Presentació corresponent a la Població Espanyola, corresponent al curs Geografia d'Espanya de 2n Batxillerat impartit a l'IES Joan Fuster de Bellreguard.

1. L’Espai
Geogràfic
Espanyol
J. F. Cadenas
IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com

2. • Geografia de la població:
Estudia les relacions entre la població i l’espai. Es recolza en la demografia.
• Fonts demogràfiques:
 Cens: és el recompte individualitzat de la població del país. Arreplega dades
demogràfiques, econòmics i socials (periodicitat decennal).
 Padró municipal: registre dels veïns dels termes municipals (periodicitat anual)
 Registre civil: arreplega els naixements, matrimonis i defuncions.
 Estadístiques i enquestes (exemple: AU)

3. 1. Característiques i factors de la distribució
Desequilibris espacials:
• Àrees de concentració
• Àrees de despoblament
s’expressa
amb
Densitat de població
(hab / km2)
amb
en
Madrid, perifèria peninsular i illes
en
Interior peninsular i àrees de muntanya
Evolució històrica
amb
Crisi del segle XVII
Concentració
demogràfica en la
perifèria
Reducció diferències
des de 1975
però
Consolidació Madrid, eix
de l’Ebre i Mediterrani
• Industrialització (s. XIX)
• Desenvolupisme
consoliden
• Àrees industrials en
declivi
• Desindustrialització i
desocupació
Crisi econòmica

6. El creixement o decreixement de la població d’un
lloc per causes naturals (naixements i defuncions).
és
• Règims demogràfics
• Desequilibris territorials en el
moviment natural de la població
inclou
Creixement natural o
vegetatiu
Indicadors demogràfics

7. 1.1. El règim demogràfic antic
• Fins a principis del s. XX
• Taxa de natalitat elevada
• Taxa de mortalitat alta i
oscil·lant
• Creixement natural baix i
irregular
• Economia i societat rurals
• Escassetat de mitjans
anticonceptius
• Baix nivell de vida
• Condicions higienicosanitàries
• Mortalitat catastròfica
• Mortalitat infantil
• Baixa esperança de vida
Dieta escassa i
desequilibrada
Malalties
infeccioses
1.2. La transició demogràfica: 1900-1975
• Més tardana, més curta i més intensa que en
altres països europeus
• Disminució suau de la natalitat, amb diverses
fases
• Descens important i constant de la mortalitat
• Creixement natural alt
Explosió Demogràfica
(Baby boom)
• Avanços mèdics
• Augment del nivell de vida
• Augment del nivell educatiu i
cultural
• Disminució de la mortalitat
infantil
Augment de
l’esperança de
vida

8. 1.3. El règim demogràfic actual: desde 1975
• Taxa de natalitat molt baixa (10,98 ‰ en
2007), amb un brusc descens entre 1975 i
1998 i una lleugera recuperació des de
1998
• Taxa de mortalitat baixa i de nou en
descens (8,59 ‰ en 2007)
• Creixement natural molt baix (2,39 ‰ en
2007), amb important descens fins a 1998
• Crisi econòmica
• Precarietat i inestabilitat laboral
• Descens del poder adquisitiu
• Falta de facilitats per a la
conciliació de la vida familiar i
laboral
• Canvis socials i de mentalitat
però
Augment per la
immigració
• Noves causes:
malalties
cardiovasculars i
degeneratives
• Envelliment de la
població
• Mortalitat infantil
baixa i en descens
Esperanza de vida
elevada
Augment per la major taxa de natalitat
de la població estrangera
amb
Nupcialitat
amb
Diferències per
sexe, edat i
classe social

11. Principals indicadors de fecunditat i natalitat
(2010)

14. Taxa bruta de nupcialitat (2010)
Matrimonis por 1000 habitants
Nupcialitat. Principals indicadors (2010)

16. Evolució dels matrimonis civils i catòlics

17. Percentatge de matrimonis civils i religiosos

19. Evolució de les dissolucions matrimonials
Anys 2002 - 2011
Any Total Separacions Divorcis Nul·litats
2002 115.374 73.567 41.621 186
2003 122.166 76.520 45.448 198
2004 132.789 81.618 50.974 197
2005 137.044 64.028 72.848 168
2006 145.919 18.793 126.952 174
2007 137.510 11.583 125.777 150
2008 118.939 8.761 110.036 142
2009 106.166 7.680 98.359 127
2010 110.321 7.248 102.933 140
2011 110.651 6.915 103.604 132

29. Diferències entre CCAA
• Causes heretades:
 Diferent comportament tradicional de la
natalitat
 Diferències de Desenvolupament
econòmic
• Causes actuals:
 Nous factors de Desenvolupament
econòmic
 Immigració estrangera
en Estructura de població per edats
Grau de joventut o
envelliment de la
població
és
per
Migracions
• CCAA demogràficament dinàmiques:
• CCAA en declivi demogràfic
amb
• Natalitat més elevada
• Mortalitat baixa
• Major creixement natural
• Estructura demogràfica més jove
amb
• Natalitat més baixa
• Mortalitat més alta
• Creixement natural reduït o
negatiu
• Estructura demogràfica molt
envellida

30. Els desequilibris
territorials

31. Els desequilibris
territorials

32. Els desequilibris
territorials

33. Els desequilibris territorials

34. Els desequilibris territorials

35. 1.1. Les migracions interiors tradicionals
• Migracions estacionals i temporals
(fins a la dècada de 1960)
• Èxode rural (1900-1975)
eren
• Galícia
• Interior
peninsular
• Andalusia
oriental
des de
• Catalunya
• País Basc
• Madrid
• Mediterrani
• Vall de l’Ebre
• Zones turístiques
a
amb
etapes
• Moderat en el primer
terç del segle XX. En
cascada
• Estancat durant la
Guerra i la postguerra
• Molt intens entre 1950 i
1975
• Decau des de 1975
• Molt davall en
l’actualitat
• Motivacions
laborals
• Fluxos
unidireccionals
• Joves sense
qualificació
conseqüències
• Demogràfiques
• Econòmiques
• Socials
• Mediambientals
• Distribució de la
població
• Estructura per sexe i
edat (masculinitat i
envelliment)
• Deseconomies de
subpoblació (camp)
• Deseconomies de
congestió (ciutat)
Problemes
d’assimilació
Deteriorament
d’ecosistemes
tradicionals

36. 1.2. Les migracions interiors actuals
• Migracions laborals
• Migracions residencials
• Migracions de retorn
• Moviments habituals
• Motivacions diverses: laborals, residencials,
retorn
• Fluxos pluridireccionales (origen urbà)
• Perfil divers
• Adults jóvens
• Les migracions entre CCAA
s’han ralentitzat.
• Importància de les migracions
dins de la pròpia província o
comunitat autònoma
• Atracció dels nuclis mitjans i
xicotets
• Paper creixent dels estrangers
Diferències en els saldos
migratoris i migracions
estacionals
• Competències
autonòmiques
• Desenvolupament
endogen
• Intraurbanes
• Interprovincials en certs
casos
• Per treball:
moviments pendulars
• Per oci
conseqüències
• Migracions laborals:
desequilibris demogràfics i
econòmics
• Migracions residencials:
sobreenvelliment / increment
de la població
• Migracions de retorn:
sobreenvelliment / reactivació
econòmica
• Moviments pendulars:
problemes de circulació

37. 2.1. Emigración transoceánica
• Amèrica Llatina, EUA, Canadà, Austràlia
Etapes:
• Auge entre mitjan del XIX i 1914
• Interrupció període entreguerres (1914-1945)
• Auge entre 1945 i 1960
• Descens des de 1960
Els moviments de població fora de
les fronteres del propi país
són
• Demanda de mà
d’obra
• Retard espanyol
a
Argentina, Cuba, Brasil Gallecs, asturians, canaris
• Crisi internacional (1929)
• Guerra i postguerra a
Espanya
Nova situació internacional
a
Veneçuela, Argentina, Brasil Gallecs, canaris
• Emigració a Europa
• Crisi economies
llatinoamericanes

38. 2.2. Emigració a Europa
• Fins mitjan segle XX
• Auge entre 1950 i 1973
• Caiguda des de 1973
amb etapes
• Escassa i
estacional
• A França
• Permanent
• Origen: d’Andalusia i Galícia,
principalment
• Destins principals: França, RFA, Suïssa
• Adults jóvens poc qualificats
• Reconstrucció europea
• Creixement demogràfic
espanyol
• Mecanització del camp
• Desocupació (Pla
d’Estabilització)
• Cessament de l’emigració
ultramarina
• Salaris europeus
Crisi econòmica
Emigració de temporada i temporal
2.3. Conseqüències de les migracions exteriors
• Demogràfiques
• Econòmiques
• Socials
Agreujament dels desequilibris territorials
• Vàlvula de fuga
• Afluència de
divises

39. 3.1. Característiques
Població (> 5,7 milions)…
• Nacionalitzada
• En situació legal (> 4 milions)
• En situació il·legal o irregular
FACTORS
Per part espanyola:
• Necessitat de mà d’obra
• Regularitzacions
• Reagrupament familiar
• Característiques
geogràfiques
• Relacions històriques
Per part dels immigrants:
• Motius econòmics
• Motius polítics
destinacions
Catalunya, Madrid, Andalusia, País
Valencià, Canàries i Balears
perfils
• Comunitaris (UE-15)
• Comunitaris d’altres països
de la UE-27
• Immigrants extracomunitaris
són
amb
• Jubilats
• Adults en busca
d’inversions
• Motivacions
econòmiques
• Motivacions
econòmiques
• Asil polític
amb

40. 3.2. Consecuencias de la inmigración
• Demogràfiques
• Econòmiques
• Socials
Estructura demogràfica
més jove
• Major natalitat
• Creixement
demogràfic
amb • Població activa
• Creixement del
PIB
• Impostos
• Cotitzacions a la
Seguretat Social
• Sorgixen posicions xenòfobes i
racistes
• Dures condicions laborals i de vida
• Dificultats d’integració
3.3. Política inmigratoria
• Política de la UE sobre asil i
immigració (1999)
• Llei d’Estrangeria
regula
Entrada, presència, drets, expulsió…
• Augment de la taxa d’activitat de
les dones espanyoles
• Abaratiment de la mà d’obra
• Augment del dèficit exterior
(remeses)
• “Col·laboració” amb els països emissors i
control de la immigració clandestina
• Regulació dels fluxos migratoris
• Impuls de la integració dels immigrants

41. Evolución de les
migracions
interiors
tradicionals

53. Nacionalitats predominants entre
els estrangers residents en
Espanya (2011)

55. • Baix entre mitjan del XIX i
principis del XX
• Elevat entre 1900 i 1975
• Molt davall entre 1975 i 2001
• Accelerat des de 2001
és
Creixement natural + Saldo migratori
(46,9 milions, segons el Padró de 2010)
amb etapes
• Taxes de natalitat i mortalitat
altes
• Emigració
Transició demogràfica
• Mortalitat
catastròfica
• Guerres
• Emigració
però
Caiguda natalitat • Retorn d’emigrants
• Immigració
estrangera
però
Immigració
estrangera
amb
Elevada natalitat
però
Contrastos territorials

59. 1.1. Estructura per sexe
La relació entre el nombre d'homes i de
dones que componen una població
és
• Taxa de
masculinitat
• Taxa de feminitat
• Naixen més
xics que
xiques
• Major
esperança de
vida femenina
• Migracions
1.2. La estructura per edat
és
La composició de la població per grups
d’edat
• Índex de joventut
• Índex d’envelliment
• Natalitat
• Esperança de vida
• Migracions
Estructura envellida
• Fort descens de la natalitat
• Augment de l’esperança de vida
• Emigració històrica
amb
diferències
territorials
és
• CCAA amb estructura més
jove
• CCAA més envellides
• Taxa de natalitat
alta
• Immigració
• Taxa de natalitat
baixa
• Emigració / Retorns
• Crisi de 1975
• Desacceleració econòmica
• Despesa social i sanitaria

62. Pirámide de 1900
Pirámide de 1970

64. Pirámide de 1970
Pirámide de 2008

65. Pirámide de 1900
Pirámide de 2008

66. 2.1. La población activa
El conjunt de persones de 16 anys i més que subministren mà
d’obra per a la producció de béns i servicis, o que estan
disponibles i fan gestions per a incorporar-se a esta producció.
és
• Població activa ocupada
• Població activa
desocupada
• Població inactiva
• Taxa d’activitat
• Taxa de
dependència
• Taxa de
desocupació
amb
etapes
Diferències per sexe, edat i territoris
Factors demogràfics, econòmics i socioculturals
• Descens entre principis del XX i la
dècada de 1990
• Fort creixement des de 1991
• Emigració
• Augment de la taxa
de dependència
• Dones
• Desenvolupament
econòmic
• Immigració
amb
• Lleu fins a 1973
• Gran augment en 1973-1975
• Descens i augment en 1985-1995
• Descens en 1995-2008
• Augment des de 2008 (crisi)
amb
etapes
amb

67. 2.2. Sectors econòmics
• Sector primari
(4% població activa)
• Sector secundari
(27,9% població
activa)
• Sector terciari
(68,1%)
• Descens en el primer terç del s. XX (èxode rural)
• Recuperació durant la Guerra i la postguerra
• Es va accelerar l’èxode rural en 1950-1975
• Es va desaccelerar el seu descens des de 1975
• Creixement en el primer terç del s. XX
• Estancament durant la Guerra i la
postguerra
• Auge en 1960-1975 (desenvolupisme)
• Descens des de 1975
• Desenvolupament econòmic i
augment del nivell de vida
• Mecanització del sector primari
• Terciarització de la indústria
• Increment dels servicis públics
• Incorporació de la dona al mercat
laboral
Diferències territorials
amb

72. CCAA con una tasa de
paro superior a la media

80. El futur del moviment natural
• Taxa de natalitat
• Fecunditat
• Mortalitat
• Creixement natural
Recuperació conjuntural
Nou decreixement
Augment Canvis demogràfics,
econòmics i socials
Augment
Negatiu
El futur dels moviments migratoris
• Predomini de les migracions interiors entre la població espanyola
• Diferents escenaris per a la immigració estrangera
El futur del creixement i l’estructura de la població
• Creixement fins 2050
• Estructura per sexes semblant, amb tendència a la
igualació
• Envelliment
• Disminució de la taxa d’activitat des de 2020
Necessitat de mà d’obra
estrangera

81. Proyecciones
demográficas a
corto plazo

82. Evolución y
proyecciones hacia
2050

83. Pirámide de 1900
Pirámide de 1970
Pirámide de 2008

85. • Abascal Altuzarra, F. et al., Geografía, Santillana, 2009.
• Adiego Sancho, P. y Velilla Gil, J., Geógrafos. Libro digital e interactivo para la asignatura
de Geografía de 2º de bachillerato.
• Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)
• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero
• Del Pozo, J., Geografía de España (blog),
• Estrabón. Geografía de España (web)
• García, A., Algargos, Geografía España. Materiales didácticos para la Geografía
• García, A., www.slideshare.net/algargos
• Gutiérrez Baena, S., Geografía de España (web)
• INE, Anuario Estadístico de España 2009
• ---, España en cifras 2009
• ---, Encuesta de Población Activa (primer trimestre de 2010)
• ---, Tendencias demográficas durante el siglo XX en España (2004)
• Méndez, R. et al., Geografía, SM, 2009.
• Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, Banco Público de Indicadores
Ambientales
• Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, www.mityc.es
• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003 y 2009.
• SANCHIZ TORRES, SERGIS, http://www.slideshare.net/sergisanchiz
• Viquipèdia
• Wikipedia
REFERÈNCIES