II República. (1931-1936)

1. TEMA 12- LA SEGONA
REPÚBLICA (1931-36) (edició de 2017)
Història d’Espanya
2n de Batxillerat

2. TEMA 12.- LA IIa REPÚBLICA (1931-36)
1. LA PROCLAMACIÓ DE LA IIa REPÚBLICA I EL PERÍODE
CONSTITUENT.
2. . EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
3. LA CONFLICTIVITAT SOCIAL I L’IMPACTE DE LA CRISI
ECONÒMICA DE 1929
4. . ELS GOVERNS CONSERVADORS. (1933-1936)
5. EL FRONT POPULAR. (1936, FEBRER-JULIOL)

3. Bloc temàtic i context històric
Bloc temàtic La II República (1931-36) i la Guerra civil espanyolaBloc temàtic La II República (1931-36) i la Guerra civil espanyola
(1936-1939)(1936-1939)
Context històric;Context històric;
Significat de la II República: Representa la construcció d`un estatSignificat de la II República: Representa la construcció d`un estat
democràtic, el segon intent en la història contemporàniademocràtic, el segon intent en la història contemporània
d’Espanyad’Espanya
((el primer intent és el del Sexenni)el primer intent és el del Sexenni)
Com a tal, tenia per objectiu: *la democratització de la societat i la políticaCom a tal, tenia per objectiu: *la democratització de la societat i la política
espanyoles i això implicava resoldre els problemes procedents dels 50espanyoles i això implicava resoldre els problemes procedents dels 50
anys anteriors:anys anteriors:
*separació Església-Estat,*separació Església-Estat,
*la reforma agrària i les relacions laborals*la reforma agrària i les relacions laborals
*l'intervencionisme militar .*l'intervencionisme militar .
*el reconeixement del dret a l'autogovern de Catalunya i el País Basc.*el reconeixement del dret a l'autogovern de Catalunya i el País Basc.

4. •Va tenir el suport del moviment obrer socialista i de les classesVa tenir el suport del moviment obrer socialista i de les classes
mitges urbanes republicanes i l'oposició dels grups dominantsmitges urbanes republicanes i l'oposició dels grups dominants
com ara els terratinents, els financers i els industrials ,decom ara els terratinents, els financers i els industrials ,de
l'Exèrcit i l'Església, a més dels sectors catòlics (camperolatl'Exèrcit i l'Església, a més dels sectors catòlics (camperolat
castellà i classes mitges catòliques). Per altres raons, tambécastellà i classes mitges catòliques). Per altres raons, també
trobà l'oposició de l'anarquisme.trobà l'oposició de l'anarquisme.
•El context internacional tampoc fou molt favorable: *el crac deEl context internacional tampoc fou molt favorable: *el crac de
1929, *l'impacte de la Revolució Russa i sobretot *l'ascens dels1929, *l'impacte de la Revolució Russa i sobretot *l'ascens dels
feixismes (Hitler arriba al poder el 1933) que significà unafeixismes (Hitler arriba al poder el 1933) que significà una
radicalització de la dreta especialment.radicalització de la dreta especialment.
•Per últim assenyaleu les tres etapes: *1931-33,bienni reformistaPer últim assenyaleu les tres etapes: *1931-33,bienni reformista
*1933-36 Bienni conservador i *Front Popular 1936.*1933-36 Bienni conservador i *Front Popular 1936.

5. Què va ser la Guerra Civil?
: La Guerra Civil (1936-1939)
La guerra civil va ser la conseqüència d’un colp militarLa guerra civil va ser la conseqüència d’un colp militar
contra la República (17-18 de Juliol de 1936) que nocontra la República (17-18 de Juliol de 1936) que no
va aconseguir tots els seus objectius, provocant lava aconseguir tots els seus objectius, provocant la
fractura de l’Exèrcit en dos parts i l’enfonsament defractura de l’Exèrcit en dos parts i l’enfonsament de
les institucions republicanes.les institucions republicanes.
A nivell internacional, la guerra d’Espanya, com fouA nivell internacional, la guerra d’Espanya, com fou
coneguda aleshores, va tenir una gran repercusió enconeguda aleshores, va tenir una gran repercusió en
Europa i en tot el món occidental (també els USA).Europa i en tot el món occidental (també els USA).
S’interpretà com la representació de lluita entre elS’interpretà com la representació de lluita entre el
feixisme i la democràcia, però també entre revolució ifeixisme i la democràcia, però també entre revolució i
contrarevolució.contrarevolució.

6. Context històric (2)
Però, a nivell espanyol, cal destacar:
*l`enfrontament entre els vells grups dominants de*l`enfrontament entre els vells grups dominants de
terratinents, financers i industrials (amb el suportterratinents, financers i industrials (amb el suport
de l’Església i l’Exèrcit) ide l’Església i l’Exèrcit) i
*els emergents burgesos (classes mitges urbanes*els emergents burgesos (classes mitges urbanes
republicanes) i obrers (socialistes, anarquistes,republicanes) i obrers (socialistes, anarquistes,
comunistes) que volien establir un règimcomunistes) que volien establir un règim
democràtic o en altres versions un model dedemocràtic o en altres versions un model de
societat alternatiu (anarquistes i socialistessocietat alternatiu (anarquistes i socialistes
revolucionaris). Aquest enfrontament s’havia anatrevolucionaris). Aquest enfrontament s’havia anat
configurant des de 1917configurant des de 1917

7. C
R
O
N
O
L
O
G
I
A
 Tres etapes de la IIa república
1a ETAPA: Bienni reformista
• 1931-1933
• Coalició de republicans i socialistes
1a ETAPA: Bienni reformista
• 1931-1933
• Coalició de republicans i socialistes
2a ETAPA: Bienni conservador
• 1933-1935
•Bienni Conservador/Bienni Negre
2a ETAPA: Bienni conservador
• 1933-1935
•Bienni Conservador/Bienni Negre
3a ETAPA: Govern del Front Popular
• 1936. febrer. Juliol
3a ETAPA: Govern del Front Popular
• 1936. febrer. Juliol

8. 1. LA PROCLAMACIÓ DE LA IIa REPÚBLICA
I EL PERÍODE CONSTITUENT.
1.1. Les eleccions d’Abril de 1931 i el govern provisional. Els partits polítics
1.2. La Constitució del 1931.

9. 1.1.- Les eleccions d’Abril i el govern provisional (I).
La victòria dels republicans en les grans ciutats (que no en general) en les eleccions
municipals del 12 d’abril de 1931, va provocar que el 14 d’abril de 1931 es proclamara la IIª
República: primer en Eibar i després en totes les grans ciutats, amb gran celebració popular
Alfons XIII suspèn les potestats reials i abandona el país cap a l’exili, sense abdicar
Es forma un govern provisional amb membres dels partits signants del Pacte de Sant Sebastiàsignants del Pacte de Sant Sebastià:
republicans de dretes (Maura o el president del govern Alcalà Zamora) i esquerres (Azaña),
radicals (Lerroux), socialistes (Largo Caballero, Prieto), nacionalistes catalans i galleguistes
La dreta monàrquica es trobava desorganitzada i carent de partits moderns, de masses.
en l’oposició també es troben els nacionalistes bascos i catalans. L’anarquisme
considerava que monarquia o republica eren formes burgeses. El comunisme era una
força política testimonial

11. Els partits polítics.
Ja no es tracta de partits de rics, notables i cacics, sinó de partits amb una gran afiliació
real i un gran nombre de seguidors que seran el centre de la vida política i els debats.
Es tracta de partits de masses (en l’època del sufragi universal)
Pel sistema electoral majoritari, els partits s’hauran d’unir en
coalicions electorals, per ser l’única forma d’aconseguir majories
Durant el primer bienni, 1931-1933, el govern estarà en mans d’una coalició formada
per republicans d’esquerra, que té en Azaña el seu principal cap, i socialistes, on
destacaven Prieto i Largo Caballero. Lerroux (radicals) hi formarà part
del govern durant els primers mesos.
Després eixirà del govern fins a passar-se a l’oposició el 1933.
També hi serà al govern ERC.
La dreta espanyola es reorganitzarà durant el primer bienni. El 1933 es fundarà
la CEDA, principal partit de masses conservador

13. IZQUIERDA REPUBLICANA,IZQUIERDA REPUBLICANA,
PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL
(PSOE)..
PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL
(PSOE)..
FORMACIONSD’ESQUERRA
 Període de gran activitat de les formacions polítiques i sindicals.
JULIÁN BESTEIRO
INDALECIO
PRIETO
FRANCISCO LARGO
CABALLERO
MARCEL·LÍ
DOMINGO
MANUEL
AZAÑA
PARTIDO COMUNISTA DE ESPAÑA (PCE).PARTIDO COMUNISTA DE ESPAÑA (PCE).
DOLORES IBÀRRURI

15. La CNT estava dividida entre
1. Els anomenats TRENTISTES (orientació netament sindicalista i de
caire moderat, cert suport a la República).
2. FEDERACIÓ ANARQUISTA IBÈRICA (FAI), més revolucionari. Via
insurreccional i armada. Prenen la iniciativa dins de la CNT.
FORMACIONSD’ESQUERRA
Juan Garcia OliverJuan Garcia Oliver
DurrutiDurrutiJoan PeiróJoan Peiró

16. ELSGRUPSDELADRETA
PARTIT RADICAL: LerrouxPARTIT RADICAL: Lerroux DERECHA LIBERAL REPUBLICANADERECHA LIBERAL REPUBLICANA
Contraris a les reformes republicanes. Van derivar cap a posicions
més conservadores.
ALEJANDRO LERROUX
NICETO ALCALÁ
ZAMORA
Els PARTITS CONSERVADORS I CATÒLICS es van esfondrar. Van
sobreviure un grup petit de partits:
PARTIDO AGRARIO (PA)
PARTIDO LIBERAL DEMÓCRATA
ACCIÓN ESPAÑOLA (nucli intel·lectual que volia una
monarquia catòlica i tradicional).
PARTIDO AGRARIO (PA)
PARTIDO LIBERAL DEMÓCRATA
ACCIÓN ESPAÑOLA (nucli intel·lectual que volia una
monarquia catòlica i tradicional).

17. ELSGRUPSDELADRETA
 El més important: CONFEDERACIÓN ESPAÑOLA de
DERECHAS AUTÒNOMAS (CEDA).
Coalició electoral de 1933. José M. Gil
Robles. Defensava els interessos dels
grans propietari agraris i de l’Església.
CONFEDERACIÓN ESPAÑOLA de
DERECHAS AUTÒNOMAS (CEDA).
Coalició electoral de 1933. José M. Gil
Robles. Defensava els interessos dels
grans propietari agraris i de l’Església.
 Al País Basc:
 Hi havia grups monàrquics:
JOSE MARÍA
GIL-ROBLES
PARTIT NACIONALISTA BASCPARTIT NACIONALISTA BASC
RENOVACIÓN ESPAÑOLA. José Calvo Sotelo.
Necessitat de liquidar el nou règim republicà.
Va establir acords electorals amb els carlins.
RENOVACIÓN ESPAÑOLA. José Calvo Sotelo.
Necessitat de liquidar el nou règim republicà.
Va establir acords electorals amb els carlins.
JOSE CALVO SOTELO
COMUNIÓ TRADICIONALISTACOMUNIÓ TRADICIONALISTA
JOSE ANTONIO
AGUIRRE

18. ELSGRUPSDELADRETA
 Grups de caire feixista:
JUNTAS DE OFENSIVA NACIONAL SINDICALISTA (JONS). 1933.JUNTAS DE OFENSIVA NACIONAL SINDICALISTA (JONS). 1933.
FALANGE ESPAÑOLA. 1933. Dirigit per José A. Primo de Rivera.FALANGE ESPAÑOLA. 1933. Dirigit per José A. Primo de Rivera.
Es
fusionen
el 1934
Ideologia antidemocràtica i una defensa a ultrança del nacionalisme
espanyol.
FALANGE ESPAÑOLA DE LES JONS
RAMIRO LEDESMA RAMOS ONÉSIMO REDONDO
JOSE ANTONIO PRIMO
DE RIVERA

19. CATALANISME
 Les dues forces majoritàries eren:
LLIGA REGIONALISTA (de dretes):
-Va acceptar la nova legalitat republicana.
-Tenia el suport d’una part dels industrials i grans
propietaris agrícoles.
- Els seus resultats electorals van ser força reduïts.
- Al 1933 va adoptar el nom de LLIGA CATALANA.
LLIGA REGIONALISTA (de dretes):
-Va acceptar la nova legalitat republicana.
-Tenia el suport d’una part dels industrials i grans
propietaris agrícoles.
- Els seus resultats electorals van ser força reduïts.
- Al 1933 va adoptar el nom de LLIGA CATALANA.
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA:
- Format un mes abans de les
eleccions del 1931.
- Agrupava diferents sectors: nacionalistes radicals, vells
republicans històrics i petites formacions republicanes i
nacionalistes.
- Tenien el suport d’amplis grups de la petita burgesia ,
de la pagesia i dels obrers industrialitzats.
- Va proposar un ampli programa de reformes polítiques
i socials.
- Militància àmplia, gran força electoral, dirigents
carismàtics: MACIÀ i COMPANYS.
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA:
- Format un mes abans de les
eleccions del 1931.
- Agrupava diferents sectors: nacionalistes radicals, vells
republicans històrics i petites formacions republicanes i
nacionalistes.
- Tenien el suport d’amplis grups de la petita burgesia ,
de la pagesia i dels obrers industrialitzats.
- Va proposar un ampli programa de reformes polítiques
i socials.
- Militància àmplia, gran força electoral, dirigents
carismàtics: MACIÀ i COMPANYS.
FRANCESC CAMBÓ
LLUÍS COMPANYS
FRANCESC MACIÀ

22. 11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)
El Comitè revolucionari, i després Govern Provisional de la Segona República

23. El primer govern republicà

24. 1.1.- Les eleccions i el govern provisional (II).
Primeres mesures del
govern provisional
Amnistia els presos polítics
Convocatòria d’eleccions a Corts Constituents
Posen en marxa les reformes agrària i militar
Comencen les negociacions per a l’autonomia
amb els nacionalistes bascos i catalans
Primers
problemes
Conflictes socials que demanen una major rapidesa en
l’aplicació de les reformes (Sevilla, Astúries, Barcelona,...)
Fortíssima oposició de la burgesia i l’església a la nova República.
S’incia la fugida de capitals i la paràlisi de moltes explotacions
agràries
L’oposició de l’església al nou sistema provoca la reacció
anticlerical del poble en forma d’incendis d’esglésies i convents,
maig de 1931 en resposta a una carta del Cardenal Segura

25. Les eleccions a Corts Constituents de Juny de 1931. Resultats
A les eleccions a Corts Constituents la coalició republicanosocialista
obtenen una àmplia majoria. La llei electoral afavoria
les grans coalicions: mentre l’esquerra anava unida,
la dreta estava desorientada i mancada de partits de masses (moderns)

26. Les eleccions de Juny de 1931. Resultats (II)

27. 1.2.- La Constitució del 1931.
La Constitució
del 1931
Té un caràcter democràtic i progressista: Espanya es defineixdemocràtic i progressista: Espanya es defineix
com “una república de treballadors de totes classescom “una república de treballadors de totes classes”
Divisió de podersDivisió de poders: el legislatiulegislatiu a les Corts unicamerals, l’executiul’executiu en el Con-
sell de Ministres (amb un president del govern) i el President de la Repúbli-
ca (elegit i controlat per les Corts) i el judicial en els tribunalsel judicial en els tribunals (i jurats).
S’estableix el Tribunal de Garanties ConstitucionalsTribunal de Garanties Constitucionals
Amplíssima declaració de drets i llibertatsAmplíssima declaració de drets i llibertats, incloent el sufragi universal,incloent el sufragi universal,
també femení,la separació de l’església i l’Estat i preveu un Estat laic,també femení,la separació de l’església i l’Estat i preveu un Estat laic,
el matrimoni civil, el divorci i la igualtat de tots davant la lleiel matrimoni civil, el divorci i la igualtat de tots davant la llei,
el dret a l’educació i el treballel dret a l’educació i el treball (molt avançada per l’època)
Es contempla la possibilitat d’expropiació forçosa de la propietat perpossibilitat d’expropiació forçosa de la propietat per
raons socials (amb indemnització), de socialització de la propietatraons socials (amb indemnització), de socialització de la propietat
i de nacionalització dels serveis públicsi de nacionalització dels serveis públics

28. Estableix un estat integral, però reconeix el dret a l’autogovern de lesestat integral, però reconeix el dret a l’autogovern de les
regions que ho demanen. Nega qualsevol federació entre regionsregions que ho demanen. Nega qualsevol federació entre regions

29. La constitució de 1931. Artícles

31. Art. 44. Toda la riqueza del país, sea quien fuere su dueño, está subordinada a los
intereses de la economía nacional (...) con arreglo a la Constitución y a las leyes. La
propiedad de toda clase de bienes podrá ser objeto de expropiación forzosa por causa de
utilidad social mediante adecuada indemnización, a menos que disponga otra cosa una
ley aprobada por los votos de la mayoría absoluta de las Cortes. Con los mismos
requisitos la propiedad podrá ser socializada. Los servicios públicos y las explotaciones
que afecten el interés común pueden ser nacionalizados en los casos en que la necesidad
social así lo exija. El Estado podrá intervenir por ley, la explotación y coordinación de
industrias y empresas cuando así lo exigieran la nacionalización de la producción y los
intereses en la economía nacional.

32. Després de l’aprovació de la Constitució. Azaña substitueix Alcalà Zamora com a presidentAzaña substitueix Alcalà Zamora com a president
del govern i Alcalà Zamora passa a ser president de la Repúblicadel govern i Alcalà Zamora passa a ser president de la República . El govern, per tant,
es redueix als republicans d’esquerra i els socialistes.
Els republicans de Lerroux ixen del govern
El govern de republicans i socialistes.

33. Els interessos terratinents, financers i de la gran indústria juntEls interessos terratinents, financers i de la gran indústria junt
a l’Església s’enfrontaràn a la Constitució, pel que significavaa l’Església s’enfrontaràn a la Constitució, pel que significava
de questionament de la gran propietat , la no-confessionalitatde questionament de la gran propietat , la no-confessionalitat
de l’Estat i el reconeixement de les autonomies.de l’Estat i el reconeixement de les autonomies.
Com totes les Constitucions anteriors tampoc fou unCom totes les Constitucions anteriors tampoc fou un
document de consensdocument de consens

34. El vot de les dones.

35. El vot de les dones. (2)El vot de les dones. (2)

36. El vot de les dones (3)

37. Dames catòliques presentant signatures contra la Constitució
(1931)
El vot de les dones (4)

38. La situació de la dona
Fins a 1931, les dones solteres tenien alguns
drets similars als homes (signar contractes o
fer negocis) encara que quedaven excloses
de la vida política i no podien votar.
Amb el matrimoni, perdien els escassos drets
legals i necessitaven el permís de l'home per
a poder treballar o dirigir un negoci.
El Codi Civil,a més, castigava la desobediència
a l'home (de 5 a 15 anys de pressó).
Determinades professions estaven excloses
(notaris, registradors).
L'analfabetisme era un 15% més alt que en els

39. La situació de la dona (2)
A partir de 1931
*Consecució de drets polítics, (sufragi ) i
presència en càrrecs públics i també en
partits i sindicats (minoritària)
*Reforma del Codi Civil per a igualar homes i
dones, però no se suprimeix la incapacitat
civil de la dona casada.
*Dret al divorci i validesa del matrimoni civil.
Equiparació en drets dels cònjuges.
*Apertura de determinades professions a

40. 2. EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
- Des de desembre del 1931 a setembre del 1933 Azaña és el president d’un
govern d’esquerres (republicans d’esquerra i socialistes) que intenta
modernitzar (democratitzar) el país i acabar amb els problemes arrossegats
durant un segle. Algunes d’aquestes reformes ja s’havien iniciat en abril.
Un element a tenir present és el que va significar el període: politització de les
masses o accés a la política d'amplis sectors de la societat.
. La qüestió religiosa.
La reforma educativa
La reforma agrària.
Les relacions laborals
La reforma de l'estat (autonomies)
La reforma militar. .

41. Antecedents. L'anticlericalisme.
Vessants de
l’anticlericalismnticlericalisme
L’anticlericalisme dels intel.lectuals,anticlericalisme dels intel.lectuals, que se centraven en les qüestions polítiques i encentraven en les qüestions polítiques i en
el predomini dels ordres religiosos en l’ensenyament, amb valors reaccionarisel predomini dels ordres religiosos en l’ensenyament, amb valors reaccionaris
2.1.- La reforma religiosa.
L’anticlericalisme proletari,anticlericalisme proletari, centrat en els atacs d’obrers i jornalers
a l’església per considerar-la un obstacle per al progrés i emancipació
de les classes treballadores, donat que sempre es posava
de part dels grans propietaris
Per anticlericalisme podem entendre un conjunt de corrents molt diversos queanticlericalisme podem entendre un conjunt de corrents molt diversos que
critiquen l'Església ja siga de manera doctrinal o en relació a la seua influènciacritiquen l'Església ja siga de manera doctrinal o en relació a la seua influència
en la societat i pels privilegis concedits per l'Estaten la societat i pels privilegis concedits per l'Estat
LES REFORMES DEL BIENNI D’ESQUERRES (1931-1933)

42. En l'esquerra espanyola predominava un sentiment anticlerical:esquerra espanyola predominava un sentiment anticlerical: ja en les revolucions
de 1835 es van assaltar convents en Madrid. Molts republicans criticaven el poder
i els privilegis de l'Església en l'ensenyament, la moral o la cultura. El Concordat deEl Concordat de
1851 es mantenia vigent el 1930. (confessionalitat estat, control ensenyament i moral)1851 es mantenia vigent el 1930. (confessionalitat estat, control ensenyament i moral)
Molts republicans s'identificaven en l'atac o la crítica a l'Església.Molts republicans s'identificaven en l'atac o la crítica a l'Església.
(Es a dir es consideraven republicans en la mesura que anticlericals)(Es a dir es consideraven republicans en la mesura que anticlericals)

43. Exemples d'anticlericalisme
Editorial del diario El Pueblo . 27-8-1931
«Primero Flit; después fumigación antiparasitaria y por
último martirologio de la càrcel vulgar, para que se
pueden incluir ellos mismos en las listas de santos
màrtires de su causa. Nosotros somos así: estamos
dispuestos a aumentar su prestigio, haciendo todo
lo possible porque ganen el cielo»
El diputat Barriobero, del Partit Republicà
Federal va donar la següent explicació en el
Parlament sobre l'origen de la vida
contemplativa:
«San Basilio y San Pacomio iban por los

44. Però l’l’església espanyola manifestava una oposició radical al liberalisme i la democràcia.església espanyola manifestava una oposició radical al liberalisme i la democràcia.
A més, havia estat un bastió fonamental dels diferents règims liberals (des d’Isabel II) i
gaudia d’amplis privilegis (recordeu el Concordat de 1851, encara vigent el 1931)
L’anticlericalisme es radicalitzarà i començaran a produir-se atacs violents i cremes
d’esglésies i convents, especialment importants durant la Setmana Tràgica (1909).
En el mes de maig de 1931 es produiren els primers atacs a convents i Esglésies,maig de 1931 es produiren els primers atacs a convents i Esglésies,
però sense arribar als nivells de 1936.però sense arribar als nivells de 1936.

45. L’incendi d’Esglésies de Maig de 1931L’incendi d’Esglésies de Maig de 1931

46. L’incendi d’Esglésies de maig de 1931L’incendi d’Esglésies de maig de 1931

47. Ciutats en què es van cremar convents i esglésies en maig del 1931

48. Detenció i expulsió del
país del cardenal Segura
(13 de maig del 1931)
«Cuando los enemigos del reinado
de Jesucristo avanzan
resueltamente, ningún católico
puede permanecer inactivo».

49. La pastoral del Cardenal Segura desencadena els
incidents de maig de 1931

50. La reforma religiosa.
Objectiu: limitar la influència de l’església catòlica i secularitzar la vida social i política.limitar la influència de l’església catòlica i secularitzar la vida social i política.
Molts republicans espanyols tenien present l’exemple francés (1906)Molts republicans espanyols tenien present l’exemple francés (1906)
Mesures
en la
Constitu
ció
Aconfessionalitat de l’Estat. No obligatorietat ensenyament Religió a l’escola
Llibertat de cultes
Matrimoni civil i divorci
. Cementiris sota control municipal. (secularització)
Extinció del pressupost eclesiàstic en 2 anys

51. El discurs d’Azaña. 1931

52. La reacció dels bisbes espanyols. 1931

53. A més
La llei deLa llei de Congregacions Religioses (1933Congregacions Religioses (1933) establia un límit de possessió de béns
als ordes religiosos i impedia que l’església es dedicara a l’ensenyament
(primari i secundari).
Desapareixien els subsidis i subvencions a l’Església.
Expulsió de l’ordre dels jesuitesExpulsió de l’ordre dels jesuites.

54. Conseqüènciesonseqüències:
*l’Església catòlica passa a ser la pitjor enemiga de la República ,en
general, i de les esquerres en particular, cridant a oposar-se al sistema.
L’Església mobilitzarà la població a oposar-se a la Constitució i la
legislació anticlerical i fins i tot promou i dona suport a la
Campanya Revisionista, base de la futura CEDA. Destaca
l’impacte de la campanya en Castella, amb el Suport del
camperolat castellà i dels terratinents.
.
*Molts ajuntaments republicans prohibiren les procesons i d’altres actes
religiosos públics i així, qualsevol procesó es convertirà en una
demostració de partidaris i crítics amb l'Església i en un conflicte.
*Com a reacció augmentarà l’anticlericalisme popular i el govern
expulsarà del país al cardenal Segura i al bisbe de Vitòria.
Tanmateix, el contingut de la llei de Congregacions de 1933 apenes si
s’aplicarà pel desenvolupament dels esdeveniments posteriors

55. Artículo 26
Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley
especial.
El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni
auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas.
Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del
Clero.
Artículo 26
(...)Quedan disueltas aquellas Órdenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos
canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán
nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes.
Las demás Órdenes religiosas se someterán a una ley especial votada por estas Cortes Constituyentes y
ajustada a las siguientes bases
1. Disolución de las que, por sus actividades, constituyan un peligro para la seguridad del Estado.
2. Inscripción de las que deban subsistir, en un Registro especial dependiente del Ministerio de justicia.
3. Incapacidad de adquirir y conservar, por sí o por persona interpuesta, más bienes que los que, previa
justificación, se destinen a su vivienda o al cumplimiento directo de sus fines privativos.
4. Prohibición de ejercer la industria, el comercio o la enseñanza.
5. Sumisión a todas las leyes tributarias del país.
6. Obligación de rendir anualmente cuentas al Estado de la inversión de sus bienes en relación con los fines de
la Asociación.
Los bienes de las Órdenes religiosas podrán ser nacionalizados.
Artícles de la Constitució. La llei de Congregacions
Religioses de 1933

56. Artículo 27
La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente cualquier
religión quedan garantizados en el territorio español, salvo el respeto debido a las
exigencias de la moral pública.
Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. No podrá haber
en ellos separación de recintos por motivos religiosos.
Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las manifestaciones
públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el Gobierno.
Nadie podrá ser compelido a declarar oficialmente sus creencias religiosas.
La condición religiosa no constituirá circunstancia modificativa de la personalidad civil
ni política salvo lo dispuesto en esta Constitución para el nombramiento de Presidente de
la República y para ser Presidente del Consejo de Ministros.
Artícle 27 de la Constitució

57. El divorci i l’expulsió dels jesuites

58. 2.2.-Reforma educativa i obra cultural.
Objectiu: garantir el dret a rebre una educació liberal, pública i laica a tota la població
Mesures
Creació de 10.000 escoles noves de primària amb un model d’escola mixta,escoles noves de primària amb un model d’escola mixta,
laica, obligatòria i gratuïtalaica, obligatòria i gratuïta (acabar amb el domini de l’ensenyament religiós).
S'augmentà el salari dels professors però no va donar temps a fer el mateix amb
els plans d'estudi
Creació de les Missions PedagògiquesMissions Pedagògiques per a fer arribar
la cultura al món rural (biblioteques, cinema, teatre,...). Destacà també l’aportació
de García Lorca amb la companyia La Barraca
LES REFORMES DEL BIENNI D’ESQUERRES (1931-1933)

59. Artículo 48
El servicio de la cultura es atribución esencial del Estado, y lo prestará mediante instituciones
educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada.
La enseñanza primaria será gratuita y obligatoria.
Los maestros, profesores y catedráticos de la enseñanza oficial son funcionarios públicos. La libertad
de cátedra queda reconocida y garantizada.
La República legislará en el sentido de facilitar a los españoles económicamente necesitados el acceso
a todos los grados de enseñanza, a fin de que no se halle condicionado más que por la aptitud y la
vocación.
La enseñanza será laica, hará del trabajo el eje de su actividad metodológica y se inspirará en ideales
de solidaridad humana.
Se reconoce a las Iglesias el derecho, sujeto a inspección del Estado, de enseñar sus respectivas
doctrinas en sus propios establecimientos.
Constitución de la IIa República Española (1931).

60. Les Missions PedagògiquesLes Missions Pedagògiques

62. Interior d'una escola de primària

63. Interior d'una escola de primària

64. Federico Garcia Loca i laFederico Garcia Loca i la
companyia La Barracacompanyia La Barraca

65. La reforma agrària
LES REFORMES DEL BIENNI D’ESQUERRES (1931-1933)

66. En el sud i sudest del país, el predomini delpredomini del
latifundisme, amb importants boses de pobresa.latifundisme, amb importants boses de pobresa.
Es tracta de jornalers que han accedit poc o res aEs tracta de jornalers que han accedit poc o res a
la propietat de la terra amb les reformes della propietat de la terra amb les reformes del
segle XIX (desamortitzacions i abolició del règimsegle XIX (desamortitzacions i abolició del règim
senyorial).senyorial).
La feina és escassa i el seu salari és molt baix.La feina és escassa i el seu salari és molt baix.
Intermitent protagonitzaràn revoltes i actes deprotagonitzaràn revoltes i actes de
protesta en demanda d’un repart de terres:protesta en demanda d’un repart de terres:
*el Sexenni, 1868-1874 o amb *la crisi de la*el Sexenni, 1868-1874 o amb *la crisi de la
Restauració (1918-21), el Trienni BolxevicRestauració (1918-21), el Trienni Bolxevic
Antecedents. La situació fins a
1930
La reforma agrària.

69. La reforma agrària.

71. Distribució de la superficie de las finques agrícoles i
evolució de l’atur agrari.

73. Condicions de vida
dels jornalers

74. Objectius: millorar la situació dels camperols xicotets i mitjans, especialmentObjectius: millorar la situació dels camperols xicotets i mitjans, especialment
els jornalers sense terres i arrendataris, i modernitzar l’agricultura espanyolaels jornalers sense terres i arrendataris, i modernitzar l’agricultura espanyola.
Recordeu: una part important de l’agricultura espanyola (sobretot en l’interior i en el sud)
es caracteritzava pels baixos rendiments, el monocultiu (blat sobretot) i
les tècniques rudimentàries, amb molta mà d’obra
Primeres mesures: regulació dels arrendaments , jornada de 8 hores,
salaris mínims i obligació dels propietaris de conrear les terres aptes per al cultiu.
Molts terratinents abandonaren explotacions amb la proclamació de la república
Pot ser siga la reforma més important de tota el període : el 45% la població es dedicava al
sector primari. Se suposava que un règim democràtic com la República resoldria el
problema

75. Todos los proyectos persiguen en primer término la
resolución del paro obrero. […] ¿Cómo lo intenta este
proyecto? Con asentamientos. […]
La segunda finalidad es la redistribución de la tierra. Ha
de redistribuirse de nuevo para que cumpla la función
que ahora no realiza; la expropiación de la tierra ha de
hacerse por razón de su origen y por razón de su
empleo. Así pues, la redistribución de la tierra se hará a
base de las tierras de señorío y de los bienes
comunales.
Si el proyecto tiene una tendencia, podría ser ésta: la
de intervenir el Estado en todos los órdenes de la
economía agraria para disciplinarla en todos sus
aspectos y para racionalizar la producción. El cuidar
que la tierra cumpla la función social que le
corresponde. Ya sabemos que este problema, como el
religioso, tenía que levantar tempestades sobre los
hombres que lo impulsaran. Este es el sino de los
hombres que asisten a los inicios de un cambio de
régimen.
Discurso de Marcelino Domingo sobre la reforma
agraria en las Cortes, 15 de junio de 1932
Todos los proyectos persiguen en primer término la
resolución del paro obrero. […] ¿Cómo lo intenta este
proyecto? Con asentamientos. […]
La segunda finalidad es la redistribución de la tierra. Ha
de redistribuirse de nuevo para que cumpla la función
que ahora no realiza; la expropiación de la tierra ha de
hacerse por razón de su origen y por razón de su
empleo. Así pues, la redistribución de la tierra se hará a
base de las tierras de señorío y de los bienes
comunales.
Si el proyecto tiene una tendencia, podría ser ésta: la
de intervenir el Estado en todos los órdenes de la
economía agraria para disciplinarla en todos sus
aspectos y para racionalizar la producción. El cuidar
que la tierra cumpla la función social que le
corresponde. Ya sabemos que este problema, como el
religioso, tenía que levantar tempestades sobre los
hombres que lo impulsaran. Este es el sino de los
hombres que asisten a los inicios de un cambio de
régimen.
Discurso de Marcelino Domingo sobre la reforma
agraria en las Cortes, 15 de junio de 1932
MARCEL·LÍ
DOMINGO

76. Finalment, s’aprova la llei després del fracàs del colp de Sanjurjo (setembre 32)
Característiques de la llei de reforma agrària:
Establia diferents propietats expropiables com ara *les deficientment cultivades,les deficientment cultivades,
*les arrendades sistemàticament, *les de regadiu convertides en secà (etc*les arrendades sistemàticament, *les de regadiu convertides en secà (etc).
Però no establia el nombre de llauradors a asentar i es volia aplicar a tot el territoriPerò no establia el nombre de llauradors a asentar i es volia aplicar a tot el territori
espanyol, amb la qual cosa es perdien moltes energiesespanyol, amb la qual cosa es perdien moltes energies

77. LEY DE BASES DE LA REFORMA AGRARIA. 1932.LEY DE BASES DE LA REFORMA AGRARIA. 1932.
"Los efectos de esta ley se extienden a todo el territorio de la República. Su aplicación...
tendrá lugar en los términos municipales de Andalucía, Extremadura, Ciudad Real, Toledo,
Albacete y Salamanca... Las tierras del Estado... podrán ser objeto de asentamientos, sea
cualquiera la provincia donde radiquen...
La ejecución de esta ley quedará encomendada al Instituto de Reforma Agraria que...
promoverá la formación de organismos de crédito a fin de facilitar a los campesinos
asentados el capital necesario para los gastos de explotación...
Serán susceptibles de explotación las tierras incluidas en los siguientes apartados:
1.- Las ofrecidas voluntariamente por sus dueños...
5.- Las que, por no ser explotadas directamente..., deba presumirse que fueron compradas
con fines de especulación o con el único objeto de percibir su renta.
7.- Las incultas o manifiestamente mal cultivadas..."
Gaceta de Madrid, 21 de septiembre de 1932.
L’IRA o Institut de Reforma Agrària seria l’encarregat de dirigir els assentaments
i pagar les indemnitzacions però el pressupost assignat fou molt reduït

78. Resultats: I) molt limitats per la complexitat tècnica de la llei (difícil d’aplicar),
l’escàs pressupost de l’IRA i, sobretot, l’oposició dels grans propietaris .
Aquestos, finançaràn una campanya de boicot a la reforma, contant amb el suport dels
llauradors castellans (temerosos que es pogueren expropiar els arrendaments)
El nombre de famílies asentades sobre terres expropiades entre 1932-34
podria haver arribat a 12.000arribat a 12.000
Resultats II) La República no té quadres tècnics ni polítics suficients per a poderLa República no té quadres tècnics ni polítics suficients per a poder
supervisar l’aplicació de la reforma agrària ni tampoc les altres mesures laboralssupervisar l’aplicació de la reforma agrària ni tampoc les altres mesures laborals.
La influència de les elits locals (terratinent, el cacic, el cap de la G Civil)
sobre els alcaldes i governadors fou decisiva
Resultats III) Molts jornalers, desesperats per la lentitud de la reforma i per les dificultatsMolts jornalers, desesperats per la lentitud de la reforma i per les dificultats
per a poder treballar es revoltaren de manera violenta atrets per l’anarquismeper a poder treballar es revoltaren de manera violenta atrets per l’anarquisme
(Casas Viejas, 1933(Casas Viejas, 1933). La Guàrdia Civil aplicarà una repressió brutal

81. Valoració de l’historiador Malefakis sobre l’oposició dels terratinents

82. Reforma laboral.
Establiment dels jurats mixtos vinculants també en el camp. En la indústria
funcionaven des de 1928, època de Primo de Rivera
S'estableix la jornada de 40 hores en el camp i en la indústria. Increment de salaris.
Establiment de les primeres assegurances obligatòries,
com la d'accidents laborals i de maternitat.
Llei de termes municipals obligava a contractar primer els jornalers de cada
poble per a evitar la reducció salarial que practicaven molts patrons en anar
a pobles veïns (allà on hi havia mobilitat laboral va resultar contraproduent
(Galícia o Catalunya)

83. Artículo 1
España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen
de Libertad y de Justicia.
Artículo 46
El trabajo, en sus diversas formas, es una obligación social, y gozará de la protección de las
leyes.
La República asegurará a todo trabajador las condiciones necesarias de una existencia digna. Su
legislación social regulará los casos de seguro de enfermedad, accidentes, paro forzoso, vejez,
invalidez y muerte; el trabajo de las mujeres y de los jóvenes y especialmente la protección a la
maternidad; la jornada de trabajo y el salario mínimo y familiar; las vacaciones anuales
remuneradas; las condiciones del obrero español en el extranjero; las instituciones de
cooperación, la relación económico-jurídica de los factores que integran la producción; la
participación de los obreros en la dirección, la administración y los beneficios de las empresas, y
todo cuanto afecte a la defensa de los trabajadores.
Constitución de la IIª República Espanyola (1931).
F. Largo Caballero
(Ministre de Treball)

85. En un context on l'atur comença a pujar i molts obrers tornen al camp per la fi
de les obres públiques de l'època de Primo de Rivera, el mercat laboral esdevingué
un autèntic polvorí i la conflictivitat social es multiplica.
Molts patrons decidiren no aplicar aquestes mesures
(descens de beneficis per augment de salaris en època de crisi),
radicalitzant l’actuació obrera i sindical
Conclusió. Resultats

86. La reforma de l’Estat centralista: les autonomies.
El 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya, primera i petita autonomia.
Fins 1923, la Lliga monopolitza el catalanisme i les reivindicacions per ampliar l’autonomia
El 1923 el colp de Primo de Rivera acaba amb la Mancomunitat i persegueix el català
El Pacte de San Sebastià de 1930 preveia l’autonomia per a Catalunya i per això el signa ERC
Antecedents
LES REFORMES DEL BIENNI D’ESQUERRES (1931-1933)

87. El 14 d’Abril Macià proclama la República catalana (sense més concrecions).
El govern provisional aconsegueix que Macià espere a un estatut d’autonomia
Macià proclama la república catalana
el 14-4-31 en Barcelona

88. La Constitució del 31 reconeixia a les regions el dret a tenir una organització autonòmica
pròpia dins de l’Estat Espanyol, per això s’elaboren els primers estatuts.

89. El govern de la Generalitat de Catalunya,
encapçalat per ERC (Macià), elabora i aprova
l’Estatut del 32 o Estatut de Núria. Tanmateix
en el tràmit per a ser aprovat en Madrid troba
l’oposició de molts republicans i socialistes,
d’intel.lectuals com Ortega i Gasset i de la
dreta castellana (això era la fi de la unitat
nacional).
La derrota del colp militar de Sanjurjo (agost 32)
determina, sota l’impuls d’Azaña, l’aprovació
d’un estatut d’autonomia, però retallat
respecte de les demandes catalanes.

90. Discurs d’Azaña sobre la qüestió catalana

91. L’Estatut incloïa un govern propi, el de la
Generalitat, un Parlament escollit per Sufragi
universal i competències en ordre públic,
ensenyament, transports i la llengua catalana
com a cooficial a Catalunya.
El govern estarà en mans d’ERC, primer amb
Macià (fins 1933) i després amb Companys.

92. Primer govern de la Generalitat, presidit per Francesc Macià

93. FRANCESC MACIÀ
LLUIS COMPANYS

94. Azaña li traspassa un Estatut a
Macià (recent nascut), i al
costat hi ha la figura d’esquerra
(matrona). El text diu:
-Aquí el teniu (Azaña).
-Ara tot serà que la dida me’l
cuidi bé (Macià).

95. Actes de boicot a l’estatut
Actes en favor
de l’Estatut

96. Oposició a l’Estatut en tota Espanya

97. L’estatut basc sols s’aprovarà en octubre de 1936 (ja en la Guerra Civil)
i serà democràtic, fruit d’un pacte entre nacionalistes bascos,
republicans i socialistes (Aguirre, del PNB, serà el primer lehendakari)
L’estatut de Galícia s’elabora en 1936, però no
s’arribarà a aprovar a les Corts per la Guerra Civil
Al País Basc, nacionalistes bascos (PNB) i carlins aproven l’estatut d’Estella (1931),
però l’oposició del govern d’esquerres de Madrid a un estatut confessional i de
dretes i la posterior divisió entre el PNB i els carlins eviten que s’aprove a les Corts

98. .La reforma militar.
Causes
La necessitat de reduir l’elevat nombre d’oficialsLa necessitat de reduir l’elevat nombre d’oficials
Reduir l’abast de la jurisdicció militarReduir l’abast de la jurisdicció militar
Acabar amb el perill de colp d’estat (no intervenció en políticaAcabar amb el perill de colp d’estat (no intervenció en política)
Mesures
S’aprova la Llei de Retir de l’Oficialitat: els oficials estaven obligats a jurar la
Constitució i fidelitat a la República, però es podien retirar amb el sou íntegre
Racionalització i revisió del sistema d’ascensos i escales, especialment durantrevisió del sistema d’ascensos i escales, especialment durant
l’etapa de Primo de Rivera , afectant als africanistesl’etapa de Primo de Rivera , afectant als africanistes
Tancament de l’Acadèmia Militar de SaragossaTancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa
El principal artífex de la reforma fou Manuel AzañaEl principal artífex de la reforma fou Manuel Azaña
LES REFORMES DEL BIENNI D’ESQUERRES (1931-1933)

99. Valoració: s’aconsegueix disminuir el nombre d’oficials i el pressupost militar,
però no es modernitza l’exèrcit i augmenta el malestar d’alguns sectors (africanistes)
Una part de l’exèrcit, encapçalada pel
general Sanjurjo, donarà un colp d’estatSanjurjo, donarà un colp d’estat
contra la República en agost de 1932contra la República en agost de 1932
També té relació amb l’Estatut deTambé té relació amb l’Estatut de
CatalunyaCatalunya ,
Es formarà la Unión Militar EspañolaUnión Militar Española (UME)(UME)
en 1933, com una organització de militars deen 1933, com una organització de militars de
dretes clandestina i colpistadretes clandestina i colpista
(alçament de 1936)(alçament de 1936)
ConseqüènciesConseqüències

101. El colp d’agost de 1932El colp d’agost de 1932
Azaña i FrancoAzaña i Franco Azaña en un discursAzaña en un discurs

103. 3.-Els problemes del govern reformista:
els adversaris de les reformes i la conflictivitat social.
L'impacte de la crisi de 1929
*Causes de la conflictivitat dels anys 30
1) L'impacte de la crisi dels anys 30 en l'economia espanyola:
*es van reduir les exportacions (molts països establiren
barreres proteccionistes) i el finançament de l'estat es va
complicar (restriccions del crèdit en tot el món). Tot i això, els
efectes de la crisi van ser menors que en altres països,
donada la menor integració de l'economia espanyola en els
circuits internacionals.

104. 2)Cal incidir en factors polítics i socials espanyols
*Amb la proclamació de la nova República: les inversions cauen,
retiren el 10% dels dipòsits bancàries i es produeix una fuga
de divises i capitals a l’estranger
*La desconfiança de la burgesia encara augmenta més amb les
mesures socials aplicades pel govern d’esquerres (augment
salarial, disminució d’hores de treball,...) → baixen els beneficis
empresarials i es redueixen més les inversions
* A tot açò s’afegeix l’augment de la conflictivitat social pel retard
en l’aplicació de les reformes promeses pel govern →
augmenta encara més la desconfiança (dels sindicats)
*A més, el govern, per a fer front al fort deute heretat i al dèficit,
intenta equilibrar els pressupostos amb una disminució de la
despesa pública → a la disminució de la inversió privada,
s’afegeix una disminució de la inversió pública

106. Salaris

107. Descens de la inversió,
Producció i exportació

113. 4. ELS GOVERNS CONSERVADORS (Novembre 1933- Febrer 1936).
Per què va finalitzar el 1933 el període reformista?
El nou govern conservador.
La paralització de les reformes.
. La revolució d’octubre del 1934.
. El Bienni Negre.

114. La fallida de la coalició de republicans i socialistes (1933-1936)
Per què va caure el govern de coalició de
socialistes i republicans d’esquerra la tardor del 33?
I) El govern no va poder satisfer les
reivindicacions populars, en especial,
destacà la lentitud de la reforma agrària.
Això exasperà els ànims dels més radicals que
inciaren revoltes desesperades i espantà els
moderats que s’apropen a Lerroux.
El govern reaccionà a totes les revoltes i protestes
(anarquistes) amb la repressió de la Guàrdia
Civil , destacant els casos d’Arnedo i Casas
Viejas (1932 i 1933)

115. II) Les divisions en la coalició de govern, entre
socialistes i republicans es fan molt evidents
cap a 1933, destacant Largo Caballero, ministre de
treball i dirigent de l’UGT.
Largo Caballero frustrat per les dificultats per
aplicar la legislació reformista i espantat per com
Hitler havia arribat el poder en Alemanya, amb el
suport de la dreta tradicional, entén que els
socialistes no poden esperar res dels
republicans d’esquerra i inicia una política de
màxima agitació social, que anuncia una
Revolució, però sense cap concreció. (com i
quan es farà??)

116. La deriva revolucionaria del PSOE

117. III) L’oposició de les forces conservadores a les reformes
republicanes ha donat lloc a una reorganització del mapa
polític. Naix, el 1933, la CEDA, partit catòlic conservador que té
per objectiu el desmantellament de les reformes republicanes
des de la legalitat (guanyant les eleccions). Té el suport de
l’Església, els terratinents i el món de les finances, però també
de les classes mitges catòliques urbanes i rurals.
El seu líder, Gil Robles.
JOSE MARÍA
GIL-ROBLES

118. Les intencions de la CEDA . El programa polític
Els principals punts del programa de la CEDA: la defensa de la propietat,
la família i l’Església. També defensa un nacionalisme espanyol unitarista

119. Les candidatures catòliques en la premsa
conservadora

120. Manifest de les dretes espanyoles
“No caprichosamente, sino por obediencia debida a imperativos de la realidad, se
denomina 'antimarxista' esta candidatura y la coalición de fuerzas políticas y sociales
que la sirve de soporte. Es, en efecto, el marxismo, con su concepción materialista y
anticatólica de la vida y de la sociedad; con su sectaria hostilidad hacia los grandes
valores tradicionales, (...) con el desate temerario que ha provocado y conseguido de los
odios y envidias connaturales en las luchas de clases (...), con el antiespañolismo que,
como un exudado nocivo, brota de todo ideario y, sobre todo, con la desgraciada,
arbitraria e injusta gestión desarrollada al frente de los negocios públicos (...).Los
candidatos de la coalición antimarxista defenderán resueltamente y a todo trance la
necesidad de una inmediata derogación, por la vía que en cada caso proceda, de los
preceptos, tanto constitucionales como legales, inspirados en designios laicos y
socializantes (...). Trabajarán sin descanso para lograr la cancelación de todas las
disposiciones confiscadoras de la propiedad y persecutorias de la persona, de la
asociaciones y de las creencias religiosas. (...)”
Manifiesto de la Coalición antimarxista por Madrid (CEDA, Renovación Española,
carlistas, etc.). "El Debate', 1 de noviembre de 1933.

121. IV) Però a més de la CEDA, trobem uns altres partits de
la dreta, que podrien considerar-se catastrofistesatastrofistes, com
els monàrquics de Renovació Española, amb Calvo
Sotelo o els feixistes de Falange, dirigida per José
Antonio Primo de Rivera. També, el carlisme, de
Comunión Tradicionalista.
Tots aspiraven a la destrucció violenta de la
democràcia republicana, cridant, per això a l’exèrcit.
JOSE CALVO SOTELOJOSE ANTONIO PRIMO
DE RIVERA

122. “Y queremos, por último, que si esto ha de lograrse en algún caso por la violencia, no nos
detengamos ante la violencia. Porque ¿Quién ha dicho que la suprema jerarquía de los valores
morales reside en la amabilidad? Bien está, sí, la dialéctica como primer instrumento de
comunicación. Pero no hay más dialéctica admisible que la dialéctica de los puños y de las
pistolas cuando se ofende a la justicia o la Patria.
Se han celebrado las elecciones. El pueblo soberano ha acudido a las urnas, menos los que no
acudimos por no querernos hacer cómplices de la propia esclavitud y los que no han ido por mera
indiferencia política o pereza. Pero el pueblo soberano ha dado su voto. ¿Y ahora qué? No nos
interesa el triunfo de uno de los grandes sectores ni el triunfo del otro; derechas, izquierdas,
centro, tienen el mismo programa, las mismas posibilidades, los mismos métodos. Han de
gobernar con el aparato estatal siempre contra las justas reivindicaciones de los expoliados, de
los desheredados, de los oprimidos. Un gobierno que no lo hiciera así, dejaría a las pocas horas
de ser gobierno. Para existir necesita cobrar impuestos, contribuciones, gabelas, y para obligar a
pagar todo eso, necesita guardias, guardias, más guardias, necesita sostener cuerpos de ejército,
para defender la patria contra el enemigo, como en octubre en Asturias,... o en la actuación del
gobierno de Casas Viejas.”
Discurso de José Antonio Primo de Rivera
Els catastrofistes. FalangeEls catastrofistes. Falange

123. Conclusió:
Es produeix una crisi política que no troba més alternativa que la convocatòria
d’unes eleccions generals anticipades per a Novembre de 1933

124. A les eleccions de novembre de 1933 guanyen els partits de centre i dreta

125. AA diferència de 1931, la dreta estava més organtizada:
la CEDA es va coaligar amb monàrquics i agraris en moltes regions.
L’esquerra estava dividida: socialistes i republicans anaven
per separat i l’abstenció és molt present en moltes regions.

126. Les eleccions de 1933

127. • Alcalà Zamora noAlcalà Zamora no
confia en la CEDA ,confia en la CEDA ,
que havia guanyat lesque havia guanyat les
eleccions, i ofereix eleleccions, i ofereix el
govern a Lerroux, que,govern a Lerroux, que,
en minoria, depeniaen minoria, depenia
del suport dedel suport de
monàrquics i de lamonàrquics i de la
mateixa CEDA.mateixa CEDA.
EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936)

128. Les eleccions de 1933 i el nou govern
Lerroux, cap del republicanisme històric, havia
evolucionat cap a postures conservadores:
entenia que la República podia ser conservadora i
catòlica, després d’un període massa orientat cap a
l’esquerra.
La seua base sociològica era molt diversa: des de les
classes mitges conservadores urbanes fins a
terratinents i financers que entenien que el Partit
Radical podia moderar i desmantellar, en altres
casos, l’obra del primer bienni..

129. I) La reforma agrària s’aplica
més lentament
El govern de republicans conservadors (radicals) fins Octubre del 34El govern de republicans conservadors (radicals) fins Octubre del 34
Mesures preses pel govern
II) Els nou presidents dels Jurats Mixtos són
més partidaris dels patrons
El govern sistemàticament aplica una dura repressió als sindicats UGT i CNT
La tensió social es multiplica a la vegada que l’atur creix.

130. V) La reforma militar continua vigent, però amnistien els implicats
en el colp d’estat de 1932
IV)Es contraresta la reforma religiosa: es dota de pressupost a l’església catòlica
per al culte i clergat i intenten signar un nou concordat amb la Santa Seu
III)El nou govern s’enfronta amb els nacionalistes catalans (els paralitza la Llei de Contractes
de Conreu) i bascos (paralitza el projecte d’estatut basc presentat pel PNB)

131. “El Comité nacional de esta Federación Española de Trabajadores de la Tierra […] acordó elevar a ese
ministerio las siguientes conclusiones: Aplicación del laboreo forzoso, suprimiendo los trámites
burocráticos.Aplicación íntegra e inmediata a la Reforma Agraria.Queremos explicar las razones que
justifican la urgencia de las demandas solicitadas:El laboreo forzoso puede ser, aunque no ha sido, un medio
útil de acrecentar y mejorar la riqueza agrícola, y de combatir eficazmente el paro en el campo. Los largos y
pesados trámites burocráticos inutilizaron esta ley, como tantas otras dictadas con la mejor intención, pero que
en la práctica no han servido casi para nada [...].En cuanto a la Reforma Agraria, es tan lenta su
aplicación, que cuanto dijéramos es poco para expresar el disgusto nuestro y de los campesinos. Pensamos,
no sin amargura, que a primeros de marzo venció el plazo de un año señalado para terminar el inventario;
pensamos que el Instituto posee recursos y tierras sobradas para efectuar un sinfín de asentamientos, y que
todo eso, que pudo y debió contribuir a reducir el paro de un modo eficaz y definitivo, lleva camino de no
realizarse quién sabe hasta cuándo.No es extraño, pues, que el campesino vaya perdiendo
completamente la fe en la Reforma, y que a impulsos de la necesidad y de la falta de trabajo sueñe con
apoderarse violentamente de unas tierras que la República le prometió, pero que hasta hoy no supo
darle por los cauces de la ley. No creemos que convenga al país el mantenimiento de esta situación peligrosa
y precaria, y, en consecuencia:Solicitamos respetuosamente de V. E. que se aplique el laboreo forzoso,
suprimiendo los trámites burocráticos, y que se dé tierra a los campesinos, aplicando integral e
inmediatamente la Reforma Agraria.Viva V. E. muchos años.Madrid, 6 de marzo de 1934. El secretario
general, Ricardo Zabalza. Excelentísimo señor ministro de Agricultura.”
Escrito de la Federación de Trabajadores de la Tierra (UGT) al ministro de Agricultura (1934)
Les protestes davant la política de desmantellament de les
reformes

132. El detonant: a l’Octubre de 1934 la CEDA exigeix a Lerroux contundència
i un canvi de govern i entrar a formar part d’ell
La Revolució de 1934
Davant l’entrada de la CEDA al govern, UGT convoca una vaga general, que tindrà
dos focus: Astúries i Catalunya (ací tindrà un altre caire)
EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1935)

133. Les motivacions de l’esquerra, especialment el PSOE i l’UGT:
La CEDA era un partit catòlic que pretenia desmantellar (des de les
Institucions) l’obra reformadora del primer bienni, defensant els
interessos de la gran propietat i l’Església.
A la vegada, sentia una gran atracció pels models feixistes europeus
I)L’entrada dels catòlics en el govern significava la fi de la República democràtica
(els qualificava de feixistes)
II)La història d’Espanya estava plena de colps contra règims de progrés
III)El 1933, Hitler arriba al poder en Alemanya de la mà de la dreta tradicional i la CEDA
se sent atreta pels models feixistes i autoritaris (sobretot l’italià)

134. El buen pueblo que saludó emocionado la victoria del 14 de abril está que no sale de su
asombro. ¿Tan breve es el tránsito de la ilusión a la desesperación? Es increíble. En efecto:
increíble. Mas, ¿qué hacer? Esta es la pregunta que se habrán formulado a estas horas
cientos de miles de españoles: ¿Qué hacer? Dos son los caminos: el de la resignación, que a
nadie aconsejamos, y el de la oposición, que será el nuestro. No se nos tome en cuenta la
exactitud de las palabras. No podemos usarlas con el rigor que fuera de nuestro gusto. El
lector, pues, puede recargar la palabra oposición con los acentos que le resulten más gratos,
en la seguridad de que no sufrirá engaño. Transigir con la CEDA en el Poder es conformarse
buenamente con una restauración borbónica.
Es admitirla como inevitable. ¿Se avienen a eso los republicanos? Nosotros, no. Seguimos
siendo intransigentes en alto grado. La CEDA es el desafío a la República y a las clases
trabajadoras. Y nadie puede jactarse hasta ahora de habernos desafiado con impunidad
y sin que le ofreciésemos, inmediata y eficaz, nuestra respuesta. Recapitulemos un
instante: ayudamos a la implantación de la República, nos avinimos a que se encauzase
por un derrotero democrático y parlamentario, supimos disculparle yerros de bulto;
todo eso hicimos y mucho más. ¿Es que se nos puede pedir que nos crucemos de
brazos ante el peligro de que la República pacte su propia derrota? Se nos pediría, en
tal caso, complicidad con un delito, y preguntamos: ¿Quién es el que puede hacernos
esa petición? Que se yerga. Que asuma la responsabilidad de tamaña demanda. La
degradación republicana ha llegado al límite previsto, y, asumiendo la responsabilidad de
nuestras palabras y nuestros actos, revaloramos nuestras palabras de ayer: Ni un paso atrás.
Quienes estén en nuestra línea, que es la línea de todos los trabajadores españoles, que
sumen gozosos sus esfuerzos al esfuerzo socialista. Todavía es tiempo, o, mejor dicho: ahora
es tiempo. Después...; después puede ser -con uno u otro resultado- demasiado tarde.
El Socialista, de 4 de octubre de 1934
El PSOE cap a la Revolució de 1934

135. Anarquistes, socialistes i comunistes units organitzen columnes de miners que ocupen
els pobles i casernes de la Guàrdia Civil, substitueixen els ajuntaments per comitès
revolucionaris, aboleixen la propietat privada i es llancen a ocupar Oviedo
El govern envià l’exèrcit d’Àfrica (la Legión) amb Franco al cap per a
reprimir el moviment: els asturians resisteixen deu dies, però tot acabarà
amb una duríssima repressió (més de mil miners morts i dos mil ferits)
La revolució d’Astúries és un antecedent del Front Popular (unió de totes
les esquerres) i de la Guerra Civil, tant per la forma d’organitzar-se els
obrers com per la brutal repressió de l’exèrcit (amb Franco al cap)
La vaga/revolució d’octubre en Astúries

136. Proclamació a Oviedo de la República Socialista d’Astúries

144. “El Comité Provincial Revolucionario de Asturias.
¡Proletarios todos, obreros y campesinos!
Nuestra Revolución sigue su marcha ascendente. De esta realidad que nadie os aparte.
De nuestra potencia es un exponente la debilidad de las fuerzas enemigas acusada en los
procedimientos asesinos que emplean en la lucha, penetrando en las casas de Oviedo, en los
hogares pobres y degollando con la gumía de uso en las cabilas del Rif, seres inocentes, niños
en presencia de sus madres...
¡Obreros: En pie de guerra!. ¡Se juega la última carta!
Nosotros organizamos sobre la marcha al Ejército Rojo. El servicio obligatorio con la
incorporación a filas de todos los hombres desde los diecisiete hasta los cuarenta años. Todos
a sumarse a la Revolución...
Rusia, la patria del proletariado, nos ayudará a construir, sobre las cenizas de lo podrido, el
sólido edificio marxista que nos cobije para siempre.
Adelante la Revolución. ¡Viva la Dictadura del Proletariado!
Dado hoy, 16 de octubre de 1934.”
Manifiesto del Comité de Sama, Asturias

147. Azaña, pres al destructor Sánchez Barcaiztegui rep la visita de M. Domingo

148. Largo Caballero empresonat

149. La revolució/Vaga d’octubre del 1934
la revolta de Catalunya.
El president de la Generalitat, Companys, proclama la República catalana dins de la República
Federal espanyola per a evitar un govern català de dretes i protestar per la paralització
de les competències autonòmiques de la Generalitat des de Madrid
Al mateix temps tota l’esquerra, excepte la CNT, organitza una vaga general: la negativa de
la CNT (sindicat majoritari) i l’escassa participació ciutadana farà fracassar el moviment
Repressió: el govern decreta l’estat de guerra i envia l’exèrcit, que ocupa la Generalitat
i empresona el govern català i 3.500 detinguts més, suspèn l’autonomia catalana
i nomena un militar com a president provisional de Catalunya

150. Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d'un temps ençà pretenien trair
la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta
hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo
assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la
República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents
de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el
Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més
generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal
lliure i magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president
Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i
Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República!
Visca la llibertat!
Al·locució de Lluís Companys, president de la Generalitat (6 de octubre de 1934Al·locució de Lluís Companys, president de la Generalitat (6 de octubre de 1934).

151. Companys proclama la República catalana en Barcelona

153. Rendició dels Mossos d’Esquadra
Assalt i saqueig del Centre Autonomista de Comerç i Indústria

154. Companys i el govern de la
Generalitat a la presó (1934)
Escamots d’Esquerra Republicana als carrers

155. L’estatut de Catalunya suspés
 “Art. 1. Quedan en suspenso las facultades conferidas por el
Estatuto de Cataluña al Parlamento de la Generalitat, hasta que
las Cortes, a propuesta del Gobierno, y después de levantada la
suspensión de garantías constitucionales, acuerden el
restablecimiento gradual del régimen autonómico.
 Art. 2. Durante el periodo transitorio de que se habla en el
artículo anterior asumirá las funciones que corresponden al
presidente de la Generalitat y a su Consejo Ejecutivo un
gobernador general que nombrará el Gobierno.”
 Ley de suspensión del Estatuto de Cataluña, de 3 de enero de
1935.

156. El fracàs de la Revolució dona lloc a una intensa repressió i al període
Conegut amb el nom de Bienni Negre, Octubre 34-Febrer 36Bienni Negre, Octubre 34-Febrer 36
La vaga fracassa en tot Espanya. No participen els anarquistes.
sols en Astúries es produeix la convergència obrera de comunistes,
anarquistes i socialistes.
En Catalunya es el govern d’ERC (Companys) qui dirigeix la Revolució
i proclama la República catalana que sols durarà unes hores
Resultats de la Vaga/Revolució de 1934
1.051 morts entre els revolucionaris i 284 entre soldats i G.Civil.
Afusellaments sense judici, tortures i empresonaments.
Companys empresonat i intenten involucrar Azaña, però això fracassa

157. El Bienni Negre. (Octubre del 34-Febrer del 36)
Què és el Bienni Negre?
Defineix una repressió social i institucional o política contra les classes
Populars, tractant de buidar el contingut de les reformes del primer bienni.
Cronològicament ocupa el període dels governs de republicans conservadors
(Lerroux) i catòlics (CEDA de Gil Robles)
Exemples:
Repressió social, perquè molts empresaris reduïren salaris i acomiadaren
treballadors. La legislació laboral no s’aplicà
Repressió social, perquè la reforma agrària no sols no s’aplica sinó, que s’intenta
retornar les antigues propietats confiscades.

158. Repressió institucional o política perquè:
*La Generalitat de Catalunya i l’Estatut van ser suspesos
*Molts ajuntaments d’esquerra van ser clausurats i els sindicats participants en la
revolta perseguits i suspesos. (30.000 presos en 1935).
*Els Jurats Mixtes van deixar d’actuar

159. La fi del Bienni Negre.
La repressió d’un govern sense projecte dona lloc al
naixement una mentalitat republicana i democràtica que abraça les classes
mitges urbanes republicanes i sectors del moviment obrer i camperol.
Objectiu: recuperar la República de 1931 i evitar la seua destrucció
Les campanyes per rescatar els presos , els mitins multitudinaris d’Azaña a finals de 1935 i
les negociacions entre Prieto (PSOE) , Azaña (IR) i Díaz (PCE)
són el punt d’arranc per aquesta convergència de l’esquerra. Naixerà el Front Popular
Desprestigiat per la repressió, Lerroux dimitirà a finals de 1935 víctima de
la corrupció (cas d’estraperlo i Nombela).

162. Alcalà Zamora no confia en Gil Robles i creu que unes eleccions són la solució.
Pensa que aleshores sorgirà un partit de centre que resoldrà la crisi.
Són les eleccions de Febrer de 1936 . Portela Valladares serà el president interí fins aleshores
La ruleta de l’escàndol de corrupció

164. Míting d’Azaña a València (1935)

165. . Les eleccions de febrer del 1936.
El període del Front Popular. (Febrer-Juliol de 1936)
5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (febrer-juliol 1936).

166. A tot Europa, a partir de 1935, es coneix amb les
diferents coalicions d’esquerres que van sorgir
amb l’objectiu d’evitar l’ascens dels feixismes
i altres moviments d’extrema dreta.
Agrupaven a tota l’esquerra, comunistes,
socialistes, republicans (segons el país podria
incloure altres denominacions) , amb un
programa de defensa de la democràcia
acompanyat de profundes reformes socials i
econòmiques.
Què va ser el Front Popular?

167. La iniciativa procedeix de la Internacional Comunista (IC) o IIIa Internacional
i d’un dels seus líders, G.Dimitrov, defensant la neccessitat
de bastir coalicions d’esquerres antifeixistes. (1935)
En l’esquerra existia la convicció que l’arribada al poder de Hitler (1933) es va
produir per la divisió entre socialistes i comunistes.
D’aquesta manera el comunisme internacional abandonava la confrontació amb
els socialistes i apostava per una democràcia amb conquestes i reformes profundes
que aplegaren a les classes populars

168. En Espanya, l’experiència del Bienni Negre fou fonamental per la convergència
electoral de tota l’esquerra, des dels republicans fins els comunistes.
La CNT no signà el pacte però li donà suport
Signants del pacte:Signants del pacte:
Azaña (Izquierda Republicana), Prieto (PSOE); Díaz i Dolores Ibarruri (PCE); ERC,Azaña (Izquierda Republicana), Prieto (PSOE); Díaz i Dolores Ibarruri (PCE); ERC,
POUM (comunistes no estalinistes). Largo Caballero i l’UGT mostrà les seues reservesPOUM (comunistes no estalinistes). Largo Caballero i l’UGT mostrà les seues reserves
Essencialment, el Pacte del FPopular insistia en:
*amnistia pels presos de 1934 i tornada dels acomiadats;
*programa de construcció d’escoles;
*recuperació de la Generalitat de Catalunya;
*aplicació de la reforma agrària i de tota la legislació laboral.
Què va ser el Front Popular en Espanya ? (2)

169.  "1. Amnistía total para los insurrectos de 1934 y para todos los acusados de atentados"1. Amnistía total para los insurrectos de 1934 y para todos los acusados de atentados
político-sociales desde 1933, y procesamiento de todos los culpables de 'actos depolítico-sociales desde 1933, y procesamiento de todos los culpables de 'actos de
violencia' al reprimir los atentados políticos.violencia' al reprimir los atentados políticos.
 2. Reposición en sus puestos de todos los trabajadores y empleados públicos despedidos2. Reposición en sus puestos de todos los trabajadores y empleados públicos despedidos
por causas políticas y compensación plena de todas las pérdidas sufridas por ellos.por causas políticas y compensación plena de todas las pérdidas sufridas por ellos.
 3. Reforma del Tribunal de Garantías Constitucionales para excluir la influencia3. Reforma del Tribunal de Garantías Constitucionales para excluir la influencia
conservadora; reforma del sistema judicial con el objeto de establecer su independencia,conservadora; reforma del sistema judicial con el objeto de establecer su independencia,
promulgar la justicia social y acelerar su rapidez y eficacia.promulgar la justicia social y acelerar su rapidez y eficacia.
 4. Restauración de la autoridad de todos los apartados de la constitución republicana;4. Restauración de la autoridad de todos los apartados de la constitución republicana;
reforma de las Cortes (…), aprobación de la legislación orgánica que garantice elreforma de las Cortes (…), aprobación de la legislación orgánica que garantice el
funcionamiento de los gobiernos provincial y municipal; reforma de la ley de orden públicofuncionamiento de los gobiernos provincial y municipal; reforma de la ley de orden público
con el objeto de obtener mayores garantías para los derechos individuales.con el objeto de obtener mayores garantías para los derechos individuales.
 5. Continuación de la reforma agraria; arrendamientos menores y mayor seguridad para los5. Continuación de la reforma agraria; arrendamientos menores y mayor seguridad para los
pequeños propietarios; reducción de los impuestos (…), ayuda técnica acrecentada parapequeños propietarios; reducción de los impuestos (…), ayuda técnica acrecentada para
los pequeños propietarios.los pequeños propietarios.
 6. Protección de los pequeños productores y de los pequeños empresarios; reforma de los6. Protección de los pequeños productores y de los pequeños empresarios; reforma de los
impuestos y de las tarifas industriales; estímulo a la producción; ampliación de las obrasimpuestos y de las tarifas industriales; estímulo a la producción; ampliación de las obras
públicas.públicas.
 7. Sujeción del funcionamiento del Banco de España al interés público; reglamentación y7. Sujeción del funcionamiento del Banco de España al interés público; reglamentación y
mejora del funcionamiento de los bancos y de las instituciones de ahorro.mejora del funcionamiento de los bancos y de las instituciones de ahorro.
 8. Restauración de toda la legislación social de 1931-1933; aumento de salarios; amplio8. Restauración de toda la legislación social de 1931-1933; aumento de salarios; amplio
programa de viviendas sociales; extensión de la educación a todos los nivelesprograma de viviendas sociales; extensión de la educación a todos los niveles".".
 Sinopsis del programa original del Frente Popular publicado enSinopsis del programa original del Frente Popular publicado en El SocialistaEl Socialista elel
16 de enero de 1936.16 de enero de 1936.

170. Les eleccions de febrer del 1936.
Les eleccions es pola-
ritzen al voltant de dues
grans coalicions electorals
El Front Popular (esquerres).- Format per republicans
d’esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes d’esquerra
tenia un programa basat en l’amnistia als presos per la revolució
d’octubre i en la tornada a les reformes del bienni progressista
El Bloc Nacional (dretes).- Format per la CEDA, monàrquics
i tradicionalistes carlins, no va poder confeccionar un
programa comú ni una candidatura única per a tota Espanya.
Els pactes es van fer per províncies.
EL FRONT POPULAR

171. Les eleccions de 1936

172. “ACCIÓN POPULAR
¡CONTRA LA REVOLUCIÓN y SUS CÓMPLICES!
Revolución o contrarrevolución.
Anti-España o España.
O ellos o nosotros.
Quien se abstenga de votar es un traidor y un criminal.
El que siendo propietario de algo no ayuda al Frente contrarrevolucionario es un suicida y un
insensato.
Hay que aplastar la Revolución.
El marxismo no pasará.
Todo el poder para el JEFE.
¡VOTAD A ESPAÑA!
¡CONTRA LA REVOLUCIÓN y SUS CÓMPLICES!
Elector:
Si quieres conservar el bienestar que disfrutas, sacrifica tu egoísmo el próximo 76 de febrero, y
aunque tengas que hacer cola como vulgar ciudadano, no dejes de votar.
EN LAS PASADAS ELECCIONES NO LO HICISTE.
¿Te lo impidió una gran enfermedad?
¿O, por el contrario, fue la satisfacción de un capricho, o lo que es peor, tu cobardía, la causa de
que no cumplieras tu deber de ciudadano?
TU VOTO HACE FALTA A ESPAÑA.
Que tu nombre no haya de ser execrado por los buenos españoles.”
El programa del Bloc Nacional, 1936El programa del Bloc Nacional, 1936

174. Resultats:
El Front Popular aconsegueix la victòria, encara molt ajustada (48% a 46’5%),(48% a 46’5%),
gràcies a ser majoritari en les grans ciutats, les zones industrials i les regions del
litoral (la dreta és majoritària a les dues Castelles, Navarra, Lleó i part d’Aragó).
La participació d’una part de les bases de l’anarquisme i la llei electoral expliquen
una estreta diferència en el percentatge però una gran victòria en diputats
Resultats:
Espanya es divideix encara més després en dos grans blocs de les eleccions:
la dreta no accepta la derrota i conspirarà per acabar amb la pròpia República,
mentre els partidaris del Front Popular demandaràn la ràpida aplicació del programa

178. El mateix dia 16, quan es coneix la victòria de l’esquerra, Gil Robles demana a Franco
que suspenga les eleccions i al president del govern que declare l’estat de guerra.
Franco no té suports suficients per a donar el colp militar
i Portela acaba dimitint enmig d’una eufòria popular incontenible
(eixida dels presos del 34, asalts a esglésies, etc).
Alcalà-Zamora demana Azaña que forme govern el dia 19 de Febrer.
Comença el Front Popular

179. El període de govern del Front Popular,El període de govern del Front Popular,
Febrer-Juliol de 1936Febrer-Juliol de 1936
Govern del Front Popular

180. S’amnistia als participants en la Revolució d’Astúries i
es readmet al treball als acomiadats durant el Bienni Negre
Decisions del govern del Front Popular
Es restableix l’autonomia catalana i el seu govern (Companys es alliberat)
i es negocia l’autonomia basca i gallega
Construcció d’escoles. Aplicació de la legislació anticlerical.
Restabliment de la legislació laboral. Aplicació de la reforma agrària de 1932: entre
març i juny, les ocupacions de finques en Extremadura acceleren el repartiment i
els assentaments de llauradors.

182. Lluís Companys és rebut com un heroi a
Barcelona després de ser alliberat

183. En maig, Alcalà-Zamora es destituït per les Corts i es nomena Azaña president de la
República. El govern es presidit, ara , pel republicà Casares Quiroga. Largo Caballero
impedeix l’entrada dels socialistes (amb Prieto ) al govern.
Azaña Casares Quiroga
Els militars sospitosos són traslladats lluny de Madrid: Mola a Navarra i Franco a Canàries

184. Les conseqüències. La divisió del país en dos blocs.
El bloc de les dretes, on prenen força les idees autoritàries i feixistes: el desmantellament
de la República des de les institucions no funciona (han perdut les eleccions) i comença
a organitzar-se una conspiració (militar) per a destruir-la.
Calvo Sotelo (monàrquic autoritari) és cada vegada més popular .
Carlins i falangistes hi formen part també
A partir d’aquest moment es confirma la divisió de la societat en dos blocs:
“Frente a ese Estado estéril, yo levanto el concepto de Estado integrador, que administre
la justicia económica y que pueda mandar con plena autoridad...A este estado le llaman
muchos Estado Fascista, pues si ese es el Estado Fascista, yo, me declaro Estadopues si ese es el Estado Fascista, yo, me declaro Estado
fascista...Aunque también sería un loco el militar que no estuviera dispuesto afascista...Aunque también sería un loco el militar que no estuviera dispuesto a
sublevarse en favor de España y contra de la anarquía, si ésta se produjera”sublevarse en favor de España y contra de la anarquía, si ésta se produjera”
Discurso de Calvo Sotelo en el Parlamento. 16 de junio de 1936
La CEDA també es desplaçarà cap a posicions més autoritàries.

185. L’extrema dreta, amb Falange Española al front, fomenta l’enfrontament civil amb la violència
als carrers i accions violentes contra els líders de l’esquerra i preparació d’un colp d’estat .
L’objectiu es crear un ambient d’inestabilitat que justifique l’acció dels militars.

186. El bloc de les esquerres, cada cop més dividit i fragmentat:
Per una part els republicans, socialistes de Prieto i els comunistes,
que defensen les accions del govern del Front Popular
Per altra, els més revolucionaris i radicals, com l’UGT i una part del PSOE, dirigits per
Largo Caballero que criden a la Revolució, sense més concreccions i el que fan es
espantar la burgesia i els moderats. En la CNT triomfen els més radicals.

187. “...La clase burguesa y sus representantes entienden que se ha llegado ya a la meta de las instituciones
políticas en nuestro país, y tenemos que decirles que no; la República no es inmutable; la República burguesa
no es invariable; la República burguesa no es una institución que nosostros tengamos que arraigar de tal
manera que haga imposible el logro de nuestras aspiraciones. ¿De qué manera?. ¡Como podamos! (...).
Nuestra aspiración es la conquista del Poder político. ¿Procedimiento?. ¡El que podamos emplear!. Los
que nos hablan tanto de la legalidad, lo primero que tienen que hacer es ser respetuosos con la ley para
no obligar a la clase trabajadora a salirse de ella. Todos los actos que la clase obrera ha realizado que
pueden considerarse ilegales, han sido provocados por la ilegalidad de los que gobernaban. Y nosotros, los
trabajadores, entendemos que la República burguesa hay que transformarla en una República socialista,
socializando los medios de producción.”
Largo Caballero, enero de 1936
“Terminado el aspecto violento de la revolución se declararán abolidos: la propiedad
privada, el Estado, el principio de autoridad y por consiguiente, las clases que dividen a los
hombres en explotadores y explotados, oprimidos y opresores. Socializada la riqueza, las
organizaciones de los productores, ya libres, se encargarán de la administración directa de
la producción y del consumo.” Resolución del Congreso confederal de Zaragoza de
la CNT. (Mayo de 1936)

188. La conseqüència de tot això
Creixement dels conflictes socials, amb vagues, desfilades per la victòria i asalts
a esglésies. Destacà la vaga de la construcció de Madrid, dirigida per l’UGT i la CNT
En el Parlament, els discursos es fan cada vegada més virulents i agressius.
En el carrer, els pistolers de l’extrema dreta protagonitzen atacs i actes violents contra
organitzacions i líders de l’esquerra. Aquesta respon també amb atacs i actes violents
Sociològicament, es tractava de la confrontació que s’havia originat el 1917 i que havia dividit
La societat espanyola entre:
*l’oligarquia terratinent, financera i industrial, aliats amb el catolicisme
* les classes mitges republicanes aliades del proletariat (rural i industrial)

189. Els darrers assassinats, els del tinent Castillo, socialista, i del líder monàrquic,
Calvo Sotelo representen el punt de partida del colp militar del 17 de Juliol
Resultats de la violència durant el Front Popular:
 El 21% dels morts van ser produïts per les forces de seguretat.
 Les mílicies esquerranes pràcticament no van tenir cap
protagonisme
 Des de Març de 1936, la violència es protagonitzada i dirigida per
l’extrema dreta que provoca tota mena d’incidents per a justificar un
colp militar
 L’acció del govern va oscil.lar entre l’aplicacíó de mesures
repressives i concesions a les masses (reforma agrària).
 La major part de les víctimes es localitzen a Madrid (12,6%)
 El 29% de les víctimes corresponen a la dreta, el 41% a l’esquerra.
Del total de morts, 351 en la primavera del 36, el 23% corresponen
a jornalers i obrers morts per l’acció dels policies.

190. La violència en xifres

191. El període de govern del Front Popular . Conclusió.
 Era inevitable la guerra civil?
 Les dificultats per a construir un règim democràtic en el primer bienni va
donar lloc a la ruptura de la coalició de republicans i socialistes.
 A més, els socialistes de Largo Caballero evolucionen cap a postures
revolucionàries
 Mentre, la CNT i fins 1934 es dedica a organitzar insurreccions i vagues
totes elles fracasades. Això dona lloc a la pèrdua de militants i
l’afebliment de l’organització
 La política de republicans de Lerroux i de catòlics per desmantellar el
període de reformes dona lloc a un fracàs i la pèrdua de les eleccions.
La dreta catastrofista guanya posicions a partir de 1936
 En aquesta situació de confrontació social, la intervenció de l’exèrcit per
a destruir la República fracasarà parcialment perquè no aconsegueix
triomfar totalment i donarà lloc a una guerra civil.

192. Guàrdies d’assalt dissolent una
manifestació
A Yeste (Albacete) la Guàrdia Civil va matar 23 camperols que ocupaven terres (maig 1936)

195. L’assassinat del Tinent Castillo

196. L’assassinat de Calvo Sotelo

197. El colp d’Estat del 17-7-1936