Les Transformacions econòmiques durant el segle XIX

HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 10

10 Les transformacions econòmiques
durant el segle XIX

PARA COMENZAR

PRESENTACIÓN

RECURSOS

INTERNET

ANTERIOR SALIR Santillana

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Per començar


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

INTRODUCCIÓ
La societat de l'Espanya del seglo XIX ha sigut caracteritzada com una
societat dual en què convivien dos mons molt diferenciats:
•Un immens interior agrari amb formes de vida i subsistència molt
retardades.
•Unes poques zones industrialitzades on s'obria a poc a poc pas una
societat moderna. Estes zones s'ubicaven preferentment en la perifèria,
amb l'excepció de Madrid.

En general, ens trobem davant d'una societat en què pobresa està molt
estesa. Les baixíssimes rendes de la major part de la població impedien el
consum i l'estalvi, dificultant el desenrotllament industrial i la modernització
social.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Índex

1.- Les transformacions agràries

2.- Industria i minería

3.- Comerç

4.- Comunicacions

5.- La banca i el sistema monetari

6.- El paper de l’Estat i de l’empresa en l’economia


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10


L'agricultura durant el segle XIX continuava sent la principal
activitat econòmica. La supremacia sobre les altres
activitats econòmiques esta ratificada amb les dates
següents:

•Al finalitzar el segle dues terceres parts de la població
activa estava ocupada en treballs agrícoles.

•L'agricultura generava més de la mitat de renda nacional.

•Un gran percentatge de les exportacions eren productes
agrícoles.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

La desamortització: una falsa reforma agrària
Les Desamortitzacions del segle XIX que van nacionaltizar els bens de l’Eglésia o de los
municipis per vendre-los després en pública subasta van afectar a més de la mitat de les
terres cultivables. Encara que hi ha qui les considera una reforma agrària liberal realment
tenien l’objectiu de sanejar l’hisenda pública.

Etapes de la legislació desamortitzadora
- Primera etapa: Les de Godoy en 1798; les de las Corts de Càdis en 1813; les
del trienni liberal en 1820. Van afectar a bens de l’Eglésia
-Segona etapa: Les de Mendizábal en 1836 sobre els bens del clergat regular
Amb Fer front a la guerra carlina
l’objectiu de Crear un grup social de recolzament a Isabel II
-Tercera etapa: Les de Madoz en 1855 sobre els bens municipals i comunals

Conseqüències
Va incrementar el nombre No va millorar la seua Els grans perdedors van ser
de grans propietaris (els explotació, però va permetre els camperols, l’Eglésia, els
compradors van ser gent posar en cultiu gran quantitat de municipis i el patrimoni
adinerada) terres abandonades, augmentant històric-artístic
la producció
DOC
.7


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

La desamortització de Mendizábal La desamortització de Madoz

DOC. 2 DOC. 3


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Evolució de l’agricultura
Les desamortitzacions van afectar a més de 10 milions d’hectàrees, la qual cosa suposava la
mitat de les terres conreades.
La producció va augmentar de forma moderada fins l’últim quart de segle. La base era la
tradicional tríada (blat, oliva i raïm). Altres cultius, en especial fruites i verdures, més
rendibles, van anar creixent en importància durant les últimes dècades del segle, però a
l'acabar este només ocupaven el 8 per 100 de superfície.
S’aplicaren polítiques proteccionistes: l’aranzel de 1891 va intentar protegir el blat espanyol
més car davant la crisi. C.
5
DO
Aportació de l’agricultura al creixement econòmic: la fallida revolució agrícola
Va ser un sector clau, però poc dinàmic (amb nivells de consum i de productivitat molt baixos)
i amb un endarreriment tècnic molt important.

La producció de blat no bastava per cobrir la demanda (eren frequents les crisi de
subsistència) i, a pesar del proteccionisme, va ser necessari importar.

L’estancament agrícola va ser una de las causes de l ‘endarreriment de l’economía espanyola
durant el segle XIX:
-L’agricultura no va ser el motor d’arrastre per a la indústria: no va crear demanda en la indústria
(productes siderúrgics, químics ni de consum).
-No va aportar capital de forma notable a la indústria.
-No va haver-hi transferència de població significativa des del camp a la indústria.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

La reforma agrària liberal

DOC. 4


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

2.- Indústria i mineria

La indústria tèxtil
La industrialització del segle XIX en Espanya va ser un fracàs. Soles en Cataluña es va arribar
un nivell de desenvolupament industrial equiparable a altres regions industrials europees

El sector del cotó
Catalunya va ser el centre d’aquesta activitat fabril
A causa -Tradició manufacturera i comercial del segle XVIII
de -Polítiques proteccionistes

Es va introduir la mecanització
-Mulas (mule jenny) moguda per rodes hidràuliques o màquines de vapor
-Selfactines (màquines de filar)

La falta de carbó va provocar el desenvolupament de les colònies
tèxtils, que aprofitaven la força hidráulica dels rius: Llobregat,
Serpis
La resta dels sectors tèxtils

La indústria llanera (tradicional en Castella i Lleó, la mecanitzada en Tarrasa i Sabadell).
La indústria de la seda (Granada, València i Murcia) a finals del segle XIX va traslladar la
producció a Catalunya


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Procés de mecanització del sector tèxtil

DOC. 11


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

CARACTERÍSTIQUES DE L’INDÚSTRIA TÈXTIL CATALANA

• La indústria tèxtil cotonera va actuar com motor
dinamitzador de la industrialització regional.
• Factors:
– Exitència d'una indústria tèxtil anterior (S. XVIII)
– La iniciativa empresarial de la burgesia catalana en renovació
constant.
– La protecció aranzelària va permetre vendre la producció al
mercat nacional sense la competència britànica.

• Localització: els nuclis industrials es van concentrar al
voltant de Sabadell i Tarrassa situades a prop de
Barcelona i tenien a la seua disposició: abundant mà
d'obra, disponibilitat d'energia recursos comercials i
financers i el port de Barcelona.

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

COLÒNIES DE PUIG-REIG


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

2.- Indústria siderúrgica i mineria: antecedents

La indústria siderúrgica està condicionada per les
matèries primes (ferro i carbó) i per la demanda de
productes sidero-metal.lúrgiques.

 Espanya disposava de gran riquesa mineral però hi
havia un estancament del sector degut a:
Inexistència de carbó de qualitat
Absència de demanda per l’endarreriment
econòmic
Falta de capitals i tecnologies per l’explotació.
Excesiva intervenció de l’Estat; frenava la inversió
estrangera.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

2.- Indústria siderúrgica i mineria
MINERIA

El carbó va ser la font d'energia bàsica de la revolució
industrial. A Espanya l'escassetat de recursos energètics va
obstaculitzar la industrialització. Les jaciments de carbó estan
ubicats en el nord (Astúries i Lleó) i en el sud (Ciudad Real i
Còrdova) però presenten greus problemes (és car, escàs i roín),
que acabaven deixant el preu del carbó espanyol per damunt del
preu del carbó anglés.

Al contrari, Espanya disposava de grans recursos miners (ferro,
coure, plom, mercuri i zinc). No obstant això la seua explotació va
romandre estancada fins a finals del segle XIX per falta de
capital, de demanda i de coneixements tècnics.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Mineria, sectors industrials i distribució geogràfica

DOC. 13 y 14


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

2.- Indústria i mineria

SIDERÚRGIA

La siderúrgia va travessar tres etapes:

•Etapa andalusa (fins la dècada dels 60): utilitzaven carbó vegetal i està vinculada a
la producció de ferro per abastir les necessitats de les guerres carlines: les factories
de La Concepción en Marbella i La Constancia en Málaga.
•Etapa asturiana (anys 70 i 80) al voltant e les conques carboníferes de Mieres i
Langreo: Alts Forns en Mieres i la Sociedad Metalúrgica Duro i Cía en La Felguera.
•Etapa biscaïna (a partir de la Restauració): aparició de l'empresa Alts Forns de
Biscaia i el desenvolupament de l'eix Cardiff-Bilbao (intercanvi de carbó per ferro).
La mineria va viure un estancament pels motius abans indicats, però, no obstant
aixó, es poden distingir dues etapes:
Etapa d’estancament pel proteccionisme de la llei de mines de 1825.
Etapa d’expansió a partir del sexenni revolucionàri:
C. 12
DO

-Llei de Bases sobre Mines, 1868
-Reforma arancelaria de Figuerola .1869 : elimina els aranzels a les matèries
primeres
-«Desamortització» del subsòl (privatització de las explotacions)

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Llei de Bases de mines (1868)

La legislació (llei de mines de 1825) que establia el Domini de la
Corona (en 1839 el domini passa a l'estat) sobre estos recursos va
frenar la iniciativa privada. La llei de Bases sobre Mines de 1868 per
la que es concedia més seguretat als concessionaris de l'explotació
de les mines, va provocar l'interés de capital estranger (empreses
angleses, belgues i franceses) i la demanda internacional el que va
desencadenar en, en l'últim quart del segle XIX, una autèntica febra
minera.
Algunes de les empreses que s’hi van instalar:
Rothschild en Almadén
Tharsis Sulphur


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Altres activitats indústrials

-Els molins (Moldre gra, fabricar paper…): Banyeres de Mariola, Alcoi
-Indústries derivades de l’explotació agrària (oli d’oliva, aguardents i
vins…)
-Indústria mecànica (la Maquinista Terrestre i Marítima, drassanes
Euskalduna…)


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

3.- Comerç

El comerç interior
Va tindre dificultats per desenvolupar-se a causa d’obstàcles naturals i fiscals:
•Deficients comunicacions
•Sistema d’ aranzels i drets de portes, entre provincies i entre el camp i la ciutat

La liberalització del mercat va començar en las Corts de Càdis (llibertat d’indústria,
treball i comerç) i va continuar en els periodes liberals (supressió dels gremis, abolició
dels drets de pas…)

Altres mesures per unificar el mercat:
•Adopció del sistema mètric decimal
•Unificació de pesos i mesures
•Un nou sistema monetari
•La creació de la xarxa de ferrocarrils per facilitar les comunicacions.
•Es va modernitzar el sistema de correus i es va introduir el telègraf


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

El comerç exterior DOC. 15

Es poden distingir dues etapes relacionades amb la pèrdua de les colònies americanes en 1824 i el
monopoli comercial:
Fins eixe moment Espanya monopolitzava el comerç amb Amèrica (venia els seus productes i els
d'Europa).
A partir d'eixe moment es va ressentir fins a la segona mitat del segle XIX que va ser d'expansió, i
sempre sota els efectes de la conjuntura exterior (pèrdua de les colònies, fil·loxera…).

El proteccionisme i l'escassa demanda del mercat intern incitaren a alguns sectors a l'exportació.

Va mantindre sempre un caràcter primari del comerç exterior espanyol (minerals i vi),
especialment dirigit al Regne Unit i França.
DOC.
8
Proteccionisme davant liberalisme
Al llarg del segle la política comercial espanyola va oscil·lar entre les mesures proteccionistes i les
lliurecanvistes.
El proteccionisme consistia en la imposició d'aranzels o la prohibició d'importar determinats
productes. El defensaven els fabricants de cotó catalans, els productors castellans de cereals
i els industrials siderúrgics bascos.

El lliurecanvisme: els grups socials estaven menys definits, però entre ells estaven els
comerciants i les companyes ferroviàries.

Després de la “Gloriosa” es va aplicar “l'aranzel Figuerola” que es va considerar lliurecanvista ja
que, encara que no eliminava els aranzels els rebaixarien progressivament.
Durant la Restauració es tornà al proteccionisme.

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Principals exportacions de
productes espanyols

DOC. 15


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Conreu i exportació de taronges a mitjan segle XIX


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Exposició de maquinària agrícola a Valencia, 1880


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

4.- Comunicacions

Els mitjans de transport
Carreteres i camins

La major part de la xarxa viaria era deficient
Es van substituir els mitjans tradicionals de transport (Cavalleries per carruatges) i es va reduir
la duració dels viatges

Transport marítim

Va millorar a causa de
-La millora i ampliació dels ports
-El perfeccionament de la navegació a vela
-La introducció, a finals de segle, de la navegació a vapor

Transport ferroviari

El primer projecte va ser la línia Barcelona-Mataró DOC
. 18

En 1855 es va aprobar la Llei de Ferrocarrils, amb un traçat centralitzat i amb un ample de
vía superior al dels països veïns
Es va construir amb
-Ajudes estatals i inversions estrangeres (franceses)
gran rapidesa


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Mapa de la xarxa de Gràfiques de l’augment de
carreteres i camins ferrocarrils i vaixells de ferro

.

DOC. 19 DOC. 21


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

5.- La banca i el sistema monetari

El sistema bancari espanyol
En 1782 es va crear el primer banc espanyol: Banc de San Carlos. Posteriorment es van
crear el Banc Nacional de San Fernando (1829) i el Banc d’Isabel II (1844)
Després de varies fusions, en 1856 es va crear el Banc d’Espanya, i es va completar
l’entramat financer espanyol del segle XIX
Únic emisor de billets
(Fàbrica Nacional de la moneda. 1893)
Creació del Banc Hispano Americano amb els capitals repatriats després del desastre colonial.

Capitals i sistema monetari
En 1848 i 1864 es va implantar un sistema bimetalista (or-plata)

En 1869 es va implantar la peseta (cuatro reales) com unidat monetària (19 octubre de
1868)
El balanç del segle presentava aquestos trets bàsics:

El Banc d'Espanya exercia una posició de domini davant la banca privada
La banca va funcionar com prestador de l'Estat .
El patró plata va acabar sent un patró fiduciari en 1870 (no basat en reserves autèntiques de
metall): era una excepció quan estava imposant-se el patró or.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Distribució del capital financer
Reforma tributària Mon-Santillán espanyol

.

DOC. 24 DOC. 25


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

6.- El paper de l'estat i de l'empresa en l'economia

Hisenda i polítiques econòmiques C.
27
DO

A principis del segle XIX existia una escassa eficàcia del sistema de recaptació, gran varietat
d'impostos i exempcions fiscals a les classes privilegiades (noblesa i clergat)

Amb la reforma fiscal de 1845 (Mon-Santillán) es va iniciar la modernització de l’Hisenda
-Es van simplificar els impostos: directes (contribució territorial, industrial i de comerç) i
indirectes (consums)
25
-Es van establir els pressupostos generals de l’Estat DOC.

-Es van adoptar mesures per reduir el deute públic

Empresa i mentalitat empresarial

L'actitud de l'empresariat espanyol va estar, en general, llastada per una
mentalitat conservadora, poc propícia a la innovació i sempre a la defensiva
davant dels possibles riscos de la inversió.
La major part de les empreses i tecnologia eren estrangeres (especialment franceses)
En l'agricultura predominava la mentalitat conservadora i poc innovadora dels sectors productius
espanyols (en els vins (Osborne) i l'oli el domini era de capital estranger)
En la minería predominava el capital estranger (anglés, francés, belga i alemany)


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Recursos

Mapa económico de Europa en 1850 1939
Mapas europeos, en los años 1919 y Minería, sectores industriales y
distribución geográfica
Cuadro cronológico
Principales exportaciones de
Desamortización de edificios productos españoles

La desamortización de Mendizábal La Ley General de Ferrocarriles

Mapa de la red de carreteras y caminos
La desamortización de Madoz

Gráficas del aumento de
La reforma agraria liberal ferrocarriles y buques de hierro

Rendimientos agrícolas en varios Primeros bancos españoles
países europeos
Entramado financiero español tras
Volumen total de las ventas de la ley de 1856
bienes desamortizados
Reforma tributaria Mon-Santillán
Demanda de protección estatal a
la industria española
Distribución del capital financiero
español
Proceso de mecanización del sector textil
El déficit crónico de la Hacienda
La dependencia del carbón


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Internet

La reforma agraria liberal IR A ESTA WEB

La agricultura y la industria del Inicio de la revolución
IR A ESTA WEB IR A ESTA WEB
reinado de Fernando VII industrial
Economía y sociedad
IR A ESTA WEB
Economía en el reinado de IR A ESTA WEB en la Restauración
Isabel II

Economía en la Restauración IR A ESTA WEB

vídeoss (economía del siglo IR A ESTA WEB
XIX…)

Texto: La desamortización IR A ESTA WEB

Seguir


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Internet

Vídeos y animaciones

Las desamortizaciones
(Artehistoria)

Minería y siderurgia españolas en
el siglo XIX
(Artehistoria)

Minería a finales del siglo XIX
(Artehistoria)

Textos

Las desamortizaciones IR A ESTA WEB


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Texto: Desamortizació d’edificis

Deseando dar aplicación y destino útil a los diferentes edificios que han resultado vacantes por
efecto de mis Reales decretos de 25 de julio y 11 de octubre último, con la ventaja posible de los
acreedores del Estado, vengo en mandar en nombre de mi excelsa hija Doña Isabel II lo siguiente:
1.º Todos los edificios que en esta capital fueron monasterios y conventos […], se pondrán a
disposición de una junta compuesta del gobernador civil de esta provincia, del corregidor de esta
corte y de tres individuos que nombraré en representación de los acreedores del Estado.
2.º Esta junta propondrá para su aprobación el destino que convenga dar a cada uno de los
expresados edificios según su capacidad y situación, y las obras de reforma, demolición y
construcción que sean necesarios para llegar a tener:
I. Cuarteles cómodos y ventilados en que pueda alojarse una guarnición de 100 hombres de
infantería y 20 de caballería.
II. Hospitales y cárceles.
III. Nuevas calles y ensanche de las actuales.
IV. Plazas y mercados de nueva planta […].
4.º Apreciados los edificios, terrenos y materiales, y considerados los capitales a que ascienden, se
dará cuenta a las Cortes para que acuerden el modo y forma de verificar el pago de la parte
empleada en beneficio del Estado, y en utilidad especial de la villa de Madrid; vendiéndose por la
junta los que deban enajenarse a particulares en los términos que se fije.

Real Decreto sobre el destino de los edificios de las comunidades religiosas,
Gaceta de Madrid, 26 de enero de 1836
DOC. 1


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Texto: Demanda de protección estatal a la industria española

Sin citar los ejemplos vivos de Ia Holanda y Ia Inglaterra, que sin suelo la una, y con mal suelo y clima la
otra, prosperan prodigiosamente a favor del incremento que tomó su industria, bastará recordar que esta
centuplica a veces el valor de las materias primeras, y que empleando y ocupando al mismo tiempo la
infancia tierna, el sexo débil, la vejez cansada, difunde y generaliza la abundancia, fuente de todos los
bienes sociales.
Considerada bajo este punto de vista, la industria reclama una protección más eficaz todavía que la
agricultura, puesto que es mucho más útil que se compre cáñamo en rama en los mercados del Báltico o
en los del Adriático, que después, convertido en lonas, se venda en las costas de Berbería o en las
escalas de Levante, que no coger el lino en nuestro suelo, y tener que ir en busca de lienzos a las bocas
del Escalda o del Elba. Las medidas generales de protección de la industria pertenecen al gobierno
superior […].
Entre tanto que con presencia de aquellos datos se dictan [normas de protección para la industria],
deben los subdelegados de Fomento generalizar el conocimiento de las máquinas y métodos que se
hayan inventado e inventen en toda Europa, y de que el Diario de la Administración los instruirá
oportunamente, deben promover la enseñanza de la geometría y el dibujo con aplicación a las artes;
deben visitar las manufacturas, y sembrar en una esperanzas, derramar en otra consuelos, alentar aquí
con el elogio, estimular allí con la censura, halagar más allá con la remoción de todas las trabas; deben,
en fin, popularizar la industria, como el medio más expedito y seguro de generalizar sus beneficios […].
JAVIER DE BURGOS,
Real decreto para el establecimiento
de Subdelegaciones de Fomento, 1833

DOC. 8


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

La dependencia del carbó

El carbón de piedra, esa materia que con notoria puntualidad ha sido llamado oro
negro de nuestro siglo, ese pan de la industria sin el cual no se alimenta el vapor,
que es el agente de la fabricación y de la locomoción terrestre y marítima, nos viene
de Inglaterra avalorado como artículo que no tiene competencia en el mercado.
Hasta hace muy pocos años nadie se había apercibido de que un pueblo que no
explote fácilmente carbones propios, carece de la independencia necesaria para
asegurar la vida de su industria y de su comercio. El día en que la nación que nos
surte de ese precioso mineral se indisponga con España, o no pueda desprenderse
como ahora del sobrante de su riqueza carbonífera, nuestras fábricas tendrán que
paralizar sus trabajos, nuestros buques se verán precisados a permanecer dentro de
los puertos, y millares innumerables de familias se verán en la mayor miseria,
amenazando a la nación con uno de esos cataclismos terribles promovidos por la
necesidad irremediable de pan y de trabajo.
MANUEL ANGELÓN,
Isabel II. Historia de la reina de España, 1860

DOC. 12


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Texto: La Llei General de Ferrocarrils
Art. 1.° Los ferrocarriles se dividirán en líneas de servicio general y de servicio particular.
Art. 2.° Entre las líneas de servicio general se clasificarán como de primer orden las que, partiendo de
Madrid, terminen en las costas o fronteras del reino.
Art. 3.° Todas las líneas de ferrocarriles destinadas al servicio general son del dominio público, y serán
consideradas como obras de utilidad general. […]
Art. 6.° Los particulares o compañías no podrán construir línea alguna, bien sea de servicio general,
bien de servicio particular, si no han obtenido previamente la concesión de ella.
Art. 7.° Esta concesión se otorgará siempre por una ley. […]
Art. 19.° Los capitales extranjeros que se empleen en la construcción de ferrocarriles o en empréstitos
para este objeto, quedan bajo la salvaguardia del Estado, y están exentos de represalias,
confiscaciones o embargos por causa de guerra.
Art. 20.° Se conceden desde luego a todas las empresas de ferrocarriles:
I. Los terrenos de dominio público que hayan de ocupar el camino y sus dependencias.
II. El beneficio de vecindad para el aprovechamiento de leña, pastos y demás de que disfrutan los
vecinos de los pueblos cuyos términos abrazare la línea para los dependientes y trabajadores de las
empresas, y para la manutención de los ganados […].
III. La facultad de abrir canteras, recoger piedra suelta, construir hornos de cal, yeso y ladrillo, depositar
materiales y establecer talleres para elaborarlos en los terrenos contiguos a la línea […].
IV. La facultad exclusiva de percibir mientras dure la concesión, […] los derechos de peaje y los de
transporte, sin perjuicio de los que puedan corresponder a otras empresas.
Art. 46.° Podrá el Gobierno autorizar provisionalmente la constitución de compañías por acciones que
tengan por objeto la construcción y explotación de los ferrocarriles […].
DOC. 18
3 de junio de 1855


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Text: Primers bancs Entramat financer espanyol
espanyols després de la llei de 1856
Creado por Real decreto de 25 de enero de 1844 el otro establecimiento de su clase, que se tituló Banco de Isabel II,
duró cuatro años, hasta que por otro Real decreto de 25 de julio de 1847 se dispuso la reunión de ambos en uno solo,
bajo la denominación de Banco Español de San Fernando, el cual quedó reorganizado por la ley de 4 de mayo de 1849,
constituyéndose con un capital de 200 millones en 100.000 acciones de a 2.000 reales y con la facultad de emitir
billetes al portador de 500, 1.000, 2.000 y 4.000 reales hasta la cantidad de cien millones. La duración del banco está
fijada en veinticinco años, que podrá prorrogarse, y se ocupa en los giros, descuentos, préstamos y demás, estándole
prohibido negociar en efectos públicos. Tiene a su frente un gobernador nombrado por Su Majestad y una Junta de
gobierno. Ocupa la casa de la antigua compañía de los Cinco Gremios, en la calle Atocha, bello, elegante y sólido
edificio construido en 1791 para dicha compañía por el arquitecto don José Ballina, y que, vendido en pública subasta
en 1845, fue adquirido por el Banco de Isabel II en la suma de 3.350.000 reales, y hoy pertenece en propiedad al de
San Fernando.
.
RAMÓN MESONERO ROMANOS, Nuevo manual
histórico-topográfico-estadístico, 1854

DOC. 22

DOC. 23


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 10

Texto: El déficit crònic de l’Hisenda

Resulta, pues, señores, que gastamos entre [el presupuesto] ordinario y el extraordinario (que ya me
haré cargo después de lo que significa esta diversidad de nombres), 2.800 millones, y que los ingresos
del país son 2.200 […]. Que venga aquí el ministro de Hacienda más entendido, el estadista más
afamado del mundo, y no hallará más que tres caminos: o disminuir los gastos, o aumentar los ingresos,
o hacer lo uno y lo otro para venir por este medio a la igualación. El estado permanente y normal de un
país no puede ser más que la nivelación de los gastos con los ingresos. Lo que entre nosotros está
sucediendo puede durar cuatro, seis, ocho o diez años […].
Nos hemos estado, y estamos, comiendo lo que no es nuestro; hemos vendido los bienes que eran de
los pueblos, de la beneficencia, de la instrucción pública; que tenían dueño conocido (yo ahora no lo
censuro ni apruebo), y el precio de esos bienes se ha aplicado al Estado, obligándose este a pagar una
renta. ¿Deja esto de ser un empréstito? ¿Qué otra cosa es tomar un capital que no es del Estado y
sobre ese capital pagar una renta? Esto es contraer un empréstito.
¿Qué va a suceder, pues, en una nación en que se gastan 600 millones más de los que se tiene, y
donde se está contrayendo una deuda perpetua; donde se ha establecido una fábrica de papel sin fin,
por cuyo papel se abona un interés, donde los gastos van creciendo anualmente, mientras que los
ingresos no pueden crecer en la misma progresión?

J. BRAVO MURILLO: Discurso en las Cortes, 1865

DOC. 27


Les Transformacions econòmiques durant el segle XIX

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a Les Transformacions econòmiques durant el segle XIX

Similar a Les Transformacions econòmiques durant el segle XIX (20)

Les Transformacions econòmiques durant el segle XIX