Què és la Salutogènesi? Per Núria Sala Real

1. programa formació
agents de salut comunitària
Salutogènesi
Salus: Salut (llatí)
Gènesi: Orígen d’una cosa (grec)
Núria Sala Real
nsala.cc.ics@gencat.cat
Gerència Catalunya Central, ICS
St. Fruitós de Bages, 28 de febrer 2013.

2. CARTA D’OTTAWA. PRE REQUISITS PER LA SALUT.
OMS 1986
•Pau
•Educació
•Habitatge
•Alimentació
•Renda
•Ecosistema saludable
•Justícia social
•Equitat

3. Què crea salut?
(Aaron Antonovsky, anys 70)

4. CONTINUUM SALUT/BENESTAR-MALALTIA

5. La salut en el riu de la vida

6. títol de la diapositiva

7. RECURSOS VS DÈFICITS
ACTIUS/RECURSOS: DÈFICITS:
Què ens fa forts? • Factors de risc:
Què fa que alguns prosperin – Colesterol
i altres emmalalteixin en – Sedentarisme
situacions similars? – Tabac
– Dieta amb greixos
Quines son les principals
– Consum d’alcohol i altres
fonts de salut?
drogues
Quins factors ens fan més
capaços d’afrontar els
temps d’estrès?
FONT: Presentació Antony Morgan

8. Idea original: Bengt Lindström

9. LA CAPACITAT DE VEURE
ELS CAMAGROCS
Idea original: Bengt Lindström

10. "Neque porro quisquam est qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipisci
velit..."
"No hay nadie que ame el dolor mismo, que lo busque, lo encuentre y lo quiera,
simplemente porque es el dolor."
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Vestibulum scelerisque, ipsum
tempus placerat mollis, mi diam aliquet lacus, vel pretium nisi purus at velit. Ut volutpat,
metus et condimentum vehicula, enim justo venenatis justo, at condimentum lectus
neque non mi. Maecenas egestas auctor enim non eleifend. Donec imperdiet magna in
neque placerat tincidunt. Nulla nisi quam, vulputate et iaculis sed, interdum vel orci.
Mauris facilisis urna purus, rutrum convallis nunc.

11. Resiliència:
Concepte de resiliència:
La capacitat d’un individu de reaccionar i recuperar-se davant les
adversitats, el que implica un conjunt de qualitats que fomenten un
procés d’adaptació exitosa i de transformació, malgrat els riscos i la
pròpia adversitat viscuda. (Bernard, 1996)
•Perquè algunes persones, nens i joves, enfrontats a situacions adverses,
d’exclusió social i amenaces greus contra la seva salut i el seu creixement,
aconsegueixen anar endavant i arriben a desenvolupar-se positivament,
malgrat que tot prediu una evolució negativa?
•Es construeix a partir de la mirada de l’altre.
•Factors afavoridors: Suport social, fortalesa interna, habilitat.

12. Xarxes socials:
•Després de la revisió de 148 estudis, es conclou que les
persones amb una xarxes socials més fortes tenen un 50%
més de probabilitat de sobreviure que aquelles amb xarxes
socials dèbils.
•Aquesta influència de les xarxes socials sobre el risc de
morir és comparable amb la influència sobre la mortalitat
d’altres factors establerts com el consum de tabac o l’alcohol, i
supera la que té la inactivitat física o la obesitat.
FONT: Holt-Lunstadt, Smith, Bradley Layton. Social relationships and mortality risc: a meta-analytic review. Plos MedicineJuly 2010,Vol 7, Issue 7.

13. Salut Mental:
•La salut mental com a causa i conseqüència. (una salut mental
escassa és més comú en persones en situacions adverses. Així
com també, la salut mental pot influenciar la salut física, la
recuperació de malalties, les relacions socials, els
comportaments saludables…)
•La capacitat i motivació per escollir un comportament
saludable està fortament influenciat pel benestar mental i per
factors socioeconòmics.
•Un dels costos amagats de l’individualisme és no reconèixer
que la salut mental de les persones pot augmentar donant
oportunitats per ser solidaris amb els altres. (Friedli 2011).
FONT. Foot J. What makes us healty? The assset approach in practice: evidence, action, evaluation

14. FONT: Bengt Lindström i Monica Eriksson. Guia del autoestopista salutogénico.Documenta Universia 2011.
14

15. Exemple dia saludable:
http://www.youtube.com/watch?v=TXcdYAD3Sus

16. Model d’Actius

17. QUÈ SON ELS RECURSOS O ACTIUS EN SALUT?
Qualsevol factor o recurs que potenciï la
capacitat dels individus, de les comunitats
i poblacions per mantenir la salut i el
benestar.(Morgan A. Ziglio E. 2008)
-les capacitats i coneixement de la població
-passions/interessos de la població que els dona energia pel canvi
-xarxes/connexions (capital social) incloent amistat/ veïnat.
-associacions/voluntariat
-recursos físics i econòmics d’un lloc que milloren el benestar.
FONT: I&DeA. A glass half-full: how an asset approach can improve community health and well-being.

18. Exercici 1:
•Quins són els teus recursos/actius en salut? (què et genera salut a tu?)
•Si mires al llarg de la teva vida, alguna crisi que hagis tingut quins són els
recursos/actius que et van ajudar?
•Com els vas utilitzar?
•Què fas a la teva vida per descobrir més actius i generar-te més salut?
Les persones han de saber “quines coses et fan vibrar” per ser feliç.
(Eduard Punset)
Vídeo nen-gos-bassal.

19. 5 camins pel benestar:
• Connexió : amb la gent que t’envolta
• Ser actiu: ves-te movent
• Adonar-se: consciència ambiental i
emocional
• Continua aprenent: prova alguna cosa
nova cada any
• Dóna: ajuda als altres i construeix
confiança.
FONT: I&DeA. A glass half-full: how an asset approach can improve community health and well-being.

20. títol de la diapositiva

22. La perspectiva d’actius: El got mig ple
Identifica i fa visibles els recursos promotors de salut a la
comunitat
Considera als ciutadans i comunitats com coproductors de la
salut i el benestar, enlloc de com a receptors de serveis.
Promou les xarxes, relacions i amistats comunitàries, que
poden comportar cura i ajuda mútua.
Valora el què funciona bé en una àrea.
Identifica el què té el potencial de millorar la salut i el
benestar.
Recolza la salut dels individus i el seu benestar a través de
l’autoestima, desenvolupant la resiliència, relacions,
coneixement, recursos personals.
Encoratja a les comunitats a controlar el seu futur.

23. Què ens fa forts?
Què ens fa sans?
Quins factors ens fa capaços d’afrontar situacions d’estrès?
Què fa que aquest sigui un bon lloc per viure?
Què fa la comunitat per millorar la seva salut?
• Descobrir què funciona i generar-ne més
• Promoure projectes basats en què volem aconseguir (i no quin
problema tenim). Ex: “Manresa una ciutat lliure de fum” enlloc
de “reduir el número de fumadors a la ciutat”.
• Valorar els actius
• Construir activament confiança entre la comunitat i els qui hi
treballen
• Involucrar TOT el sistema des del principi
• Definir el futur que es vol aconseguir i deixar de banda els
processos, estructures i sistemes que no permeten aconseguir-
ho
• Assegurar sostenibilitat a llarg termini del projecte.

24. Exemples:
-Actius en salut a Astúries
http://www.youtube.com/watch?v=nABTRuKwo9o&feature=player_emb
edded#!
-És la connexió entre les persones el què produeix els canvis (Mcknight)
-Consciència del què tenim
-Fa que es connectin de diferent manera
-Individus o grups dedicats a aquesta connexió. (veïns com a
actius i no com a problemes, saber com connectar els veïns)

25. títol de la diapositiva

26. Per conèixer els actius dels individus.
•Què podries ensenyar a algú?
•Quines coses de la teva vida faries gratis?
•Si haguessis de regalar alguna cosa teva, què tens per oferir?
-CAP
-COR
-MANS

29. BLOC ASACO
http://projecteasaco.wordpress.com/

30. BIBLIOGRAFIA:
-Lindström B, Eriksson M. Guia del Autoestopista Salutogénico.
Camino salutogénico hacia la promoción de la salud. Documenta
Universitaria, 2011.
-Carta Ottawa.Disponible
a:http://www.paho.org/spanish/hpp/ottawachartersp.pdf
-Carta Alma Ata. Disponible a:
http://www.paho.org/spanish/dd/pin/alma-ata_declaracion.htm
-OBA
http://www.idea.gov.uk/idk/aio/8940584
- Holt-Lunstadt, Smith, Bradley Layton. Social relationships and
mortality risc: a meta-analytic review. Plos MedicineJuly 2010,. Vol 7,
Issue 7.
- Foot J. What makes us healthy? The asset approach in practice:
evidence, action, evaluation.