes
reformes per evitar enfrontaments:
el monarca havia de regnar seguint
les lleis del principat i havia de
pactar amb els grups poderosos de
cada regne.
Va mantenir les institucions
tradicionals, la Generalitat i el
Consell de Cent, i va crear el
Consell d’Aragó i el càrrec de virrei.
10.
Carles I (net dels Reis Catòlics) 1516-1556
Va heretar: - Castella, Catalunya i Aragó, possessions a Amèrica, la
Mediterrània i el nord d’Àfrica (per part dels avis materns).
-L’Imperi Alemany (per part dels avis paterns
Felip II (1556-1598)
Va afegir el regne de Portugal amb les seves possessions a Amèrica
Felip III (1598-1621)
Durant els segles XV i XVI Catalunya es va empobrir, va quedar al marge
de les grans empreses dels àustria, sense negociar amb Amèrica
ELS REIS ÀUSTRIAS
ESPANYOLS
11.
FELIP IV (1621-1665)
Durant el s. XVII:
Catalunya comença a recuperar-se.
Portugal i Holanda s’independitzen
Castella comença a estar arruïnada per
males collites, epidèmies de pesta, crisi del
comerç amb Amèrica i grans despeses per
mantenir l’exèrcit
Castella demana ajut econòmic i militar als
catalans
Els catalans es van indignar i es van negar
a pagar més impostos
12. Els soldats de Felip IV lluitaven contra França des de
1635
Al 1640 Catalunya es va negar a seguir mantenint els
soldats de FelipIV al seu territori i els segadors que
anaven a Barcelona a buscar feina es van revoltar i
van matar al virrei que era el representant del rei a
Catalunya.
Felip IV ordena la invasió de Catalunya.
Catalunya demana ajuda a França.
Al 1659 acaba la guerra dels segadors amb el Tractat
dels Pirineus i Catalunya perd el Rosselló i la
Cerdanya que passen a ser de França
LA GUERRA DELS
SEGADORS
13. Carles II va morir sense fills.
Carles d’Àustria i Felip de Borbó eren els dos
candidats a la successió.
Catalans, aragonesos i valencians prefereixen a
Carles d’Àustria .
Els castellans es decanten per Felip de Borbó
Comença la guerra de successió entre els dos
bàndols
CARLES II
14.
GUERRA DE
SUCCESSIÓ
França ajuda al bàndol
de Felip de Borbó.
Barcelona es va rendir l’11 de setembre de 1714
després d’un any d’atacs constants
Rafel Casanova (conseller en cap de Barcelona) és
ferit durant l’assalt.
Felip V promulga el Decret de Nova Planta que
suprimia les lleis i les institucions de
Catalunya, prohibia l’ús del català i imposava les lleis
de Castella
Holanda, Àustria i
Anglaterra ajuda al bàndol
de Carles d’Àustria.
16.
A finals del segle XV navegants i aventurers
europeus van fer un seguit d’expedicions que
ampliaren el món conegut. Molts reis, principalment
els de Portugal i Castella, les van finançar.
Els grans descobriments
geogràfics
17.
Els grans descobriments
geogràfics
Aquestes expedicions van
ser motivades per:
Avenços científics i tècnics que
van millorar la navegació.
El desig d’enriquir-se i de
trobar or per encunyar moneda.
La necessitat de trobar noves
rutes marítimes i comercials per
arribar a Àsia.
18.
Cristòfor Colom coneixia les expedicions dels
portuguesos, que van ser els primers navegants que
va arribar a l’Índia costejant el litoral africà, va
presentar al rei de Portugal un projecte per arribar a
les Illes de les Espècies seguint una ruta que
travessava l’oceà Atlàntic.
El descobriment
d’Amèrica
19.
El rei de Portugal li refusà el projecte, i Colom va
buscar el suport dels Reis Catòlics. Aquests van
decidir ajudar-lo i li van proporcionar una nau (la
Santa Maria) i dues caravel·les (La Pinta i La
Niña), així com aliments, armes i gairebé un centenar
de mariners.
El descobriment
d’Amèrica
20. El descobriment
d’Amèrica Les tres naus van salpar
del port de Palos (Huelva)
el 3 d’agost de 1492
i, desprès de dos mesos
de dura
travessia, desembarcaren
a l’illa de San Salvador, al
Carib.
21.
El descobriment
d’Amèrica
Colom creia que havia arribat a
l’Índia, al continent asiàtic; per això
va batejar els seus habitants amb el
nom d’indis.
Tot i que va fer tres viatges més a
Amèrica, va morir el 1506 sense
saber que havia descobert un nou
continent.
El cartògraf Amerigo Vespucci va
ser el primer que va plantejar que
aquelles terres formaven part d’un
nou continent, per això li van posar
Amèrica en honor seu.
22.
La primera volta al món
L’any 1519, el navegant portuguès Fernao Magalhaes
va emprendre un llarg viatge que el portaria a fer la
primera volta al món.
23.
La primera volta al món
Va salpar d’Espanya
travessant l’oceà Atlàntic,
i desprès de costejar tot
Amèrica del sud va trobar
el pas cap a l’oceà Pacífic.
Magalhaes mor a les Illes
de les Espècies, durant el
viatge, i Juan Sebastián
Elcano es fa càrrec de la
tornada a Espanya. El
viatge demostrà que la
Terra és rodona.
24.
Conquesta i colonització
d’Amèrica
La superioritat d’armament
dels conqueridors espanyols, i
el fet que els indígenes creien
que eren enviats de Déu, van
facilitar la conquesta
d’Amèrica.
Dues expedicions van conquerir
fàcilment els grans imperis
precolombins: la comandada per
Hernán Cortés que va sotmetre
l’Imperi Azteca, i la de Francisco
Pizarro, l’Imperi Inca.
25. L’Amèrica colonial
Seguint el model castellà,, els colonitzadors espanyols hi van construir moltes
ciutats, que es comunicaven per mitjà de camins i calçades reials. Van imposar
l’idioma castellà i la religió cristiana.
26.
Comerç ultramarí entre
Amèrica i Espanya
Espanya exportava al nou
continent alguns productes
agrícoles (blat, vi), animals
(vaques i cavalls) i nous
instruments de conreu (arades).
D’Amèrica s’importaven a
Espanya minerals (plata i
or), sucre, cacau i productes
agrícoles fins aleshores
desconeguts a la Península :
blat de
moro, patates, tomàquets, pinya
, etc.
27. Catalunya a l’època dels descobriments
Catalunya va quedar relativament al marge del gran impuls econòmic del comerç
americà, començant així una època de decadència i de feblesa econòmica i
demogràfica.
28.
ELS CANVIS SOCIALS
Monarq
uia
Noblesa i
clergat
Gran burgesia:
comerciants, ba
nquers i grans
artesans
Petita burgesia:
artesans i botiguers
Pagesos
lliures, soldats, mariners
Camperols, treballadors
assalariats
Captaires, lladregots
El rei tenia el poder absolut i disposava
d’un poderós exèrcit. La noblesa i el clergat
són els privilegiats. No paguen impostos.
Apareix una nova classe social: la burgesia,
gràcies a les noves rutes i el comerç amb
Amèrica. Pagaven impostos
La resta de grups socials patien fam en cas
de males collites, treballaven en condicions
molt dures a canvi d’un petit sou, pagaven
impostos i una gran part de la població eren
extremadament pobres.
30.
El progrés científic i
cultural
A l’edat moderna es va produir un
canvi important de la mentalitat de
la gent, que va abandonar la visió
medieval que tenia del món..
La influència de l’Església va
començar a disminuir i l’ésser
humà es convertí en el centre de
l’Univers.
Els científics començaren a observar
la natura i a utilitzar la raó com a
mètode per comprendre el món que
els envoltava.
31.
El progrés científic i
cultural
L’astrònom Nicolau Copèrnic
va demostrar que la Terra gira
al voltant del Sol.
Miquel Servet va contribuir al
descobriment de la doble
circulació sanguínia.
Gutemberg va inventar la
imprempta.
Isaac Newton va formular la
llei de la gravitació universal
33.
RENAIXEMENT
És un estil artístic que
va sorgir a partir del
segle XV a Itàlia, i que
es va difondre per la
resta d’Europa.
Pretenia trencar amb
l’edat mitjana i tornar a
l’art grec i romà de
l’antiguitat.
34.
Els artistes renaixentistes representaven un ideal de bellesa de l’ésser
humà. Per fer-ho van establir unes regles (cànons) de l’harmonia i la
proporció de les formes.
Les obres d’art es convertiren en símbol de prestigi.
Monarques, comerciants i banquers es van convertir en mecenes, que
protegien i contractaven els artistes.
RENAIXEMENT
35. Renaixement
• Arquitectes com
Brunelleschi van fer
servir una altra vegada
els elements
arquitectònics clàssics
(arcs i columnes). Sovint
coronaven els edificis
amb una gran cúpula.
36.
RENAIXEMENT
Els pintors com Sandro
Boticelli, Leonardo da
Vinci i Miquel
Àngel, representaren
temes mitològics i van
recrear personatges i
ambients de l’època.
Els escultors van
reproduir sobretot el cos
humà per exalçar
l’harmonia i la bellesa de
les seves proporcions.
LA
Primavera, Sandro
Boticcelli
La Pietat
, Miquel Àngel
El Sant sopar, Leonardo da
Vinci
37.
El renaixement a
Catalunya
No va tenir gaire difusió a
Catalunya, ja que la majoria de
construccions continuaven fent-se
en estil gòtic.
Tot i així en arquitectura destaquen
algunes obres, com la façana del
Palau de la Generalitat, o el pati
dels Tarongers .
En escultura sobresurten el retaule
del monestir de Poblet i el de la
catedral de Barcelona.
En pintura són importants el
retaule de Sant Feliu, i els de Sant
Cugat i Sant Jordi.
Pati dels tarongers
Retaule del
monestir de
Poblet
Retrat de Sant
Jordi
38.
BARROC
El barroc és l’estil artístic
que caracteritza el s. XVII
També es va originar a
Itàlia i es va estendre per
Europa
Expressa clarament un
sentiment: dolor, emoció…
Hi ha molta decoració i
moviment: en els plecs de
les robes, postura forçada
dels personatges…
39.
PINTURA
RENAIXENTISTA BARROCA
Colors clars i lluminosos
Les imatges serenes
Dominen les línies
horitzontals i verticals
Obres arquitectòniques
clàsiques dins dels quadres
Les obres donen sensació
de profunditat
Contrast de colors. El fons
fosc
Expressions exagerades
Dominen les diagonals en
els quadres
Apareixen columnes
retorçades
Figures il·luminades de
forma antinatural
Molta ornamentació
41.
ARQUITECTURA
RENAIXENTISTA BARROCA
Els espai es tornen simples,
ordenats i racionals
Gust per les formes
geomètriques
Utilitzen frontons, cornises
i cúpules
Predominen elements
decoratius.
Gust per les línies corbes
Moltes columnes
especialmen salomòniques
La paraula barroc ve del
terme castellà
barrueco, que era una perla
irregular i rara
43.
ESCULTURA
RENAIXENTISTA BARROCA
Utilitzaven el marbre, que
polien molt per fer les seves
obres
Les seves cares reflectien
serenitat. En general no
mostraves sentiments
L’escultor més destacat és
Miquel Àngel
Escultura molt carregada.
Utilitzaven materials foscos
com la fusta.
Les imatges mostren passions
violentes i exaltades.
L’escultor més important va ser
Bernini
El principal client era l’esglèsia
i la Cort
