2. Què és el modernisme?
El Modernisme és un moviment que va
sorgir l’any 1892 a conseqüència d’una
nova actitud dels joves intel·lectuals que
es van anar incorporant al món de l’art i la
literatura.

3. Propòsit del Modernisme: canviar la societat
tradicional, per que el poble no s’estanqués en el
passat i mirés al futur, acceptant moviments
culturals nous, és a dir, que hi hagués una
renovació en general.
El seu lema serà “A èpoques noves, formes d’Art
noves”.
Sorgeix en el context històric de la industrialització.
Per això, els modernistes proposaven trobar l’home
individual, natural, conscient del seu passat i que
d’aquesta manera pogués tornar a ser creatiu.

4. En aquest moviment hi ha dos etapes:
La primera etapa (1892 fins el
1900), anys en que el moviment
es dóna a conèixer amb quatre
revistes:
“L’Avens”,“Catalònia”, “Pèl i
Ploma” i “Els Quatre Gats”.
La segona etapa (1900 fins el
1911), es viu un moment de
creació i de consolidació del
modernisme.

5. Primera etapa
En aquesta etapa es busquen nous models a Europa:
Maragall introdueix a Catalunya la cultura alemanya.
Ibsen, Ruskin, D’Annuncio, Shelley,.. Poetes francesos.
Maeterlinck, amb “La Intrusa”.
Hi havia dues tendències:
Els Regeneracionistes, que creien que l’art era un mitjà
per canviar la societat. I els Esteticistes, defenien l’art
com a bàlsam i refugi.
Al 1893 desapareix la revista L’Avenç.
Del 1893 al 1898 predomina l’esteticisme.
Al 1898 les dues tendències s’equilibren.

6. Segona etapa
El modernisme es diversifica en opcions polítiques:
els autors que giren en torn a la burgesia, la revista
“Joventud” amb una actitud vitalista, i
regeneradora, catalanistes d’esquerres agrupats
entorn el diari “El Poble Català” i alguns intel·lectuals
actuen de forma més o menys marginal.
Alguns intel·lectuals han d’emigrar a Barcelona degut
a una renovació en la vida cultural. No s’adapten i
això els provoca actituds bohèmies.
Al 1906, un nou grup irromp a la societat: “Els
noucentistes” que s’aniran imposant al Modernisme.
La fi del Modernisme es situa al 1911.

7. Autors més destacats:
JOAN MARAGALL (1860-1911). Aquest autor va col·laborar
en la revista l’Avenç, on va publicar el seu primer llibre
“Poesies”.
VICTOR CATALÀ (1869-1988). Victor Català era el pseudònim
de Caterina Albert. Una de les seves novel·les més
importants és “Solitud”.
SANTIAGO RUSIÑOL (1861-1931). Va ser un dels líders del
Modernisme a Catalunya. Algunes de les seves obres són:
“L’hèroe”, “L’auca del senyor Esteve” i “Comèdia”.

8. Més informació:
JOAN MARAGALL Va ser un poeta i escriptor català
modernista. Va formar part de la intel·lectualitat de Barcelona on va
heretar el floralisme i el retoricisme. Va ser un home religiós i amb una
forta implicació política.
VICTOR CATALÀ Va ser una escriptora catalana modernista.
El gènere que millor dominava era el narratiu, tot i que el teatre i la prosa
l’entusiasmaven. El pseudònim, Víctor Català, és el nom d’un protagonista
d’una de les seves novel·les que no va acabar d’escriure.
SANTIAGO RUSIÑOL Va ser
pintor, escriptor, periodista, col·leccionista i dramaturg català. Va
desenvolupar les seves activitats sense aparentar esforç. Tot el que
sabia ho va aprendre de la vida. Posseïa dots d’observador i
d’assimilador.

9. Crèdits
Literatura Catalana
LAURA ALIJA
VERÓNICA CANDANEDO
SARA BENÍTEZ
ALBERT SORIANO
HELENA CASTELLÀ