SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 52
Downloaden Sie, um offline zu lesen
1
Dimecres
15
i
dijous
16
de
març
de
2023
d
e
16:30
a
18:45
h,
consulteu
horaris
i
localitzacions
web ielesvinyes.net
xarxessocialsielesvinyes
e
xhibicióp
ública
C
U
R
S22/23-2nT
R
IM
E
S
T
R
E
2
program
ació
dimecres 15 de març
Exoplaneta L
V1-10
Atlesde viatgesimaginaris
El fil del temps
Ssshhh?
Quan nomésquedi la memòria
Llars
Cursa espacial i Ecosistema tancat
Distribució espais
e
xhibicióp
ública
curs2022/23-2ntrim
estre
Aules1A, -15 i passadís
Aula1Ci 16
Aula2Ai 2B
Aula2Ai 2B
Gimnàs
Aules3Ci 4B
Aula3Ai passadís
p. 4 i 32
p. 6 i 34
p. 8
p. 9
p. 10 i 26
p. 11 i 28
p. 12
p. 13
dijous 16 de març
#ShowY
ourStripes
Què duca lesmans?
La màgia del cinema
El món en guerra
Busquem geòlegs!
A compàs
Sense filtres
Distribució espais
Gimnàs
Gimnàs
Aula2Ai 2B
Aula4C, 3Ci 4A
Aula4B
Aula3A
Aula3A
p. 14 i 36
p. 15
p. 16
p. 18
p. 20
p. 22
p. 23
p. 24
articlesientrevistes
editorial
Article - Sangx Vides
escrit per alumnes3r d'ES
O, Pere Royo i NúriaJunyent
Entrevista ? EnricGarriga, president d'Amical Buchenwald
realitzadaper OlgaOliván i Raúl Arana
Entrevista ? Míriam Lorenzo, exalumna i estudiant de matemàtiquesi
enginyeria física realitzada per S
ergi del Moral
Creacions? Maria Sendler. Pianista en tempsde guerra
relat escrit per NúriaD
Agraïmentsa entitatsi personescol·laboradores
p. 38
p. 40
p. 42
p. 47
p. 50
Lesexhibicionspúbliques
Compartir i fer créixer l'aprenentatge
p. 3
3
editorial
S
i vens a Les Vinyes els dies previs a les exhibicions públiques i et passeges per les aules i
passadissos, veuràspotser a un grup de noisi noiesenvernissant unesfustes, comprovant si l?
equip
de so funciona i uns altres, al final del passadís, revisant les tasques que queden per fer. Veuràs
també a uns nois i noies assajant la lectura dels textos que llegiran en públic, algú què pregunta: i
jo què puc fer?, i un grup que ultima l?
escenografia de l?
obra de teatre que representaran. Potser
potsveure també algú que mandreja en un sofà, un altre que juga, un noi que prepara un guió per
explicar el procés de treball, algú que comprova si la placa base que ha programat funciona, que
escriu, o que pregunta: qui m?
ajuda amb això?
Elsdiesprevisa lesexhibicionspúbliquesesrespira a LesVinyes un aire diferent. Diferent respecte
el que passa en el dia a dia, però distint també del que la majoria de nosaltres tenim al cap quan
pensem en ?un institut?
. S
ón dies de nervis, de moviment, de corredisses, de moure mobles, de
preparar i afinar documentació, de reimaginar l?
espai que ens acull cada dia? S
ón dies també en
què l?
autonomia i la necessitat de treballar amb altres emergeix d?
una manera especial. En aquest
context més obert, hi ha qui es mou amb una capacitat que meravella, mentre que hi ha altres a
qui elshi costa més. Però sigui com sigui, no fem lescoses per confirmar que lessabem fer ja, sinó
per aprendre a fer-les.
Les exhibicions públiques són una ocasió per compartir el nostre aprenentatge amb altres, per
enorgullint-nos del que hem fet, per sentir que el que aprenen, és important. S
ón també una
celebració i una festa. I tot i que no aprenem per exhibir, si mostrem i compartim el que aprenem
és perquè considerem que és un pretext meravellós i necessari per aprendre. No aprenem per
exhibir, sinó que exhibim per aprendre.
Lesexhibicions, però són solsel final d?
un trajecte que ve de lluny molt. Al darrere hi ha tresmesos
de treball, deu horessetmanalsintentant entomar juntsun repte, un problema, una pregunta, una
creació, un servei? que no es pugui resoldre sense aprendre. Tres mesos també de recerques, de
descobrir una mica més el món, de sessions de crítica i revisió, d?
escriure i reescriure, de contactar
amb experts/es, de fer-se preguntes complexes, càlculs, de crear i recrear, de fer entrevistes, de
treballar amb altres i de parlar de manera honesta, amable i concreta de què podem fer millor.
Mesostambé per entendre unamicaméselsenigmesdel món i de l?
univers, i crear apartir d?
ells.
Aquests últims anys els projectes i els aprenentatges han guanyat en qualitat i, com a
conseqüència, també en durada. Volem, cada cop més, oferir als nois i a les noies experiències
d?
aprenentatge significatives i profundes que els permetin viure que aprendre és important, que
no sempre és fàcil, i a vegades, fins i tot pot arribar a ser fascinant. Volem també que aquestes
experiències siguin cada cop més autèntiques: que escriure un llibre, fer una recerca científica,
preparar una exposició sobre una problemàtica social o rodar una pel·lícula, s?
assembli el màxim
possible al què passa més enllà de les parets de l?
escola. I ho volem no sols perquè coneguin una
mica més el món en què hauran de moure?
s com adults, sinó perquè prenguin consciència també
que tenen lacapacitat de transformar-lo, de fer-lo millor, de fer-nosmillorsa tots.
Per això, quan et passegisper lesaulesi passadissosde LesVinyesdurant lesexhibicionspúbliques
i vegisalsnoisi lesnoiesmostrant lessevescreacions, lessevesrecerques, elsseusrelats, lesseves
obres teatrals, i en definitiva la bellesa i la profunditat que són capaços de crear, no oblidis que el
realment important no ésel que estàsveient, sinó tot el que enshaportat finsaquí.
El que realment importasón totsi cadascun delsdiesd?
abans.
Desitgem de tot cor que et gaudeixislavisita.
totsicadascundelsdiesd'abans
?Estaria béquelesfamíliesveiessintota la feina quehi ha darrere.?
NadiaR(14 anys)
4
Hi ha tants viatges com idees i mons per descobrir. Durant aquest trimestre hem fet un
viatge espacial i hem aterrat a gran distància del planeta T
erra. Recórrer el S
istema S
olar,
trepitjar Mart i investigar exoplanetes ens ha permès reconèixer on som de l'Univers i què
vol dir viure i estar viu.El projecte Exoplaneta L
V1-10 es vertebra en tres fases, que ens han
permès construir gradualment el coneixement científic vinculat a l?
Univers i les condicions
que permeten la vidaplanetària.
E
xoplanetaL
V
1-10
anemaviurefora?
program
ació
dimecres 15 de març
salaP
L
A
N
E
T
A
R
I
Vuit planetesorbiten al voltant d?
un S
ol, cadascun amb lessevesparticularitats.
Coneixe'lsi identificar-losal cel ésun repte que mirarem d?
aproximar-vos.
Localització: Aula1A
exoplanetes
En aquest espai podreu visitar lliurement elspòsterscientíficsi lesrepresentacions
delsexoplanetesinvestigats. Éspossible viure fora?
Localització: Passadísde 1r
16:30 a 18:45 h
T res torns:
16:45 h
17:30 h
18:15 h
salaterra
Podreu visitar lasala, conèixer lesmeravellesdel planetaT
erra i participar en el
debat sobre impactesambientalsper repensar el nostre model de consum.
Localització: Aula-15
Nota: L'espai a lesaulesésreduït, recomanem que usdistribuïu de forma el més
equitativapossible, per tal de poder gaudir lavisita sense aglomeracions. Perquè
pugueu assistir a lesdiferentsactivitatsguiadesper l?
alumnat hem organitzat tres
torns.
T res torns:
16:45 h
17:30 h
18:15 h
5
6
l llarg de la història les personeshan viatjat per raonsmolt distintes: per descobrir territoris
desconeguts, per salvar les seves vides, per conèixer el món, per fugir de les guerres, per
reencontrar-se amb persones a qui estimen?A vegades les seves experiències, els seus
desitjos, el que han après en els viatges ha quedat plasmat en llibres: novel·les, relats de
viatges, atles, quaderns de bitàcola?Fins al punt que ?el viatge? és un dels temes més
presentsen la història de literatura i la cultura. En aquesta exposició usproposem un viatge
pel món i les paraules a partir de les creacions que em fet en el marc del projecte ?
Atles de
viatgesimaginaris?
.
atlesdeviatgesim
aginaris
quètenenlesboneshistòries?
E
l viatge.T
allersdecreació
En aquest escenari elsvisitantspodran viure algunesde lesexperiènciescreatives
que enshan portat a conèixer unamica mésel món, escriure i il·lustrar lesnostres
històries.
Localització: Aulesde 1Ci -16
16:45 a 18:45 h
m
ostrad'aquarel·les
Al passadísde 1r d'ES
Otrobareu una mostra de lesaquarel·lesque han il·lustrat el
llibre Atlesdeviatgesimaginarisproduït pelsnoisi noies.
Localització: Passadís1r d'ES
O
16:30 a 18:45 h
lesparaules.lecturaderelats
En aquestaestació de lanostraexposició podreu conèixer i escoltar un fragment de
leshistòriesdel nostre llibre i conèixer de prop el procésque ensha portat a
imaginar, escriure i il·lustrar elsnostresrelats.
Localització: Aula1Ci -16
16:45 a 17:30 h
17:45 a 18:45 h
program
ació
dimecres 15 de març
7
intervencióartística
Projecte #S
howY
ourS
tripes
8
Què tenen en comú els clàssics grecs, l?
òpera, i el rock & roll? Molt més que no ens pot
semblar. Alguns temes universals apareixen a les obres més conegudes dels diferents
períodes històrics: l?
amor i la gelosia, la tristesa i la pèrdua, el deure i el desig, el destí i la
sort, elsrumors? En aquest projecte, ho relliguem tot plegat creant un espectacle de titelles
sobre un mite clàssic amb música de fons d?
òpera i rock que tracten el mateix tema.
Treballem el llenguatge expressiu del món delstitelles: el desdoblament, la mirada, el focus,
l?
alternança? i també la creació de diàlegs. Ben segur que el resultat serà? històric!
ssshhh...
S
IN
O
C
A
LD
IRR
E
S
,E
S
T
À
SE
NS
IL
E
N
C
I?
titelles:òpera,m
itesirock(1)
Espectacle de titellessobre 4 mitesclàssics, amb pinzelladesd?
òperai rock.
Elsquatre mitesesrepresentaran seguits, un darrere l?
altre. Un cop començat,
nomésespermetrà l?
entradapuntual en elsmomentsentre mite i mite. Aforament
limitat. Entrada prioritàriaper alesfamíliesdelsactors.
Localització: Aula2Ai 2B
16:30 a 17:30 h
titelles:òpera,m
itesirock(2)
Espectacle de titellessobre 4 mitesclàssics, amb pinzelladesd?
òperai rock.
Apartir de les17.30, en intervalsde 15 minuts.
17:30 h - Èdip
17:45 h - Apol·lo i Jacint
18 h - T
eseu i Ariadna
18:15 h - Orfeu i Eurídice
Espermetràl?
entrada i sortida lliure d?
assistentsentre obrai obra. Obert a totesles
personesvisitants.
Localització: Aula2Ai 2B
17:30 a 18:30 h
program
ació
dimecres 15 de març
9
En aquest projecte viatgem pel temps, des d?
abans de la invenció de l'escriptura fins a
l?
actualitat, resseguint els principals canvis que ha experimentat la humanitat, les
característiquesde cadaedat històrica i tot allò que enshan llegat lesdiferentscivilitzacions.
Entrem en contacte amb personatges, invents, i obres d?
art i arquitectòniques que han fet
canviar el món i l?
han fet tal com el coneixem. A més a més, ens centrem en elements
concrets de la nostra societat i n?
analitzem l?
evolució històrica en un vídeo documental.
Aquest viatge a pas lleuger ens donarà el context necessari per poder, en el futur,
aprofundir en certs fets o èpoques històrics entenent-los com la continuació d?
uns fets
anteriorsi el precedent d?
allò que vaocórrer acontinuació.
el fil del tem
ps
Q
uinaésl'herènciadelsnostresavantpassats?
m
useudelesedatsdelahistòria
Museu sobre lesedatsde lahistòria, i elsmomentsde transició entre lesdiferents
edats. Coneixereu personatges, invents, edificisi obresd?
art que han canviat el
món.
Esrecomanaportar auricularsper gaudir de l?
exposició.
Localització: Aula 2Ai 2B
16:30 a 18:45 h
10
En aquest projecte tenim l?
objectiu de crear una peça teatral a partir de la relació i les
històries de vida dels nostres avis i àvies. Per a fer-ho treballarem com una autèntica
companyia teatral i comptarem amb l?
assessorament de persones expertes (dramaturgs/es,
actors/actius, ballarines?) que ens ajudaran a crear i presentar la nostra creació escènica.
Una proposta que anirà filant diferents llenguatges (el teatre, la música, l?
escenografia?) i
també diferents històries: les dels avis i àvies dels nostres alumnes, la història ?en
majúscules?
.
Q
uannom
ésquedilam
em
òria
C
ompodemdur lam
em
òriahistòricaaescena?
R
E
P
R
E
S
E
N
T
A
C
IÓ
T
E
A
T
R
A
L"Q
uannom
ésquedilam
em
òria"
Representació de l'obra teatral Quan nomésquedi la memòria, l?
obrade teatre
escrita, produïda i representada pelsnoisi noiesde 3r d'ES
OB.
Espodràaccedir a l'espai ales17 h. Ales17:15 h estancaran finsacabar la
representació.
Localització: Gimnàs
17 h
Obertura de portes
17:45 h (aprox)
conversaoberta
Un cop acabada la funció, s?
obriran portesi tindrà llocuna conversaobertasobre el
procésde creació de l'obra teatral i sobre larecuperació de lamemòriahistòrica.
Localització: Gimnàs
17:15 h
Tancament de portes
program
ació
dimecres 15 de març
11
Aquestes persones protagonitzen l'exposició Llars, que vol visibilitzar un drama social que
ensinterpel·la a totsi totes: el sensellarisme. Actualment, només a Catalunya, afecta a més
de 50.000 persones. Aquest projecte pretén fer una aportació rendint homenatge a l'Isabel,
el Josep Maria, l'Antonio, la Maria, el Dámaso, l'Abdel i la Marta; totesellesvoluntàriesde la
Fundació Arrelsque, de diferentsmaneres, son la llar de lespersonessense llar.
L
lars
Q
uiéslallar delespersonessensellar?
E
xposicióllars
Exposició al voltant de leshistòriesde vida de 7 protagonistes. Personesvoluntàries
de laFundació Arrelsque son la llar de personessense llar.
16:30 a 18:45 h
lecturaenveualtaihom
enatgealsprotagonistes
Elsnoisi noiescreadorsde leshistòrieshomenatjaran alsprotagonistesde
l'exposició. Llegiran leshistòriesde vidaen presència delspropisprotagonistes.
16:30 a 18:45 h
ventadellibretesim
aterial solidari
Espodran comprar altresarticlessolidaris. Elsbeneficiss'utilitzaran per aprojectes
de sensibilització i acompanyament apersonessense llar de laFundació Arrels.
Localització: Aula 4C
lanostraexposició,el prototip
Exposició sobre leshistòriesde vidadelsnoisi noiesde 3r d'ES
OA. Aquesta
exposició ha estat el prototip del procésde creatiu i narratiu .
Localització: Aula 3C
12
Fa ja tres cursos que els nois i noies de 3r d'ES
O dissenyen i construeixen simuladors de
satèl·litsespacials. Aquestshan de ser capaçosde recollir la pressió atmosfèrica, l?
alçada i la
temperatura durant l?
ascens i el descens d?
un "vol espacial", així com donar resposta a una
missió amb un valor tecnològic o científic que tria cada equip d?
investigació. S
i t'interessa la
tecnologiao la ciència, vine i t'explicarem com fer-laa casa teva!
cursaespacial iecosistem
atancat
P
odemtreballar am
bunam
etodologiacientífica?
taller deprogram
acióam
bm
icro:bit
T'interessa laprogramació?Volsaprendre aprogramar lesplaquesque hem
utilitzat alsnostressimuladorsde satèl·litsespacials?En aquest taller t'ensenyarem
com!
16:30 a 18:45 h
taller decreaciódeprototipsdesatèl·litsespacials
Vine adissenyar un petit simulador de satèl·lit espacial. S
eràscapaç d'aconseguir
que acompleixi lamissió?
taller decreaciód'unecosistem
atancat
En aquest taller podràscrear i endur-te acasa tevaun ecosistema tancat. No cal
inscripció però laparticipació està limitadaal material disponsible.
Localització: Aula3A
m
ostrad'inform
es,satèl·litsidocum
entaciódetreball
El disseny del simuladorssatèl·litsespacialsi l'anàlisi del seu funcionament i
resultatss'han plasmat en unsinformescientífics. En aquestamostra podreu
consultar-losi discutir-losamb elsseusautors.
Localització: PassadísAula 3Ai Aula 3A
16:30 a 18:45 h
program
ació
dimecres 15 de març
13
program
ació
dimecres 15 de març
Exoplaneta L
V1-10
Atlesde viatgesimaginaris
Ssshhh... +El fil del temps
Quan nomésquedi la memòria
Llars
Cursa espacial +Ecosistema
Aula1A, -15 i passadís
Aula1Ci -16
Aula2Ai 2B
Gimnàs
Aules3Ci 4C
Aula3A
14
El projecte #S
howY
ourS
tripess?
inspira en una iniciativa de la Universitat de Reading que ens
convida a mostrar les nostres ?barres climàtiques?
. Hem transformat la barana del pati de
l?
escola en una obra d?
art que expressa l'augment de temperatura al llargdelsúltims72 anys
a partir del tractament de les dades de temperatura publicades a S
ervei Meteorològic de
Catalunya. A més, l'alumnat realitza un conjunt d'experiències senzilles que els hi ajuda a
entendre el perquè del canvi climàtic.
#showyourstripes
L
?
escalfam
ent global ésunarealitat aC
astellbisbal?
barresclim
àtiques
Exposició guiadaper l?
alumnat de 2n d?
ES
OBde lesbarresclimàtiquesi el seu
procésde treball.
Localització: Pati petit
16:30 a 18:45 h
m
ostracientíficaper com
prendreel canviclim
àtic
Mostra científicad'experiènciesper comprendre el canvi climàtic. Aptesper atotes
lesedats. Vine i participa!
Localització: Gimnàs
program
ació
dijous 16 de març
16:30 a 18:45 h
15
El mòbil forma part de la nostra quotidianitat, però el coneixem en tots els seus vessants?
Coneixem els elements químics que el conformen, la tecnologia associada, els conflictes
socials i ambientals que provoca la seva fabricació? Us convidem a descobrir-ho
acompanyatsdelsnoisi noiesde 2n d?
ES
OB.
quèducalesm
ans?
C
oneixesquès?
am
agarereel teutelèfonm
òbil?
plafonsdivulgatius
Exposició guiadaper l?
alumnat de 2n d?
ES
OBper plafonsdivulgatiussobre
l?
impacte ambiental, tecnològic, químic i social delstelèfonsmòbilsque duem ales
mans.
16:30 a 18:45 h
cam
panyasolidària:recollidadetelèfonsm
òbils
S
i etsdelsque guarden el teu mòbil vell al calaix... treu-lo i porta'l al centre!, amb
elsmòbilsrecollitsen bon estat participarem en lacampanya "Mobilitza't per la
selva", elsterminalsinserviblesi la restade componentsl?
alumant de 2n d?
ES
Oels
farem arribar personalment a lanau de reciclatge d'Andrómines
Localització: Gimnàs
tallers
T
allersde descoberta i sensibilització sobre diferentsaspectesrelacionatsamb els
telèfonsmòbils. Aptesper a toteslesedats. Vine i participa!
16
program
ació
dijous 16 de març
Les imatges en moviment ens envolten avui... però com va sorgir tota aquesta màgia? Com
van ser els inicis d'aquest art? Fa més de cent anys que el cinema és un llenguatge i un art.
Però alsseusinicisel cinemaera un artefacte molt diferent del que coneixem ara i no gaudia
del mateix l'estatus social. Era en blanc i negre, no tenia so, i sovint es feia servir en
espectacles de màgia o d'il·lusionisme Un dels seus precursors va ser Georges Méliès. En
aquest projecte recreem moltesde lesinnovacionstècniquesque aquest cineasta francèsva
fer servir.
lam
àgiadel cinem
a
l'il·lusionism
eaescena
m
ostradecurtm
etratges
Convertim l?
aulaen un cinema per poder veure elscurtmetratgesde cinemamut
que han fet elsnoisi noiesde 2n d'ES
Ofent servir l'il·lusionisme de Méliès. Elsfilms
participen en el concursParticipa Mélièsdel Caixa Fórum.
S
i usplau, mireu-vosleshoresd'inici delspassis, quan la projecció estigui en marxa
no espodrà accedir a l'espai.
Localització: Aula2B
J
O
C
SV
IS
U
A
L
Siil·lusionsòptiquesdepel·lícula
Fira de jocsvisuals, il·lusionsòptiquesi artefactesprecursorsdel cinema on les
famíliespodran participar i passar una bonaestona.
Localització: 2A
16:30 a 18:45 h
Quatre passis
16:45 h
17:15 h
17:45 h
18:15 h
17
C
rinaT
Projecte S
ense filtres
18
La comprensió profunda dels fets històrics i les seves causes i conseqüències no sempre és
una tasca fàcil, ni amable, i aproximar-se simplement a través de l'escolta activa és tan
necessari com insuficient. En aquest projecte ens hem proposat fer un acte d?
empatia
històricavivint en primerapersona la S
egonaGuerraMundial.
el m
ónenguerra
Q
U
ÈF
A
R
IE
ST
UE
NU
N
AS
IT
U
A
C
IÓ
C
O
MA
Q
U
E
S
T
A
?
program
ació
dijous 16 de març
exposiciósobreel procésdetreball
Exposició guiadasobre el procésde treball del projecte, incidint sobre la
temporització de lesdinàmiquesrealitzadesi l?
acompanyament que s?
haofert a
l?
alumnat.
Localització: Aula4A
16:30 a 18:45 h
T res torns:
16:45 a 17:25 h
17:25 a 18:05 h
18:05 a 18:45 h
taulesdedebat entrealum
nesifam
ílies
T
aulesde debat amb alumnat i famíliesal voltant de qüestionsètiquesi morals
derivadesdelsfetsque van tenir lloc alaII GuerraMundial. Cal estar alaporta de
l?
aula5 minutsabansde l?
inici. Per no distorsionar lesdinàmiques, una vegada
iniciadeslestaulesde debat no espermetrà l?
accés.
Localització: Aula3C
lecturaderelatsenveualta
En aquest espai podeu gaudir de la lecturade fragmentsdelsrelatsde laveu dels
seusprotagonistesi narradores/es, elsnoisi noiesde 4t d'ES
OB.
Localització: Aula4C
16:30 a 18:45 h
19
20
El nostre planeta segueix sent un gran desconegut per a la majoria de nosaltres. En aquest
projecte hem volgut aproximar-nosa la manera com treballen elsgeòlegs, desdel treball de
camp fins al de gabinet. Hem après a interpretar els missatges que amaguen les roques:
hem reconstruït la història geològica d?
alguns indrets, hem identificat riscos i ens hem
adonat de la importància de planificar el territori. Hem volgut reivindicar el patrimoni
geològic del nostre entorn amb la creació de diferents georutes per contribuir a la seva
preservació.
busquemgeÒ
legs!
qU
ÈE
N
SD
IU
E
NL
E
SR
O
Q
U
E
S
?
G
eorutesurbanaiitinerarisgeològics
Georutaurbanavirtual i, si voleu, usacompanyarem afer-la. Coneixereu la història
geològica de l?
ermitade S
ant Vicençi lade lesEscletxesdel Papiol així com els
recursosque s?
exploten i elsriscosde vessant associatsaaquesta població.
16:30 a 18:45 h
17 h 1a sortida
18 h 2a sortida
taller d'identificacióderoques
Identificació de roquesamb clausdicotòmiquesi modelització del seu cicle.
Videojocsper a l?
aprenentatge de lageologia.
taller dem
apesiestructuresgeològiques
Podeu participar lliurement de lespropostescreadespelsnoisi noiesde quart per
entendre elsmapes, lesestructurestectòniquesi per què esvaproduir el
terratrèmol de Turquia.
Localització: Aula4B
eixcronològic
Exhibició d?
un eix del tempsgeològica escalaque mostra elsfetsgeològicsi
biològicsmésrellevants.
Localització: PassadísAula4B
16:30 a 18:45 h
program
ació
dijous 16 de març
21
22
El ritme és el batec intern de qualsevol activitat humana. El trobem present a l?
esport, dins
d?
una poesia i evidentment en la música. Les diferents tradicions i èpoques han ordenat les
seqüències rítmiques per tal de sincronitzar el treball del camp o miner, les batalles i
sobretot el ball.
acom
pàs
S
apsd?
onveel ritm
edem
oltesm
úsiquesurbanes?
origendelam
úsica:àfrica
Àfrica ésel continent on esdesenvolupen elsprimershumansi també bressol del
ritme i lamúsica. Instrumentsi ritmesdel S
enegal.
16:30 a 18:45 h
ritm
esd'anadaitornada,L
arum
ba
Elsviatgescomercialsentre Europai Amèrica també portaven música. Origen de la
Rumba i vinculació amb l?
Habanera.
Localització: Aula3A
el cam
ídel ritm
etravessant l'oceà
Lacombinació delsritmesafricansdelsesclausamb elspropisde Llatinoamèrica
creamoltsdelsballsi ritmesque coneixem actualment i que han influït alamúsica
urbanaactual.
del'àfricacapaeeuu:lam
úsicatechno
Com influeix lamúsica africanaen elsgèneresmodernscom el T
echno i música
electrònica.
program
ació
dijous 16 de març
23
La fotografia és el llenguatge del segle XXI. Un llenguatge que pot ser comprès i entès a tot
el món. T
ots vosaltres porteu una eina a la butxaca que fa d?
àlbum de record de la vostra
vida, però aquestes imatges també tenen una immediatesa increïble, ja que poden obrir
demà el T
elenotícies. S
ovint lesvostresimatgesparlen de manera mésintrincada i profunda
que les vostres paraules. Fem fotografies per entendre millor el que les nostres vides
signifiquen. Ajuden a donar forma al nostre món públic i privat. Qui som? Què diuen les
fotografiesde nosaltres?Com ensrepresenten?Ensajuden a entendre qui som?
sensefiltres
Q
U
IS
O
CJ
O
?
fotografiaintrovertida/ extravertida
Quinaimatge donem de nosaltresen aquellsmomentsmésíntims, reservatsi en
aquellsmésobertsi directes. Veure?
nsdesde foraensaportauna imatge diferent
de laque trobem en el mirall diaadia.
16:30 a 18:45 h
fotografiasilenciosa
Exposició de fotografiessense figurahumanani animal. Com parlen de nosaltresla
mirada sobre diferentsobjectes, edificis, espais, ambients.
Localització: Aula 3A
booksdefotografia
Visionat delsbookson hi hael recull final de toteslesfotografiesdel projecte.
fotografiatim
e
Qui seríem nosaltressi fóssim laportadad?
unarevista?
24
El món en guerra
Busquem geòlegs
A compàs
Sense filtres
#ShowY
ourStripes
Què duca lesmans?
La màgia del cinema
Aules4C, 3Ci 4A
Aula4B
Aula3A
Aula3A
Gimnàs
Gimnàs
Aula2Ai 2B
program
ació
dijous 16 de març
25
26
quannom
ésquedi
lam
em
òria
U
N
Apeçateatral inspiradaenlavidadels
nostresavisiàvies
Dos cosins. Família. Saragossa. Anys quaranta i cinquanta.
Postguerra. Una fàbrica. Morts. Exili. La nostra obra de teatre
explica la història d?un comiat. Us convidem a rememorar i viure
amb nosaltres aquest fragment de la història i les històries
d?Espanya.
projecte
Escrit per Marta T
orelló i Sandra Coronel
27
Accésal guió de l'obra
N o perdono a la muerte
enamorada,
no perdono a la vida
desatenta,
no perdono a la tierra, ni a
la nada.
A las aladas almas de las
rosas
del almendro de nata te
requiero,
que tenemos que hablar de
muchas cosas,
compañero del alma,
compañero.
Miguel H ernández
passiúnic
dim
ecres15dem
arçales17h
R
epartim
ent
Antonio Hernández: Biel H
Isabel Roca: Maria B
Isabel Roca(avià): Valentina K
Lucía: Mireia M
PaulaGarcía: Vinyet R
Manuel Hernández: Jan C
S
ofíaMuñoz: Irene S
Ricardo Hernández: MarionaR
CarlaHernández: T
Pablo Hernández: Alex T
Pedro: Óscar E
Marcos: Jordi J
Javier: Ecram C
S
ergio: AnnaM
Rubén: Dídac B
Jesús: Guim P
Rosa: MònicaP
Gonzalo: AndrésL
D
ram
atúrgia
Nora E
CarlaP
Ylenia B
S
am C
Mònica P
E
quiptècnic
T
ècnic de llums: Víctor M
T
ècnic de llums: LlucB
T
ècnic de so: Bilal H
T
ècnic de S
o: Mountaga S
T
ècnicad?
escenografia: MartaR
T
ècnicad?
escenografia: Tibisay S
T
ècnicade vestuari: MariaA
E
quipdecom
unicació
LidiaR
Àlex T
AndrésL
E
Q
U
IPD
O
C
E
N
T
MartaT
orelló
S
andra Coronel
P
rofessional referent
Txell T
orres(Coreògrafai directorateatral)
28
llars
quinaéslaquehihadarreredel projecte?
En la valoració de tancament del projecte Llars del 1r trimestre, la
Nadia va dir ?estaria bé que les famílies veiessin tota la feina que
hi ha darrere?. Aquella reflexió ens va fer obrir la conversa sobre
el sentit de les exhibicions i vam concloure que no aprenem per
exhibir, sinó que exhibim per aprendre. Tanmateix, és cert que
l'exhibició no permet mostrar en detall el procés de treball, i hi ha
parts rellevants que queden invisibilitzades. V olem rendir tribut a
la desig de la Nadia i mostrar un conjunt d'imatges de parts
fonamentals del projecte. T res mesos de treball, emocions, encerts
i desencerts, collages, entrevistes, polifonies, prototips, primeres
versions, segones versions i versions definitives, visites a La
T roballa, coneixences, indagació sostinguda, treball en equip? en
definitiva d?aprendre profundament.
projecte
Escrit per Carol torresi Sergi del Moral
Líniade vidadel projecte. Momentsclau del procésde treball.
29
M
O
D
E
L
S
Cada dilluns llegim un text
relacionat amb el
sensellarisme, i en parlem.
L'analitzem amb dues
intencions: aprofundir en la
temàtica, i tenir referents
narratius. Per exemple, el
llibre de Pere Escobar
?CentXCent Carrer? ens ha
permès conèixer models
d?
històries de vida de
personessense llar.
comcrear unahistòriadevida?
prototipatge.lahistòriadevidad'uncom
pany
visitaalafundacióarrels
La visita al centre ocupacional La Troballa on
col·laboren voluntaris i participen persones en situació
de sensellarisme va ser l?
activitat disparador del
projecte.
El Joel participant de l'activitat quotidiana al taller ocupacional.
El S
oufiane, laRitaS
, laDunia, l'Alberto i el Pol a LaTroballa.
30
collageautoretrat
Abansde contactar amb elsprotagoni
L'Oriol treballant en el seu collage.
protocolsdecríticairevisió
Potenciem la qualitat i la profunditat de les creacions
fent servir de manera regular protocols de crítica i
revisió.
prim
ersprototipsdel form
at expositiu
procésdecreaciónarrativa
El quadern d'investigació ha estat el full de ruta de
cada grup per acompanyar el llarg procés de creació
narrativa.
entrevistesam
belsprotagonistes
collageautoretrat
Abansde contactar amb elsprotagoni
procésdecreaciódecollage
Abansde contactar amb elsprotagoni
La Meritxell i laLeyre en lasegonatrobada amb el Josep Maria.
El S
ergi, laRitai el Quim discutint laideacreativa d'un delsseuscollages.
31
32
exoplanetalv1-10
anemaviurefora?
Repetim projecte però el viatge sempre és únic! En aquest article
podreu conèixer el sentit de cada fase del projecte i conèixer la vivència
dels alumnes a partir d?un recull d?imatges del procés i la seva veu.
projecte
Escrit per Maribel Romero, Àfrica Victory i
alumnat de 1B, Berta C, Olivia A, Emma M,
Michel P
, Biel F
, Júlia B, Anna C, Martina M,
Asier G, Àlex R, Izan Si Pablo G
P
R
E
P
A
R
E
ML
AT
R
IB
U
L
A
C
IÓ
La primera fase del projecte ens permet endinsar-nos en el S
istema S
olar. Conèixer els planetes que l?
integren i
plantejar la possibilitat de vida en ells. Una visita al planetari de Granollersi l?
observació del cel nocturn al centre
enspermet evidenciar el moviment de translació i identificar astresal cel.
Elaboració de lainfografiaplanetària. Creació de larepresentació del planeta. Observació de Mart i Júpiter al cel.
El moment que més ma marcat de aquest projecte va
ser quant tenia de serra la fusta del meu planeta a
escala. Aquell moment va ser molt important per mi
perque pensava que nopodia serra la fusta pero quant
vaig acabar amb vaig sentir molt orgullosa de mi
mateixa.
BertaC
Em va agradar molt pintar J
upiter ja que després
d'haver estudiat aquest planeta vaig descobrir que la
taca que te esuna tempesta de ventsmolt fortsperolo
que mes m?
agrada es estudiar un planeta després
interpretar-ho
OliviaA
A mi una de les coses que més m?
ha marcat del
projecte ha sigut quanvaig fer la primera infografia, ja
quemai havia fet una i emva agradar molt.
EmmaM
El meu aprenentatge a sigut a planifica, perquè el
primer dia pensava que tenia molt tempspero al final
emvaigandarrerir.
Michel P
Quan vaig veure a Mart, Venus i J
upiter va ser un
moment molt bonicperquèelshavíeminvestigat.
Biel F
Mai l?
havia vist de tan a prop amb un telescopi, va ser
super xulom?
agradaria tornar a veure.
JúliaB
Vaig sentir que sent planetes tan grans, estiguin tan
llunyqueesvaginigual depetitscomlesestrelles.
AnnaC
33
M?
ha generat curiositat conèixer altres planetes fora
del sistema solar i que no són els que la gent coneix.
Treballar en grup m?
ajudat a saber explicar als meus
companys i que els m?
expliquin a mi si no se alguna
cosa.
Izan S
J
o penso que no enshem de carregar el nostre planeta,
ja que les característiquessón molt difícilsde trobar en
un altre planeta. D?
expectatives tenia que en el projecte
parléssim sobre els exoplanetes que és un tema que
m'interessa molt. I s?
ha complert.
Pablo G
Crec que aquest projecte m'ha permès entendre moltes
de les condicions de vida que hi ha a la terra i perquè
són importantsper la nostra vida.
Emma M
Quan vam començar a fer el debat dels impactes més
importants a la clase, em pensava que no diria res i
que em sortiria molt malament però em vaig
sorprendre després perquè vaig dir moltes coses i vaig
veure que tot el que deia tenia sentit i ho sabia sense
mirar el paper d?
informació que m?
habia preparat.
Martina M
Desitjo que no hi hagi un canvi climàtic molt gran per
poder seguin disfrutan com ara.
Asier G
En la part del projecte en la que més vaig apres va ser
al debat a la part de buscar informació per fer el debat
sobre impactes ambientals com: Pluja àcida, Pèrdua
de biodiversitat, Illes de plàstic i el canvi climàtic. En el
meu cas vaig fer la pluja àcida i mentre estava
investigant vaig descobert que em sembla molt
interessant la química.
Àlex R
m
issió1:dem
art alaterra
La T
erra té unes condicions imprescindibles que la fan única per l?
existència de vida. Reconèixer aquestes
condicionsi ser conscient de lanostrapetjadaambiental ésel primer pasper fomentar laconsciència sostenible.
Exposició de lesinfografiessobre lescondicionsde laT
erra. Debat a l?
aulasobre elsimpactesambientalsi lessevescauses.
m
issió2:exoplanetes
Investigar exoplanetes a partir de les seves dades astronòmiques i atmosfèriques ens ha permès imaginar la
possibilitat de vidafora del S
istemaS
olar.
Elaboració del model d?
exoplaneta i el pòster científicper comunicar l?
anàlisi d?
informació. Críticai revisió delsproductes.
34
C
om
partir històries
L
esconversesliteràriesielsviatgesqueinsinuen
Fernanda té 68 anys i una vitalitat encomanadissa. Entra a l?aula nerviosa i
contenta, amb tres llibres i un quadern rosa on ha apuntat quatre idees que
no vol oblidar. ?És per no perdre?m, que si no em poso a parlar i no
paro?. Entre els llibres que porta destaca un per la vida i els anys que
s?intueixen en les pàgines, en la portada, en el títol: Por quien doblan las
campanas, Ernest Hemingway. ?Aquest és el primer llibre que em va
marcar de veritat?, diu. ?El vaig llegir quan tenia més o menys la vostra
edat. Al poble a vegades anava amb gent més gran i, parlaven de cine, de
llibres i de política. V an ser ells qui me?l van recomanar. I em va
encantar. Llegint aquest llibre vaig sentir que ja era gran. A vegades me
n?anava a ballar i quan tornava, em quedava desperta perquè volia saber
què passava en les històries que llegia?. I s?emociona una mica mentre ho
diu. Fernanda és l?àvia de la Martina. Que ella hi sigui a l?aula, participant
de la conversa literària que fem cada dijous, és fruit d?un seguit
d?encontres, de casualitats, de lectures, de troballes i d?històries escrites.
projecte
Escrit per Betlem Cuesta i Anna Fermoso
LaFernanda, amb elsseusllibres, participant ala conversaliterària.
Des de fa un temps a Les Vinyes ens preguntem quin
és el tipus d?
educació lectora i literària que volem
oferir als infants, als nois i les noies. Llegir, llegir bé i
tenir experiències significatives amb relació a la
lectura, ens sembla que ha de ser una prioritat
educativa irrenunciable. No únicament per l?
estreta
relació que hi ha entre lectura i èxit educatiu, ni
tampoc per l?
impacte enorme que té el fet de llegir i
llegir bé en el fet mateix d?
aprendre, sinó també per
què enssembla que necessitem que al mig delsvincles
que ens uneixen hi hagi històries, relats que ens
interpel·lin i ens reptin, que ens permetin parlar de la
35
vida, del món, de lesmisèriesi lesgrandeseshumanes,
amb altres. Amb el desig de caminar en aquesta
direcció aquests últims anys hem llegit, hem parlat,
hem provat, hem fracassat, ho hem fet millor i també
enshem emmirallat en altres.
L
?
any passat un grup de docents de les tres etapes
educatives de Les Vinyes vam anar a visitar l?
Escola
Cesc Aldea, de T
errassa. Des de feia temps que
seguíem el treball espectacular que esfa amb relació a
l?
educació literària en aquest centre de l'extraradi de
T
errassa. T
eníem ganes de veure i viure el que intuíem
a partir del que havíem vist, havíem llegit i escoltat.
L
?
experiència d?
aquesta visita ens va colpir
profundament, per la manera en què la literatura i la
lectura travessava el dia a dia, es respirava a l?
escola,
però també per la bellesa i la profunditat de les
tertúlies literàries que es donaven a l?
aula. Haver estat
testimonis d?
aquestes converses i d?
altres que han
vingut després, ens va donar l?
empenta que
necessitàvem per començar a provar-ho a Les Vinyes.
Havíem vist que era possible. Ara sols calia intentar
fer-ho real.
Introduir la conversa literària en el marc del projecte
Atlesde viatgesimaginaris, tenia tot el sentit del món.
Quan el que tenim entre mans és l?
escriptura d?
un
llibre de relats, compartir històries, emmirallar-se en
altres escriptors/es, preguntar-nos què tenen les bons
relats perquè ens atrapin, parlar d?
ells i des d'ells,
tractar d?
imitar-los? esdevé una necessitat. Així que
vam seleccionar un fons bibliogràfic ample i
interessant relacionat amb el viatge real o simbòlic, i
vam començar a imaginar les nostres converses
literàries.
Per a nosaltres era molt important que els llibres que
posessim en circulació fossin diversos pel que fa a
temàtica i format (novel·la, còmic, àlbum il·lustrat,
novel·les gràfiques?) per tal de donar resposta a la
diversitat inherent a tota aula. Volíem també
desmuntar certs prejudicis associats als llibres
il·lustrats, als còmics? que allunyen a molts nois i
noies de la lectura i també ens fan perdre una
oportunitat magníficaper educar la mirada artística i la
lectura d?
imatges. Això, en un context en què la cultura
audiovisual té el paper que té, ens sembla fonamental
i indefugible. Però un bon fons no és res, si no es posa
en circulació. Així que vam llegir molt, els hi vam
presentar amb l'entusiasme que donen les bones
lectures, i també vam intentar oferir-los algunes
bastides per poder recomanar a altres i per intentar
que la conversa fos progressivament més profunda i
més interessant. I els llibres van començar a formar
part de l?
ecosistemaviu de l?
aula.
Mentiríem si diguéssim que tot ha estat un èxit. T
enim
clar que l?
aprenentatge, també el nostre, no accepta
dreceres, i necessitem provar-ho per anar reajustant,
repensant, i també per seguir el rastre de lescosesque
funcionen. Queda camí per aconseguir que les
tertúliesliteràriestinguin la profunditat, la participació
i la fluïdesa en la conversa que desitgem. Però en
aquest context han passat també coses delicioses,
potentsen termesd?
aprenentatge i educació literària, i
que ensinsinuen caminspelsque seguir transitant.
Ha estat bonic veure com nens que no havien llegit
gairebé mai per raons diverses es capbussaven en
novel·les gràfiques (o en còmics com l?
Odissea). Ha
estat preciós veure?
ls contagiar-se de la recomanació
d?
algun altre (?Jo vull llegir aquest que ha llegit ella?),
remenar en la capsa de llibres, preguntar: i aquest, qui
el té? O me?
n recomanes algun? Ha estat realment
fantàstic parlar amb ells i elles sobre les guerres i les
resistències, i algunes de les històries que les
expliquen. Parlar també de censura, del que poden o
no poden llegir, de mons imaginaris, d?
adolescents
valents, de veusnarratives, del paper i el perquè de les
il·lustracions? i també de la forma que connecten
aquestes històries amb la seva experiència individual i
col·lectiva. (T?
ha passat alguna cosa a tu o a algú
proper a tu que relacionis amb la història? Era una de
lespreguntesque mésesrepetien a lesconverses).
Un dia Cèlia va arribar a l?
aula dient que el llibre que li
havia recomanat no li agradava. ?Però de moment no
el torno?
, va afegir, ?la meva mare se l?
està llegint i està
enganxadíssima?
. L
?
haurem de convidar a la tertúlia
literària, vaig dir. I en aquell moment, sense haver-ho
previst, esvaobrir un camí nou.
Convidar a les famílies a la tertúlia literària ha estat un
encert i també un regal. La seva presència, la
possibilitat de convidar-los, les seves experiències com
a lectors/es, lespreguntesque elshi feien elsnoisi les
noies i les recomanacions creuades, han fet molt més
fèrtil aquesta estona dels dijous al matí. I ens han
confirmat, un cop més, que educar, és una feina
d?
equip i que si caminem junts, anem molt méslluny.
Aconseguir que els nois i les noies siguin competents
llegint i trobin que els llibres i el fet de compartir-los i
conversar sobre ells els pot ajudar en el repte enorme
d?
aprendre i de viure, ésuna carrera de fonsi necessita
moltes complicitats. De veus diverses que els
expliquen per què llegeixen, què troben en els llibres,
quineshistòrieselshan fascinat.
Perquè posar al centre bones històries és
particularment urgent en un context en què totsi totes
hem perdut una mica el control sobre allò que
alimenta els nostres imaginaris. I també perquè
formem part d?
una cultura que, en general, dona poca
importància a la conversa profunda i pausada entre
personesde diferentsgeneracionsi escolta poc alsi les
joves. Potser, si ensatrevim a escoltar-los, enssorprèn
la seva capacitat de pensar i tractar de dotar de sentit
a aquest món que compartim. I potser a ells i a elles,
elspassael mateix amb nosaltres, enssentim una mica
més a prop i ens entenem més, a nosaltres mateixos i
alsaltres.
I necessita també que Fernanda, i Jordi, i Anna, i Carol,
i Josep? els expliquen als seus fills i filles, als seus
nets/netes i als seus companys, que un dia van obrir
un llibre i hi van caure rendits. I entre lessevespàgines
van aprendre coses importants, es van fer més grans i
van poder imaginar videsi monsper descobrir encara.
Gràcies de tot cor a totes les famílies que han llegit
amb nosaltres, que han volgut venir a compartir i
també a totes les que han llegit les nostres històries i
ens han ajudat a seguir escrivint i llegint. Perquè com
deia Freire ?No hi a manera més autèntica de viure
que llegir-se i escriure?
s?
.
36
#showyourstripes
Q
uès?
am
agadarrered?
aquesta
expressióartísticacol·lectiva?
Durant aquest projecte ens hem proposat esbrinar si a
Castellbisbal hi havia hagut o no canvi climàtic durant
elsúltimsanys.
Per visualitzar els canvis, ens hem inspirat en els
treballs del professor Ed Hawkins, de la Universitat de
Reading, que amb el nom de #S
howY
ourS
tripes va
Art i ciència han estat caminant de la mà durant unes setmanes
dintre i fora de l?aula de 2n d?ESO demostrant que la primera
pot beure de la segona i viceversa. Aquesta fusió ha donat com a
resultat una expressió artística constituïda per barres paral·leles, de
color blau i vermell que hem degradat en una escala
monocromàtica de 10 colors blaus i de 10 vermells, des del més
claret al més fosc, però que, aparentment, es troben desordenades.
Quina és la informació que amaguen?
projecte
Escrit per Glòria Ariasi Rosa Martínez
Fotografiesd'Eloy Oi Glòria Arias
crear un conjunt de ratlles d?
escalfament per il·lustrar
com han canviat les temperatures globals de la T
erra
durant elsdarrers150 anys.
Per començar la Bibiana Catalan, ens va guiar fins a
l?
estació meteorològica de Castellbisbal per conèixer
els aparells de mesura i quines dades queden
Imatge de laintervenció artísticarealitzada al pati petit pelsnoisi noiesde 2n d'ES
O.
37
enregistradesal meteocat.
De totes les dades meteorològiques ens hem centrat
en lesde temperatura per comprovar si vaaugmentant
al llarg dels anys o sí, per contra, no s?
observa aquesta
tendència.
Visitaal'estació meteorlògicade Castellbisbal.
El S
ervei Meteorològic de Catalunya facilita les sèries
de dades històriques de temperatura, com que
l?
estació meteorològica de Castellbisbal només té un
registre de 14 anys vam haver de buscar una altra
estació propera amb un registre més ampli
seleccionant la de l?
aeroport del Prat amb dades dels
últims72 anys.
Un tractament estadístic de les dades ens ha permès
fer-les més entenedores i transformar-les en un gràfic
mésfàcil ?
d'interpretar per tothom.
A les ?barres climàtiques? cada franja representa un
any i el color de la franja representa la temperatura
mitjana d'aquest any. Les ratlles blaves indiquen anys
més freds. Les ratlles vermelles indiquen anys més
càlids.
El pas de blau a vermell
demostra que a Castellbisbal
l?escalfament global és una
realitat.
Podem veure com han canviat les temperatures al
llarg del temps passant de tonalitats blaves a
vermelles. cada cop més intenses els últims anys
demostrant que a Castellbisbal l?
escalfament global és
unarealitat.
Duesimatgesdurant laintervenció artística.
38
sangxvides
S
A
P
SQ
U
ED
E
SD
E2014O
R
G
A
N
IT
Z
E
MU
N
A
C
A
M
P
A
N
Y
AD
ED
O
N
A
C
IÓ
D
ES
A
N
G
M
O
L
T
E
X
IT
O
S
A
?A
F
E
G
E
IX
-T
EA
LR
E
P
T
E
!
Cada dia esnecessiten 1100 donacionsa Catalunya per
transfondre sang a persones accidentades, en
operacions quirúrgiques o per malalts de càncer entre
altres.
Amb latevadonació potssalvar tresvides!
S
i tens entre 18-65 anys, peses més de 50 kg i
gaudeixes de bona salut, et convidem a participar en
aquestadonació.
Potser acabes de fer els 18 anys, ja ets major d?
edat!
Una bona manera d?
encetar la teva majoria d?
edat pot
ser fer latevaprimeradonació!
El proper dimecres 15 de març l?alumnat de 3r d?ESO de l?Institut
Escola Les V inyes hem organitzat la novena edició de donació de
sang a l?Institut.
article
Escrit per alumnes3r d'ESO, Pere Royo i Núria Junyent
O potser encara ets menor, però implicat/da i pots
aconseguir que familiars i amics o amigues vinguin a
donar.
Et fan por les agulles? I a qui no? Però els i les
professionals del Banc de S
ang estan superentrenats
per ajudar-te en la donació amb les mínimes
molèsties!
S
egur que tu pots trobar els teus motius per
participar-hi.
T?
esperem el proper dimecres 15 de març entre les 4 i
les 8 del vespre a l?
Institut-Escola Les Vinyes al C/
Major, 109 de Castellbisbal.
Ajuda?ns
a assolir
un nou
rècord de
donacions
i de nous
donants!
39
40
enricgarriga
?
anivell teòricE
N
SIN
T
E
R
E
S
S
AL
AM
E
M
Ò
R
IA
H
IS
T
Ò
R
IC
A
,P
E
R
òalapràctica,lasituació
trontolla:ser activistanoésfer P
iulades
alesxarxessocials?
Enric Garriga és president de l?Amical Buchenwald. Activista
dedicat a la difusió i la pedagogia de la memòria històrica. Fill de
Marcel·lí Garriga, deportat 40.548 al camp de concentració de
Buchenwald. Arran de la seva mort, l?any 2009, un impuls
interior el porta a recollir i visibilitzar el seu testimoni i el seu
missatge: acabar amb el feixisme i construir un nou món d?homes i
dones lliures i en pau, dins la lluita contínua de la humanitat per
la llibertat, la igualtat, la fraternitat i els drets humans i civils.
Des de fa tres anys col·labora, conjuntament amb membres
d?altres Amicals, en el projecte ?El Món en Guerra? de 4t
d?ESO, oferint a l?alumnat el seu coneixement i la seva
experiència.
entrevista
Entrevistarealitzadaper Olga Oliván i Raul Arana
41
Enric, quina és la resposta més habitual de l'alumnat
davant elsfetsi lesexperiènciesque elshi mostres?
Hi ha dos tipus de respostes. Hi ha una que és
minoritària d?
interès i de neguit, que se senten
afectats. Aquestes persones són sobretot joves que ja
han sentit a parlar a casa, algun familiar elsha explicat
alguna cosa, avis que van estar a la Guerra Civil? s'ho
prenen també amb molta emotivitat. Però el que és
cert és que la majoria mostren despreniment. En
general, ens costa demostrar la importància d'aquest
tema.
La meva obligació és evidenciar que no tot és igual
d?
important, perquè hi ha un moment transcendental
a la història de lahumanitat, un moment que marca un
abans i un després. Aquest és el forat més negre que
té lahistòriade lahumanitat: L
?
Holocaust.
Sents un pes, una responsabilitat cap a aquesta tasca
que fas?
S
í, sí, és evident, si no, els familiars no la faríem amb
aquest ímpetu que jo veig que tenim. Representem a
una gent que va lluitar i que va patir per unes
situacions i uns fets. Es tracta de ser responsables, de
traslladar el seu llegat a lesnovesgeneracions.
En general creus són bons temps per la recuperació
de la memòria històrica?
No sé si són bons temps, però sí que són millors que
en moments anteriors. Quin problema tenim? Anem
tard. Estem en el 2023 i si tot això s?
haguésfet després
del 1945, com ho va fer la resta d?
Europa, tindríem
méstestimonis.
Qui va ser el teu pare?
Era un jove inquiet, pescador i anarquista, a la platja
de Vilanova i la Geltrú. El 1936 s?
incorpora a l?
exèrcit
de la República i amb la retirada és tancat al camp
d?
Argelers. S
?
estableix a França i la Gestapo el captura
el febrer del 1943. Ésdeportat al camp de Buchenwald
(Alemanya) el 19 de gener de 1944, d?
on sortirà a finals
d?
abril de 1945. Inicialment, s?
estableix a París, però
desprésd'un intent de visitar la família ésdetingut a la
frontera i té prohibit tornar a Vilanova, per això marxa
a T
ànger una temporada on aconsegueix feina gràcies
al seu germà. Finalment, a mitjans dels anys
cinquanta, tornaa Vilanovadefinitivament.
En què va canviar el teu pare després d?
aquesta
experiència?
Tinc la sensació que no en va sortir traumatitzat i ho va
superar força bé. Crec que la gent que va arribar als
camps amb ideologies i creences fortes i que tenien
consciència de classe els va ajudar a superar el que
havien viscut.
Ésel que anomenem resistència interior, no?
El meu pare explicava que un dels motius pels quals
havia sobreviscut era gràcies a ser pescador, ja que
exigia ser àgil i això dinsel camp era clau: pujar i baixar
del camió, tren o fàbrica t?
evitava rebre pals. T
ambé
creia que ser pescador l?
havia acostumat a mirar
l?
horitzó i quan estava al camp aquest horitzó era mirar
per sobre de la tanca del camp, era mirar al futur, a
l?
esperança? i aquesta mirada el va ajudar a
sobreviure.
Psicologia humana?
S
í, les persones que s?
enfonsaven no sobrevivien, ja
que les condicions eren tan extremes que volien
acabar ràpidament amb el patiment.
El teu pare va tornar al camp?
No. Ell va anar el 2005 a Mauthausen amb l?
Amical,
però no a Buchenwald i pucintuir-ne el perquè. Aquí hi
ha la percepció que els deportats només van anar a
Mauthausen i els altres camps han estat oblidats. La
veritat és que dels 10.000 deportats espanyols, la
majoria, 8.000, van estar en aquest camp, però la resta
van ser destinats a d?
altres. Mauthausen absorbia tota
l?
atenció i potser això va fer que el meu pare no hi
tornés, però també crec que no hi tenia interès. Això
és un aspecte que em dol, perquè si hagués arribat a
aquest tema abans que el meu pare moris ho hauria
pogut fer amb ell: anar a les escoles, els viatges al
camp?
Ho diusamb un sentiment de?
De culpa, de neguit. Fa quasi tretze anys que em
dedico a la memòria de Buchenwald i formo part del
Comitè Internacional del camp, hi vaigcada any, també
hi porto grups d?
estudiants... si això ho hagués
començat a fer abansho podria haver fet amb ell.
Recordes el primer cop que el teu pare et va explicar
la seva experiència al camp?
No, no exactament. A la dècada dels setanta el govern
alemany enviavacartesa lespersonesque havien estat
tancades en els camps per indemnitzar-los. Arran
d'això el pare ens va explicar, amb pocs detalls, la seva
experiència. Li costava molt, eradolorós.
Et trobes davant d?
un exoficial de les SS de
Buchenwald, què faries?
Faria dues coses. La primera, si aquesta persona no és
coneguda denunciar-la, perquè ha de pagar pels seus
crims, i la segona, interrogar-la des de la psicologia:
Per què va fer el que va fer? Quina motivació tenia?
S
?
ho creia? Obeïa?... Per entendre com una persona
normal justificaria la banalitat del mal, com van arribar
a aquellasituació.
Anem arribant al final, ens agradaria saber a què li
tenspor.
Al desinterès de la societat. Estem davant de diferents
crisis ambientals, econòmiques, polítiques i la gent no
s?
implica, hi ha indiferència. Això em porta a ser cada
cop més pessimista envers la societat i tenir menys
esperança.
Des d?
un punt de vista teòric ens interessa la memòria
històrica, però quan anem a la pràctica, a l?
activisme, la
situació trontolla: ser activista no és fer piulades a les
xarxessocials.
I ara sí, l?
última, si et posessis en la situació de
l?
alumnat del nostre projecte i et demanéssim crear
un personatge situat a la II Guerra Mundial, tenint en
compte que etstu: qui series?
Un Republicà espanyol exiliat, membre de la
Resistènciafrancesa.
42
m
íriamlorenzo
"É
R
E
MC
A
P
A
Ç
O
SD
EF
E
RL
E
SC
O
S
E
SA
M
BQ
U
A
L
IT
A
TIS
E
N
T
IT
,IA
IX
Ò
H
A
F
E
TQ
U
EC
R
E
IX
IS
E
G
U
R
AD
EM
IM
A
T
E
IX
AIS
IG
U
IA
M
B
IC
IO
S
A
.M
'H
A
P
O
R
T
A
TAN
O
T
E
N
IRM
A
IP
O
RN
IV
E
R
G
O
N
Y
AD
ED
E
M
A
N
A
RA
J
U
D
AQ
U
A
N
L
AN
E
C
E
S
S
IT
O
."
La Míriam va començar secundària a Les V inyes fa deu anys, i va
marxar al 2017. Actualment està acabant el doble grau de
matemàtiques i enginyeria física a la UPC, i pensa en dedicar- se a
la recerca. Tot el que fem a l'institut escola està centrat en el
desenvolupament dels nois i noies, per això retrobar alumnes que ja
han marxat és una oportunitat per escoltar i aprendre.
entrevista
Entrevistarealitzadaper Sergi del Moral
Quinsrecordstensdel teu pasper LesVinyes?
Tinc moltíssimsrecords, la majoria bons. De lesclasses
en si recordo poques coses, només estar amb les
meves amigues i anar fent. Mai vaig tenir problemes
amb cap assignatura i sempre tothom em va tractar
molt bé o sigui que no puc queixar-me de res. Els
records que tinc més nítids són de Projectes
transversals que vaig fer al llarg dels 4 anys. Recordo
que treballava moltíssim, potser massa hores i tot,
moguda per la motivació de fer un bon producte o que
allò que organitzàvem sortís bé. Va haver-hi projectes
més ?rellevants? o que tenien un impacte social més
directe (la donació de sang, la gala solidària, etc.) i
d?
altres que eren més interns (fer un telenotícies,
pintar el pati, etc.) però jo recordo prendre-me?
ls tots
molt seriosament. I també gaudir-los molt amb cada
petit avanç que anàvem fent. S
obretot tenia la
sensació de ser copropietària, junt amb la resta del
curs, dels productes que generàvem i a més estava
convençuda de què valien la pena i això em motivava
moltíssim. De fet, elsprojectesque tenien un producte
únicde tot el curseren elsmeuspreferits.
Què estàsestudiant actualment?
Ara mateix estic acabant quart de carrera de
matemàtiques i enginyeria física a la UPCa través del
CFIS
. La meva passió sempre han estat les mates, però
vaig veure que tenia l?
oportunitat de fer també física i
em vamotivar la idea.
És impossible parlar de tu i no parlar de
Matemàtiques. El teu talent era evident ja a 1r d?
ESO.
Si us plau, ens pots fer cinc cèntims de la teva
experiència en aquest camp?
Primer vaigfer Estalmat, em van donar una beca Cellex
per fer el doble batxillerat espanyol i internacional a
l?
Aula. Durant l?
Aula vaig anar els dos anys a
43
representar a Espanya a l?
olimpíada europea femenina
de matemàtiques, de les que vaig treure una medalla
de bronze. T
ambé vaig anar a les olimpíades
espanyoles de matemàtiques i de física amb l?
equip
català, i hi vaig treure medalles de plata i de bronze.
Ara mateix estic fent la doble titulació becada pel
programa CFISi l?
any que ve marxaré a l?
estranger a fer
el meu treball de fi de grau.
Quinsprojectesde futur tens?
De moment he d?
acabar la carrera, em queda un any i
mig. Durant la carrera he confirmat que m?
encanten
les mates i he trobat quina és la branca de les
matemàtiques que m?
agrada més. En particular
m?
agrades les mates quan s?
utilitzes per analitzar
models, si són físics millor. És per això que tinc pensat
fer un màster i un doctorat en sistemes dinàmics.
Potser no ho acabo fent, però ara mateix ésla idea que
em crida més l?
atenció. Com a objectiu a llarg termini
m?
agradaria dedicar-me a la recerca, potser des d?
una
universitat o potser des d?
un centre de recerca o
empresa. M?
interessa molt tot el tema del sistema
solar, o sigui que també em plantejo intentar treballar
al?
AgènciaEspacial Europea.
Ara que tens mésperspectiva, després d?
haver passat
per altrescentres, i per la universitat, quina visió tens
de l?
experiència d?
aprenentatge a LesVinyes?
Faigun balanç molt positiu del meu pasper LesVinyes.
Crec que mésendavant en el meu recorregut acadèmic
he tingut temps i oportunitat d?
aprendre totes les
mates que he volgut i més. Potser mirant amb
perspectiva trobo a faltar llegir i escriure (i rellegir i
reescriure) més a classe. Però crec que vaig aprendre
moltíssimes coses. Principalment, diria que vaig entrar
a 1r no sabent treballar en equip. En concret, no sabia
exposar les meves idees, defensar-les, escoltar i
entendre les dels altres, arribar a un consens, saber
delegar, acceptar els meus errors i punts febles, cedir,
fer crítiques constructives? Però projecte a projecte
vaig haver de treballar amb molts dels meus
companys, alguns amb els que m?
entenia més i alguns
amb els que m?
entenia menys, i a base de prova
d?
equivocar-me i tenir conflictes i solucionar-los vaig
anar aprenent i prenent consciència del potencial de
compartir i debatre les idees amb els altres.
Òbviament, no vaig sortir de Les Vinyes sabent-ho fer
tot bé (ni ho sé fer ara), però sí que vaig fer-ho havent
millorat, i amb ganes i la intuïció que encara podia
millorar molt més.
Si penses en tu, en la teva personalitat, creus el teu
pasper LesVinyeset fa influir d?
alguna manera?
Amb relació a la pregunta d?
abans, crec que en part
per Les Vinyes em considero una persona que aprofita
totes lesoportunitats per aprendre, de les situacionsi,
sobretot, dels altres. A la carrera tinc la sort de tenir
molts amics i amigues que saben molt i em sembla un
regal. Crec que a Les Vinyes també es valorava el
treball que fèiem i vam veure que érem capaçosde fer
coses amb qualitat i sentit, i això ha fet que creixi
segura de mi mateixa i sigui ambiciosa. A més, aquesta
seguretat m?
ha portat a no tenir mai por ni vergonya
de demanar ajuda quan lanecessito.
Què significa ser dona i estudiant de Matemàtiques?
La veritat és que jo a la universitat he tingut la gran
LaMíriam ajudant a unacompanya.
LaMíriam i el S
abadiscutint un problemamatemàtic fa9 anys, quan feien 2n d'ES
O.
44
sort de tenir molt bonescompanyes, tot i ser poquetes
al meu curs, i també bonscompanys, l?
ambient ésmolt
sa. Mai m?
he sentit menystinguda pel fet de ser una
noia. A més, jo soc una persona que busca mooolt
sovint referents femenines en tot allò que faig i he
tingut diverses professores a la carrera molt bones.
Això m?
ha ajudat molt i m?
ha motivat a prendre el camí
del màster, doctorat, etc. Al meu curs hi ha poques
noiesi nosaltresho notem, però crec que la facultat és
un petit oasi. Mésendavant quan m?
hagi d?
enfrontar al
món de la investigació matemàtica javeuré com estàla
situació realment.
Una vegada, fa 9 anys, quan feies 1r d?
ESO, i fèiem
classe junts, quan et vaig proposar que valoressis la
teva feina em vas dir ?no ho penso fer, avaluar com
ho he fet és cosa teva?
. Què en penses ara d?
aquesta
anècdota?
S
empre m?
ha agradat treure bones notes, i encara
m?
agrada, tot i que intenti "desintoxicar-me". A més
mates era una assignatura en què podia treure bona
nota mentre m?
ho passava bé. Potser sentia que era
un mèrit si me la posava el professor, i no ho era si me
la posava jo mateixa. S
empre he entès les notes com
una recompensa pel meu esforç per aprendre, tot i
que soc plenament conscient que estan relacionades,
però no és una correspondència totalment simètrica.
Hi he donat moltes voltes, però segueixen fent-me
il·lusió els10 i no crecque això pugui canviar mai.
També per aquelles dates, us vaig demanar feedback
sobre lesmevesclassesi tu em vasdir, literalment Em
sembla que a vegades perds el paper de professor,
suposo que a posta, però estaria bé que algun cop
ens fessis una classe normal, amb una explicació
normal, amb una metodologia normal... Igualment,
em sembla que la forma de fer classesque utilitzesés
bastant encertada, ja que motiva a entendre el que
estem treballant." Quasi una dècada méstard, què és
una "classe normal" per tu?
S
empre m'ha agradat molt aprendre i, encara que
sembli paradoxal, quan un professor fa la classe de
manera magistral jo sento que estic activament
aprenent i gaudeixo molt de la classe, sobretot si
m'interessa el tema. Òbviament també hi ha classes
que no m'interessen i on no sento que aprengui res
perquè no estic atenta. S
ense cap dubte també gaudia
molt quan fèiem projectes a Les Vinyes (per tot el que
ja he explicat) i potser en el moment no era tant
conscient d'estar aprenent, però després amb
perspectiva sí que veig que vaig aprendre molt. En
canvi, quan estic a classe i el profe parla i jo escolto
sento que estic aprenent en el moment i és una
sensació que m'agrada. S
uposo que això és el que el
que demanava quan deia això de "classes normals".
Ara bé, durant els meus anys a Les Vinyes vaig
descobrir que aquesta era la meva realitat, però no era
una cosa que compartís amb tots els meuscompanys .
Ésa dir, tenia companysa qui sí que li servia una classe
magistral i altres que aprenien molt més en projectes.
De fet, crec que els projectes eren molt bons perquè
gairebé tothom donava mésd'ell mateix. Crec que això
és molt important perquè crec que dóna espai a
explotar la diversitat que no tens en altres llocs. Per
exemple, a la carrera de matemàtiques tenim la sort
que si no entens alguna cosa a classe ho preguntes a
qualsevol company i t'ho explica i no hi ha cap
problema. Pots fer exercicis junts i ens agrada agrada
entendre el que estem fent però sé que no és la
situació de tothom i està bé contextualitzar el
coneixement per a voler aprendre'lsi sento que això es
feia molt bé aLesVinyes. Crear necessitat d'aprendre.
Guau.
S
igui com sigui el record que tinc ara de LesVinyesi de
les classes és molt bo, i mirant enrere m'adono que
vaig aprendre moltes més coses a part de
matemàtiques, i esticmolt agraïda.
A2n d'ES
O, durant lesgravacionsd'un Projecte Transversal.
45
46
47
m
ariasendler
P
ianistaentem
psdeguerra
21?06?
?
. El temps transcorre, i la vida s?
entrellaça amb ell. S
ense temps, el que coneixem com per ser
la vida, no ocuparia ni lloc ni sentit, simplement no seria. A la vida, l?
acompanyen vivències, i si hi
manquen, lavidasimplement, deixa de ser.
21 minuts, 06 segons, aquest ésel temps, la duració el qual encamina a la vida, el qual a partir d?
una
vivència es construeix una narració; allà, s?
amaga un missatge, una història, d?
algú o bé d?
alguns.
Darrere d?
aquesta, neixen els sentiments, les emocions, tot allò que ens ha conduït a ser humans, i
enscaracteritzaa conseqüència.
Les persones, de manera o d?
altra, es veuen amb l?
obligació de compartir què senten; et narren
indirectament què és el que els ha dirigit a aquest. N?
hi ha que triguen més temps que d?
altres a
obrir-se i deixar que aquells sentiments flueixin entre el no-res, fora del propi pensament, però,
malgrat el temps que comporta, aquest traspàs s?
empra d?
infinites possibilitats per fer-ho.
Convencionalment, les emocions es manifesten verbalment, de manera que l?
oient pot rebre la
informació transmesa a partir de paraules. D?
altres, mitjançant la tinta de bolígraf, representen lletres
les quals s?
agrupen per formar un missatge, o tan sols un gargot, el qual diu més que mil paraules.
Malgrat optar per aquesta via, on queda clar el missatge, hi ha altresmètodeson la intuïció pren part
del protagonisme; a través d?
un moviment, es capta una sensibilitat cap a allò que provoca una
emoció; a partir d?
un cop de puny, un crit o un cop de porta, es representa una situació davant
l?
enuig, la ira o la ràbia. La tristesa, un sentiment que es detecta a través d?
un plor, el tremolor o bé,
un silenci.
S
ilenci, un so, un buit. La descripció d?
aquelles vivències on s?
aïlla melodia; un missatge a interpretar,
a percebre, a escoltar. Una absència de soroll que cedeix lloc a una presència real, a conseqüència
d?
un fet, normalment no convencional quan s?
envolta de felicitat, sinó que el seu entorn tendeix a ser
fred; hi ha foscor entre aquest, relata moments on és tant aquest que el silenci ho és tot, potser, el
primer en méstempsaperdurar i l?
últim a marxar.
Darrere d?
aquest, s?
amaguen històries de tota mena, però rellevants, ja que si no ho fossin no
s?
amagarien, no es camuflarien entre un buit d?
una melodia. Vivènciesinesperades, que potser ningú
imagina, o bé sí, però no són desitjades. Normalment, descriuen la sorpresa, d?
altresun sospir, la por,
la incertesa, algú bocabadat, fins i tot, un impacte que pot provocar un estat de xoc, una situació no
convencional entre la població i es rebutja perquè no està acceptada entre la humanitat.
Resumidament, allà a on el silenci és abundant s'estan vivint moments no esperats, que s'engoleixen
el so i narren situacionsque creen el buit d?
unamelodia.
Però, hi dura per sempre el silenci? O només substitueix el soroll durant un període de temps
estimat? Aquella por a sortir i deixar-se veure, deixar de camuflar-se, explicar, relatar que ens ha
conduït fins aquell, obrir la reixeta de la gàbia on s?
amunteguen els sentiments i les emocions
viscudes, i poder ser escoltadesi transmeses.
Perquè sigui possible, el silenci omple el blanc i permet que un seguit de notes formulin una
partitura, la qual la combinació de sons que formen en ser tocades sigui la melodia que a partir de
cadaunade lesnotesesrelati un missatge, i esfaci arribar atot aquell que sigui escoltat.
21' 06'', la duració del missatge transmès, exactament la duració de la S
onata S
iamo Vincitori (S
om
Vencedors). A travésd?
un mètode no convencional, però sí universal, com és la música, únicament el
període de temps de la cançó, 21 minuts 06 segons, trenca amb el silenci que envolta la ciutat de
Nàpols, i provoca que surti a la llum la vivència d?
aquella rebel·lió, coneguda com per ser els Quatre
Dies de Nàpols. Una melodia que és envoltada de civils, i civils que són envoltats per una melodia.
creacions
Relat escrit per Núria D
48
Una melodia que no s?
amaga, no es refugia, no té por a ser escoltada, malgrat portar-hi a dins un cor
universal, el qual mitjançant els batecs, representats per notes, emet un missatge de pau, resiliència,
alleugeriment, felicitat, i tot allò que engloba el fet d?
haver guanyat una guerra i haver-la patit
prèviament.
Do, mi, la, el meu polze, l?
índex i menut. Un acord.
Començo.
S
egon dia consecutiu, asseguda davant d?
un piano, els meus dits prement tecles negres i blanques,
emeten sons. El meu cap, empàtic, reflexionant, emetent un missatge a tot aquell civil el qual la
músicasigui benvinguda, tan lluny on el so arribi.
És tant l?
objectiu el que vull assolir que inconscientment els dits es belluguen sols, no m?
interessa el
que poden escoltar sinó el que pot fer arribar asentir. Lafinalitat de trobar-me en migd?
aquestaplaça,
decorada amb bandoleresde colors, gairebé impensable farà un mesenrere, on gairebé el terra el fan
invisible, ja que es troba envoltada de civils, caminant en direccions oposades, a ritmes totalment a
destemps, per celebrar la victòria, aquesta tan merescuda i tan valenta d?
afrontar, com bé indica el
nom de la sonata. Gràcies a la unió, la força d?
una població sencera aixecada en armes, l?
acord entre
veïns, els quals deixaven de ser-ho i passaven a ser un únic soldat tant físicament, com mentalment
mésfort i resistent.
A la població se la veia contenta, feliç d?
estar aquí, d?
estar-hi vius. Almenysésel que fan entendre amb
els seus actes i les seves paraules; aquest cop, no només són les criatures les que salten i criden
d?
emoció, és la ciutat sencera, la ciutat que se'm permet veure a través dels meus ulls, la qual els
limiten estructures grans, on a dintre estan plenes d?
oficines. Malgrat aquesta eufòria, diuen que els
ullsésl?
últim que menteix.
5?
, la sonata no ha fet més que començar, i ja s?
hi veuen caps que s?
aturen a escoltar, d?
altres només
perceps com una mirada encreua els teus dits en moviment, i tal com arriben, marxen. La música que
toco, porta un missatge de pau, esperança i resiliència. Però, a més a més de fer arribar aquestes
emocions a la població, estic descrivint, rememorant el que un dia va ser Nàpols, i el que un dia
arribaràaser per lasevagran història.
Mi, mi, sol, re, mi? corxera, blanca, treset?
He recordat el perquè estic aquí, no mésnecessari fer-ho perquè no tinc escàs de memòria; tot i això,
ho he fet, perquè lamelodiam?
ha conduït finsaquí, i prou.
El mes passat va ser un mes dur, duríssim, sense cap mena de dubte el pitjor que s?
ha viscut,
impensable, unasituació forad?
esquemes, de revista, i de novel·la històricatambé.
La població va sortir al carrer a combatre, dia i nit, durant quatre dies consecutius. La majoria homes,
les dones i els fills es revelaven també, és clar, però des de casa. Ajudaven com podien, i a ningú se li
negava sortir a fer xerana, però no de la convencional, mésaviat la xerana de crònica de guerra. Ningú
va ser millor o pitjor heroi, cadascú va afrontar aquells dies tal com va considerar de la millor manera
possible, per sobreviure i fer sobreviure. En el meu cas, es pot conèixer com per l?
egoisme o la
intel·ligència, però no hi vaig lluitar aquells dies per la meva ciutat ni tan sols la meva gent. Vaig cedir
el càrrec a desconeguts, que van deixar de ser-ho perquè van passar a formar part del ?gràcies per
deixar-me ser-hi avui aquí, sou herois?
. He d?
agrair el que un dia esva fer per mi, i per totsnosaltres, i
el favor ha de ser mutu. S
abia que l?
hauria de retornar un dia o altre, tant era tard o d?
hora, mentre
que l?
objectiu escompletés, diuen que; ?no ésel temps, sinó laqualitat?
.
He fet sobreviure, de fet, estic fent sobreviure, just ara, minut onze, i ho faré fins que els meus dits
deixin de funcionar, i no hi hagui alternativa per col·laborar de la manera en la qual millor sé
expressar-me; jo i el piano.
La sincera melodia segueix ressonant pels carrers de Nàpols, un recordatori de la seva força i
resistència. Encaraqueda lameitat de lacançó, per tant, un gran missatge encaraadescodificar.
Un tret molt característic que es pot trobar en mi, és l?
empatia. S
uposo que la gent del voltant ho
assumeix, sense conèixer-me prèviament. La força de voluntat i les ganes de continuar endavant
malgrat els inconvenients, són el que em fan avui en dia ser, i se m'etiqueta com per ser de la raça
humana.
D?
aquells quatre dies vaig sortir ferida, una ferida interna que cada cop més i més es convertia en un
dolor incalculable, inimaginable, inexplicable, i encara està per cicatritzar, segueixen sense curar-se les
ferides, i abansem moriré que aquellesperduraran en el record, malgrat larecompensaser positiva.
fa#, la, do? baixauna octavaavall, el so ésgreu, fred.
Aquellsdiesrelataven la deshumanització, homesamb rostresinexpressius, entre incertesa, patiment,
angoixa, horror i vivènciesque únicament se saben comprendre si un lesviu. Allò ho estava vivint. Em
sentia allà fora, amb els sentiments anul·lats, no sentia res, únicament complia ordres i assumia que
49
estava fent el bé, tot i estar-hi a casa meva, sense fer d?
això una realitat, ho estava vivint. Podia intuir
qui seria el pròxim a caure a terra, deixant-se ensorrar per la seva pròpia vermellor. T
anmateix, per
sort no va haver-hi moltes baixes, per altra banda, desgraciadament, aquelles famílies que si la van
patir, han de sentir l?
orgull d?
aquell familiar i rememorar-lo de part seva, tal com esmereix.
4 compassos, on només hi han escrites rodones i blanques, la velocitat disminueix, tranquil·la i
calmada.
És inimaginable, o potser sí que ho és, però no agradable, i el cervell automàticament destrueix el
pensament el qual descriu la mort d?
un estimat. Ésun silenci tan profund, un buit sense sortida que ni
tan sols amb la música, es pot arribar a massillar. S
oc incapaç de posicionar-me tal com aquella gent
ho hahagut de fer malauradament, i insospitadament.
Això no obstant, no evita ser recordat, i aquest compàshauria d?
haver arribat a tot el civil que lamenta
una pèrdua, i tots aquells que van ser-hi en el seu moment, i que perduren en nosaltres malgrat no
ser-hi físicament, i entre lamúsica, laqual no en té de fronteres.
Latornada, mi, la, la, do, si, la, fa#...
S
et notes, diverses escales; cada una d?
elles emet un missatge, però si aquestes sonen alhora, no
forma una melodia agradable, això, és perquè totes juntes comparteixen que la guerra no té
argumentsni sentit simplement és, i deixa de ser.
És tant aquesta la raó, que ens uneix, ens enllaça amb gent que ni tan sols coneixem, ens connecta i
formaun vincle especial, únicentre cada persona.
19?
, definitivament, ha desaparegut el terra, i ara a mésa més, ja no hi tinc una visió panoràmica de la
plaça, ja no hi veig les oficines, en canvi, veig rostres i mirades, orelles actives, pell de gallina,
emocions.
Últimapàginade lapartitura.
Lacançó augmentalasevavelocitat, resumeix lapeçaen dosminuts.
Entre la multitud, entre totsaquellscivilsesperant a aplaudir, a agrair-me l?
acte de solidaritat, la meva
mirada destaca una dona gran. Una senyora que no pasestroba entre elsprimers, sinó que amb prou
feinesfa per a observar. Ella escolta, em crida l?
atenció precisament per això, perquè escolta, i ja en té
prou. En comparació amb els altres, la mirada acompanya a l?
oïda, i s'entrellacen. Ella no. Observo
com entre tancaelsulls, com si volguéstransportar-se a algun altre lloc.
És així que re, la, do, sol? augmento la velocitat i la intensitat de la sonata, els meus dits es mouen
sols, entre ells juguen a fer art, i comprovo si veritablement el meu objectiu s?
està veient reflectit al
rostre d?
unadonadesconeguda.
Em pregunto què ha de sentir en aquest moment; un sentiment de pertinença, un sentiment
d'alliberament?Què ésel que haviscut aquestapobra dona?
La miro als ulls, puc sentir l'emoció, l'emoció crua del triomf, com si feia tant de temps que esperava
aquest moment. Unamirada penetrant, que reflecteix una trajectòria.
És aquí, és justament aquí on sento que la meva feina ha acabat per avui, l?
objectiu a assolir s?
ha
complert.
Do, la, sol, augmento intensitat, sol, negra, blanca, mi, augmento velocitat?
Continuo tocant, transmetent l'alegria i l'alleujament del moment. T
oco per ella, per a tots els altres
de lamultitud, per Nàpolsi per lasevavictòria.
21?06?
?
,
gràcies, gràciesper ser-hi.
V
O
L
SU
NE
X
E
M
P
L
A
RD
E
L L
L
IB
R
E"P
R
O
T
A
G
O
N
IS
T
E
SD
EL
A II
G
U
E
R
R
AM
U
N
D
IA
L
"?
Aquest relat, escrit íntegrament per la Núria D, forma part de la publicació del
projecte El Món en Guerra que recull les creacions literàries dels nois i noies
de 4t d'ES
OC.
S
i voleu un exemplar el podeu trobar a Amazon: shorturl.at/vKVZ1
50
gr àcies
Ajuntament de Castellbisbal
per l'acompanyament i el suport atotselsprojectesdel centre
Alejandro Braña, Fernando Vázquez, Marcel Socias, Juan Martínez(Asociación Catalana de
Coleccionistasde UniformesHistóricos- ACCUH)
per compartir amb nosaltresla vostrapassió per lahistòria
Albert Gusi (Grisart Escolade Fotografia)
per l'assessorament expositiu i fotogràfici per obrir-noslesportesde Grisart
Abdel Aouattah, Antonio Cuesta, Dámaso Martín, Isabel Subirana, Josep Maria Pujol, Maria
Donlo i Marta Vilalta (personesvoluntàriesi col·laboradoresde laFundació Arrels)
per deixar que lavostragenerosai silenciosahistòriade vidasigui laprotagonistadel projecte Llars
Andrea Freixas, Joana T
ortosa i Elena Crespo (Fundació Arrels)
per lesgestionsi el suport, i per creure't que el projecte Llarserapossible
Bea ValdovinosSerrano, Jordi Augé Cortès, Jordi Falguera Garcia, Clàudia Cullell March, Cristina
GonzálezHaro, Pau Vidal i Peiró i Víctor Angel Auñón García (personesamb estudiso carreres
professionalsvinculadesa latecnologia, la ciènciai la recerca)
per ajudar-nosa construir una culturacientíficade primer nivell participant en el procésde revisió i
milloradelsinformescientíficsdel projecte Cursa espacial
Bibiana Català (tècnicade mediambient de l'Ajuntament de Castellbisbal)
per mostrar-nosl'estació meteorològica de Castellbisbal
CarlosQuesada (membre de Amical Mauthausen)
per compartir amb nosaltresel teu testimoni
Carme Altayó (S
olidaritat CastelldefelsKasando)
per compartir la teva experiènciaal Congo enverslesminesde Coltan i elsconflictesarmatsi de
justiciasocial que duen associades
Elisabet Playà (Professoraala Universitat de Barcelona)
per compartir amb nosaltresmaterialscreatsala universitat que han complementat i enriquit el
nostre projecte
EnricGarriga (president de Amical Buchenwald)
per compartir amb nosaltresel teu testimoni
Esther del Moral (estudiant de màster de professorat de secundària)
per latevaimplicació en elsprojectesde 2n d'ES
O
FrancescDomingo i companys(Camp d'Aprenentatge S
ant Cantoi)
pel seu assessorament i col·laboració per elaborar de lageoruta urbanaper Castellbisbal
Gala Cortel, Ana Albert i demésequip (Bancde S
angi T
eixits)
per fer possible al centre unadonació de sangque salvaràvidesde persones
Jaume Sonet Ventós(Professor en pràctiquesde l'ES
MUC)
per latevaimplicació i acompanyament creatiu en el projecte Acompàs
JesúsCuesta, Dani Vilaró, Jordi Gala, Josep Julià, Núria Muela, Carolina T
orresi Y
olanda
51
a totes l es persones i
entitats quehan col ·l aborat
enaquestsprojectes
Fernández(familiarso conegutsde LesVinyes)
pel feedback honest, amable i concret delsrelatsescritspelsnoisi noiesde 1r d'ES
O
Joan Alfred Mengual (titellairesprofessionals)
per obrir-nosal món de lestitellesi ajudar-nosadonar vidaa éssersinerts
Jordi Gala i Fernanda (familiarsd'alumnes)
per participar a lesconversesliteràriesal projecte Atlesde viatgesimaginaris
Josep Rabella (pintor)
per omplir de color el nostre centre
Juan Lemus(Fundació Arrels)
per incomptablesgestionsi fer-te teu el projecte Llars
La Barca marbresi granitsS.L
per lagenerositat donar roquespolidesal centre
Laia T
omàs(estudiant de màster de professorat de secundària)
pel teu suport en lacreació fotogràfica i, per decidir passar de ser alumne afuturadocent
Llibreria Altaïr i Agència de ViatgesPangea
per obrir-noslesportesdelsseuslocalsi respondre atoteslesnostrespreguntes
Mamadou Sene (músic)
per transportar-nosa S
enegal atravésde la sevamúsica
Gregori Berbegal, Víctor Clota, Betlem Cuesta, EnricGarriga, Lorena Jiménez, Víctor Juan, Marc
Juanhuix, Sergi del Moral, Javier Morales, Maria Parés, Maria Plana, CarlosQuesada, Marta
Soriano i Alejandro Triviño (personesamb estudiso carreresprofessionalsvinculadesa lesciències
socials)
per participar en el procésde revisió i milloradelsrelatsescritspelsi lesalumnesen el projecte El
mónenGuerra
Míriam Lorenzo (exalumnai actual estudiant del doble grau de matemàtiquesi enginyeriafísica)
per regalar-nosel record del seu pasper LesVinyes
Rat Parellada i CarlesSchnabel (Fora d'òrbita)
per ajudar-nosadissenyar el projecte, i per mostrar-nosla bellesa del cel nocturn
Raül Paniagua (Fundació Andròmines)
per apropar l'electrònicaamb unamirada amable i sostenible
Roger Grau (viatger)
per inspirar-nosamb elsrelatsdelsseusviatgesa Groenlàndiai Islàndia
Txell T
orres(coreògrafa, ballarina i directora teatral de l'aulade T
eatre de laUDG)
per inspirar lamirada i el gest de Alçar la veu, l'obra de teatre de 3r d'ES
OA
Xavier T
orradas(Club Aeromodelisme ARCS
ant Cugat)
per obrir-noslesportesde l'ARCi fer volar elssimuladorsde satèl·litsespacials
52
protagonitzat per
1r E
S
O
AinhoaMe
Àlex Co
Álex Ru
AlexiaOñ
Ander Ca
Aniol Ju
AnnaCe
Asier Ga
BertaCo
Biel Fe
BintaS
i
BrunaBe
BrunaBo
CéliaGi
Daniel Lu
DanielaFi
DaniellaGu
DashaGo
EmmaMa
Enzo S
a
Estel Mo
Félix Ma
Ian Ga
Izan S
á
Joan S
a
Joel Bo
Joel Ga
JúliaBo
KhadijaHa
MarcGa
MarcMu
MarcVi
Marçal Ju
Martí Al
Martí Va
Martina He
Martina Ma
Martina Pa
Michel Pa
NaiaS
a
NayaraCo
Nil Ga
Nil Ru
NoaDi
OliviaAd
ÒniaJu
Oriol S
a
Pablo Gó
Pol Pé
Rai S
a
Roc Ad
Romà Pa
S
ofia Mu
S
onia Re
Xavi Ri
2nE
S
O
Aaron S
á
Abril Pé
Afrika Ma
Aina Fl
Ainara Ru
AinhoaBu
Alberto Pé
Aran S
o
AriadnaCa
AriadnaJa
Aroa Bl
Bruna An
CamilaHe
Carla Ra
Carla S
á
Clàudia Ca
Cristian Ag
David Mu
Elm Ma
Eloy Oc
Elsa Ol
EmmaRo
Erik Am
Estel Ro
Fanta Ko
Fatou Do
Javier Ji
Hector S
i
Hugo Vi
Iker Dí
Ismael Be
Iván Ro
Jana Fe
Jana Gu
JúliaGa
JúliaJu
JúliaLa
LaiaEs
LaiaMa
Lia Ci
MarcRo
Marçal Qu
Mario Fe
Mariona Vi
Martina Ro
MireiaDu
Núria Ju
Ousama Ha
PaulaBr
Pol Ol
Raúl Bl
Raúl Ll
Roberto Qu
S
aül Jo
S
ergi Ib
T
ania Gr
T
au Vi
Unai Ji
Unai Me
Unai Ra
3r E
S
O
Abou Tr
Adrián Fl
Adrián Ló
Adrián S
a
Alberto Ga
Alex T
a
AndrésLo
AnnaMa
Biel He
Bilal Ha
Bruna Cu
Carla Ba
Carla Pa
Coral Jo
DeliaVu
Dídac Ba
DuniaTu
Ecram Ch
EliaBo
Elsa Pr
Eric Di
FloraMo
Gabriela Go
GiselaGa
Guim Pe
Hector Me
Hugo He
Iker Co
Irene S
á
Jan Ba
Jan Ca
Jana Es
Jana Ba
Joel Pé
Jon Be
JonásMa
Jordi Ja
Juli Ve
JúliaFe
Leyre S
e
LidiaRu
LlucBo
Luca Ma
Mar Ca
Mar Po
MarcPé
MarcosS
o
MaríaAl
MariaBe
MarionaRe
MartaAr
MartaRe
Martí Xi
MartinaBa
MartinaGo
MartinaRe
Mauro La
Meritxell Pu
MireiaMa
MireiaMa
Mònica Pe
Mountaga S
y
NadiaRo
NairaGo
NoaPa
Nora Ec
Oliver Fe
Oriol Mo
Oscar Es
Otger Gu
Pau Ga
Pol La
Pol Za
Queralt Ag
Quim Gi
RitaBo
RitaGa
RitaS
a
Ruth Mo
S
am Cr
S
ira S
a
S
oufiane Za
Tibisay S
a
Valentí Ma
ValentinaKl
Víctor Ma
Víctor Po
Vinyet Ro
Xènia Ma
Ylenia Ba
4t E
S
O
Aarón Ru
AdaFe
África Fa
Aitana S
a
AlbaCa
AlbaMo
AlbaVi
Albert Jo
Albert Ra
Aleix Mo
Àlex Am
Alex Fe
Àlex Ro
AmayaLo
AndreaS
á
AnnaPa
Anouk Ma
Antonio Al
AriadnaCo
Arlet Ca
Armand Ne
Arnau Hi
Arnau Va
AroaCa
Biel S
a
Bruno Vi
CarolinaPé
CeliaRo
CrinaTi
Daniel Ló
Danny Hu
EdnaS
a
ElenaS
á
EmmaFe
EmmaMe
Enrique Al
Eric Ca
Eric Go
Erik Bu
Gerard Co
GinésMu
Hugo Br
Ivan Ca
JanaGa
JanaVi
JannaOr
Joan Pu
Joan Vá
Jordi Ca
LaiaJu
MarcRo
MaríaJi
MarianaBa
MarionaAd
Martí Ló
Martín Pé
Mauro Do
Max S
u
MireiaCo
Muhamadou
S
i
Nacho Ga
NatàliaMo
NereaBa
NereaTi
NoaCa
NoaPa
NoaRo
NúriaDu
NúriaMu
OhannaS
á
Omar Mb
Oriol Ag
Pau Ar
Pau Fl
Pol Ga
Pol Gi
Pol Mu
Quim No
Roger Al
S
ergio Ló
Unai Pl
ValeriaMo
VicençS
u
Víctor De
VikaMa
equipdocent
ÀfricaVi
AinaPa
AinhoaGo
AlbaFu
AnnaJo
AnnaFe
Betlem Cu
Carol T
o
CaterinaRi
Daniel La
Daniel Ma
EstefaniaFa
GloriaÀr
Guillem Ma
Ivan Be
Jose Ga
MariaCa
Maribel Ro
Marta T
o
Meritxell Bo
Miguel Mi
Nil Ru
Núria Bo
Núria Ju
Núria Po
Olga Ol
Olivia Ca
Pere Ro
Quim Pr
Raul Ar
Rosa Ma
Rosita Ma
S
andra Co
S
ergi dM
m
àster
Abril Ol
Anna S
e
Cristóbal Be
DolorsAi
Eduardo dN
Esther dM
ElisendaPe
Laia T
o
TxusAr
pas
Cristina Ra
Jose Ga
Montse S
e
T
oni
neteja
E
va
Isabel
Laura
S
andra
Rashid

Más contenido relacionado

Was ist angesagt?

Rúbrica treball en equip
Rúbrica treball en equipRúbrica treball en equip
Rúbrica treball en equipmflore22
 
Poesia el vers i la rima
Poesia el vers i la rimaPoesia el vers i la rima
Poesia el vers i la rimanico bueno
 
Tècniques artístiques inusuals
Tècniques artístiques inusualsTècniques artístiques inusuals
Tècniques artístiques inusualsMontsefibu
 
Propietats matèria
Propietats matèriaPropietats matèria
Propietats matèriamaria
 
Elements i compostos (1)
Elements i compostos (1)Elements i compostos (1)
Elements i compostos (1)Ramon Grau
 
Resum de-descartes-apunts-de-classe
Resum de-descartes-apunts-de-classeResum de-descartes-apunts-de-classe
Resum de-descartes-apunts-de-classeKrunal Badsiwal
 
Activitats sobre les tipologies textuals
Activitats sobre les tipologies textualsActivitats sobre les tipologies textuals
Activitats sobre les tipologies textualsannapetrer
 
La descripció d’una persona
La descripció d’una personaLa descripció d’una persona
La descripció d’una personaNeus Cortiella
 
2 instrumental sanitari
2 instrumental sanitari2 instrumental sanitari
2 instrumental sanitaribertachico
 
Dossier tècniques plàstiques
Dossier tècniques plàstiquesDossier tècniques plàstiques
Dossier tècniques plàstiquesgemmacabanillas
 
30 problemes 3r
30 problemes 3r30 problemes 3r
30 problemes 3rVANESA
 
Programacions unitats medi 2 n
Programacions unitats medi 2 nProgramacions unitats medi 2 n
Programacions unitats medi 2 nEnsenyament
 

Was ist angesagt? (20)

Lleis gestalt
Lleis gestaltLleis gestalt
Lleis gestalt
 
Model PI
Model PIModel PI
Model PI
 
Pronominalització
PronominalitzacióPronominalització
Pronominalització
 
Rúbrica treball en equip
Rúbrica treball en equipRúbrica treball en equip
Rúbrica treball en equip
 
La percepció
La percepcióLa percepció
La percepció
 
Arguments deductius i inductius
Arguments deductius i inductiusArguments deductius i inductius
Arguments deductius i inductius
 
Els Jocs Del MóN
Els Jocs Del MóNEls Jocs Del MóN
Els Jocs Del MóN
 
Poesia el vers i la rima
Poesia el vers i la rimaPoesia el vers i la rima
Poesia el vers i la rima
 
Tècniques artístiques inusuals
Tècniques artístiques inusualsTècniques artístiques inusuals
Tècniques artístiques inusuals
 
Propietats matèria
Propietats matèriaPropietats matèria
Propietats matèria
 
Elements i compostos (1)
Elements i compostos (1)Elements i compostos (1)
Elements i compostos (1)
 
Resum de-descartes-apunts-de-classe
Resum de-descartes-apunts-de-classeResum de-descartes-apunts-de-classe
Resum de-descartes-apunts-de-classe
 
Activitats sobre les tipologies textuals
Activitats sobre les tipologies textualsActivitats sobre les tipologies textuals
Activitats sobre les tipologies textuals
 
La descripció d’una persona
La descripció d’una personaLa descripció d’una persona
La descripció d’una persona
 
2 instrumental sanitari
2 instrumental sanitari2 instrumental sanitari
2 instrumental sanitari
 
Noves estratègies metodològiques
Noves estratègies metodològiquesNoves estratègies metodològiques
Noves estratègies metodològiques
 
Dossier tècniques plàstiques
Dossier tècniques plàstiquesDossier tècniques plàstiques
Dossier tècniques plàstiques
 
30 problemes 3r
30 problemes 3r30 problemes 3r
30 problemes 3r
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
 
Programacions unitats medi 2 n
Programacions unitats medi 2 nProgramacions unitats medi 2 n
Programacions unitats medi 2 n
 

Ähnlich wie Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 2T

Exhibició pública - Programa de mà
Exhibició pública - Programa de màExhibició pública - Programa de mà
Exhibició pública - Programa de màSergi del Moral
 
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1TExhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1TInstitut-Escola Les Vinyes
 
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3TExhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3TInstitut-Escola Les Vinyes
 
Circular38 revisada 30 6
Circular38 revisada 30 6Circular38 revisada 30 6
Circular38 revisada 30 6Maria Martin
 
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)La Mandarina de Newton
 
La Súper Revista 13 - Desembre 2021
La Súper Revista 13 - Desembre 2021La Súper Revista 13 - Desembre 2021
La Súper Revista 13 - Desembre 2021CarlosLlopis
 
Revista 1r congrés ciència a l'escola digital
Revista 1r congrés ciència a l'escola digital  Revista 1r congrés ciència a l'escola digital
Revista 1r congrés ciència a l'escola digital Judith Gonell
 
Infant coneixement
Infant coneixementInfant coneixement
Infant coneixementmontse
 
Revista 38 escola Riu_Clar
Revista 38 escola Riu_ClarRevista 38 escola Riu_Clar
Revista 38 escola Riu_Clarceipriuclar
 
Camí d’aigua
Camí d’aigua Camí d’aigua
Camí d’aigua martamatas
 
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023LaCassolaFloridaSecu
 
Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015
Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015
Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015La Mandarina de Newton
 
Les Fulles del Parc - nº 82
Les Fulles del Parc - nº 82Les Fulles del Parc - nº 82
Les Fulles del Parc - nº 82ampaparcguinardo
 
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterràniamediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterràniasalibto
 

Ähnlich wie Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 2T (20)

Exhibició pública - Programa de mà
Exhibició pública - Programa de màExhibició pública - Programa de mà
Exhibició pública - Programa de mà
 
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1TExhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
 
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3TExhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
 
Circular38 revisada 30 6
Circular38 revisada 30 6Circular38 revisada 30 6
Circular38 revisada 30 6
 
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)
 
Revista
RevistaRevista
Revista
 
La Súper Revista 13 - Desembre 2021
La Súper Revista 13 - Desembre 2021La Súper Revista 13 - Desembre 2021
La Súper Revista 13 - Desembre 2021
 
Revista 1r congrés ciència a l'escola digital
Revista 1r congrés ciència a l'escola digital  Revista 1r congrés ciència a l'escola digital
Revista 1r congrés ciència a l'escola digital
 
Infant coneixement
Infant coneixementInfant coneixement
Infant coneixement
 
1 PORTADA_merged_compressed.pdf
1 PORTADA_merged_compressed.pdf1 PORTADA_merged_compressed.pdf
1 PORTADA_merged_compressed.pdf
 
Revista 38 escola Riu_Clar
Revista 38 escola Riu_ClarRevista 38 escola Riu_Clar
Revista 38 escola Riu_Clar
 
Camí d’aigua
Camí d’aigua Camí d’aigua
Camí d’aigua
 
Revista 2020 2021
Revista 2020 2021Revista 2020 2021
Revista 2020 2021
 
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
 
Projecte1
Projecte1Projecte1
Projecte1
 
Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015
Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015
Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015
 
Comiat
ComiatComiat
Comiat
 
Les Fulles del Parc - nº 82
Les Fulles del Parc - nº 82Les Fulles del Parc - nº 82
Les Fulles del Parc - nº 82
 
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterràniamediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
mediterr@news núm. 02 (Juny 2014) - Revista Institut Mediterrània
 
Karpe22 fina red
Karpe22 fina redKarpe22 fina red
Karpe22 fina red
 

Mehr von Institut-Escola Les Vinyes

Kit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectiusKit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectiusInstitut-Escola Les Vinyes
 
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de ProjecteInstitut-Escola Les Vinyes
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes
 
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...Institut-Escola Les Vinyes
 
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18Institut-Escola Les Vinyes
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes
 

Mehr von Institut-Escola Les Vinyes (7)

Kit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectiusKit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectius
 
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
 
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
 
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
 
PEC - Presentació 16-17
PEC - Presentació 16-17PEC - Presentació 16-17
PEC - Presentació 16-17
 

Último

Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 

Último (8)

Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 

Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 2T

  • 2. 2 program ació dimecres 15 de març Exoplaneta L V1-10 Atlesde viatgesimaginaris El fil del temps Ssshhh? Quan nomésquedi la memòria Llars Cursa espacial i Ecosistema tancat Distribució espais e xhibicióp ública curs2022/23-2ntrim estre Aules1A, -15 i passadís Aula1Ci 16 Aula2Ai 2B Aula2Ai 2B Gimnàs Aules3Ci 4B Aula3Ai passadís p. 4 i 32 p. 6 i 34 p. 8 p. 9 p. 10 i 26 p. 11 i 28 p. 12 p. 13 dijous 16 de març #ShowY ourStripes Què duca lesmans? La màgia del cinema El món en guerra Busquem geòlegs! A compàs Sense filtres Distribució espais Gimnàs Gimnàs Aula2Ai 2B Aula4C, 3Ci 4A Aula4B Aula3A Aula3A p. 14 i 36 p. 15 p. 16 p. 18 p. 20 p. 22 p. 23 p. 24 articlesientrevistes editorial Article - Sangx Vides escrit per alumnes3r d'ES O, Pere Royo i NúriaJunyent Entrevista ? EnricGarriga, president d'Amical Buchenwald realitzadaper OlgaOliván i Raúl Arana Entrevista ? Míriam Lorenzo, exalumna i estudiant de matemàtiquesi enginyeria física realitzada per S ergi del Moral Creacions? Maria Sendler. Pianista en tempsde guerra relat escrit per NúriaD Agraïmentsa entitatsi personescol·laboradores p. 38 p. 40 p. 42 p. 47 p. 50 Lesexhibicionspúbliques Compartir i fer créixer l'aprenentatge p. 3
  • 3. 3 editorial S i vens a Les Vinyes els dies previs a les exhibicions públiques i et passeges per les aules i passadissos, veuràspotser a un grup de noisi noiesenvernissant unesfustes, comprovant si l? equip de so funciona i uns altres, al final del passadís, revisant les tasques que queden per fer. Veuràs també a uns nois i noies assajant la lectura dels textos que llegiran en públic, algú què pregunta: i jo què puc fer?, i un grup que ultima l? escenografia de l? obra de teatre que representaran. Potser potsveure també algú que mandreja en un sofà, un altre que juga, un noi que prepara un guió per explicar el procés de treball, algú que comprova si la placa base que ha programat funciona, que escriu, o que pregunta: qui m? ajuda amb això? Elsdiesprevisa lesexhibicionspúbliquesesrespira a LesVinyes un aire diferent. Diferent respecte el que passa en el dia a dia, però distint també del que la majoria de nosaltres tenim al cap quan pensem en ?un institut? . S ón dies de nervis, de moviment, de corredisses, de moure mobles, de preparar i afinar documentació, de reimaginar l? espai que ens acull cada dia? S ón dies també en què l? autonomia i la necessitat de treballar amb altres emergeix d? una manera especial. En aquest context més obert, hi ha qui es mou amb una capacitat que meravella, mentre que hi ha altres a qui elshi costa més. Però sigui com sigui, no fem lescoses per confirmar que lessabem fer ja, sinó per aprendre a fer-les. Les exhibicions públiques són una ocasió per compartir el nostre aprenentatge amb altres, per enorgullint-nos del que hem fet, per sentir que el que aprenen, és important. S ón també una celebració i una festa. I tot i que no aprenem per exhibir, si mostrem i compartim el que aprenem és perquè considerem que és un pretext meravellós i necessari per aprendre. No aprenem per exhibir, sinó que exhibim per aprendre. Lesexhibicions, però són solsel final d? un trajecte que ve de lluny molt. Al darrere hi ha tresmesos de treball, deu horessetmanalsintentant entomar juntsun repte, un problema, una pregunta, una creació, un servei? que no es pugui resoldre sense aprendre. Tres mesos també de recerques, de descobrir una mica més el món, de sessions de crítica i revisió, d? escriure i reescriure, de contactar amb experts/es, de fer-se preguntes complexes, càlculs, de crear i recrear, de fer entrevistes, de treballar amb altres i de parlar de manera honesta, amable i concreta de què podem fer millor. Mesostambé per entendre unamicaméselsenigmesdel món i de l? univers, i crear apartir d? ells. Aquests últims anys els projectes i els aprenentatges han guanyat en qualitat i, com a conseqüència, també en durada. Volem, cada cop més, oferir als nois i a les noies experiències d? aprenentatge significatives i profundes que els permetin viure que aprendre és important, que no sempre és fàcil, i a vegades, fins i tot pot arribar a ser fascinant. Volem també que aquestes experiències siguin cada cop més autèntiques: que escriure un llibre, fer una recerca científica, preparar una exposició sobre una problemàtica social o rodar una pel·lícula, s? assembli el màxim possible al què passa més enllà de les parets de l? escola. I ho volem no sols perquè coneguin una mica més el món en què hauran de moure? s com adults, sinó perquè prenguin consciència també que tenen lacapacitat de transformar-lo, de fer-lo millor, de fer-nosmillorsa tots. Per això, quan et passegisper lesaulesi passadissosde LesVinyesdurant lesexhibicionspúbliques i vegisalsnoisi lesnoiesmostrant lessevescreacions, lessevesrecerques, elsseusrelats, lesseves obres teatrals, i en definitiva la bellesa i la profunditat que són capaços de crear, no oblidis que el realment important no ésel que estàsveient, sinó tot el que enshaportat finsaquí. El que realment importasón totsi cadascun delsdiesd? abans. Desitgem de tot cor que et gaudeixislavisita. totsicadascundelsdiesd'abans ?Estaria béquelesfamíliesveiessintota la feina quehi ha darrere.? NadiaR(14 anys)
  • 4. 4 Hi ha tants viatges com idees i mons per descobrir. Durant aquest trimestre hem fet un viatge espacial i hem aterrat a gran distància del planeta T erra. Recórrer el S istema S olar, trepitjar Mart i investigar exoplanetes ens ha permès reconèixer on som de l'Univers i què vol dir viure i estar viu.El projecte Exoplaneta L V1-10 es vertebra en tres fases, que ens han permès construir gradualment el coneixement científic vinculat a l? Univers i les condicions que permeten la vidaplanetària. E xoplanetaL V 1-10 anemaviurefora? program ació dimecres 15 de març salaP L A N E T A R I Vuit planetesorbiten al voltant d? un S ol, cadascun amb lessevesparticularitats. Coneixe'lsi identificar-losal cel ésun repte que mirarem d? aproximar-vos. Localització: Aula1A exoplanetes En aquest espai podreu visitar lliurement elspòsterscientíficsi lesrepresentacions delsexoplanetesinvestigats. Éspossible viure fora? Localització: Passadísde 1r 16:30 a 18:45 h T res torns: 16:45 h 17:30 h 18:15 h salaterra Podreu visitar lasala, conèixer lesmeravellesdel planetaT erra i participar en el debat sobre impactesambientalsper repensar el nostre model de consum. Localització: Aula-15 Nota: L'espai a lesaulesésreduït, recomanem que usdistribuïu de forma el més equitativapossible, per tal de poder gaudir lavisita sense aglomeracions. Perquè pugueu assistir a lesdiferentsactivitatsguiadesper l? alumnat hem organitzat tres torns. T res torns: 16:45 h 17:30 h 18:15 h
  • 5. 5
  • 6. 6 l llarg de la història les personeshan viatjat per raonsmolt distintes: per descobrir territoris desconeguts, per salvar les seves vides, per conèixer el món, per fugir de les guerres, per reencontrar-se amb persones a qui estimen?A vegades les seves experiències, els seus desitjos, el que han après en els viatges ha quedat plasmat en llibres: novel·les, relats de viatges, atles, quaderns de bitàcola?Fins al punt que ?el viatge? és un dels temes més presentsen la història de literatura i la cultura. En aquesta exposició usproposem un viatge pel món i les paraules a partir de les creacions que em fet en el marc del projecte ? Atles de viatgesimaginaris? . atlesdeviatgesim aginaris quètenenlesboneshistòries? E l viatge.T allersdecreació En aquest escenari elsvisitantspodran viure algunesde lesexperiènciescreatives que enshan portat a conèixer unamica mésel món, escriure i il·lustrar lesnostres històries. Localització: Aulesde 1Ci -16 16:45 a 18:45 h m ostrad'aquarel·les Al passadísde 1r d'ES Otrobareu una mostra de lesaquarel·lesque han il·lustrat el llibre Atlesdeviatgesimaginarisproduït pelsnoisi noies. Localització: Passadís1r d'ES O 16:30 a 18:45 h lesparaules.lecturaderelats En aquestaestació de lanostraexposició podreu conèixer i escoltar un fragment de leshistòriesdel nostre llibre i conèixer de prop el procésque ensha portat a imaginar, escriure i il·lustrar elsnostresrelats. Localització: Aula1Ci -16 16:45 a 17:30 h 17:45 a 18:45 h program ació dimecres 15 de març
  • 8. 8 Què tenen en comú els clàssics grecs, l? òpera, i el rock & roll? Molt més que no ens pot semblar. Alguns temes universals apareixen a les obres més conegudes dels diferents períodes històrics: l? amor i la gelosia, la tristesa i la pèrdua, el deure i el desig, el destí i la sort, elsrumors? En aquest projecte, ho relliguem tot plegat creant un espectacle de titelles sobre un mite clàssic amb música de fons d? òpera i rock que tracten el mateix tema. Treballem el llenguatge expressiu del món delstitelles: el desdoblament, la mirada, el focus, l? alternança? i també la creació de diàlegs. Ben segur que el resultat serà? històric! ssshhh... S IN O C A LD IRR E S ,E S T À SE NS IL E N C I? titelles:òpera,m itesirock(1) Espectacle de titellessobre 4 mitesclàssics, amb pinzelladesd? òperai rock. Elsquatre mitesesrepresentaran seguits, un darrere l? altre. Un cop començat, nomésespermetrà l? entradapuntual en elsmomentsentre mite i mite. Aforament limitat. Entrada prioritàriaper alesfamíliesdelsactors. Localització: Aula2Ai 2B 16:30 a 17:30 h titelles:òpera,m itesirock(2) Espectacle de titellessobre 4 mitesclàssics, amb pinzelladesd? òperai rock. Apartir de les17.30, en intervalsde 15 minuts. 17:30 h - Èdip 17:45 h - Apol·lo i Jacint 18 h - T eseu i Ariadna 18:15 h - Orfeu i Eurídice Espermetràl? entrada i sortida lliure d? assistentsentre obrai obra. Obert a totesles personesvisitants. Localització: Aula2Ai 2B 17:30 a 18:30 h program ació dimecres 15 de març
  • 9. 9 En aquest projecte viatgem pel temps, des d? abans de la invenció de l'escriptura fins a l? actualitat, resseguint els principals canvis que ha experimentat la humanitat, les característiquesde cadaedat històrica i tot allò que enshan llegat lesdiferentscivilitzacions. Entrem en contacte amb personatges, invents, i obres d? art i arquitectòniques que han fet canviar el món i l? han fet tal com el coneixem. A més a més, ens centrem en elements concrets de la nostra societat i n? analitzem l? evolució històrica en un vídeo documental. Aquest viatge a pas lleuger ens donarà el context necessari per poder, en el futur, aprofundir en certs fets o èpoques històrics entenent-los com la continuació d? uns fets anteriorsi el precedent d? allò que vaocórrer acontinuació. el fil del tem ps Q uinaésl'herènciadelsnostresavantpassats? m useudelesedatsdelahistòria Museu sobre lesedatsde lahistòria, i elsmomentsde transició entre lesdiferents edats. Coneixereu personatges, invents, edificisi obresd? art que han canviat el món. Esrecomanaportar auricularsper gaudir de l? exposició. Localització: Aula 2Ai 2B 16:30 a 18:45 h
  • 10. 10 En aquest projecte tenim l? objectiu de crear una peça teatral a partir de la relació i les històries de vida dels nostres avis i àvies. Per a fer-ho treballarem com una autèntica companyia teatral i comptarem amb l? assessorament de persones expertes (dramaturgs/es, actors/actius, ballarines?) que ens ajudaran a crear i presentar la nostra creació escènica. Una proposta que anirà filant diferents llenguatges (el teatre, la música, l? escenografia?) i també diferents històries: les dels avis i àvies dels nostres alumnes, la història ?en majúscules? . Q uannom ésquedilam em òria C ompodemdur lam em òriahistòricaaescena? R E P R E S E N T A C IÓ T E A T R A L"Q uannom ésquedilam em òria" Representació de l'obra teatral Quan nomésquedi la memòria, l? obrade teatre escrita, produïda i representada pelsnoisi noiesde 3r d'ES OB. Espodràaccedir a l'espai ales17 h. Ales17:15 h estancaran finsacabar la representació. Localització: Gimnàs 17 h Obertura de portes 17:45 h (aprox) conversaoberta Un cop acabada la funció, s? obriran portesi tindrà llocuna conversaobertasobre el procésde creació de l'obra teatral i sobre larecuperació de lamemòriahistòrica. Localització: Gimnàs 17:15 h Tancament de portes program ació dimecres 15 de març
  • 11. 11 Aquestes persones protagonitzen l'exposició Llars, que vol visibilitzar un drama social que ensinterpel·la a totsi totes: el sensellarisme. Actualment, només a Catalunya, afecta a més de 50.000 persones. Aquest projecte pretén fer una aportació rendint homenatge a l'Isabel, el Josep Maria, l'Antonio, la Maria, el Dámaso, l'Abdel i la Marta; totesellesvoluntàriesde la Fundació Arrelsque, de diferentsmaneres, son la llar de lespersonessense llar. L lars Q uiéslallar delespersonessensellar? E xposicióllars Exposició al voltant de leshistòriesde vida de 7 protagonistes. Personesvoluntàries de laFundació Arrelsque son la llar de personessense llar. 16:30 a 18:45 h lecturaenveualtaihom enatgealsprotagonistes Elsnoisi noiescreadorsde leshistòrieshomenatjaran alsprotagonistesde l'exposició. Llegiran leshistòriesde vidaen presència delspropisprotagonistes. 16:30 a 18:45 h ventadellibretesim aterial solidari Espodran comprar altresarticlessolidaris. Elsbeneficiss'utilitzaran per aprojectes de sensibilització i acompanyament apersonessense llar de laFundació Arrels. Localització: Aula 4C lanostraexposició,el prototip Exposició sobre leshistòriesde vidadelsnoisi noiesde 3r d'ES OA. Aquesta exposició ha estat el prototip del procésde creatiu i narratiu . Localització: Aula 3C
  • 12. 12 Fa ja tres cursos que els nois i noies de 3r d'ES O dissenyen i construeixen simuladors de satèl·litsespacials. Aquestshan de ser capaçosde recollir la pressió atmosfèrica, l? alçada i la temperatura durant l? ascens i el descens d? un "vol espacial", així com donar resposta a una missió amb un valor tecnològic o científic que tria cada equip d? investigació. S i t'interessa la tecnologiao la ciència, vine i t'explicarem com fer-laa casa teva! cursaespacial iecosistem atancat P odemtreballar am bunam etodologiacientífica? taller deprogram acióam bm icro:bit T'interessa laprogramació?Volsaprendre aprogramar lesplaquesque hem utilitzat alsnostressimuladorsde satèl·litsespacials?En aquest taller t'ensenyarem com! 16:30 a 18:45 h taller decreaciódeprototipsdesatèl·litsespacials Vine adissenyar un petit simulador de satèl·lit espacial. S eràscapaç d'aconseguir que acompleixi lamissió? taller decreaciód'unecosistem atancat En aquest taller podràscrear i endur-te acasa tevaun ecosistema tancat. No cal inscripció però laparticipació està limitadaal material disponsible. Localització: Aula3A m ostrad'inform es,satèl·litsidocum entaciódetreball El disseny del simuladorssatèl·litsespacialsi l'anàlisi del seu funcionament i resultatss'han plasmat en unsinformescientífics. En aquestamostra podreu consultar-losi discutir-losamb elsseusautors. Localització: PassadísAula 3Ai Aula 3A 16:30 a 18:45 h program ació dimecres 15 de març
  • 13. 13 program ació dimecres 15 de març Exoplaneta L V1-10 Atlesde viatgesimaginaris Ssshhh... +El fil del temps Quan nomésquedi la memòria Llars Cursa espacial +Ecosistema Aula1A, -15 i passadís Aula1Ci -16 Aula2Ai 2B Gimnàs Aules3Ci 4C Aula3A
  • 14. 14 El projecte #S howY ourS tripess? inspira en una iniciativa de la Universitat de Reading que ens convida a mostrar les nostres ?barres climàtiques? . Hem transformat la barana del pati de l? escola en una obra d? art que expressa l'augment de temperatura al llargdelsúltims72 anys a partir del tractament de les dades de temperatura publicades a S ervei Meteorològic de Catalunya. A més, l'alumnat realitza un conjunt d'experiències senzilles que els hi ajuda a entendre el perquè del canvi climàtic. #showyourstripes L ? escalfam ent global ésunarealitat aC astellbisbal? barresclim àtiques Exposició guiadaper l? alumnat de 2n d? ES OBde lesbarresclimàtiquesi el seu procésde treball. Localització: Pati petit 16:30 a 18:45 h m ostracientíficaper com prendreel canviclim àtic Mostra científicad'experiènciesper comprendre el canvi climàtic. Aptesper atotes lesedats. Vine i participa! Localització: Gimnàs program ació dijous 16 de març 16:30 a 18:45 h
  • 15. 15 El mòbil forma part de la nostra quotidianitat, però el coneixem en tots els seus vessants? Coneixem els elements químics que el conformen, la tecnologia associada, els conflictes socials i ambientals que provoca la seva fabricació? Us convidem a descobrir-ho acompanyatsdelsnoisi noiesde 2n d? ES OB. quèducalesm ans? C oneixesquès? am agarereel teutelèfonm òbil? plafonsdivulgatius Exposició guiadaper l? alumnat de 2n d? ES OBper plafonsdivulgatiussobre l? impacte ambiental, tecnològic, químic i social delstelèfonsmòbilsque duem ales mans. 16:30 a 18:45 h cam panyasolidària:recollidadetelèfonsm òbils S i etsdelsque guarden el teu mòbil vell al calaix... treu-lo i porta'l al centre!, amb elsmòbilsrecollitsen bon estat participarem en lacampanya "Mobilitza't per la selva", elsterminalsinserviblesi la restade componentsl? alumant de 2n d? ES Oels farem arribar personalment a lanau de reciclatge d'Andrómines Localització: Gimnàs tallers T allersde descoberta i sensibilització sobre diferentsaspectesrelacionatsamb els telèfonsmòbils. Aptesper a toteslesedats. Vine i participa!
  • 16. 16 program ació dijous 16 de març Les imatges en moviment ens envolten avui... però com va sorgir tota aquesta màgia? Com van ser els inicis d'aquest art? Fa més de cent anys que el cinema és un llenguatge i un art. Però alsseusinicisel cinemaera un artefacte molt diferent del que coneixem ara i no gaudia del mateix l'estatus social. Era en blanc i negre, no tenia so, i sovint es feia servir en espectacles de màgia o d'il·lusionisme Un dels seus precursors va ser Georges Méliès. En aquest projecte recreem moltesde lesinnovacionstècniquesque aquest cineasta francèsva fer servir. lam àgiadel cinem a l'il·lusionism eaescena m ostradecurtm etratges Convertim l? aulaen un cinema per poder veure elscurtmetratgesde cinemamut que han fet elsnoisi noiesde 2n d'ES Ofent servir l'il·lusionisme de Méliès. Elsfilms participen en el concursParticipa Mélièsdel Caixa Fórum. S i usplau, mireu-vosleshoresd'inici delspassis, quan la projecció estigui en marxa no espodrà accedir a l'espai. Localització: Aula2B J O C SV IS U A L Siil·lusionsòptiquesdepel·lícula Fira de jocsvisuals, il·lusionsòptiquesi artefactesprecursorsdel cinema on les famíliespodran participar i passar una bonaestona. Localització: 2A 16:30 a 18:45 h Quatre passis 16:45 h 17:15 h 17:45 h 18:15 h
  • 18. 18 La comprensió profunda dels fets històrics i les seves causes i conseqüències no sempre és una tasca fàcil, ni amable, i aproximar-se simplement a través de l'escolta activa és tan necessari com insuficient. En aquest projecte ens hem proposat fer un acte d? empatia històricavivint en primerapersona la S egonaGuerraMundial. el m ónenguerra Q U ÈF A R IE ST UE NU N AS IT U A C IÓ C O MA Q U E S T A ? program ació dijous 16 de març exposiciósobreel procésdetreball Exposició guiadasobre el procésde treball del projecte, incidint sobre la temporització de lesdinàmiquesrealitzadesi l? acompanyament que s? haofert a l? alumnat. Localització: Aula4A 16:30 a 18:45 h T res torns: 16:45 a 17:25 h 17:25 a 18:05 h 18:05 a 18:45 h taulesdedebat entrealum nesifam ílies T aulesde debat amb alumnat i famíliesal voltant de qüestionsètiquesi morals derivadesdelsfetsque van tenir lloc alaII GuerraMundial. Cal estar alaporta de l? aula5 minutsabansde l? inici. Per no distorsionar lesdinàmiques, una vegada iniciadeslestaulesde debat no espermetrà l? accés. Localització: Aula3C lecturaderelatsenveualta En aquest espai podeu gaudir de la lecturade fragmentsdelsrelatsde laveu dels seusprotagonistesi narradores/es, elsnoisi noiesde 4t d'ES OB. Localització: Aula4C 16:30 a 18:45 h
  • 19. 19
  • 20. 20 El nostre planeta segueix sent un gran desconegut per a la majoria de nosaltres. En aquest projecte hem volgut aproximar-nosa la manera com treballen elsgeòlegs, desdel treball de camp fins al de gabinet. Hem après a interpretar els missatges que amaguen les roques: hem reconstruït la història geològica d? alguns indrets, hem identificat riscos i ens hem adonat de la importància de planificar el territori. Hem volgut reivindicar el patrimoni geològic del nostre entorn amb la creació de diferents georutes per contribuir a la seva preservació. busquemgeÒ legs! qU ÈE N SD IU E NL E SR O Q U E S ? G eorutesurbanaiitinerarisgeològics Georutaurbanavirtual i, si voleu, usacompanyarem afer-la. Coneixereu la història geològica de l? ermitade S ant Vicençi lade lesEscletxesdel Papiol així com els recursosque s? exploten i elsriscosde vessant associatsaaquesta població. 16:30 a 18:45 h 17 h 1a sortida 18 h 2a sortida taller d'identificacióderoques Identificació de roquesamb clausdicotòmiquesi modelització del seu cicle. Videojocsper a l? aprenentatge de lageologia. taller dem apesiestructuresgeològiques Podeu participar lliurement de lespropostescreadespelsnoisi noiesde quart per entendre elsmapes, lesestructurestectòniquesi per què esvaproduir el terratrèmol de Turquia. Localització: Aula4B eixcronològic Exhibició d? un eix del tempsgeològica escalaque mostra elsfetsgeològicsi biològicsmésrellevants. Localització: PassadísAula4B 16:30 a 18:45 h program ació dijous 16 de març
  • 21. 21
  • 22. 22 El ritme és el batec intern de qualsevol activitat humana. El trobem present a l? esport, dins d? una poesia i evidentment en la música. Les diferents tradicions i èpoques han ordenat les seqüències rítmiques per tal de sincronitzar el treball del camp o miner, les batalles i sobretot el ball. acom pàs S apsd? onveel ritm edem oltesm úsiquesurbanes? origendelam úsica:àfrica Àfrica ésel continent on esdesenvolupen elsprimershumansi també bressol del ritme i lamúsica. Instrumentsi ritmesdel S enegal. 16:30 a 18:45 h ritm esd'anadaitornada,L arum ba Elsviatgescomercialsentre Europai Amèrica també portaven música. Origen de la Rumba i vinculació amb l? Habanera. Localització: Aula3A el cam ídel ritm etravessant l'oceà Lacombinació delsritmesafricansdelsesclausamb elspropisde Llatinoamèrica creamoltsdelsballsi ritmesque coneixem actualment i que han influït alamúsica urbanaactual. del'àfricacapaeeuu:lam úsicatechno Com influeix lamúsica africanaen elsgèneresmodernscom el T echno i música electrònica. program ació dijous 16 de març
  • 23. 23 La fotografia és el llenguatge del segle XXI. Un llenguatge que pot ser comprès i entès a tot el món. T ots vosaltres porteu una eina a la butxaca que fa d? àlbum de record de la vostra vida, però aquestes imatges també tenen una immediatesa increïble, ja que poden obrir demà el T elenotícies. S ovint lesvostresimatgesparlen de manera mésintrincada i profunda que les vostres paraules. Fem fotografies per entendre millor el que les nostres vides signifiquen. Ajuden a donar forma al nostre món públic i privat. Qui som? Què diuen les fotografiesde nosaltres?Com ensrepresenten?Ensajuden a entendre qui som? sensefiltres Q U IS O CJ O ? fotografiaintrovertida/ extravertida Quinaimatge donem de nosaltresen aquellsmomentsmésíntims, reservatsi en aquellsmésobertsi directes. Veure? nsdesde foraensaportauna imatge diferent de laque trobem en el mirall diaadia. 16:30 a 18:45 h fotografiasilenciosa Exposició de fotografiessense figurahumanani animal. Com parlen de nosaltresla mirada sobre diferentsobjectes, edificis, espais, ambients. Localització: Aula 3A booksdefotografia Visionat delsbookson hi hael recull final de toteslesfotografiesdel projecte. fotografiatim e Qui seríem nosaltressi fóssim laportadad? unarevista?
  • 24. 24 El món en guerra Busquem geòlegs A compàs Sense filtres #ShowY ourStripes Què duca lesmans? La màgia del cinema Aules4C, 3Ci 4A Aula4B Aula3A Aula3A Gimnàs Gimnàs Aula2Ai 2B program ació dijous 16 de març
  • 25. 25
  • 26. 26 quannom ésquedi lam em òria U N Apeçateatral inspiradaenlavidadels nostresavisiàvies Dos cosins. Família. Saragossa. Anys quaranta i cinquanta. Postguerra. Una fàbrica. Morts. Exili. La nostra obra de teatre explica la història d?un comiat. Us convidem a rememorar i viure amb nosaltres aquest fragment de la història i les històries d?Espanya. projecte Escrit per Marta T orelló i Sandra Coronel
  • 27. 27 Accésal guió de l'obra N o perdono a la muerte enamorada, no perdono a la vida desatenta, no perdono a la tierra, ni a la nada. A las aladas almas de las rosas del almendro de nata te requiero, que tenemos que hablar de muchas cosas, compañero del alma, compañero. Miguel H ernández passiúnic dim ecres15dem arçales17h R epartim ent Antonio Hernández: Biel H Isabel Roca: Maria B Isabel Roca(avià): Valentina K Lucía: Mireia M PaulaGarcía: Vinyet R Manuel Hernández: Jan C S ofíaMuñoz: Irene S Ricardo Hernández: MarionaR CarlaHernández: T Pablo Hernández: Alex T Pedro: Óscar E Marcos: Jordi J Javier: Ecram C S ergio: AnnaM Rubén: Dídac B Jesús: Guim P Rosa: MònicaP Gonzalo: AndrésL D ram atúrgia Nora E CarlaP Ylenia B S am C Mònica P E quiptècnic T ècnic de llums: Víctor M T ècnic de llums: LlucB T ècnic de so: Bilal H T ècnic de S o: Mountaga S T ècnicad? escenografia: MartaR T ècnicad? escenografia: Tibisay S T ècnicade vestuari: MariaA E quipdecom unicació LidiaR Àlex T AndrésL E Q U IPD O C E N T MartaT orelló S andra Coronel P rofessional referent Txell T orres(Coreògrafai directorateatral)
  • 28. 28 llars quinaéslaquehihadarreredel projecte? En la valoració de tancament del projecte Llars del 1r trimestre, la Nadia va dir ?estaria bé que les famílies veiessin tota la feina que hi ha darrere?. Aquella reflexió ens va fer obrir la conversa sobre el sentit de les exhibicions i vam concloure que no aprenem per exhibir, sinó que exhibim per aprendre. Tanmateix, és cert que l'exhibició no permet mostrar en detall el procés de treball, i hi ha parts rellevants que queden invisibilitzades. V olem rendir tribut a la desig de la Nadia i mostrar un conjunt d'imatges de parts fonamentals del projecte. T res mesos de treball, emocions, encerts i desencerts, collages, entrevistes, polifonies, prototips, primeres versions, segones versions i versions definitives, visites a La T roballa, coneixences, indagació sostinguda, treball en equip? en definitiva d?aprendre profundament. projecte Escrit per Carol torresi Sergi del Moral Líniade vidadel projecte. Momentsclau del procésde treball.
  • 29. 29 M O D E L S Cada dilluns llegim un text relacionat amb el sensellarisme, i en parlem. L'analitzem amb dues intencions: aprofundir en la temàtica, i tenir referents narratius. Per exemple, el llibre de Pere Escobar ?CentXCent Carrer? ens ha permès conèixer models d? històries de vida de personessense llar. comcrear unahistòriadevida? prototipatge.lahistòriadevidad'uncom pany visitaalafundacióarrels La visita al centre ocupacional La Troballa on col·laboren voluntaris i participen persones en situació de sensellarisme va ser l? activitat disparador del projecte. El Joel participant de l'activitat quotidiana al taller ocupacional. El S oufiane, laRitaS , laDunia, l'Alberto i el Pol a LaTroballa.
  • 30. 30 collageautoretrat Abansde contactar amb elsprotagoni L'Oriol treballant en el seu collage. protocolsdecríticairevisió Potenciem la qualitat i la profunditat de les creacions fent servir de manera regular protocols de crítica i revisió. prim ersprototipsdel form at expositiu procésdecreaciónarrativa El quadern d'investigació ha estat el full de ruta de cada grup per acompanyar el llarg procés de creació narrativa. entrevistesam belsprotagonistes collageautoretrat Abansde contactar amb elsprotagoni procésdecreaciódecollage Abansde contactar amb elsprotagoni La Meritxell i laLeyre en lasegonatrobada amb el Josep Maria. El S ergi, laRitai el Quim discutint laideacreativa d'un delsseuscollages.
  • 31. 31
  • 32. 32 exoplanetalv1-10 anemaviurefora? Repetim projecte però el viatge sempre és únic! En aquest article podreu conèixer el sentit de cada fase del projecte i conèixer la vivència dels alumnes a partir d?un recull d?imatges del procés i la seva veu. projecte Escrit per Maribel Romero, Àfrica Victory i alumnat de 1B, Berta C, Olivia A, Emma M, Michel P , Biel F , Júlia B, Anna C, Martina M, Asier G, Àlex R, Izan Si Pablo G P R E P A R E ML AT R IB U L A C IÓ La primera fase del projecte ens permet endinsar-nos en el S istema S olar. Conèixer els planetes que l? integren i plantejar la possibilitat de vida en ells. Una visita al planetari de Granollersi l? observació del cel nocturn al centre enspermet evidenciar el moviment de translació i identificar astresal cel. Elaboració de lainfografiaplanetària. Creació de larepresentació del planeta. Observació de Mart i Júpiter al cel. El moment que més ma marcat de aquest projecte va ser quant tenia de serra la fusta del meu planeta a escala. Aquell moment va ser molt important per mi perque pensava que nopodia serra la fusta pero quant vaig acabar amb vaig sentir molt orgullosa de mi mateixa. BertaC Em va agradar molt pintar J upiter ja que després d'haver estudiat aquest planeta vaig descobrir que la taca que te esuna tempesta de ventsmolt fortsperolo que mes m? agrada es estudiar un planeta després interpretar-ho OliviaA A mi una de les coses que més m? ha marcat del projecte ha sigut quanvaig fer la primera infografia, ja quemai havia fet una i emva agradar molt. EmmaM El meu aprenentatge a sigut a planifica, perquè el primer dia pensava que tenia molt tempspero al final emvaigandarrerir. Michel P Quan vaig veure a Mart, Venus i J upiter va ser un moment molt bonicperquèelshavíeminvestigat. Biel F Mai l? havia vist de tan a prop amb un telescopi, va ser super xulom? agradaria tornar a veure. JúliaB Vaig sentir que sent planetes tan grans, estiguin tan llunyqueesvaginigual depetitscomlesestrelles. AnnaC
  • 33. 33 M? ha generat curiositat conèixer altres planetes fora del sistema solar i que no són els que la gent coneix. Treballar en grup m? ajudat a saber explicar als meus companys i que els m? expliquin a mi si no se alguna cosa. Izan S J o penso que no enshem de carregar el nostre planeta, ja que les característiquessón molt difícilsde trobar en un altre planeta. D? expectatives tenia que en el projecte parléssim sobre els exoplanetes que és un tema que m'interessa molt. I s? ha complert. Pablo G Crec que aquest projecte m'ha permès entendre moltes de les condicions de vida que hi ha a la terra i perquè són importantsper la nostra vida. Emma M Quan vam començar a fer el debat dels impactes més importants a la clase, em pensava que no diria res i que em sortiria molt malament però em vaig sorprendre després perquè vaig dir moltes coses i vaig veure que tot el que deia tenia sentit i ho sabia sense mirar el paper d? informació que m? habia preparat. Martina M Desitjo que no hi hagi un canvi climàtic molt gran per poder seguin disfrutan com ara. Asier G En la part del projecte en la que més vaig apres va ser al debat a la part de buscar informació per fer el debat sobre impactes ambientals com: Pluja àcida, Pèrdua de biodiversitat, Illes de plàstic i el canvi climàtic. En el meu cas vaig fer la pluja àcida i mentre estava investigant vaig descobert que em sembla molt interessant la química. Àlex R m issió1:dem art alaterra La T erra té unes condicions imprescindibles que la fan única per l? existència de vida. Reconèixer aquestes condicionsi ser conscient de lanostrapetjadaambiental ésel primer pasper fomentar laconsciència sostenible. Exposició de lesinfografiessobre lescondicionsde laT erra. Debat a l? aulasobre elsimpactesambientalsi lessevescauses. m issió2:exoplanetes Investigar exoplanetes a partir de les seves dades astronòmiques i atmosfèriques ens ha permès imaginar la possibilitat de vidafora del S istemaS olar. Elaboració del model d? exoplaneta i el pòster científicper comunicar l? anàlisi d? informació. Críticai revisió delsproductes.
  • 34. 34 C om partir històries L esconversesliteràriesielsviatgesqueinsinuen Fernanda té 68 anys i una vitalitat encomanadissa. Entra a l?aula nerviosa i contenta, amb tres llibres i un quadern rosa on ha apuntat quatre idees que no vol oblidar. ?És per no perdre?m, que si no em poso a parlar i no paro?. Entre els llibres que porta destaca un per la vida i els anys que s?intueixen en les pàgines, en la portada, en el títol: Por quien doblan las campanas, Ernest Hemingway. ?Aquest és el primer llibre que em va marcar de veritat?, diu. ?El vaig llegir quan tenia més o menys la vostra edat. Al poble a vegades anava amb gent més gran i, parlaven de cine, de llibres i de política. V an ser ells qui me?l van recomanar. I em va encantar. Llegint aquest llibre vaig sentir que ja era gran. A vegades me n?anava a ballar i quan tornava, em quedava desperta perquè volia saber què passava en les històries que llegia?. I s?emociona una mica mentre ho diu. Fernanda és l?àvia de la Martina. Que ella hi sigui a l?aula, participant de la conversa literària que fem cada dijous, és fruit d?un seguit d?encontres, de casualitats, de lectures, de troballes i d?històries escrites. projecte Escrit per Betlem Cuesta i Anna Fermoso LaFernanda, amb elsseusllibres, participant ala conversaliterària. Des de fa un temps a Les Vinyes ens preguntem quin és el tipus d? educació lectora i literària que volem oferir als infants, als nois i les noies. Llegir, llegir bé i tenir experiències significatives amb relació a la lectura, ens sembla que ha de ser una prioritat educativa irrenunciable. No únicament per l? estreta relació que hi ha entre lectura i èxit educatiu, ni tampoc per l? impacte enorme que té el fet de llegir i llegir bé en el fet mateix d? aprendre, sinó també per què enssembla que necessitem que al mig delsvincles que ens uneixen hi hagi històries, relats que ens interpel·lin i ens reptin, que ens permetin parlar de la
  • 35. 35 vida, del món, de lesmisèriesi lesgrandeseshumanes, amb altres. Amb el desig de caminar en aquesta direcció aquests últims anys hem llegit, hem parlat, hem provat, hem fracassat, ho hem fet millor i també enshem emmirallat en altres. L ? any passat un grup de docents de les tres etapes educatives de Les Vinyes vam anar a visitar l? Escola Cesc Aldea, de T errassa. Des de feia temps que seguíem el treball espectacular que esfa amb relació a l? educació literària en aquest centre de l'extraradi de T errassa. T eníem ganes de veure i viure el que intuíem a partir del que havíem vist, havíem llegit i escoltat. L ? experiència d? aquesta visita ens va colpir profundament, per la manera en què la literatura i la lectura travessava el dia a dia, es respirava a l? escola, però també per la bellesa i la profunditat de les tertúlies literàries que es donaven a l? aula. Haver estat testimonis d? aquestes converses i d? altres que han vingut després, ens va donar l? empenta que necessitàvem per començar a provar-ho a Les Vinyes. Havíem vist que era possible. Ara sols calia intentar fer-ho real. Introduir la conversa literària en el marc del projecte Atlesde viatgesimaginaris, tenia tot el sentit del món. Quan el que tenim entre mans és l? escriptura d? un llibre de relats, compartir històries, emmirallar-se en altres escriptors/es, preguntar-nos què tenen les bons relats perquè ens atrapin, parlar d? ells i des d'ells, tractar d? imitar-los? esdevé una necessitat. Així que vam seleccionar un fons bibliogràfic ample i interessant relacionat amb el viatge real o simbòlic, i vam començar a imaginar les nostres converses literàries. Per a nosaltres era molt important que els llibres que posessim en circulació fossin diversos pel que fa a temàtica i format (novel·la, còmic, àlbum il·lustrat, novel·les gràfiques?) per tal de donar resposta a la diversitat inherent a tota aula. Volíem també desmuntar certs prejudicis associats als llibres il·lustrats, als còmics? que allunyen a molts nois i noies de la lectura i també ens fan perdre una oportunitat magníficaper educar la mirada artística i la lectura d? imatges. Això, en un context en què la cultura audiovisual té el paper que té, ens sembla fonamental i indefugible. Però un bon fons no és res, si no es posa en circulació. Així que vam llegir molt, els hi vam presentar amb l'entusiasme que donen les bones lectures, i també vam intentar oferir-los algunes bastides per poder recomanar a altres i per intentar que la conversa fos progressivament més profunda i més interessant. I els llibres van començar a formar part de l? ecosistemaviu de l? aula. Mentiríem si diguéssim que tot ha estat un èxit. T enim clar que l? aprenentatge, també el nostre, no accepta dreceres, i necessitem provar-ho per anar reajustant, repensant, i també per seguir el rastre de lescosesque funcionen. Queda camí per aconseguir que les tertúliesliteràriestinguin la profunditat, la participació i la fluïdesa en la conversa que desitgem. Però en aquest context han passat també coses delicioses, potentsen termesd? aprenentatge i educació literària, i que ensinsinuen caminspelsque seguir transitant. Ha estat bonic veure com nens que no havien llegit gairebé mai per raons diverses es capbussaven en novel·les gràfiques (o en còmics com l? Odissea). Ha estat preciós veure? ls contagiar-se de la recomanació d? algun altre (?Jo vull llegir aquest que ha llegit ella?), remenar en la capsa de llibres, preguntar: i aquest, qui el té? O me? n recomanes algun? Ha estat realment fantàstic parlar amb ells i elles sobre les guerres i les resistències, i algunes de les històries que les expliquen. Parlar també de censura, del que poden o no poden llegir, de mons imaginaris, d? adolescents valents, de veusnarratives, del paper i el perquè de les il·lustracions? i també de la forma que connecten aquestes històries amb la seva experiència individual i col·lectiva. (T? ha passat alguna cosa a tu o a algú proper a tu que relacionis amb la història? Era una de lespreguntesque mésesrepetien a lesconverses). Un dia Cèlia va arribar a l? aula dient que el llibre que li havia recomanat no li agradava. ?Però de moment no el torno? , va afegir, ?la meva mare se l? està llegint i està enganxadíssima? . L ? haurem de convidar a la tertúlia literària, vaig dir. I en aquell moment, sense haver-ho previst, esvaobrir un camí nou. Convidar a les famílies a la tertúlia literària ha estat un encert i també un regal. La seva presència, la possibilitat de convidar-los, les seves experiències com a lectors/es, lespreguntesque elshi feien elsnoisi les noies i les recomanacions creuades, han fet molt més fèrtil aquesta estona dels dijous al matí. I ens han confirmat, un cop més, que educar, és una feina d? equip i que si caminem junts, anem molt méslluny. Aconseguir que els nois i les noies siguin competents llegint i trobin que els llibres i el fet de compartir-los i conversar sobre ells els pot ajudar en el repte enorme d? aprendre i de viure, ésuna carrera de fonsi necessita moltes complicitats. De veus diverses que els expliquen per què llegeixen, què troben en els llibres, quineshistòrieselshan fascinat. Perquè posar al centre bones històries és particularment urgent en un context en què totsi totes hem perdut una mica el control sobre allò que alimenta els nostres imaginaris. I també perquè formem part d? una cultura que, en general, dona poca importància a la conversa profunda i pausada entre personesde diferentsgeneracionsi escolta poc alsi les joves. Potser, si ensatrevim a escoltar-los, enssorprèn la seva capacitat de pensar i tractar de dotar de sentit a aquest món que compartim. I potser a ells i a elles, elspassael mateix amb nosaltres, enssentim una mica més a prop i ens entenem més, a nosaltres mateixos i alsaltres. I necessita també que Fernanda, i Jordi, i Anna, i Carol, i Josep? els expliquen als seus fills i filles, als seus nets/netes i als seus companys, que un dia van obrir un llibre i hi van caure rendits. I entre lessevespàgines van aprendre coses importants, es van fer més grans i van poder imaginar videsi monsper descobrir encara. Gràcies de tot cor a totes les famílies que han llegit amb nosaltres, que han volgut venir a compartir i també a totes les que han llegit les nostres històries i ens han ajudat a seguir escrivint i llegint. Perquè com deia Freire ?No hi a manera més autèntica de viure que llegir-se i escriure? s? .
  • 36. 36 #showyourstripes Q uès? am agadarrered? aquesta expressióartísticacol·lectiva? Durant aquest projecte ens hem proposat esbrinar si a Castellbisbal hi havia hagut o no canvi climàtic durant elsúltimsanys. Per visualitzar els canvis, ens hem inspirat en els treballs del professor Ed Hawkins, de la Universitat de Reading, que amb el nom de #S howY ourS tripes va Art i ciència han estat caminant de la mà durant unes setmanes dintre i fora de l?aula de 2n d?ESO demostrant que la primera pot beure de la segona i viceversa. Aquesta fusió ha donat com a resultat una expressió artística constituïda per barres paral·leles, de color blau i vermell que hem degradat en una escala monocromàtica de 10 colors blaus i de 10 vermells, des del més claret al més fosc, però que, aparentment, es troben desordenades. Quina és la informació que amaguen? projecte Escrit per Glòria Ariasi Rosa Martínez Fotografiesd'Eloy Oi Glòria Arias crear un conjunt de ratlles d? escalfament per il·lustrar com han canviat les temperatures globals de la T erra durant elsdarrers150 anys. Per començar la Bibiana Catalan, ens va guiar fins a l? estació meteorològica de Castellbisbal per conèixer els aparells de mesura i quines dades queden Imatge de laintervenció artísticarealitzada al pati petit pelsnoisi noiesde 2n d'ES O.
  • 37. 37 enregistradesal meteocat. De totes les dades meteorològiques ens hem centrat en lesde temperatura per comprovar si vaaugmentant al llarg dels anys o sí, per contra, no s? observa aquesta tendència. Visitaal'estació meteorlògicade Castellbisbal. El S ervei Meteorològic de Catalunya facilita les sèries de dades històriques de temperatura, com que l? estació meteorològica de Castellbisbal només té un registre de 14 anys vam haver de buscar una altra estació propera amb un registre més ampli seleccionant la de l? aeroport del Prat amb dades dels últims72 anys. Un tractament estadístic de les dades ens ha permès fer-les més entenedores i transformar-les en un gràfic mésfàcil ? d'interpretar per tothom. A les ?barres climàtiques? cada franja representa un any i el color de la franja representa la temperatura mitjana d'aquest any. Les ratlles blaves indiquen anys més freds. Les ratlles vermelles indiquen anys més càlids. El pas de blau a vermell demostra que a Castellbisbal l?escalfament global és una realitat. Podem veure com han canviat les temperatures al llarg del temps passant de tonalitats blaves a vermelles. cada cop més intenses els últims anys demostrant que a Castellbisbal l? escalfament global és unarealitat. Duesimatgesdurant laintervenció artística.
  • 38. 38 sangxvides S A P SQ U ED E SD E2014O R G A N IT Z E MU N A C A M P A N Y AD ED O N A C IÓ D ES A N G M O L T E X IT O S A ?A F E G E IX -T EA LR E P T E ! Cada dia esnecessiten 1100 donacionsa Catalunya per transfondre sang a persones accidentades, en operacions quirúrgiques o per malalts de càncer entre altres. Amb latevadonació potssalvar tresvides! S i tens entre 18-65 anys, peses més de 50 kg i gaudeixes de bona salut, et convidem a participar en aquestadonació. Potser acabes de fer els 18 anys, ja ets major d? edat! Una bona manera d? encetar la teva majoria d? edat pot ser fer latevaprimeradonació! El proper dimecres 15 de març l?alumnat de 3r d?ESO de l?Institut Escola Les V inyes hem organitzat la novena edició de donació de sang a l?Institut. article Escrit per alumnes3r d'ESO, Pere Royo i Núria Junyent O potser encara ets menor, però implicat/da i pots aconseguir que familiars i amics o amigues vinguin a donar. Et fan por les agulles? I a qui no? Però els i les professionals del Banc de S ang estan superentrenats per ajudar-te en la donació amb les mínimes molèsties! S egur que tu pots trobar els teus motius per participar-hi. T? esperem el proper dimecres 15 de març entre les 4 i les 8 del vespre a l? Institut-Escola Les Vinyes al C/ Major, 109 de Castellbisbal. Ajuda?ns a assolir un nou rècord de donacions i de nous donants!
  • 39. 39
  • 40. 40 enricgarriga ? anivell teòricE N SIN T E R E S S AL AM E M Ò R IA H IS T Ò R IC A ,P E R òalapràctica,lasituació trontolla:ser activistanoésfer P iulades alesxarxessocials? Enric Garriga és president de l?Amical Buchenwald. Activista dedicat a la difusió i la pedagogia de la memòria històrica. Fill de Marcel·lí Garriga, deportat 40.548 al camp de concentració de Buchenwald. Arran de la seva mort, l?any 2009, un impuls interior el porta a recollir i visibilitzar el seu testimoni i el seu missatge: acabar amb el feixisme i construir un nou món d?homes i dones lliures i en pau, dins la lluita contínua de la humanitat per la llibertat, la igualtat, la fraternitat i els drets humans i civils. Des de fa tres anys col·labora, conjuntament amb membres d?altres Amicals, en el projecte ?El Món en Guerra? de 4t d?ESO, oferint a l?alumnat el seu coneixement i la seva experiència. entrevista Entrevistarealitzadaper Olga Oliván i Raul Arana
  • 41. 41 Enric, quina és la resposta més habitual de l'alumnat davant elsfetsi lesexperiènciesque elshi mostres? Hi ha dos tipus de respostes. Hi ha una que és minoritària d? interès i de neguit, que se senten afectats. Aquestes persones són sobretot joves que ja han sentit a parlar a casa, algun familiar elsha explicat alguna cosa, avis que van estar a la Guerra Civil? s'ho prenen també amb molta emotivitat. Però el que és cert és que la majoria mostren despreniment. En general, ens costa demostrar la importància d'aquest tema. La meva obligació és evidenciar que no tot és igual d? important, perquè hi ha un moment transcendental a la història de lahumanitat, un moment que marca un abans i un després. Aquest és el forat més negre que té lahistòriade lahumanitat: L ? Holocaust. Sents un pes, una responsabilitat cap a aquesta tasca que fas? S í, sí, és evident, si no, els familiars no la faríem amb aquest ímpetu que jo veig que tenim. Representem a una gent que va lluitar i que va patir per unes situacions i uns fets. Es tracta de ser responsables, de traslladar el seu llegat a lesnovesgeneracions. En general creus són bons temps per la recuperació de la memòria històrica? No sé si són bons temps, però sí que són millors que en moments anteriors. Quin problema tenim? Anem tard. Estem en el 2023 i si tot això s? haguésfet després del 1945, com ho va fer la resta d? Europa, tindríem méstestimonis. Qui va ser el teu pare? Era un jove inquiet, pescador i anarquista, a la platja de Vilanova i la Geltrú. El 1936 s? incorpora a l? exèrcit de la República i amb la retirada és tancat al camp d? Argelers. S ? estableix a França i la Gestapo el captura el febrer del 1943. Ésdeportat al camp de Buchenwald (Alemanya) el 19 de gener de 1944, d? on sortirà a finals d? abril de 1945. Inicialment, s? estableix a París, però desprésd'un intent de visitar la família ésdetingut a la frontera i té prohibit tornar a Vilanova, per això marxa a T ànger una temporada on aconsegueix feina gràcies al seu germà. Finalment, a mitjans dels anys cinquanta, tornaa Vilanovadefinitivament. En què va canviar el teu pare després d? aquesta experiència? Tinc la sensació que no en va sortir traumatitzat i ho va superar força bé. Crec que la gent que va arribar als camps amb ideologies i creences fortes i que tenien consciència de classe els va ajudar a superar el que havien viscut. Ésel que anomenem resistència interior, no? El meu pare explicava que un dels motius pels quals havia sobreviscut era gràcies a ser pescador, ja que exigia ser àgil i això dinsel camp era clau: pujar i baixar del camió, tren o fàbrica t? evitava rebre pals. T ambé creia que ser pescador l? havia acostumat a mirar l? horitzó i quan estava al camp aquest horitzó era mirar per sobre de la tanca del camp, era mirar al futur, a l? esperança? i aquesta mirada el va ajudar a sobreviure. Psicologia humana? S í, les persones que s? enfonsaven no sobrevivien, ja que les condicions eren tan extremes que volien acabar ràpidament amb el patiment. El teu pare va tornar al camp? No. Ell va anar el 2005 a Mauthausen amb l? Amical, però no a Buchenwald i pucintuir-ne el perquè. Aquí hi ha la percepció que els deportats només van anar a Mauthausen i els altres camps han estat oblidats. La veritat és que dels 10.000 deportats espanyols, la majoria, 8.000, van estar en aquest camp, però la resta van ser destinats a d? altres. Mauthausen absorbia tota l? atenció i potser això va fer que el meu pare no hi tornés, però també crec que no hi tenia interès. Això és un aspecte que em dol, perquè si hagués arribat a aquest tema abans que el meu pare moris ho hauria pogut fer amb ell: anar a les escoles, els viatges al camp? Ho diusamb un sentiment de? De culpa, de neguit. Fa quasi tretze anys que em dedico a la memòria de Buchenwald i formo part del Comitè Internacional del camp, hi vaigcada any, també hi porto grups d? estudiants... si això ho hagués començat a fer abansho podria haver fet amb ell. Recordes el primer cop que el teu pare et va explicar la seva experiència al camp? No, no exactament. A la dècada dels setanta el govern alemany enviavacartesa lespersonesque havien estat tancades en els camps per indemnitzar-los. Arran d'això el pare ens va explicar, amb pocs detalls, la seva experiència. Li costava molt, eradolorós. Et trobes davant d? un exoficial de les SS de Buchenwald, què faries? Faria dues coses. La primera, si aquesta persona no és coneguda denunciar-la, perquè ha de pagar pels seus crims, i la segona, interrogar-la des de la psicologia: Per què va fer el que va fer? Quina motivació tenia? S ? ho creia? Obeïa?... Per entendre com una persona normal justificaria la banalitat del mal, com van arribar a aquellasituació. Anem arribant al final, ens agradaria saber a què li tenspor. Al desinterès de la societat. Estem davant de diferents crisis ambientals, econòmiques, polítiques i la gent no s? implica, hi ha indiferència. Això em porta a ser cada cop més pessimista envers la societat i tenir menys esperança. Des d? un punt de vista teòric ens interessa la memòria històrica, però quan anem a la pràctica, a l? activisme, la situació trontolla: ser activista no és fer piulades a les xarxessocials. I ara sí, l? última, si et posessis en la situació de l? alumnat del nostre projecte i et demanéssim crear un personatge situat a la II Guerra Mundial, tenint en compte que etstu: qui series? Un Republicà espanyol exiliat, membre de la Resistènciafrancesa.
  • 42. 42 m íriamlorenzo "É R E MC A P A Ç O SD EF E RL E SC O S E SA M BQ U A L IT A TIS E N T IT ,IA IX Ò H A F E TQ U EC R E IX IS E G U R AD EM IM A T E IX AIS IG U IA M B IC IO S A .M 'H A P O R T A TAN O T E N IRM A IP O RN IV E R G O N Y AD ED E M A N A RA J U D AQ U A N L AN E C E S S IT O ." La Míriam va començar secundària a Les V inyes fa deu anys, i va marxar al 2017. Actualment està acabant el doble grau de matemàtiques i enginyeria física a la UPC, i pensa en dedicar- se a la recerca. Tot el que fem a l'institut escola està centrat en el desenvolupament dels nois i noies, per això retrobar alumnes que ja han marxat és una oportunitat per escoltar i aprendre. entrevista Entrevistarealitzadaper Sergi del Moral Quinsrecordstensdel teu pasper LesVinyes? Tinc moltíssimsrecords, la majoria bons. De lesclasses en si recordo poques coses, només estar amb les meves amigues i anar fent. Mai vaig tenir problemes amb cap assignatura i sempre tothom em va tractar molt bé o sigui que no puc queixar-me de res. Els records que tinc més nítids són de Projectes transversals que vaig fer al llarg dels 4 anys. Recordo que treballava moltíssim, potser massa hores i tot, moguda per la motivació de fer un bon producte o que allò que organitzàvem sortís bé. Va haver-hi projectes més ?rellevants? o que tenien un impacte social més directe (la donació de sang, la gala solidària, etc.) i d? altres que eren més interns (fer un telenotícies, pintar el pati, etc.) però jo recordo prendre-me? ls tots molt seriosament. I també gaudir-los molt amb cada petit avanç que anàvem fent. S obretot tenia la sensació de ser copropietària, junt amb la resta del curs, dels productes que generàvem i a més estava convençuda de què valien la pena i això em motivava moltíssim. De fet, elsprojectesque tenien un producte únicde tot el curseren elsmeuspreferits. Què estàsestudiant actualment? Ara mateix estic acabant quart de carrera de matemàtiques i enginyeria física a la UPCa través del CFIS . La meva passió sempre han estat les mates, però vaig veure que tenia l? oportunitat de fer també física i em vamotivar la idea. És impossible parlar de tu i no parlar de Matemàtiques. El teu talent era evident ja a 1r d? ESO. Si us plau, ens pots fer cinc cèntims de la teva experiència en aquest camp? Primer vaigfer Estalmat, em van donar una beca Cellex per fer el doble batxillerat espanyol i internacional a l? Aula. Durant l? Aula vaig anar els dos anys a
  • 43. 43 representar a Espanya a l? olimpíada europea femenina de matemàtiques, de les que vaig treure una medalla de bronze. T ambé vaig anar a les olimpíades espanyoles de matemàtiques i de física amb l? equip català, i hi vaig treure medalles de plata i de bronze. Ara mateix estic fent la doble titulació becada pel programa CFISi l? any que ve marxaré a l? estranger a fer el meu treball de fi de grau. Quinsprojectesde futur tens? De moment he d? acabar la carrera, em queda un any i mig. Durant la carrera he confirmat que m? encanten les mates i he trobat quina és la branca de les matemàtiques que m? agrada més. En particular m? agrades les mates quan s? utilitzes per analitzar models, si són físics millor. És per això que tinc pensat fer un màster i un doctorat en sistemes dinàmics. Potser no ho acabo fent, però ara mateix ésla idea que em crida més l? atenció. Com a objectiu a llarg termini m? agradaria dedicar-me a la recerca, potser des d? una universitat o potser des d? un centre de recerca o empresa. M? interessa molt tot el tema del sistema solar, o sigui que també em plantejo intentar treballar al? AgènciaEspacial Europea. Ara que tens mésperspectiva, després d? haver passat per altrescentres, i per la universitat, quina visió tens de l? experiència d? aprenentatge a LesVinyes? Faigun balanç molt positiu del meu pasper LesVinyes. Crec que mésendavant en el meu recorregut acadèmic he tingut temps i oportunitat d? aprendre totes les mates que he volgut i més. Potser mirant amb perspectiva trobo a faltar llegir i escriure (i rellegir i reescriure) més a classe. Però crec que vaig aprendre moltíssimes coses. Principalment, diria que vaig entrar a 1r no sabent treballar en equip. En concret, no sabia exposar les meves idees, defensar-les, escoltar i entendre les dels altres, arribar a un consens, saber delegar, acceptar els meus errors i punts febles, cedir, fer crítiques constructives? Però projecte a projecte vaig haver de treballar amb molts dels meus companys, alguns amb els que m? entenia més i alguns amb els que m? entenia menys, i a base de prova d? equivocar-me i tenir conflictes i solucionar-los vaig anar aprenent i prenent consciència del potencial de compartir i debatre les idees amb els altres. Òbviament, no vaig sortir de Les Vinyes sabent-ho fer tot bé (ni ho sé fer ara), però sí que vaig fer-ho havent millorat, i amb ganes i la intuïció que encara podia millorar molt més. Si penses en tu, en la teva personalitat, creus el teu pasper LesVinyeset fa influir d? alguna manera? Amb relació a la pregunta d? abans, crec que en part per Les Vinyes em considero una persona que aprofita totes lesoportunitats per aprendre, de les situacionsi, sobretot, dels altres. A la carrera tinc la sort de tenir molts amics i amigues que saben molt i em sembla un regal. Crec que a Les Vinyes també es valorava el treball que fèiem i vam veure que érem capaçosde fer coses amb qualitat i sentit, i això ha fet que creixi segura de mi mateixa i sigui ambiciosa. A més, aquesta seguretat m? ha portat a no tenir mai por ni vergonya de demanar ajuda quan lanecessito. Què significa ser dona i estudiant de Matemàtiques? La veritat és que jo a la universitat he tingut la gran LaMíriam ajudant a unacompanya. LaMíriam i el S abadiscutint un problemamatemàtic fa9 anys, quan feien 2n d'ES O.
  • 44. 44 sort de tenir molt bonescompanyes, tot i ser poquetes al meu curs, i també bonscompanys, l? ambient ésmolt sa. Mai m? he sentit menystinguda pel fet de ser una noia. A més, jo soc una persona que busca mooolt sovint referents femenines en tot allò que faig i he tingut diverses professores a la carrera molt bones. Això m? ha ajudat molt i m? ha motivat a prendre el camí del màster, doctorat, etc. Al meu curs hi ha poques noiesi nosaltresho notem, però crec que la facultat és un petit oasi. Mésendavant quan m? hagi d? enfrontar al món de la investigació matemàtica javeuré com estàla situació realment. Una vegada, fa 9 anys, quan feies 1r d? ESO, i fèiem classe junts, quan et vaig proposar que valoressis la teva feina em vas dir ?no ho penso fer, avaluar com ho he fet és cosa teva? . Què en penses ara d? aquesta anècdota? S empre m? ha agradat treure bones notes, i encara m? agrada, tot i que intenti "desintoxicar-me". A més mates era una assignatura en què podia treure bona nota mentre m? ho passava bé. Potser sentia que era un mèrit si me la posava el professor, i no ho era si me la posava jo mateixa. S empre he entès les notes com una recompensa pel meu esforç per aprendre, tot i que soc plenament conscient que estan relacionades, però no és una correspondència totalment simètrica. Hi he donat moltes voltes, però segueixen fent-me il·lusió els10 i no crecque això pugui canviar mai. També per aquelles dates, us vaig demanar feedback sobre lesmevesclassesi tu em vasdir, literalment Em sembla que a vegades perds el paper de professor, suposo que a posta, però estaria bé que algun cop ens fessis una classe normal, amb una explicació normal, amb una metodologia normal... Igualment, em sembla que la forma de fer classesque utilitzesés bastant encertada, ja que motiva a entendre el que estem treballant." Quasi una dècada méstard, què és una "classe normal" per tu? S empre m'ha agradat molt aprendre i, encara que sembli paradoxal, quan un professor fa la classe de manera magistral jo sento que estic activament aprenent i gaudeixo molt de la classe, sobretot si m'interessa el tema. Òbviament també hi ha classes que no m'interessen i on no sento que aprengui res perquè no estic atenta. S ense cap dubte també gaudia molt quan fèiem projectes a Les Vinyes (per tot el que ja he explicat) i potser en el moment no era tant conscient d'estar aprenent, però després amb perspectiva sí que veig que vaig aprendre molt. En canvi, quan estic a classe i el profe parla i jo escolto sento que estic aprenent en el moment i és una sensació que m'agrada. S uposo que això és el que el que demanava quan deia això de "classes normals". Ara bé, durant els meus anys a Les Vinyes vaig descobrir que aquesta era la meva realitat, però no era una cosa que compartís amb tots els meuscompanys . Ésa dir, tenia companysa qui sí que li servia una classe magistral i altres que aprenien molt més en projectes. De fet, crec que els projectes eren molt bons perquè gairebé tothom donava mésd'ell mateix. Crec que això és molt important perquè crec que dóna espai a explotar la diversitat que no tens en altres llocs. Per exemple, a la carrera de matemàtiques tenim la sort que si no entens alguna cosa a classe ho preguntes a qualsevol company i t'ho explica i no hi ha cap problema. Pots fer exercicis junts i ens agrada agrada entendre el que estem fent però sé que no és la situació de tothom i està bé contextualitzar el coneixement per a voler aprendre'lsi sento que això es feia molt bé aLesVinyes. Crear necessitat d'aprendre. Guau. S igui com sigui el record que tinc ara de LesVinyesi de les classes és molt bo, i mirant enrere m'adono que vaig aprendre moltes més coses a part de matemàtiques, i esticmolt agraïda. A2n d'ES O, durant lesgravacionsd'un Projecte Transversal.
  • 45. 45
  • 46. 46
  • 47. 47 m ariasendler P ianistaentem psdeguerra 21?06? ? . El temps transcorre, i la vida s? entrellaça amb ell. S ense temps, el que coneixem com per ser la vida, no ocuparia ni lloc ni sentit, simplement no seria. A la vida, l? acompanyen vivències, i si hi manquen, lavidasimplement, deixa de ser. 21 minuts, 06 segons, aquest ésel temps, la duració el qual encamina a la vida, el qual a partir d? una vivència es construeix una narració; allà, s? amaga un missatge, una història, d? algú o bé d? alguns. Darrere d? aquesta, neixen els sentiments, les emocions, tot allò que ens ha conduït a ser humans, i enscaracteritzaa conseqüència. Les persones, de manera o d? altra, es veuen amb l? obligació de compartir què senten; et narren indirectament què és el que els ha dirigit a aquest. N? hi ha que triguen més temps que d? altres a obrir-se i deixar que aquells sentiments flueixin entre el no-res, fora del propi pensament, però, malgrat el temps que comporta, aquest traspàs s? empra d? infinites possibilitats per fer-ho. Convencionalment, les emocions es manifesten verbalment, de manera que l? oient pot rebre la informació transmesa a partir de paraules. D? altres, mitjançant la tinta de bolígraf, representen lletres les quals s? agrupen per formar un missatge, o tan sols un gargot, el qual diu més que mil paraules. Malgrat optar per aquesta via, on queda clar el missatge, hi ha altresmètodeson la intuïció pren part del protagonisme; a través d? un moviment, es capta una sensibilitat cap a allò que provoca una emoció; a partir d? un cop de puny, un crit o un cop de porta, es representa una situació davant l? enuig, la ira o la ràbia. La tristesa, un sentiment que es detecta a través d? un plor, el tremolor o bé, un silenci. S ilenci, un so, un buit. La descripció d? aquelles vivències on s? aïlla melodia; un missatge a interpretar, a percebre, a escoltar. Una absència de soroll que cedeix lloc a una presència real, a conseqüència d? un fet, normalment no convencional quan s? envolta de felicitat, sinó que el seu entorn tendeix a ser fred; hi ha foscor entre aquest, relata moments on és tant aquest que el silenci ho és tot, potser, el primer en méstempsaperdurar i l? últim a marxar. Darrere d? aquest, s? amaguen històries de tota mena, però rellevants, ja que si no ho fossin no s? amagarien, no es camuflarien entre un buit d? una melodia. Vivènciesinesperades, que potser ningú imagina, o bé sí, però no són desitjades. Normalment, descriuen la sorpresa, d? altresun sospir, la por, la incertesa, algú bocabadat, fins i tot, un impacte que pot provocar un estat de xoc, una situació no convencional entre la població i es rebutja perquè no està acceptada entre la humanitat. Resumidament, allà a on el silenci és abundant s'estan vivint moments no esperats, que s'engoleixen el so i narren situacionsque creen el buit d? unamelodia. Però, hi dura per sempre el silenci? O només substitueix el soroll durant un període de temps estimat? Aquella por a sortir i deixar-se veure, deixar de camuflar-se, explicar, relatar que ens ha conduït fins aquell, obrir la reixeta de la gàbia on s? amunteguen els sentiments i les emocions viscudes, i poder ser escoltadesi transmeses. Perquè sigui possible, el silenci omple el blanc i permet que un seguit de notes formulin una partitura, la qual la combinació de sons que formen en ser tocades sigui la melodia que a partir de cadaunade lesnotesesrelati un missatge, i esfaci arribar atot aquell que sigui escoltat. 21' 06'', la duració del missatge transmès, exactament la duració de la S onata S iamo Vincitori (S om Vencedors). A travésd? un mètode no convencional, però sí universal, com és la música, únicament el període de temps de la cançó, 21 minuts 06 segons, trenca amb el silenci que envolta la ciutat de Nàpols, i provoca que surti a la llum la vivència d? aquella rebel·lió, coneguda com per ser els Quatre Dies de Nàpols. Una melodia que és envoltada de civils, i civils que són envoltats per una melodia. creacions Relat escrit per Núria D
  • 48. 48 Una melodia que no s? amaga, no es refugia, no té por a ser escoltada, malgrat portar-hi a dins un cor universal, el qual mitjançant els batecs, representats per notes, emet un missatge de pau, resiliència, alleugeriment, felicitat, i tot allò que engloba el fet d? haver guanyat una guerra i haver-la patit prèviament. Do, mi, la, el meu polze, l? índex i menut. Un acord. Començo. S egon dia consecutiu, asseguda davant d? un piano, els meus dits prement tecles negres i blanques, emeten sons. El meu cap, empàtic, reflexionant, emetent un missatge a tot aquell civil el qual la músicasigui benvinguda, tan lluny on el so arribi. És tant l? objectiu el que vull assolir que inconscientment els dits es belluguen sols, no m? interessa el que poden escoltar sinó el que pot fer arribar asentir. Lafinalitat de trobar-me en migd? aquestaplaça, decorada amb bandoleresde colors, gairebé impensable farà un mesenrere, on gairebé el terra el fan invisible, ja que es troba envoltada de civils, caminant en direccions oposades, a ritmes totalment a destemps, per celebrar la victòria, aquesta tan merescuda i tan valenta d? afrontar, com bé indica el nom de la sonata. Gràcies a la unió, la força d? una població sencera aixecada en armes, l? acord entre veïns, els quals deixaven de ser-ho i passaven a ser un únic soldat tant físicament, com mentalment mésfort i resistent. A la població se la veia contenta, feliç d? estar aquí, d? estar-hi vius. Almenysésel que fan entendre amb els seus actes i les seves paraules; aquest cop, no només són les criatures les que salten i criden d? emoció, és la ciutat sencera, la ciutat que se'm permet veure a través dels meus ulls, la qual els limiten estructures grans, on a dintre estan plenes d? oficines. Malgrat aquesta eufòria, diuen que els ullsésl? últim que menteix. 5? , la sonata no ha fet més que començar, i ja s? hi veuen caps que s? aturen a escoltar, d? altres només perceps com una mirada encreua els teus dits en moviment, i tal com arriben, marxen. La música que toco, porta un missatge de pau, esperança i resiliència. Però, a més a més de fer arribar aquestes emocions a la població, estic descrivint, rememorant el que un dia va ser Nàpols, i el que un dia arribaràaser per lasevagran història. Mi, mi, sol, re, mi? corxera, blanca, treset? He recordat el perquè estic aquí, no mésnecessari fer-ho perquè no tinc escàs de memòria; tot i això, ho he fet, perquè lamelodiam? ha conduït finsaquí, i prou. El mes passat va ser un mes dur, duríssim, sense cap mena de dubte el pitjor que s? ha viscut, impensable, unasituació forad? esquemes, de revista, i de novel·la històricatambé. La població va sortir al carrer a combatre, dia i nit, durant quatre dies consecutius. La majoria homes, les dones i els fills es revelaven també, és clar, però des de casa. Ajudaven com podien, i a ningú se li negava sortir a fer xerana, però no de la convencional, mésaviat la xerana de crònica de guerra. Ningú va ser millor o pitjor heroi, cadascú va afrontar aquells dies tal com va considerar de la millor manera possible, per sobreviure i fer sobreviure. En el meu cas, es pot conèixer com per l? egoisme o la intel·ligència, però no hi vaig lluitar aquells dies per la meva ciutat ni tan sols la meva gent. Vaig cedir el càrrec a desconeguts, que van deixar de ser-ho perquè van passar a formar part del ?gràcies per deixar-me ser-hi avui aquí, sou herois? . He d? agrair el que un dia esva fer per mi, i per totsnosaltres, i el favor ha de ser mutu. S abia que l? hauria de retornar un dia o altre, tant era tard o d? hora, mentre que l? objectiu escompletés, diuen que; ?no ésel temps, sinó laqualitat? . He fet sobreviure, de fet, estic fent sobreviure, just ara, minut onze, i ho faré fins que els meus dits deixin de funcionar, i no hi hagui alternativa per col·laborar de la manera en la qual millor sé expressar-me; jo i el piano. La sincera melodia segueix ressonant pels carrers de Nàpols, un recordatori de la seva força i resistència. Encaraqueda lameitat de lacançó, per tant, un gran missatge encaraadescodificar. Un tret molt característic que es pot trobar en mi, és l? empatia. S uposo que la gent del voltant ho assumeix, sense conèixer-me prèviament. La força de voluntat i les ganes de continuar endavant malgrat els inconvenients, són el que em fan avui en dia ser, i se m'etiqueta com per ser de la raça humana. D? aquells quatre dies vaig sortir ferida, una ferida interna que cada cop més i més es convertia en un dolor incalculable, inimaginable, inexplicable, i encara està per cicatritzar, segueixen sense curar-se les ferides, i abansem moriré que aquellesperduraran en el record, malgrat larecompensaser positiva. fa#, la, do? baixauna octavaavall, el so ésgreu, fred. Aquellsdiesrelataven la deshumanització, homesamb rostresinexpressius, entre incertesa, patiment, angoixa, horror i vivènciesque únicament se saben comprendre si un lesviu. Allò ho estava vivint. Em sentia allà fora, amb els sentiments anul·lats, no sentia res, únicament complia ordres i assumia que
  • 49. 49 estava fent el bé, tot i estar-hi a casa meva, sense fer d? això una realitat, ho estava vivint. Podia intuir qui seria el pròxim a caure a terra, deixant-se ensorrar per la seva pròpia vermellor. T anmateix, per sort no va haver-hi moltes baixes, per altra banda, desgraciadament, aquelles famílies que si la van patir, han de sentir l? orgull d? aquell familiar i rememorar-lo de part seva, tal com esmereix. 4 compassos, on només hi han escrites rodones i blanques, la velocitat disminueix, tranquil·la i calmada. És inimaginable, o potser sí que ho és, però no agradable, i el cervell automàticament destrueix el pensament el qual descriu la mort d? un estimat. Ésun silenci tan profund, un buit sense sortida que ni tan sols amb la música, es pot arribar a massillar. S oc incapaç de posicionar-me tal com aquella gent ho hahagut de fer malauradament, i insospitadament. Això no obstant, no evita ser recordat, i aquest compàshauria d? haver arribat a tot el civil que lamenta una pèrdua, i tots aquells que van ser-hi en el seu moment, i que perduren en nosaltres malgrat no ser-hi físicament, i entre lamúsica, laqual no en té de fronteres. Latornada, mi, la, la, do, si, la, fa#... S et notes, diverses escales; cada una d? elles emet un missatge, però si aquestes sonen alhora, no forma una melodia agradable, això, és perquè totes juntes comparteixen que la guerra no té argumentsni sentit simplement és, i deixa de ser. És tant aquesta la raó, que ens uneix, ens enllaça amb gent que ni tan sols coneixem, ens connecta i formaun vincle especial, únicentre cada persona. 19? , definitivament, ha desaparegut el terra, i ara a mésa més, ja no hi tinc una visió panoràmica de la plaça, ja no hi veig les oficines, en canvi, veig rostres i mirades, orelles actives, pell de gallina, emocions. Últimapàginade lapartitura. Lacançó augmentalasevavelocitat, resumeix lapeçaen dosminuts. Entre la multitud, entre totsaquellscivilsesperant a aplaudir, a agrair-me l? acte de solidaritat, la meva mirada destaca una dona gran. Una senyora que no pasestroba entre elsprimers, sinó que amb prou feinesfa per a observar. Ella escolta, em crida l? atenció precisament per això, perquè escolta, i ja en té prou. En comparació amb els altres, la mirada acompanya a l? oïda, i s'entrellacen. Ella no. Observo com entre tancaelsulls, com si volguéstransportar-se a algun altre lloc. És així que re, la, do, sol? augmento la velocitat i la intensitat de la sonata, els meus dits es mouen sols, entre ells juguen a fer art, i comprovo si veritablement el meu objectiu s? està veient reflectit al rostre d? unadonadesconeguda. Em pregunto què ha de sentir en aquest moment; un sentiment de pertinença, un sentiment d'alliberament?Què ésel que haviscut aquestapobra dona? La miro als ulls, puc sentir l'emoció, l'emoció crua del triomf, com si feia tant de temps que esperava aquest moment. Unamirada penetrant, que reflecteix una trajectòria. És aquí, és justament aquí on sento que la meva feina ha acabat per avui, l? objectiu a assolir s? ha complert. Do, la, sol, augmento intensitat, sol, negra, blanca, mi, augmento velocitat? Continuo tocant, transmetent l'alegria i l'alleujament del moment. T oco per ella, per a tots els altres de lamultitud, per Nàpolsi per lasevavictòria. 21?06? ? , gràcies, gràciesper ser-hi. V O L SU NE X E M P L A RD E L L L IB R E"P R O T A G O N IS T E SD EL A II G U E R R AM U N D IA L "? Aquest relat, escrit íntegrament per la Núria D, forma part de la publicació del projecte El Món en Guerra que recull les creacions literàries dels nois i noies de 4t d'ES OC. S i voleu un exemplar el podeu trobar a Amazon: shorturl.at/vKVZ1
  • 50. 50 gr àcies Ajuntament de Castellbisbal per l'acompanyament i el suport atotselsprojectesdel centre Alejandro Braña, Fernando Vázquez, Marcel Socias, Juan Martínez(Asociación Catalana de Coleccionistasde UniformesHistóricos- ACCUH) per compartir amb nosaltresla vostrapassió per lahistòria Albert Gusi (Grisart Escolade Fotografia) per l'assessorament expositiu i fotogràfici per obrir-noslesportesde Grisart Abdel Aouattah, Antonio Cuesta, Dámaso Martín, Isabel Subirana, Josep Maria Pujol, Maria Donlo i Marta Vilalta (personesvoluntàriesi col·laboradoresde laFundació Arrels) per deixar que lavostragenerosai silenciosahistòriade vidasigui laprotagonistadel projecte Llars Andrea Freixas, Joana T ortosa i Elena Crespo (Fundació Arrels) per lesgestionsi el suport, i per creure't que el projecte Llarserapossible Bea ValdovinosSerrano, Jordi Augé Cortès, Jordi Falguera Garcia, Clàudia Cullell March, Cristina GonzálezHaro, Pau Vidal i Peiró i Víctor Angel Auñón García (personesamb estudiso carreres professionalsvinculadesa latecnologia, la ciènciai la recerca) per ajudar-nosa construir una culturacientíficade primer nivell participant en el procésde revisió i milloradelsinformescientíficsdel projecte Cursa espacial Bibiana Català (tècnicade mediambient de l'Ajuntament de Castellbisbal) per mostrar-nosl'estació meteorològica de Castellbisbal CarlosQuesada (membre de Amical Mauthausen) per compartir amb nosaltresel teu testimoni Carme Altayó (S olidaritat CastelldefelsKasando) per compartir la teva experiènciaal Congo enverslesminesde Coltan i elsconflictesarmatsi de justiciasocial que duen associades Elisabet Playà (Professoraala Universitat de Barcelona) per compartir amb nosaltresmaterialscreatsala universitat que han complementat i enriquit el nostre projecte EnricGarriga (president de Amical Buchenwald) per compartir amb nosaltresel teu testimoni Esther del Moral (estudiant de màster de professorat de secundària) per latevaimplicació en elsprojectesde 2n d'ES O FrancescDomingo i companys(Camp d'Aprenentatge S ant Cantoi) pel seu assessorament i col·laboració per elaborar de lageoruta urbanaper Castellbisbal Gala Cortel, Ana Albert i demésequip (Bancde S angi T eixits) per fer possible al centre unadonació de sangque salvaràvidesde persones Jaume Sonet Ventós(Professor en pràctiquesde l'ES MUC) per latevaimplicació i acompanyament creatiu en el projecte Acompàs JesúsCuesta, Dani Vilaró, Jordi Gala, Josep Julià, Núria Muela, Carolina T orresi Y olanda
  • 51. 51 a totes l es persones i entitats quehan col ·l aborat enaquestsprojectes Fernández(familiarso conegutsde LesVinyes) pel feedback honest, amable i concret delsrelatsescritspelsnoisi noiesde 1r d'ES O Joan Alfred Mengual (titellairesprofessionals) per obrir-nosal món de lestitellesi ajudar-nosadonar vidaa éssersinerts Jordi Gala i Fernanda (familiarsd'alumnes) per participar a lesconversesliteràriesal projecte Atlesde viatgesimaginaris Josep Rabella (pintor) per omplir de color el nostre centre Juan Lemus(Fundació Arrels) per incomptablesgestionsi fer-te teu el projecte Llars La Barca marbresi granitsS.L per lagenerositat donar roquespolidesal centre Laia T omàs(estudiant de màster de professorat de secundària) pel teu suport en lacreació fotogràfica i, per decidir passar de ser alumne afuturadocent Llibreria Altaïr i Agència de ViatgesPangea per obrir-noslesportesdelsseuslocalsi respondre atoteslesnostrespreguntes Mamadou Sene (músic) per transportar-nosa S enegal atravésde la sevamúsica Gregori Berbegal, Víctor Clota, Betlem Cuesta, EnricGarriga, Lorena Jiménez, Víctor Juan, Marc Juanhuix, Sergi del Moral, Javier Morales, Maria Parés, Maria Plana, CarlosQuesada, Marta Soriano i Alejandro Triviño (personesamb estudiso carreresprofessionalsvinculadesa lesciències socials) per participar en el procésde revisió i milloradelsrelatsescritspelsi lesalumnesen el projecte El mónenGuerra Míriam Lorenzo (exalumnai actual estudiant del doble grau de matemàtiquesi enginyeriafísica) per regalar-nosel record del seu pasper LesVinyes Rat Parellada i CarlesSchnabel (Fora d'òrbita) per ajudar-nosadissenyar el projecte, i per mostrar-nosla bellesa del cel nocturn Raül Paniagua (Fundació Andròmines) per apropar l'electrònicaamb unamirada amable i sostenible Roger Grau (viatger) per inspirar-nosamb elsrelatsdelsseusviatgesa Groenlàndiai Islàndia Txell T orres(coreògrafa, ballarina i directora teatral de l'aulade T eatre de laUDG) per inspirar lamirada i el gest de Alçar la veu, l'obra de teatre de 3r d'ES OA Xavier T orradas(Club Aeromodelisme ARCS ant Cugat) per obrir-noslesportesde l'ARCi fer volar elssimuladorsde satèl·litsespacials
  • 52. 52 protagonitzat per 1r E S O AinhoaMe Àlex Co Álex Ru AlexiaOñ Ander Ca Aniol Ju AnnaCe Asier Ga BertaCo Biel Fe BintaS i BrunaBe BrunaBo CéliaGi Daniel Lu DanielaFi DaniellaGu DashaGo EmmaMa Enzo S a Estel Mo Félix Ma Ian Ga Izan S á Joan S a Joel Bo Joel Ga JúliaBo KhadijaHa MarcGa MarcMu MarcVi Marçal Ju Martí Al Martí Va Martina He Martina Ma Martina Pa Michel Pa NaiaS a NayaraCo Nil Ga Nil Ru NoaDi OliviaAd ÒniaJu Oriol S a Pablo Gó Pol Pé Rai S a Roc Ad Romà Pa S ofia Mu S onia Re Xavi Ri 2nE S O Aaron S á Abril Pé Afrika Ma Aina Fl Ainara Ru AinhoaBu Alberto Pé Aran S o AriadnaCa AriadnaJa Aroa Bl Bruna An CamilaHe Carla Ra Carla S á Clàudia Ca Cristian Ag David Mu Elm Ma Eloy Oc Elsa Ol EmmaRo Erik Am Estel Ro Fanta Ko Fatou Do Javier Ji Hector S i Hugo Vi Iker Dí Ismael Be Iván Ro Jana Fe Jana Gu JúliaGa JúliaJu JúliaLa LaiaEs LaiaMa Lia Ci MarcRo Marçal Qu Mario Fe Mariona Vi Martina Ro MireiaDu Núria Ju Ousama Ha PaulaBr Pol Ol Raúl Bl Raúl Ll Roberto Qu S aül Jo S ergi Ib T ania Gr T au Vi Unai Ji Unai Me Unai Ra 3r E S O Abou Tr Adrián Fl Adrián Ló Adrián S a Alberto Ga Alex T a AndrésLo AnnaMa Biel He Bilal Ha Bruna Cu Carla Ba Carla Pa Coral Jo DeliaVu Dídac Ba DuniaTu Ecram Ch EliaBo Elsa Pr Eric Di FloraMo Gabriela Go GiselaGa Guim Pe Hector Me Hugo He Iker Co Irene S á Jan Ba Jan Ca Jana Es Jana Ba Joel Pé Jon Be JonásMa Jordi Ja Juli Ve JúliaFe Leyre S e LidiaRu LlucBo Luca Ma Mar Ca Mar Po MarcPé MarcosS o MaríaAl MariaBe MarionaRe MartaAr MartaRe Martí Xi MartinaBa MartinaGo MartinaRe Mauro La Meritxell Pu MireiaMa MireiaMa Mònica Pe Mountaga S y NadiaRo NairaGo NoaPa Nora Ec Oliver Fe Oriol Mo Oscar Es Otger Gu Pau Ga Pol La Pol Za Queralt Ag Quim Gi RitaBo RitaGa RitaS a Ruth Mo S am Cr S ira S a S oufiane Za Tibisay S a Valentí Ma ValentinaKl Víctor Ma Víctor Po Vinyet Ro Xènia Ma Ylenia Ba 4t E S O Aarón Ru AdaFe África Fa Aitana S a AlbaCa AlbaMo AlbaVi Albert Jo Albert Ra Aleix Mo Àlex Am Alex Fe Àlex Ro AmayaLo AndreaS á AnnaPa Anouk Ma Antonio Al AriadnaCo Arlet Ca Armand Ne Arnau Hi Arnau Va AroaCa Biel S a Bruno Vi CarolinaPé CeliaRo CrinaTi Daniel Ló Danny Hu EdnaS a ElenaS á EmmaFe EmmaMe Enrique Al Eric Ca Eric Go Erik Bu Gerard Co GinésMu Hugo Br Ivan Ca JanaGa JanaVi JannaOr Joan Pu Joan Vá Jordi Ca LaiaJu MarcRo MaríaJi MarianaBa MarionaAd Martí Ló Martín Pé Mauro Do Max S u MireiaCo Muhamadou S i Nacho Ga NatàliaMo NereaBa NereaTi NoaCa NoaPa NoaRo NúriaDu NúriaMu OhannaS á Omar Mb Oriol Ag Pau Ar Pau Fl Pol Ga Pol Gi Pol Mu Quim No Roger Al S ergio Ló Unai Pl ValeriaMo VicençS u Víctor De VikaMa equipdocent ÀfricaVi AinaPa AinhoaGo AlbaFu AnnaJo AnnaFe Betlem Cu Carol T o CaterinaRi Daniel La Daniel Ma EstefaniaFa GloriaÀr Guillem Ma Ivan Be Jose Ga MariaCa Maribel Ro Marta T o Meritxell Bo Miguel Mi Nil Ru Núria Bo Núria Ju Núria Po Olga Ol Olivia Ca Pere Ro Quim Pr Raul Ar Rosa Ma Rosita Ma S andra Co S ergi dM m àster Abril Ol Anna S e Cristóbal Be DolorsAi Eduardo dN Esther dM ElisendaPe Laia T o TxusAr pas Cristina Ra Jose Ga Montse S e T oni neteja E va Isabel Laura S andra Rashid