1.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
3
PEC
Projecte Educatiu
de l’INS. Pla del Bosc
(Inclou Projecte lingüístic a l’annex)
Revisat en el consell escolar del dia 30 de gener de 2019

2.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
4
1.INTRODUCCIÓ
El projecte educatiu recull la identitat del centre, n’explicita els objectius, n’orienta
l’activitat i li dóna sentit amb la finalitat que l’alumnat assoleixi les competències
bàsiques i, més en general, el màxim aprofitament educatiu. És la màxima expressió
de l’autonomia (pedagògica, organitzativa i de gestió) del centre.
Es tracta del document bàsic de gestió on s’estableixen les línies d’actuació per a tots
els membres de la nostra Comunitat Educativa, i és alhora el compromís del nostre
Centre envers la societat. En ell es descriuen la missió, visió i els valors, entesos com
a trets identitaris que atenent el context i les necessitats de l’alumnat, defineixen i
diferencien el nostre centre, sempre d’acord amb els principis de la inclusivitat, laïcitat i
respecte a la pluralitat.
Tots els membres de la comunitat educativa de la Secció d’Institut de Canyelles
hauran de conèixer aquest PEC, que s’anirà construint d’acord amb el creixement del
centre i revisant segons les necessitats.
2. CONTEXT
La Secció d’Institut de Canyelles és un centre de nova creació que es troba ubicat a la
comarca del Garraf, concretament al municipi de Canyelles. Ha entrat en funcionament
el curs 2013-2014 amb dos grups de 1r d’ESO i un claustre de 4 professors. Ha nascut
com a resultat de la necessitat de poder oferir a l’alumnat la possibilitat de finalitzar
l’ensenyament obligatori sense necessitat d’haver de desplaçar-se a altres municipis
propers (majoritàriament Vilanova i la Geltrú).
Canyelles és un municipi que en els darrers anys ha experimentat un creixement
demogràfic molt significatiu. Segons el cens de 1996 la seva població era de 1.393
habitants i l’any 2013 de 4.319. Compta amb una llar d’infants municipal (“Els
patufets”) i amb una escola pública d’infantil i de primària (Escola Sant Nicolau).
El centre està ubicat en les instal·lacions de l’antiga escola, que estan essent
habilitades a tal efecte. A més d’aquestes instal·lacions també comptem amb una aula
taller de tecnologia i una aula laboratori (ambdues en edificis annexes) i a nivell
d’instal·lacions municipals, fem ús del gimnàs i de la sala multicultural.
3. PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL
3.1 Missió
Som un institut públic, innovador i en procés de creixement. Estem vinculats a l’entorn
social, natural i cultural, i oberts a la comunitat educativa. Promovem el
desenvolupament personal i l’autonomia dels alumnes a fi que esdevinguin ciutadans
responsables, compromesos, crítics i actius envers la societat. En aquest doble sentit,
individual i social, entenem el repte de considerar l’etapa secundària com una part
integrant de l’educació bàsica, combinant qualitat i equitat en l’oferta educativa. Donem
resposta a les necessitats i a les demandes que ens planteja l’entorn i per tant,
concebem l’educació com un instrument de millora tan individual com social.

3.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
5
3.2 Visió
La Secció d’Institut de Canyelles vol:
- Promoure oportunitats d’aprenentatge de qualitat per a tots els membres de la
comunitat educativa, a través de la cooperació, l’observació, l’experimentació, el treball
en equip i la recerca.
- Ensenyar, educar i formar els nostres alumnes per tal que esdevinguin ciutadans
competents, crítics i capaços de fer front amb èxit als reptes que planteja la societat
canviant i globalitzada d’avui.
- Avançar en el camí de l’excel·lència i que l’Institut esdevingui un centre obert a
l’entorn (immediat i llunyà), un referent de qualitat educativa i un espai de creixement
intel·lectual i humà per a tots.
3.3 Valors
Les nostres actuacions es recolzen en la transmissió i en la pràctica dels següents
valors:
- La participació activa, perquè potenciem la coresponsabilitat i la implicació de tots
els membres de la comunitat educativa.
- La responsabilitat, la cultura de l’esforç i la voluntat de superació, perquè
valorem i reconeixem l’esforç continu de l’alumnat tan a nivell personal com acadèmic.
- El respecte, el diàleg i el consens, perquè entenem que l’Institut és una
organització en la qual les actuacions de cadascun dels seus membres han de ser
complementàries.
- La gestió, basada en el lideratge participatiu, perquè creiem en el treball en equip,
tan entre l’alumnat com entre el professorat i la resta de comunitat educativa.
- La resolució pacífica dels conflictes a través del diàleg i la mediació, perquè
considerem que un clima escolar favorable és un factor clau de tot procés
d’ensenyament-aprenentatge.
- La innovació, transformació i adaptació a la realitat social canviant, perquè
repensem la nostra tasca diària amb visió de futur i amb l’objectiu de la millora
continua.
- L’aprenentatge al llarg de la vida, perquè potenciem l’autonomia i l’esperit crític.
- L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, perquè estan presents
en el dia a dia del centre, tan entre el professorat com entre l’alumnat.
- El compromís en la cura de l’entorn, a través de la conscienciació de la
problemàtica mediambiental i del foment d’actituds responsables vers l’entorn.
3.4 Objectius
Els nostres principals objectius són:
- Gestionar de manera eficient, eficaç i efectiva els recursos del centre.
- Assolir la millora dels resultats acadèmics i personals de tot l’alumnat d’acord amb els
principis d’excel·lència i equitat.
- Fomentar un ambient agradable que faciliti les relacions interpersonals i la bona
convivència al centre entre tots els membres de la comunitat educativa.
- Incorporar metodologies que fomentin un paper més actiu de l’alumnat en el seu
procés d’aprenentatge.
- Incrementar el gust per la lectura i l’hàbit lector entre l’alumnat.

4.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
6
- Assolir un elevat grau de satisfacció de la comunitat educativa en relació a: resultats
assolits, informació rebuda, gestió en la resolució de conflictes...
3.5 Principis organitzatius
La gestió de l’Institut està basada en els següents principis:
- la utilització de mecanismes democràtics en tots el òrgans de funcionament,
- el funcionament integral i la gestió descentralitzada,
- la transparència, l’objectivitat i la professionalitat,
- la participació de la comunitat educativa,
- el compromís amb les famílies,
- la implicació de les famílies en el seguiment educatiu,
- la planificació de les accions docents, el seguiment i l’avaluació posterior,
- la flexibilitat i capacitat d’adaptació als canvis,
- la promoció del reconeixement social i professional del professorat,
- la col·laboració amb les entitats del municipi i de l’entorn.
4. CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA
4.1 Metodologia
L’aprenentatge és un procés complex i lent que demana il·lusió, paciència, constància i
mètode. L’eficàcia de l’aprenentatge augmenta quan l’alumnat és actiu, autoreflexiu i
treballa amb reptes motivadors i propers als seus interessos i capacitats. És per
aquest motiu que considerem cabdal oferir a l’alumnat reptes, estratègies i recursos
que li permetin fer-se competent en els terrenys instrumentals bàsics i en l’adquisició
dels coneixements que li garanteixin -tant com sigui possible- el màxim desplegament
de les seves capacitats. Per aconseguir-ho l’alumnat ha de prendre un paper
protagonista i ha de transformar-se d’objecte d’ensenyament a subjecte
d’aprenentatge.
Un enfocament de l’aprenentatge competencial, integral i actiu requereix:
- Diversificació en la tipologia d’activitats plantejades, quant a la metodologia
(aprenentatge a través d’experts, autoaprenentatge, treball cooperatiu...) i
quant al ritme i nivell d’exigència (activitats multinivell).
- Seguiment i atenció personalitzada de l’alumnat no només per part del seu
tutor/a, sinó de tots els professors/es.
- Compromís ferm en la coordinació docent, per tal d’equilibrar l’especialització
curricular del professorat amb la necessària globalitat de l’acció educativa.
4.2 Mesures d’atenció a la diversitat
L’atenció a la diversitat dels alumnes és una tasca complexa i un dels majors reptes
per als professors a l’hora de planificar i desenvolupar la seva activitat docent.
Requereix tenir una visió àmplia i global de l’alumne, contemplar no tan sols les seves
necessitats acadèmiques sinó també personals i socials i a la vegada tenir confiança
en el desenvolupament de les seves capacitats. Implica, per tant, identificar i respectar

5.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
7
les potencialitats, les necessitats, els processos i moments maduratius, així com els
diferents ritmes i estils d’aprenentatge.
En el cas dels alumnes amb necessitats educatives específiques cal tenir en compte
que sovint presenten més dificultats per assimilar, generalitzar i transferir els
aprenentatges a situacions de la vida real. Cal doncs que l’atenció adreçada a aquests
alumnes s’organitzi a partir d’un treball no tan acadèmic sinó més funcional,
interdisciplinari i motivador que faciliti el desenvolupament d’actituds i habilitats que els
permetin participar i aprofitar les activitats, i que els preparin per ser autònoms en els
diferents contextos de la vida quotidiana.
D’acord amb aquesta concepció de l’atenció a la diversitat, les mesures que ens
permeten desenvolupar-la i portar-la a terme s’han de dividir en tres tipus:
-Generals: inclouen les adaptacions ordinàries dins de la programació d’aula segons
el ritme i l’estil d’aprenentatge de l’alumne (ex. activitats de reforç i d’ampliació).
-Específiques: són adaptacions concretes (ex. grups reduïts a les matèries
instrumentals, suport de dos professors a l’aula, adaptacions associades a determinats
trastorns o patologies –com per exemple la dislèxia o el TDAH-).
-Extraordinàries: Pla individualitzat (PI). El PI és una eina per a la planificació de
mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes
de determinats alumnes. S’elabora quan es considera que, per al seu progrés, són
insuficients les adaptacions que s'han incorporat a la programació ordinària i les
mesures de reforç o d'ampliació que s'han previst.
4.3 Acció tutorial i orientació
L’acció tutorial ha d’emmarcar el conjunt d’accions i de suports que de manera
continuada, permeten que cada alumne construeixi un projecte de desenvolupament
personal, formatiu i professional, que li permeti gestionar els seus itineraris i afrontar
els canvis i desafiaments amb raonables expectatives d’èxit. La responsabilitat
pedagògica i tutorial és compartida per tot l’equip docent.
Cal treballar la tutoria com a conjunt d’activitats educatives interrelacionades
destinades a l’entrenament i l’hàbit de les competències següents:
- L’aprendre a ser un mateix (amb confiança, responsabilitat, humilitat, seguretat,
autoconeixement, constància i autoestima).
- L’aprendre a ser autònom (a partir de la cura d’un mateix i de l’entorn, de
participar i orientar-se en la presa de decisions en l’espai i el temps, de la construcció
d’un projecte personal).
- L’aprendre a aprendre, amb hàbits de treball, pautes d’estudi, capacitat d’esforç,
disciplina, atenció, reflexió, escolta activa, pensament divergent, crític i creatiu).

6.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
8
- L’aprendre a comunicar-se (a partir de l’expressió de les pròpies emocions,
sentiments, necessitats i idees, capaç de conversar en grup per construir, tenint
en compte la comunicació verbal i la no verbal).
- L’aprendre a viure junts (a partir de les relacions amb els altres, el treball de
cooperació, la comprensió i interacció amb la realitat social, el sentiment de
pertinença, el valor i respecte per les diferències)
4.4 Coordinació docent
La coordinació docent és un element clau per tal d’equilibrar l’especialització curricular
de cada matèria amb la necessària globalitat de l’acció educativa. Sense ella no és
possible aconseguir un ensenyament competencial i integral.
En aquest sentit, serà prioritari organitzar els recursos disponibles per tal d’afavorir una
coordinació docent periòdica, sistemàtica i eficient, entre el professorat de cada nivell i
entre el professorat dels diferents Departaments.
4.5 La implementació de les tecnologies de la informació i la comunicació
El centre entén la necessitat d’adaptar-se de forma raonada i raonable als canvis
tecnològics en els processos d’informació i comunicació. Per aquest motiu considerem
les tecnologies de la informació i la comunicació (ordinadors, pissarres digitals,
software educatiu...) com a eines complementàries en el procés d’ensenyament i
aprenentatge.
4.6 Avaluació contínua i formativa
L’avaluació serà contínua i formativa, partint de les necessitats educatives de l’alumnat
i tenint sempre com a referència les competències que l’alumnat ha d’assolir en cada
nivell.
Les adaptacions curriculars i els plans individualitzats hauran de recollir, entre altres
aspectes, les concrecions específiques d’avaluació per atendre la diversitat.
4.7 Coordinació primària-secundària
El treball pedagògic compartit i la continuïtat educativa entre etapes és un factor d’èxit i
de qualitat educativa. Afavoreix tant el coneixement que els centres tenen del seu estil
docent i educatiu, com el coneixement i el sentiment de pertinença en el centre de
l’alumnat i les famílies.
L’assoliment de l’èxit educatiu de l’alumne és el resultat d’un procés orientador
continuat i coherent al llarg de la seva escolarització. En aquest sentit, la coordinació
entre les etapes de primària i secundària esdevé un element clau, doncs tots els

7.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
9
aspectes pedagògics que reforcen l’acompanyament de l’alumne reverteixen en la
seva formació integral.
La coordinació primària-secundària, doncs, no pot limitar-se al traspàs d’informació
prescriptiu en la transició entre ambdues etapes, sinó que ha de suposar un treball
pedagògic compartit i periòdic al llarg dels cursos, on es treballin i s’acordin criteris
d’actuació comuns i compartits.
5. INDICADORS
Per a l’avaluació continuada del centre i la millora permanent, tindrem en compte els
següents indicadors:
- Resultats educatius de l’alumnat: superació d’àrees, promoció i acreditació.
- Resultats d’avaluacions externes.
- Percentatge d’alumnes que continuen estudis després de l’ESO.
- Taxa d’alumnes amb necessitats educatives específiques.
- Demanda de preinscripcions.
- Mobilitat de l’alumnat.
- Mobilitat del professorat.
- Formació continuada del professorat.
- Memòria dels projectes realitzats.
- Reducció de l’absentisme i l’abandonament dels estudis.
- Satisfacció de la comunitat educativa.

8.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
10
ANNEX
Projecte lingüístic

9.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
11
INTRODUCCIÓ
És a través del llenguatge que comprenem la realitat, ens expressem i raonem. En
aquest sentit el domini de la competència comunicativa i lingüística és fonamental per
a tenir èxit i fer front a les demandes personals i socials d’una societat globalitzada,
tecnificada i en constant canvi.
El model lingüístic català planteja l’educació plurilingüe com alguna cosa més que
ensenyar i aprendre diferents llengües. És un model que implica que totes les
llengües, les curriculars i les pròpies, contribueixen a desenvolupar la competència
comunicativa de cada alumne, de manera que les pugui utilitzar per adquirir nous
coneixements i per assolir una comunicació efectiva amb diverses llengües i en
diferents circumstàncies i situacions.
El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) s’emmarca en el model lingüístic català i és
l’instrument que permet assolir els objectius generals referents a la competència
lingüística que defineix la normativa vigent. En acabar l’educació obligatòria l’alumnat
ha de ser capaç d’usar normalment i correctament el català i el castellà, i com a mínim,
una llengua estrangera. Això implica que l’alumnat ha d’haver assolit els coneixements
orals i escrits que fixa el currículum d’aquesta etapa i que es corresponen amb els
nivells de coneixement de llengua del Marc europeu comú de referència per a les
llengües del Consell d’Europa següents:
• El nivell B2 en català, en castellà i en occità a l’Aran.
• El nivell B1 en la primera llengua estrangera.
Els objectius del model educatiu plurilingüe i intercultural de Catalunya són els
següents:
1. Proporcionar a l’alumnat una competència plurilingüe i intercultural que garanteixi,
en acabar l’educació obligatòria, un bon domini de les llengües oficials, català, castellà
i occità a l’Aran, i de la llengua de signes catalana, si s’escau, i un grau de
competència suficient en una o dues llengües addicionals i la capacitat de conviure en
una societat multilingüe i multicultural.
2. Reforçar el paper de la llengua catalana com a llengua de referència del sistema
educatiu i potenciar-ne l’ús per part de l’alumnat.
3. Capacitar els alumnes per utilitzar totes les llengües del seu repertori individual per
al gaudi i la creació estètica, per a l’anàlisi crítica i l’acció social a través del llenguatge,
i per actuar de manera ètica i responsable en qüestions d’importància local o global.
4. Desenvolupar en l’alumnat la capacitat d’utilitzar la seva competència plurilingüe per
processar informació vehiculada en diferents llengües amb l’objectiu de construir
coneixement nou.

10.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
12
5. Fer presents en els centres les llengües i cultures dels alumnes d’origen estranger,
afavorir-ne el reconeixement, destacar-ne el valor cultural i econòmic, i promoure’n la
integració educativa.
6. Despertar en els alumnes la curiositat per altres llengües i cultures, proporcionar-los
coneixements sobre com són i com funcionen i afavorir la seva autonomia per
aprendre-les al llarg de tota la vida.
El PLC tracta de recollir tots aquells principis que són compartits per la comunitat
educativa respecte a l’ús i el procés d’ensenyament i aprenentatge de les llengües als
diferents àmbits de l’institut. Ha estat elaborat per una comissió representativa del
centre, consensuat pel professorat i aprovat pel consell escolar. Com a tal, és un
instrument que vincula famílies, alumnat, professorat i personal del centre respecte a
l’objectiu comú de fer efectiu l’aprenentatge de les diferents llengües al centre.
Com a part del Projecte Educatiu, té una vigència llarga i tracta de recollir globalment
tots els aspectes d’ús de les llengües del centre. Tanmateix, serà revisat
periòdicament per tal de fer efectius els objectius de millora que seran recollits a la
programació anual de centre i avaluats en la memòria anual. La direcció del centre
vetllarà per la seva distribució i coneixement per part de tota la comunitat educativa.

11.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
13
1. ORIGEN I HISTÒRIA DEL CENTRE: DADES DESCRIPTIVES
L’institut Pla del Bosc és un centre de nova creació (any 2013) que va néixer amb la
voluntat d’oferir a l’alumnat la possibilitat de cursar l’ensenyament obligatori sense
haver de desplaçar-se a municipis propers (majoritàriament Vilanova i la Geltrú). Va
obrir les seves portes el curs 2013-2014 amb dos grups de 1r d’ESO i quatre
professors, com a resultat d’un conveni entre el Departament d’Ensenyament i
l’ajuntament.
L’origen del nom de Pla del Bosc està estrictament lligat al municipi, doncs fa
referència a una àmplia planura que queda intercalada entre el poble i les vessants del
Puig de l’Àliga. Qualsevol viatger, senderista o simple passejant que pretengui
l’ascensió a aquesta muntanya se’l pot trobar.
L’institut es troba ubicat en les instal·lacions de l’antiga escola. El curs 2016-17 es va
ampliar amb la construcció d’un edifici annex en les pròpies instal·lacions, per donar
cabuda a tots els nivells d’ESO. A dia d’avui, l’aula-taller de tecnologia i el laboratori
s’ubiquen en un edifici extern al centre i es fa ús de les instal·lacions esportives
municipals. Actualment s’ofereixen tots els nivells d’ESO, hi ha 177 alumnes
matriculats i el claustre el conformen 21 professors (2 a mitja jornada).

12.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
14
2. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC
2.1. Entorn social, econòmic i cultural
Canyelles és un poble pintoresc i entranyable, indret estratègic per la seva condició
d’enllaç entre el mar Mediterrani i les vinyes del Penedès. El terme es troba al sector
septentrional de la comarca del Garraf i limita amb l’Alt Penedès, formant una cubeta
envoltada per diverses elevacions (puig de Sant Miquel, de 358 m, Rodó i Puig de
l’Àliga, de 435 m i el Montgròs amb 358 m). Situat en un entorn forestal, entre el Parc
Comarcal d’Olèrdola i el Parc Natural del Garraf, proporciona al municipi aire fresc,
ideal per passejar per la natura.
La població, en data de gener de 2012, era de 4275 habitants. L’evolució en termes de
població ens mostra que el segle XIX fou el moment de màxima expansió del municipi.
Malgrat tot, des dels inicis del segle XX fins als anys 1960-70 aquest creixement s’anà
desaccelerant progressivament. Finalment, dels anys 80 ençà va haver-hi un punt
d’inflexió: el creixement es va accelerar gràcies a la creació de noves urbanitzacions,
passant de 1393 habitants l’any 1996 a 4319 l’any 2013 (les dades de l’any 2017
mostren una tendència a l’estabilització).
Avui dia, Canyelles és un municipi que s’ha expandit fins ocupar 14 km2, i ha donat
origen a grans urbanitzacions com són Califòrnia, Can Roca, la Cogullada, Daltmar, la
Selva de les Meravelles, les Amèriques, les Palmeres, Muntanya del Mar, Nou
Canyelles i Vora-Sitges. El nombre i la dispersió d’urbanitzacions ha dificultat el
sentiment de pertinença i l’arrelament de l’alumnat al poble.
2.2. Entorn escolar i alumnat
Més del 95% de l’alumnat de l'institut Pla del Bosc procedeix de l’escola Sant Nicolau,
de la mateixa localitat. Tots ells han iniciat l'aprenentatge de la lectoescriptura en
català.
A l’escola Sant Nicolau, la llengua vehicular, emprada en totes les activitats, és el
català. Per tant, podem afirmar que l'alumnat del nostre centre ens arriba amb una
preparació i un coneixement, quant al català, prou satisfactoris.
Actualment no hi ha cap alumne/a nouvingut però sí que hi ha alumnat d’origen
estranger que encara necessita d’ajuts complementaris.
La llengua vehicular d'ensenyament-aprenentatge en totes les àrees és el català tal
com marca la normativa legal vigent. Amb tot, la llengua de relació majoritària, tant
amb els companys com a casa, és el castellà.

13.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
15
3. EL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES
La llengua és un vehicle de comunicació i de relació entre les persones, però també és
un instrument bàsic d’accés als sabers culturals. Permet accedir a diferents maneres
d’entendre la realitat, als sabers generats per diferents grups culturals i lingüístics, i
també permet desenvolupar la sensibilitat literària i artística, per això, aprendre la
llengua de la terra on naixem o vivim és bàsic per viure-hi en harmonia.
El nou currículum escolar adopta una estructura per competències i situa la llengua al
centre de l’aprenentatge. Totes les àrees curriculars són responsables del
desenvolupament de la competència comunicativa lingüística.
La llengua és un eix transversal que cal desenvolupar de manera sistemàtica a través
de totes les àrees curriculars, en un llenguatge acadèmic, íntimament relacionat amb
la llengua escrita. En conseqüència, el desenvolupament de les estratègies de la
comprensió lectora i de la composició escrita ha de ser previst en tot moment al centre
educatiu.
La immersió en català està demostrat que és l’opció organitzativa que garanteix que
l’alumnat, en acabar l’escolarització obligatòria, domini les dues llengües oficials de
Catalunya. Amb tot, es fa necessari dominar en profunditat alguna llengua estrangera.
Per acabar, volem destacar que una llengua s’aprèn des d’un sentiment de respecte
envers la pròpia cultura i identitat i a partir d’un lligam emocional amb els parlants de la
nova llengua.
3.1. La llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge
3.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència
El català, tal i com recull la normativa legal vigent, és la llengua vehicular i
d’aprenentatge del centre i s’utilitzarà en qualsevol activitat i és l’eina de cohesió i
integració entre totes les persones del centre. En conseqüència, aquest serà el vehicle
d’ensenyament-aprenentatge i de relació regular en tots els àmbits interns i externs del
centre.
3.1.2. L’aprenentatge / ensenyament de la llengua catalana
L’aprenentatge d’una llengua requereix de múltiples situacions d’ús funcional de la
llengua. Atès que la competència comunicativa lingüística és una competència
bàsica, totes les àrees curriculars vetllaran pel seu desenvolupament.
3.1.2.1. Llengua oral
Es treballa habitualment la llengua oral en tots els cursos i es treballen les diverses
modalitats de textos orals (entrevista, conversa, dramatització, argumentació...) tant a
l’àrea de llengua com a la resta d’àrees. El català central és la variant de la zona i
s’empra poc en l’àmbit oral en tots els registres.

14.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
16
3.1.2.2. Llengua escrita
Se segueix l’enfocament metodològic que dona el currículum. Hi ha un plantejament
global sobre l’ensenyament de la lectura i l’escriptura que té en compte que és un
procés complex que cal abordar des de totes les àrees del currículum. Les activitats
que es proposen tenen uns objectius clars que es comparteixen amb l’alumnat i
s’estableixen mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats.
Estan seqüenciades en funció del procés d’ensenyament.
3.1.2.3. Relació entre llengua oral i llengua escrita
En emprar sempre com a llengua el català, hi ha un plantejament integrat de les quatre
habilitats que es comparteix en totes les matèries que s’imparteixen i que fa que la
lectura i l’escriptura s’analitzin i es reforcin recíprocament.
3.1.2.4. La llengua a les diverses àrees
La llengua catalana és la llengua vehicular i de comunicació del centre i el professorat
l’empra a les seves classes. Fora de l’aula (pati, passadissos, entrevistes...) el castellà
s’usa també ja que gran part de la població és castellanoparlant.
3.1.2.5. Continuïtat i coherència entre cursos i nivells
El centre disposa de documents que concreten aspectes metodològics i organitzatius
força complets. Aquests documents s’han elaborat participativament i la majoria del
professorat els aplica. Les programacions i els criteris d’avaluació es revisen
conjuntament. Es disposa de protocols per fer el traspàs d’una promoció d’alumnes
quan hi ha un canvi d’ensenyant, d’etapa o de curs.
Hi ha coordinació amb els centres de primària en el moment d’arribar els nous
alumnes referent a la seva situació lingüística, al seu currículum i a les necessitats que
puguin tenir en aquests aspectes.
Les reunions de coordinació de nivell estan planificades d’una manera sistemàtica. El
professorat, com a conseqüència del nombre reduït de professionals que actualment
treballen en el centre, treballa per àmbits i de manera conjunta.
3.1.2.6. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials
En el centre no hi ha cap alumne que desconegui les dues llengües oficials.
3.1.2.7. Atenció a la diversitat
El centre ha consolidat els mecanismes organitzatius, curriculars i pedagògics per
atendre la diversitat de l’alumnat. Dins d’aquests mecanismes, es tenen en compte
estratègies que fan referència a la participació de l’alumnat en el seu propi
aprenentatge.
Per atendre la diversitat, el centre compta amb els recursos següents:

15.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
17
- Plans individualitzats.
- Desdoblaments en les tres matèries instrumentals (castellà, català i
matemàtiques).
3.1.2.8. Avaluació del coneixement de la llengua
S’aplica l’avaluació com una part del procés d’ensenyament-aprenentatge que, en part,
ha de servir per responsabilitzar l’alumnat del seu propi aprenentatge. Existeixen
indicadors i mecanismes de seguiment, que inclouen l’ús de la llengua, per coordinar
l’aplicació dels criteris d’avaluació al llarg dels cursos que, a més, són elements de
reflexió per prendre decisions en relació amb l’organització del currículum i els
enfocaments metodològics. S’avaluen les competències relacionades amb la dimensió
comunicativa i amb la dimensió literària, en contextos comunicatius i de treball per
tasques, sense prioritzar el moment de l’avaluació final.
Tot el procés d’avaluació es fa en llengua catalana i el departament de l’àmbit lingüístic
marca els criteris d’avaluació a seguir.
3.1.2.9. Materials didàctics
S’apliquen criteris explícits i compartits per a la selecció de materials, entesos com tots
aquells recursos que poden servir per crear situacions d’aprenentatge. L’elaboració de
la seqüència didàctica per al tractament de la dimensió literària té molta continuïtat al
llarg de tota l’etapa i s’apliquen propostes didàctiques compartides sobre quin ha de
ser el tractament didàctic de la dimensió literària.
Cada departament organitza els materials didàctics per a tota l’etapa, tenint en compte
el tractament de la diversitat i dins del marc del Currículum. Tot això queda reflectit a
les diferents programacions.
3.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe
En el nostre centre la llengua catalana és la llengua de comunicació en l’àmbit
acadèmic però en la resta d’àmbits predomina l’ús del castellà.
3.2. Llengua castellana
3.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana
3.2.1.1. Introducció a la llengua castellana
Es té en compte la realitat sociolingüística de l’alumnat i es busquen els materials
adequats a la realitat del centre i a la realitat individual de cada alumne. Hi ha
continuïtat i coherència metodològica entre el que es fa en català i el que es fa en
castellà: és té clar que l’objectiu final és que l’alumnat tingui el mateix nivell de llengua
catalana que de castellana i s’aconsegueix.

16.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
18
Tot i que la llengua vehicular del centre i de la majoria de l’alumnat és el castellà, els
alumnes acaben l’etapa amb un bon nivell de coneixement de les dues llengües.
3.2.1.2. Llengua oral
Es treballa habitualment la llengua oral en tots els nivells i es treballen les diverses
modalitats de textos orals (entrevista, conversa, dramatització, argumentació...). No hi
ha una consideració específica de les variants de la llengua castellana i es treballen
poc els registres de la llengua.
En els usos sociolingüístics no hi ha una preocupació especial per la variació
geogràfica perquè la gran majoria dels alumnes són catalanoparlants i els nouvinguts
de llengua castellana són testimonials.
3.2.1.3. Llengua escrita
Se segueix l’enfocament metodològic que dona el currículum. Hi ha un plantejament
global sobre l’ensenyament de la lectura i l’escriptura. Les activitats que es proposen
de lectura i escriptura tenen uns objectius clars que es comparteixen amb l’alumnat i
s’estableixen mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats.
Estan seqüenciades en funció del procés d’ensenyament i es treballa molt
coordinadament amb el professorat de llengua catalana.
Hi ha una coordinació departamental entre el professorat de llengua catalana i
castellana i els objectius i els criteris d’avaluació són comuns.
3.2.1.4. Atenció a la diversitat
El centre ha consolidat els mecanismes organitzatius, curriculars i pedagògics per
atendre la diversitat de l’alumnat. Dins d’aquests mecanismes, es tenen en compte
estratègies que fan referència a la participació de l’alumnat en el seu propi
aprenentatge.
Per atendre la diversitat, el centre compta amb els recursos següents:
- Plans individualitzats.
- Desdoblaments en les tres matèries instrumentals (castellà, català i
matemàtiques).
3.3. Altres llengües
3.3.1. Llengües estrangeres
3.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de
l’etapa
El centre estableix criteris perquè la programació s’estructuri a partir d’activitats
d’aprenentatge que són rellevants i globals, integren reptes lingüístics i cognitius,
condueixen a un producte final, requereixen l’ús de la llengua estrangera i tenen una

17.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
19
estructura seqüencial de construcció del coneixement, i es preveuen agrupaments de
diversa tipologia (individual, parelles, grups) i es fa una reflexió sobre el procés i el
resultat final.
El centre concreta anualment les mesures que es prenen per assegurar: una
distribució coherent de continguts, la creació de contextos d’ús de la llengua i com es
dona resposta als diferents estils d’aprenentatge, i se’n fa un seguiment.
A partir de les necessitats de l’alumnat, es confeccionen les diferents programacions
multinivells per tal de donar resposta a aquestes necessitats.
3.3.1.2. Desplegament del currículum
La primera llengua estrangera del centre és l’anglès i la segona és el francès.
Ambdues s’imparteixen en tots els cursos, la segona com a optativa de lliure elecció
per a l’alumnat.
3.3.1.3. Metodologia
El professorat de llengües estrangeres ha consensuat que el desenvolupament
competencial implica la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera
transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de
coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i
el discerniment, tenint en compte la dimensió social de cada situació. Se’n fa un
seguiment anual.
Hi ha aspectes que, per la seva importància en la nostra societat, també han de formar
part del currículum i, per tant, del procés d’ensenyament-aprenentatge, com ara
l’educació ambiental, l’educació per al consum, l’educació no discriminatòria,
l’educació per la salut i d’altres, que es consideren eixos transversals del currículum i
han de tenir un tractament interdisciplinari, integrant-los en la nostra àrea.
Tampoc no es poden oblidar les tècniques i hàbits d’estudi que són presents i avaluats
indirectament.
3.3.1.4. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua
estrangera
Periòdicament es revisen els llibres de text i els materials didàctics que es faran servir
el curs següent segons les necessitats de l’alumnat. Es preveuen materials que
serveixen per a l’ampliació dels coneixements.
3.3.1.5. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua
estrangera
El centre ha entès que la utilització dels recursos tecnològics permet atendre la
diversitat de l’alumnat i n’explora noves possibilitats. La utilització de les eines TIC és
fonamental per al desenvolupament de la llengua, com per exemple, la realització

18.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
20
d’activitats que impliquen la redacció de correus electrònics o l’elaboració de materials
audiovisuals com a suport dels treballs orals (powerpoint, prezi, vídeos i àudios).
3.3.1.6. L’ús de la llengua estrangera a l’aula
Tot i que hi ha prevista la potenciació de la llengua estrangera en les interaccions tant
formals com informals, la projecció dels resultats del treball curricular fora de l’aula
d’aprenentatge només és el resultat de la iniciativa individual de part del professorat.
3.3.1.7. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres
A hores d’ara no s’ha pogut ofertar cap matèria no lingüística obligatòria en llengua
anglesa pel baix nivell d’assoliment de la competència lingüística. Malgrat tot, sí que
s’han ofertat diferents matèries optatives i la valoració n’ha estat positiva.
3.3.1.8. Participació del centre en activitats externes
El centre ha participat durant quatre cursos en el concurs “The Fonix” que té com a
objectiu la promoció de la llengua anglesa. Aquest concurs està organitzat per
International House amb el suport del Departament d’Educació.
Els alumnes de 4t de l’optativa de llengua francesa també tenen la possibilitat de
preparar-se per l’examen d’obtenció del Diplôme d’Études en Langue Française del
nivell A2, gràcies al conveni establert entre el Departament d’Educació i l’Institut
Français. Aquest és el segon curs en què els alumnes interessats hi poden participar.
3.4. Organització i gestió
El centre educatiu ha acordat seguir un criteri lingüístic favorable a l’ús del català
també en els rètols, els cartells i la decoració general del centre. A la pràctica es
respecta aquest acord i se’n fa un seguiment, sens perjudici que també hi hagi penjada
informació en castellà, anglès i francès.
Tota aquella informació que es pot controlar des del centre està impresa en català i
s’intenta traduir tota la que arriba de fora i que no estigui en aquesta llengua.
3.4.1. Documents del centre
El centre revisa i actualitza amb regularitat els documents de centre, amb especial
atenció als continguts referits a la llengua catalana, i es fa un seguiment en les
actuacions quotidianes de les propostes de canvi derivades de les revisions.
Tots els documents de centre es revisen periòdicament i, sense excepció, estan
redactats en català.
3.4.2. Ús no sexista del llenguatge
En general, en tots els documents del centre es tenen en compte els criteris
d’utilització d’un llenguatge no sexista ni androcèntric. En general, el llenguatge no
sexista es treballa transversalment a les àrees del currículum.

19.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
21
3.4.3. Comunicació externa
El centre fa la documentació en català i s’atenen les peticions en castellà que
sol·liciten les famílies. Es tenen en compte, quan és possible, les llengües de la nova
immigració.
En el cas de l’acollida d’alumnes estrangers hi ha prevista la possibilitat d’un servei de
traducció –que facilita el Consell Comarcal- a les llengües de nova incorporació per a
les comunicacions amb la família.
3.4.4. Llengua de relació amb famílies
El centre s’ha plantejat que tots els professionals s’adreçaran, sempre que es pugui,
en català a les famílies de l’alumnat.
3.4.5. Educació no formal
Els responsables de les activitats extraescolars coneixen i fan seves les orientacions i
propostes del centre pel que fa al català com a llengua d’ús i al tractament de la
diversitat lingüística. S’han establert, per part del centre educatiu, els mecanismes
oportuns per a facilitar la formació i per a la coordinació i l’avaluació de les actuacions
que s’hi refereixen.
3.4.6. Llengua i entorn
A la població no hi ha cap Pla Educatiu d’Entorn però sí que es treballa de forma
conjunta i intensa amb l’ajuntament, tant amb l’àrea d’educació i joventut com amb la
de Serveis Socials. Tanmateix el centre ha realitzat i realitza coordinacions amb
l’escola Sant Nicolau per tal de compartir plantejaments i pràctiques educatives, així
com arribar a acords compartits sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge de la
llengua dels 3 als 16 anys.
3.4.7. Organització de la programació curricular
3.4.7.1. Coordinació cicles i nivells
Hi ha coordinació a tota l’etapa educativa entre totes les llengües curriculars.
Com que el departament de l’àmbit lingüístic inclou les matèries de llengua catalana,
castellana, anglesa i francesa hi ha coordinació a tota l’etapa entre aquestes llengües.
3.4.7.2. Estructures lingüístiques comunes
El centre ha reflexionat sobre el tractament de les estructures lingüístiques comunes.
L’acord del tractament de llengües i de les estructures lingüístiques comunes involucra
tots els professors de les àrees de llengües, tot considerant els principis bàsics de la
seva metodologia: evitar repeticions de continguts, evitar l’anticipació d’aprenentatges i
atendre l’especificitat dels continguts. El centre ha pres la decisió de treballar les
estratègies lingüístiques comunes amb material que les té en compte, així com el fet

20.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS.Pla del Bosc
22
del tractament de la llengua catalana com a primera llengua d’aprenentatge. A cada
curs s’avalua la metodologia de les estructures lingüístiques comunes i se’n millora la
didàctica.
3.4.8. Biblioteca escolar
El centre no té una biblioteca escolar com a tal doncs manca espai. Sí que disposa
però d’un fons de llibres que estan a disposició de l’alumnat per a la seva lectura i
préstec.
3.4.9. Projecció del centre
La pàgina web és un recurs compartit i usat per tota la comunitat educativa i s’han
establert els mecanismes per actualitzar-la constantment. Hi ha un criteri clar de l’ús
de la llengua catalana i de les altres llengües presents al centre.
El centre disposa d’un coordinador TIC, professor encarregat d’actualitzar i d’introduir
o modificar dades sobre el funcionament de l’institut. El resultat és una pàgina web on
les famílies i l’alumnat poden consultar aspectes de funcionament del centre (NOFC,
planificació de sortides…).
Es redacta, majoritàriament, en català tret d’algunes aportacions puntuals en castellà,
anglès o francès.