1. Tema 14
La història dels
romans

2. 1. Roma: de la ciutat a l’imperi
• La civilització romana es va desenvolupar
entorn al mar Mediterrani entre l’any 753 aC i
el 476 dC.
• La seua història va conéixer tres etapes: la
monarquia, la república i l’imperi.

3. • Els romans nomenaven Mare Nostrum al mar
Mediterrani ja que dominaren terres als tres
continents que banya aquest mar: Europa,
Àsia i Àfrica.
• ROMA, una ciutat a la vora del Tíber, va
conquerir:
– Entre el 500 i 250 aC, tots els territoris de la
península Itàlica.
– En els segles I i II assoleix la seua màxima extensió:
• Des de les illes Britàniques al nord fins el desert del
Sàhara al sud;
• Des de Mesopotàmia a l’est fins Hispània a l’oest.

5. • Pobles molt diferents varen ser sotmesos a
l’autoritat de romana.
• Els pobles que es varen resistir a la conquesta
varen ser convertits en esclaus.
• La romanització. Els romans varen estendre
entre els pobles dominats:
– la seua llengua, el llatí,
– Les seues lleis (dret romà),
– La seua forma de vida.
• L’imperi romà va ser dividit en províncies.

7. 2. Les etapes de la història
• Els llatins, pobladors del centre de la península Itàlica, van
fundar sobre Set Tossals, la ciutat de Roma l’any 753 aC.
• La història de Roma va conéixer tres etapes:
– Monarquia (753-509 aC)
– República (509-27 aC)
– Imperi (27 aC-476 dC)

9. 3. La monarquia (753-509 aC)
• Roma era governada per un rei elegit pels
patricis (famílies més importants)
• El rei era auxiliat per un senat, assemblea
formada pels caps de les famílies principals
(patricis).
• En el segle VI aC, els etruscos conquisten
Roma.
• L’any 509 aC, els etruscos són expulsats i
comença la REPÚBLICA.

10. 4. La república (509-27 aC)
• Institucions
• Lluites entre patricis i plebeus
• Les guerres púniques
• Crisi de la república

11. 4. La república (509-27 aC)
• INSTITUCIONS. Nova forma de govern basada
en tres institucions:
– COMICIS: assemblees de ciutadans on votaven les
lleis i elegien els magistrats.
– MAGISTRATURES: càrrecs de govern. Els cònsols,
dirigien el govern i l’exèrcit.
– SENAT: assemblea formada per patricis que
• establia les lleis,
• dirigia la política exterior i
• donava normes d’actuació als magistrats

13. • LLUITES ENTRE PATRICIS I PLEBEUS:
– Tots els romans no tenien els mateixos drets:
• PATRICIS:
– Minoria formada per les famílies més riques i poderoses.
– Es reconeixien descendents dels fundadors de la ciutat.
– Tenien tots els drets polítics (ser magistrat, senador)
• PLEBEUS: la resta de la població.
– Els plebeus van lluitar per tenir els mateixos drets
polítics que els patricis:
• Segle V aC, tribú de la plebs, nova magistratura per defensar
els interessos dels plebeus.
• Segle IV aC, els plebeus podien ser magistrats i senadors.

14. • LES GUERRES PÚNIQUES:
Enfrontaren Roma i Cartago (potència del nord
d’Àfrica) pel control del Mediterrani occidental,
entre els anys 264 i 146 aC. Va haver-hi tres
guerres:
– Primera guerra púnica. Els romans dominaven els
enfrontaments terrestres, però Cartago mantenia el
poder naval. Roma guanya quan aconsegueix una flota
més moderna i potent.
– Segona guerra púnica. S’hi va enfrontar el general
cartaginés Anníbal i el romà Publi Corneli Escipió.
Anníbal va estar a punt de conquerir Roma, però va
ser vençut per les legions romanes. Roma estén el seu
poder per les dues vores del Mediterrani.
– Tercera guerra púnica. Roma destrueix Cartago.

15. Mapa guerres púniques
Anníbal

16. • LA CRISI DE LA REPÚBLICA
En el segle I aC va haver-hi un període de corrupció,
lluites i enfrontaments interns (revoltes populars,
d’esclaus entre elles la d’Espàrtac...)
Els militars augmentaren el seu poder i per posar fi al
desordre es formaren triumvirats (aliances de tres
homes que compartien el poder)
- Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu. L’entesa es va
trencar i Juli Cèsar es va proclamar dictador perpetu i va
assumir els màxims poders. Un grup de partidaris de la
república i uns senadors el van assassinar l’any 44 aC.
- Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi.
Després d’unes guerres, Octavi va aconseguir el
control, i l’any 27 aC el senat li concedeix els màxims
poders. Comença l’imperi.

17. Julio César

18. 5. L’imperi (27 aC-476 dC)
• El poder de l’emperador
• Pax romana (segles I i II dC): esplendor
• Crisi del segle III
• Fi de l’imperi romà: decadència

19. 5. L’imperi (27 aC-476 dC)
• Octavi rep el títol d’August (“elegit dels déus”),
pacifica la situació i inicia una nova forma de
govern: L’IMPERI.
– L’emperador acumulava tots els poders:
• Presidia el senat
• Era el cap suprem de l’exèrcit i el pontífex màxim (més alt
representant religiós)
• Dirigia la política exterior
• Dictava les lleis i decidia els tributs
Disposava del càrrec per a tota la vida i designava
successor.
– El senat es limitava a ratificar les decisions de
l’emperador.

20. Institucions
imperials

21. • PAX ROMANA
Període entre els segle I i II dC en què el món
romà va assolir el màxim esplendor i poder.
– Van continuar les conquestes.
– La vida dels romans tenia el seu centre en les
ciutats, unides amb Roma per una xarxa viària.
Aquesta xarxa va tenir una finalitat estratègica i
militar (trasllat ràpid de les tropes per controlar el
territori) i posteriorment també econòmica i
comercial (facilita els intercanvis).
– Hi va haver un gran desenvolupament econòmic.
– Les ciutats es van omplir de grans construccions i
obres públiques.

22. • CRISI DEL SEGLE III
– A partir del segle III, l’imperi romà va entrar en
una greu crisi:
• Va ser envaït per pobles estrangers (bàrbars) i la
inseguretat va créixer.
• El comerç va decaure i va augmentar la pobresa.
• Bona part de la població es va traslladar al camp.
• FI DE L’MPERI ROMÀ
– La crisi es va prolongar fins l’any 476 en què va ser
deposat l’últim emperador.