SlideShare a Scribd company logo
1 of 16
 
Sobre la llibertat Quins són els límits del poder de la societat/Estat sobre l’individu? Fins a on pot arribar la llibertat d’una persona? L’Estat està per sobre de l’individu o l’individu per sobre de l’Estat?
Sobre la llibertat LA INDIVIDUALITAT ,[object Object],[object Object],[object Object],Sostenemos como evidentes por sí mismas dichas verdades: que todos los hombres son creados iguales; que son dotados por su Creador de ciertos derechos inalienables; que entre éstos están la Vida, la  Libertad  y la  búsqueda de la Felicidad . Que para garantizar estos derechos se instituyen entre los hombres los  gobiernos … Declaració d’independència norteamericana (1776)
Sobre la llibertat Si la societat/Estat exerceix sobre mi un poder tal que limita la meva individualitat i no em permet ser lliure, llavors està atacant la meva felicitat.  Si la societat/Estat no exerceix sobre mi cap poder, llavors la meva llibertat descontrolada pot afectar a la resta d’individus SISTEMES POLÍTICS TOTALITARIS L’Estat per sobre de l’individu. El bé comú per sobre del bé individual. L’individu com una peça de l’engranatge social: abolició de la personalitat, la singularitat Societats “tancades” (Popper) SISTEMES DEMOCRÀTICS La voluntat de les majories anul·len les minories (“tirania de la majoria”) El poder de l’opinió pública pot arribar a silenciar l’opinió de les minories.
Sobre la llibertat PRIMER PRINCIPI ,[object Object],[object Object],[object Object]
Sobre la llibertat SEGON PRINCIPI ,[object Object],[object Object],[object Object],Sobre si mateix, sobre el seu propi cos i esperit, l’individu és sobirà
TERCER PRINCIPI Sobre la llibertat ,[object Object],[object Object],ESTAT LIBERAL
Sobre la llibertat QUART PRINCIPI ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],REPROBACIÓ SOCIAL REPROBACIÓ LEGAL
Sobre la llibertat ,[object Object],[object Object],[object Object],Una de les inclinacions més universals de la humanitat és la d’extendre dels que es pot anomenar “policia moral” fins al punt d’envair les llibertats més legítimes de l’individu
Si una societat desitja que els seus individus siguin sans,cultes, prudents, etc.  Només ho pot aconseguir amb l’educació, mai amb la coacció  Sobre la llibertat CINQUÉ PRINCIPI La  tolerància  és la condició per a la convivència en llibertat dels ciutadans d’un Estat i el criteri per a jutjar el seu desenvolupament. Voltaire (1694-1778) No estic d'acord amb el que diu, però defensaria fins a la mort el seu dret a dir-ho.
Sobre la llibertat Només ho pot aconseguir amb l’educació, mai amb la coacció...
Sobre la llibertat LLIBERTAT POSITIVA LLIBERTAT NEGATIVA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Sobre la llibertat S’ha d’aconseguir el màxim de llibertat personal amb el mínim d’intervenció de la societat/Estat ESTAT MÍNIM No hi ha dubte que les normes són necessàries per al funcionament col·lectiu, però una desmesura oprimeix l’individu i el fa infeliç ,[object Object],[object Object]
Es injust privar a algú de la  llibertat personal  (conciència i acció), la propietat o alguna cosa que li pertany per llei. Mill defensa el dret de tot ciutadà a les llibertats bàsiques: expressió, associació, dret de vaga, llibertat educativa, llibertat religiosa Un Estat té poder legítim per a intervenir en la protecció dels 3 principis anteriors. Estat protector de les llibertats ( Estat liberal ) Sobre la llibertat 3 principis bàsics de justícia Es just que tothom rebi el que es mereix ( principi de mèrit ). L’Estat ha de garantir la igualtat d’oportunitats en la major part d’assumptes, especialment en sanitat, treball i educació.
Sobre la llibertat Un exemple: la llibertat de pensament i d’opinió ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Sobre la llibertat Un Estat ha de promoure la discrepància i no la conformitat. L’opinió pública mediatitzada és un perill per a la llibertat. Com que la llibertat d’expressió i de participació política són fonamentals per a les persones, i la democràcia és l’únic sistema que les té en la seva base, llavors la democràcia és el millor sistema polític. Objeccions:  La democràcia ha de ser prou representativa de les minories. Democràcia representativa en que estiguin presents tots els punts de vista i no només els majoritaris En una democràcia les minories han de poder fer-se sentir Es la democràcia el millor sistema politic?

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Hume
Hume Hume
Hume
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
 
Comparar Epicur, Kant, Bentham amb Mill
Comparar Epicur, Kant, Bentham amb MillComparar Epicur, Kant, Bentham amb Mill
Comparar Epicur, Kant, Bentham amb Mill
 
L'hel·lenisme
L'hel·lenismeL'hel·lenisme
L'hel·lenisme
 
J.J. Rousseau
J.J. RousseauJ.J. Rousseau
J.J. Rousseau
 
Kant - "Critica del Giudizio"
Kant - "Critica del Giudizio"Kant - "Critica del Giudizio"
Kant - "Critica del Giudizio"
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014
Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014
Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
 
La moral kantiana.
La moral kantiana.La moral kantiana.
La moral kantiana.
 
Presentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel KantPresentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel Kant
 
Utilitarismo
UtilitarismoUtilitarismo
Utilitarismo
 
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
 
Teories Etiques
Teories EtiquesTeories Etiques
Teories Etiques
 
Utilitarisme
UtilitarismeUtilitarisme
Utilitarisme
 
Kant Etica
Kant EticaKant Etica
Kant Etica
 
Karl Marx
Karl MarxKarl Marx
Karl Marx
 
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
 

Viewers also liked

Feyerabend
FeyerabendFeyerabend
Feyerabendvaniacrs
 
210 Clash of Civilizations
210 Clash of Civilizations210 Clash of Civilizations
210 Clash of CivilizationsBrooksie Lane
 
Jean Jaques Rousseau
Jean Jaques RousseauJean Jaques Rousseau
Jean Jaques RousseauPrepa Ciz
 
CÍRCULO DE VIENA - NEOPOSITIVISMO
CÍRCULO DE VIENA - NEOPOSITIVISMOCÍRCULO DE VIENA - NEOPOSITIVISMO
CÍRCULO DE VIENA - NEOPOSITIVISMOCastercantha
 
Presentación Thomas Hobbes
Presentación Thomas HobbesPresentación Thomas Hobbes
Presentación Thomas HobbesEze Izaguirre
 
Thomas kuhn y Las Revoluciones Cientificas
Thomas kuhn y Las Revoluciones CientificasThomas kuhn y Las Revoluciones Cientificas
Thomas kuhn y Las Revoluciones CientificasDiana Rojas
 

Viewers also liked (9)

Feyerabend
FeyerabendFeyerabend
Feyerabend
 
210 Clash of Civilizations
210 Clash of Civilizations210 Clash of Civilizations
210 Clash of Civilizations
 
Jean Jaques Rousseau
Jean Jaques RousseauJean Jaques Rousseau
Jean Jaques Rousseau
 
Zaratustra
ZaratustraZaratustra
Zaratustra
 
CÍRCULO DE VIENA - NEOPOSITIVISMO
CÍRCULO DE VIENA - NEOPOSITIVISMOCÍRCULO DE VIENA - NEOPOSITIVISMO
CÍRCULO DE VIENA - NEOPOSITIVISMO
 
Presentación Thomas Hobbes
Presentación Thomas HobbesPresentación Thomas Hobbes
Presentación Thomas Hobbes
 
John Locke
John LockeJohn Locke
John Locke
 
Thomas kuhn y Las Revoluciones Cientificas
Thomas kuhn y Las Revoluciones CientificasThomas kuhn y Las Revoluciones Cientificas
Thomas kuhn y Las Revoluciones Cientificas
 
Popper
PopperPopper
Popper
 

Similar to Mill: Sobre la llibertat

9_Mill: Sobre la llibertat
9_Mill: Sobre la llibertat9_Mill: Sobre la llibertat
9_Mill: Sobre la llibertatfiloinfanta
 
3. Ambit aplicacio dret.pptx
3. Ambit aplicacio dret.pptx3. Ambit aplicacio dret.pptx
3. Ambit aplicacio dret.pptxDaniel Fernández
 
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRETTema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRETnuriabdn
 
La Societat
La SocietatLa Societat
La Societatjvm_97
 
La llibertat (mc)
La llibertat (mc)La llibertat (mc)
La llibertat (mc)guest6af0c4
 
JS. Mill: Sobre la llibertat (M.C)
JS. Mill: Sobre la llibertat (M.C)JS. Mill: Sobre la llibertat (M.C)
JS. Mill: Sobre la llibertat (M.C)fidel.san
 
Filosofia
FilosofiaFilosofia
Filosofiasara1b
 
Power Point Marta Mengual
Power Point Marta MengualPower Point Marta Mengual
Power Point Marta Mengualberta.moral
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dretsirus92
 
El poder polític i l'estat
El poder polític i l'estatEl poder polític i l'estat
El poder polític i l'estatGuidacardona
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretAlexandra Valtueña
 
Powerpoint Filosofia
Powerpoint FilosofiaPowerpoint Filosofia
Powerpoint Filosofiaespimat
 

Similar to Mill: Sobre la llibertat (20)

9_Mill: Sobre la llibertat
9_Mill: Sobre la llibertat9_Mill: Sobre la llibertat
9_Mill: Sobre la llibertat
 
3. Ambit aplicacio dret.pptx
3. Ambit aplicacio dret.pptx3. Ambit aplicacio dret.pptx
3. Ambit aplicacio dret.pptx
 
Stuart Mill i la llibertat
Stuart Mill i la llibertatStuart Mill i la llibertat
Stuart Mill i la llibertat
 
J S Mill
J S MillJ S Mill
J S Mill
 
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRETTema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
 
La Societat
La SocietatLa Societat
La Societat
 
3. Liberalisme_1.ppt
3. Liberalisme_1.ppt3. Liberalisme_1.ppt
3. Liberalisme_1.ppt
 
La llibertat (mc)
La llibertat (mc)La llibertat (mc)
La llibertat (mc)
 
JS. Mill: Sobre la llibertat (M.C)
JS. Mill: Sobre la llibertat (M.C)JS. Mill: Sobre la llibertat (M.C)
JS. Mill: Sobre la llibertat (M.C)
 
Filosofia
FilosofiaFilosofia
Filosofia
 
Power Point Marta Mengual
Power Point Marta MengualPower Point Marta Mengual
Power Point Marta Mengual
 
Comparació locke-s.mill
Comparació locke-s.mill Comparació locke-s.mill
Comparació locke-s.mill
 
Tema 13
Tema 13Tema 13
Tema 13
 
Drets Humans
Drets HumansDrets Humans
Drets Humans
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
 
Resum Tema 13
Resum Tema 13Resum Tema 13
Resum Tema 13
 
El poder polític i l'estat
El poder polític i l'estatEl poder polític i l'estat
El poder polític i l'estat
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
 
treball filo
treball filotreball filo
treball filo
 
Powerpoint Filosofia
Powerpoint FilosofiaPowerpoint Filosofia
Powerpoint Filosofia
 

Mill: Sobre la llibertat

  • 1.  
  • 2. Sobre la llibertat Quins són els límits del poder de la societat/Estat sobre l’individu? Fins a on pot arribar la llibertat d’una persona? L’Estat està per sobre de l’individu o l’individu per sobre de l’Estat?
  • 3.
  • 4. Sobre la llibertat Si la societat/Estat exerceix sobre mi un poder tal que limita la meva individualitat i no em permet ser lliure, llavors està atacant la meva felicitat. Si la societat/Estat no exerceix sobre mi cap poder, llavors la meva llibertat descontrolada pot afectar a la resta d’individus SISTEMES POLÍTICS TOTALITARIS L’Estat per sobre de l’individu. El bé comú per sobre del bé individual. L’individu com una peça de l’engranatge social: abolició de la personalitat, la singularitat Societats “tancades” (Popper) SISTEMES DEMOCRÀTICS La voluntat de les majories anul·len les minories (“tirania de la majoria”) El poder de l’opinió pública pot arribar a silenciar l’opinió de les minories.
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10. Si una societat desitja que els seus individus siguin sans,cultes, prudents, etc. Només ho pot aconseguir amb l’educació, mai amb la coacció Sobre la llibertat CINQUÉ PRINCIPI La tolerància és la condició per a la convivència en llibertat dels ciutadans d’un Estat i el criteri per a jutjar el seu desenvolupament. Voltaire (1694-1778) No estic d'acord amb el que diu, però defensaria fins a la mort el seu dret a dir-ho.
  • 11. Sobre la llibertat Només ho pot aconseguir amb l’educació, mai amb la coacció...
  • 12.
  • 13.
  • 14. Es injust privar a algú de la llibertat personal (conciència i acció), la propietat o alguna cosa que li pertany per llei. Mill defensa el dret de tot ciutadà a les llibertats bàsiques: expressió, associació, dret de vaga, llibertat educativa, llibertat religiosa Un Estat té poder legítim per a intervenir en la protecció dels 3 principis anteriors. Estat protector de les llibertats ( Estat liberal ) Sobre la llibertat 3 principis bàsics de justícia Es just que tothom rebi el que es mereix ( principi de mèrit ). L’Estat ha de garantir la igualtat d’oportunitats en la major part d’assumptes, especialment en sanitat, treball i educació.
  • 15.
  • 16. Sobre la llibertat Un Estat ha de promoure la discrepància i no la conformitat. L’opinió pública mediatitzada és un perill per a la llibertat. Com que la llibertat d’expressió i de participació política són fonamentals per a les persones, i la democràcia és l’únic sistema que les té en la seva base, llavors la democràcia és el millor sistema polític. Objeccions: La democràcia ha de ser prou representativa de les minories. Democràcia representativa en que estiguin presents tots els punts de vista i no només els majoritaris En una democràcia les minories han de poder fer-se sentir Es la democràcia el millor sistema politic?