Drinks & Data amb Jordi Graells (22 Nov 2016)
•Als PPT, PDF herunterladen•
2 gefällt mir•2,812 views
El passat 22 de Novembre de 2016 va tenir lloc el primer Drinks & Data a Barcelona, organitzat per Iniciativa Barcelona Open Data i Ideograma a la Fàbrica Lehmann. Vam tenir el gust de tenir com a convidat a en Jordi Graells, director general d'Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, i vam presentar a la nostra #ComunitatXarxa la nostra nova web on poder compartir #Coneixement #OpenData: http://comunitat.iniciativabarcelonaopendata.cat/ca/
Empfohlen
Empfohlen
Weitere ähnliche Inhalte
Andere mochten auch
Andere mochten auch (17)
Ähnlich wie Drinks & Data amb Jordi Graells (22 Nov 2016)
Ähnlich wie Drinks & Data amb Jordi Graells (22 Nov 2016) (20)
Mehr von Iniciativa Barcelona Open Data
Mehr von Iniciativa Barcelona Open Data (20)
Drinks & Data amb Jordi Graells (22 Nov 2016)
- 1. 1 Obrint el coneixement per canviar governs i administracions Jordi Graells i Costa – Barcelona, 22 nov 2016
- 2. 2 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Digitalitzar l’Administració?
- 3. 3 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 I els governs?
- 4. 4 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 SANY0315www.flickr.com/photos/petezin/267835957©petezin.CCBY-NC-SA2.0 Tenim el lideratge que cal... ‘L’atenció ciutadana a les institucions públiques’. Màster UPF - Jordi Graells Costa. Barcelona, març de 2016 - BY 3.0
- 5. 5 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 ... en un món que s’està transformant?
- 6. 6 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Governança digital Govern digital Administració electrònica Serveis electrònics Democràcia electrònica (ciutadania que aporta idees i participa més proactivament i governs flexibles que les recullen) = + +
- 7. 7 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Economia digital ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0
- 8. 8 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Open information Engloba: - programari lliure - programari de codi obert (open source) - accés obert al coneixement científic (open access) - dades obertes (open data)
- 9. 9 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 L’home tecnohumà Homo tecnus
- 10. 10 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 La religió de les dades ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0
- 11. 11 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Desplaçats tecnològics
- 12. 12 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Reptes 1. Homogeneïtzar la regulació i l’estandardització de l’accés a la informació, per facilitar desenvolupaments, dins els límits de la privacitat i la protecció de dades personals. 2. Compatibilitzar webs de transparència i accés a la informació (derivats de les lleis específiques de transparència) amb els sistemes d’informació de governs i administracions. 3. Relacionar i fer més productiva l’obertura de dades amb la participació i la col·laboració. 4. Normalitzar l’obertura i la reutilització de dades i fer-la més visible a la societat. 5. Augmentar la consciència sobre el potencial per al desenvolupament econòmic de l’accés obert a les dades. 6. Evitar el poder concentrat de les elits dels superhumans.
- 13. 13 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 1. Homogeneïtzar la regulació i els estàndards de l’accés a la informació pública
- 14. 14 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Acord Unió Europea – EUA. Octubre 2016 per a l’agregació de dades d’Administracions ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0
- 15. 15 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 2. Compatibilitzar webs de transparència amb els altres sistemes d’informació públics
- 16. 16 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Webs transparents i amb dades ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0
- 17. 17 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Revolucionar la funció pública ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0
- 18. 18 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 CoP de Salut Pública (Generalitat Cat.) CoP Programa Compartim (Generalitat C) Nexus24 UPC Nous actors interns CORH (Diba) GeoStarters
- 19. 19 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Com la Iniciativa Open Data Barcelona (IODB),el VOST, la XIP i altres. ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Nous actors externs
- 20. 20 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 El funcionari s’espavila: BYOD ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0
- 21. 21 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 3. Relacionar open data amb participació i col·laboració
- 22. 22 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 La tecnologia pot afavorir la democràcia electrònica, la participació augmentada per la qual el que els ciutadans pensem compta més: A. Crowsourcing. Pot ser intangible = idees (participació ciutadana activa en idees) o tangible (aportació de valor en forma de producte concret), per exemple l’app de cobertura mòbil de gencat o les smart cities. B. Col·laboració en millora o creació de serveis (governança digital o ús de la tecnologia per millorar un servei i estimulació de la participació ciutadana en la presa de decisions), per exemple FixMyStreet o ReparaCiudad. C. Retorn de l’Administració cap als ciutadans. La governança digital
- 23. 23 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 A. Participació SAIP (sol·licitud d’accés a la informació pública) We the People=+ social
- 24. 24 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 http://ideesobertes.gencat.cat App Parlament 2012: Idees obertes gencat http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/2013/02/12/idees-obertes-per-millorar-els-serveis- mobils-i-proposar-ne-de-nous/ B. Col·laboració
- 25. 25 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Funcionalitats Eleccions 27S per crowdsourcing
- 26. 26 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 App gencat per mesurar la cobertura de les diferents companyies de serveis mòbils. Ciutadà crowdsourcer ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0
- 27. 27 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 4. Normalitzar l’obertura i la reutilització de dades i fer-la més visible a la societat
- 28. 28 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Aplicacions web i ginys (widgets) que s’insereixen a diaris digitals i que informen en temps real de serveis de la Generalitat. Publicitat a diaris amb dades obertes
- 29. 29 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Aterrar el big data Gran increment de les dades que poden usar les organitzacions. Les oportunitats augmentaran més amb la Internet de les Coses (IoT). ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0
- 30. 30 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 5. Conscienciar del potencial de les dades obertes
- 31. 31 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 [...] En tots els serveis públics per extensió De telefonia, electricitat, gas, aigua... també han d’obrir dades. ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0
- 32. 32 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Situació asimètrica sectors públic i privat ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0
- 33. 33 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 6. Evitar la concentració de poder en les elits
- 34. 34 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 Polítiques públiques mitigadores Cal mitigar els possibles efectes derivats de la revolució digital tendents a incrementar les desigualtats socials. ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0
- 35. 35 ‘Obrint el coneixement per canviar governs i administracions’. IOPB – Fàbrica Lehmann - Jordi Graells Costa. Barcelona, novembre de 2016 - BY 3.0 - We the People (EUA) - Web de dades obertes de Catalunya. - Altres iniciatives de la Secretaria de Transparència i Govern Obert, com campanya i web sobre govern obert, les actuacions alts càrrecs (codi ètic, la publicació de reunions amb grups interès, regals, costos viatges...), la col·laboració amb IODBcn o la SAIP amb idCAT Mòbil - Ús de la missatgeria instantània (Telegram) en l’atenció ciutadana - App Eleccions 27S elaborada a partir de la participació dels usuaris - Pilot big data a la DG Atenció Ciutadana amb les dades de telefonia 012 - Barcelona Decideix (Ajuntament de Barcelona) #metadecidim - Concurs MyGov del Consorci Administració Oberta de Catalunya - Aragopedia o conjunt dels datasets de les administracions aragoneses Per acabar: algunes experiències
- 36. 36 Gràcies!
Hinweis der Redaktion
- Lourdes Muñoz, que també és presidenta de Dones en Xarxa, va afirmar la setmana passada, a les Jornades Internacionals de Dones Liderant les TIC 2016, que “La construcció del futur depèn de la diversitat”. Va avisar que la tecnologia tindrà cada cop més pes per marcar la llibertat i la igualtat.
- Venir a parlar de l’Administració tal com la concebem (burocràcia, papers, faxos, tràmits, certificats...) i venir a escoltar el ponent... té molt mèrit per part vostra. Per això us agraeixo molt l’assistència... L’Administració es va crear per gestionar els impostos amb els quals els ciutadans havien de rebre serveis de qualitat (socials, d’esport, acadèmics...). Tot això fins ara s’ha anat gestionant analògicament, en paper, i amb l’ús monopolístic de les dades i dels continguts. D’aquí aquesta pregunta: Digitalitzar l’Administració? Es tracta d’un objectiu, d’una quimera o d’un càstig per als que ens hi dediquem?
- I en el cas dels dirigents, en aquest procés de canvi, perduren perfils amb una visió absolutament analògica, que creuen que poden viure encara amb el ‘kit’ d’eines i amb l’estil de comunicació/relació que han practicat fins ara...
- I es caracteritzen principalment per practicar un estil de lideratge que no aprofita les lògiques dels canvis funcionals i estructurals que ha aportat la darrera evolució de la tecnologia.
- Estan passant coses molt poc predictibles. Els manuals d’ús que portàvem fins ara en el nostre cervell han deixat de funcionar per obsolets. Cal un nou enfocament de manera urgent en l’estil de dirigir l’àmbit públic, tant pel que fa a administracions com a governs. Les organitzacions i els dirigents que no sàpiguen actuar amb tots els players-actors (ciutadania, entitats, empreses) s’han de substituir perquè amb tota seguretat les respostes als problemes cada cop més complexos de la societat del segle XXI són més a fora de l’Administració que no pas a dins i, a més, només es poden encarar en lògica de societat xarxa de debò.
- Des que el 2010 The Economist va publicar l’article “The data deluge”, [de deita daliutx] o l’allau de dades el terme big data ha esta un dels mantres de la nova era d’internet... Les dades són l’economia d’internet i el seu flux ja genera més valor que el comerç global de béns. I això és possible perquè hi ha un creixement exponencial de dades, un abaratiment del cost de processament i d’emmagatzematge.
- En les últimes (dades obertes) es tracta de posar les dades produïdes pels poders públics a disposició de la societat perquè se’n beneficiïn ciutadans i empreses per generar informació i coneixement o desenvolupar nous serveis.
- L’Homo Googlelensis o ‘Homo Datensis’. On algoritmes biològics s’uneixen a d’altres d’inorgànics. Ells decidiran la seva longevitat. PROJECTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL DE GOOGLE Google DeepMind planteja que el seu nou programa pugui prendre decisions basades en les seves pròpies experiències En aquesta mateixa secció hem parlat diversos cops de l'aposta de Google per la Intel·ligència Artificial i la manera com aquests avenços ja ajuden a millorar productes actuals de la companyia com ara Google Translate. El projecte principal de la companyia en aquest camp, Google DeepMind, ha deixat astorats investigadors i experts d'arreu del món en dominar ràpidament Go –un joc d'estratègia tradicional xinès– i en preparar-se per fer el mateix amb Starcraft II.Ara, sembla que el següent pas de DeepMind és d'allò més ambiciós i inquietant a la vegada, doncs es vol aconseguir que el motor d'intel·ligència artificial sigui capaç de prendre decisions basat en les seves pròpies experiències. Un sistema semblant a com aprenen els nens.
- Yuval Noah Harari, historiador del futur, autor de ‘Sapiens’ i que ha publicat recentment ‘Homo Deus? Va aparèixer en una Contra de La Vanguardia no fa gaire. Ell va encunyar l’expressió “Lloat sigui el flux de dades”. Ja les adorem tothom? Per ser gurú del canvi de paradigma s’han d’emetre judicis contundents: «En menos de 20 años, el 40% de los actuales puestos de trabajo pueden ser eliminados por la inteligencia artificial » Aquesta religió predica el tecnohumanisme, basat en l’enginyeria genètica, la nanotecnologia i les interfícies cervell-ordinador... Mai l’ésser humà no ha tingut una vida tan confortable ni tan protegida de fam, virus i guerres com ara. I malgrat tot... Mai com fins ara no havíem estat tan deprimits ni tan temorosos del nostre futur (Trump o Brexit).. Per què? Massa dades! Fins ara l’Homo sapiens podia compilar les dades disponibles per prendre la millor decisió, però ara ja és impossible gestionar tota la informació disponible. Estem desbordats. Fins ara l’Homo sapiens ha estat capaç de modificar el seu entorn i el planeta i ara es prepara per canviar-se a si mateix substituint l’evolució biològica per disseny intel·ligent. La revolució de les ‘big data’ dissenya algoritmes que crearan les primeres formes de vida no orgàniques. El 2050 els experts diuen que un humà que tingui 40 anys, diners –o accés a dades– i bona salut podrà viure el que vulgui...
- Sorgirà una legió d’exclosos. Les fàbriques i els seus exèrcits seran substituïts per algoritmes que aprenen. Milions de persones incapaces d’adaptar-se al canvi es quedaran sense valor econòmic. Aquesta tendència no es frenarà. Fa deu anys crèiem que els conductors, per exemple, no seria una de les professions afectades pel canvi digital. I avui sabem que no duraran més de 20 anys. Seran substituïts per sil·logismes que aprenen i condueixen. I amb menys sinistres. Més valuosos que els diners seran les dades, especialment les biomètriques perquè permeten avenços que canvien l’ésser humà. S’entra de ple en la superació del model evolutiu i es creen superhomes. No s’investigarà per curar la miopia sinó per aconseguir una supervisió! Les dades biomètriques serviran per perfeccionar els cossos i les ments de l’elit. Google avui inverteix i investiga en biotecnologia, nanotecnologia i intel·ligència artificial per crear l’Homo Deus immortal. Serà imprescindible organitzar-nos per evitar que tot el poder acabi concentrat en l’elit de superhumans. El primer pas potser és reflexionar sobre les dades que regalem alegrement a les grans multinacionals d’internet. Es genera una gran inequitat (no equanimitat) del sistema polític: les elits podran guanyar perquè tindran les dades.
- Punt 2: És que els webs i altres sistemes d’informació no són transparents? No contenen informació veraç??? Punt 5: Marcar algun repte social (que afecti una part significativa de la societat i treballar-lo amb dades obertes) seria molt il·lustratiu per a tothom i se’n percebria la utilitat. O bé explicar després si hi ha hagut interoperabilitat entre administracions, si aquell servei s’està oferint gràcies al fet que algú prèviament ha obert les dades, etc. Punt 6: Organitzar-nos per evitar que el poder acabi concentrat en l’elit de superhumans. Potser també fer pagar impostos a Google i altres perquè es mitigui el patiment causat per la revolució digital. També potser que l’Estat intervingui per vetllar per les condicions d’accés igualitari a aquestes dades...
- El passat 7 d’octubre la UE i els EUA van firmar un acord per millorar la usabilitat i interoperabilitat de les dades obertes, mitjançant el desenvolupament d’eines que permetin l’agregació de dades de totes dues administracions sobre indicadors clau. Les autoritats són (o eren) conscients que les polítiques de dades obertes poden millorar la vida dels ciutadans. Per això han de donar suport a aquestes iniciatives.
- Amb datasets, API-s, webservices…
- Calen canvis dràstics a la Funció Pública: «Del buròcrata que produeix resultats i dades al gestor que els ofereix a la ciutadania» «Del funcionari que elabora expedients al servidor públic que interacciona amb tots els players (ciutadania, entitats, empreses)» «Falta de lideratge digital i falta de compromís pels professionals»
- Shareholders: players interns.
- Amb el BYOD (bring your own device) o consumerització
- Ens guiem per la reputació digital. Per això, tothom vol influir entre les persones i les organitzacions. També la ciutadania...
- Necessitat d’un CIOP per al Govern de Catalunya, no sols preocupat per tira cable, la fibra òptica o posar antenes de telecos…
- [...]
- [...]
- Amb la tecnologia actual i la consolidada utilització de dispositius mòbils i internet, les dades que les empreses poden potencialment utilitzar avui en dia s'han incrementat de forma exponencial: xarxes socials, geolocalització de mòbils, rastres de pagaments amb targetes, consultes de pàgines web, etc. Cal pensar que aquest tipus de dades s'estan generant massivament de forma contínua i ja no es pot emprar el procediment clàssic de recollir, entrar en un sistema, analitzar amb tranquil·litat i treure'n conclusions per a una posterior pressa de decisions; tot això ha de ser molt més àgil i ràpid. Si observem l'evolució en les eines utilitzades per la gestió de dades un cop van aparèixer les eines informàtiques, trobem que inicialment es van fer servir fulls de càlcul, després bases de dades relacionals, posteriorment eines de B.I. (Business Intelligence) i actualment hi ha eines específiques per al Big Data com bases de dades NoSQL que fan servir empreses com Google, Facebook, Amazon o Inditex. COM? Amb dades de transaccions financeres. L’exemple dels creueristes a partir de les dades dels seus telèfons mòbils (roaming, país d'origen i geolocalització) i detectar diversos establiments de restauració que havien d'incorporar les cartes en nous idiomes ja que hi havia un flux destacable de turistes de nacionalitats que no havien considerat. Un altre exemple el trobaríem buscant models de negoci basats en l'anomenat SOLOMO (Social-Location-Mobile), és a dir la cerca d'oportunitats de negoci aprofitant la gestió de dades massives de les xarxes socials, la geolocalització de la persona i el fet de tenir a mà algun tipus de dispositiu mòbil (telèfon o tauleta). Un exemple de negoci basat en el SOLOMO seria buscar aparcament fent servir alguna aplicació que ens indiqui els llocs lliures propers a la zona on volem aparcar. http://www.regio7.cat/umanresa-fub/2016/11/09/management-gestio-del-big-data/387591.html
- [CONTINUACIÓ DIAPO ANTERIOR SOBRE BIG DATA] Smart City: relació entre realitat urbana i revolució tecnològica Però fins aquí és el que ja sabíem de l’smart city, allò de connectar contenidors, semàfors i fanals a internet i racionalitzar-ne l'ús. És el model de dalt cap a baix: empreses i institucions fan grans inversions en tecnologia, les institucions legislen d'acord amb les noves possibilitats que els ofereix la nova tecnologia i els ciutadans tenim millors serveis. Al model de ciutat intel·ligent de dalt cap a baix actual li hem d'afegir el de baix cap a dalt, el dels processadors individuals —parelles d'humà i mòbil— que tenen informació precisa de cada ciutadà: on es mou, on treballa, on viu i a quin restaurant va el dijous a menjar paella i amb qui. Aquestes dades es generen, es transmeten i es processen però en pocs casos estan disponibles en obert perquè en puguem extreure coneixement. Aquesta informació (i el coneixement que se'n deriva) està en mans d'empreses com Google, Facebook, Apple, Twitter, Amazon, Movistar, Endesa, Gas Natural i La Caixa. Les nostres dades —generades pels nostres petits ordinadors mòbils i per les nostres accions conscients o inconscients— estan guardades en sitges privades a les quals no podem accedir.Creuar-les entre elles i amb les generades per l'ordinador-ciutat ens donaria un coneixement molt rellevant del nostre entorn. Se m'acut que creuant aquestes dades podríem saber on van els 25.000 creueristes quan baixen a terra, per on es mouen els 14.000 assistents a l'Smart City Expo a la nit, saber si els veïns del Poblenou volen una Superilla i com els afecta, i quantes persones grans a qui s'ha tallat la llum viuen soles i compren espelmes de manera regular.
- És una situació completament asimètrica. Mentre que, d’una banda, als governs i a les administracions se’ls demana un compliment escrupolós de la legalitat per garantir la privacitat del ciutadà, d’altra banda les grans empreses solen fer tota mena de tripijocs en l’obtenció i el tractament de les dades personals. No estic dient que hi hagi incompliment de la LOPD, però sí que hi ha un problema ètic en la manera com s’obté el consentiment dels clients/usuaris. S’explica com a exemple extrem per il·lustrar el que diem el cas d’un pare de família que va conèixer que la filla estava embarassada perquè des de Targeting (o Walmart) van enviar les dades de consum de la targeta de fidelització i la filla havia estat consumint/comprant/consultant productes de pre-mamà. Per superar aquesta situació asimètrica i diglòssica, cal treballar molt el tema valors...
- No és ciència-ficció: el punt d'inflexió ja es va donar el 2008 amb l'esclat de la darrera gran crisi financera. La tecnologia està prenent una direcció com la descrita, però el sistema econòmic i financer reacciona de forma erràtica. Ens hem de començar a mentalitzar, i preparar el món per un nou paradigma en el qual les màquines puguin fer gran part del treball de les persones, i entendre el treball com quelcom inherent a les màquines, no a les persones. De forma similar a com ara disposem d'espais web amb informació pròpia, disposarem d'espais virtuals amb intel·ligència pròpia, que ho sabran tot de nosaltres: on hem estat, quines preferències culturals, gastronòmiques o artístiques tenim, els nostres informes mèdics, els nostres comptes financers i el nostre perfil psicològic. Amb una mica més de temps, aquests sistemes seran autònoms: ja no esperaran que els hi demanem, sinó que de forma proactiva ens aconsellaran. Rebrem suggeriments autònoms, del nostre cervell electrònic particular, sobre quins destins escollir per anar de vacances, quins projectes professionals són els millors, on posar els nostres estalvis o quins amics ens convenen. I això és aplicable al món del treball: sistemes d'Intel·ligència Artificial prendran decisions d'estratègia,desenvolupament de producte, recursos humans i finances, substituint directius professionals. O examinaran informes mèdics per tal de diagnosticar malalties i decidir les millors teràpies a aquestes. O prendran el control dels nostres vehicles, que deixaran de ser "nostres" i es convertiran en serveis de mobilitat (robotaxis). Fins i tot les màquines comencen a ser capaces de fer recerca científica, induint lleis físiques a partir de l'observació de fenòmens. Les màquines poden substituir operaris, transportistes, metges, directius i científics. Cada cop sembla més evident que el model econòmic que ha imperat al llarg del darrer segle està en fase terminal. La potència del canvi tecnològic que estem experimentant col·lideix frontalment amb un sistema econòmic que no és capaç d'interpretar les implicacions d'aquesta revolució del coneixement. El que veurem en els pròxims anys té unes dimensions que costen d'entendre: la web, un sistema eminentment passiu, es convertirà en un sistema nerviós actiu que prendrà decisions de forma autònoma, regit per algoritmes d'intel·ligència artificial. La Internet de les Coses expandirà aquest sistema nerviós a tot objecte físic.
- Pilot big data DGAC amb el Big Data COE (d’Eurecat) – Centre d’Excel·lència en Big Data. L’estudi es fa amb els objectius d’analitzar l’avaluació de la satisfacció del servei, i optimitzar la gestió de les trucades. Concretament: Quins factors afecten i amb quin impacte a la puntuació de l’enquesta de satisfacció Quines variables i en quina mesura influeixen en l’obtenció de valoració per part del ciutadà. Quins són els factors que influeixen en la transferència de trucades no òptimes entre els diferents grups d’atenció / especialitats
- Lourdes Muñoz, que també és presidenta de Dones en Xarxa, va afirmar la setmana passada, a les Jornades Internacionals de Dones Liderant les TIC 2016, que “La construcció del futur depèn de la diversitat”. Va avisar que la tecnologia tindrà cada cop més pes per marcar la llibertat i la igualtat.