Tota obra d'art és una combinació finita d'elements discrets. I, per tant, es pot expressar mitjançant una seqüència d'enters. Immensament llarga, però finita al capdavall. Tota peça musical de 2 minuts de durada, o tota pintura de 2 metres d'amplada per 2 metres d'alçada, té associada una seqüència numèrica única. Imagineu una màquina que admeti com a entrada una seqüència numèrica i que, aplicant les convencions utilitzades en la codificació, interpreti la corresponent peça musical de 2 minuts. El visitant que es passeja pel Museu de Totes les Seqüències Numèriques de Longitud N tria una seqüència a l'atzar, la introdueix a l'ordinador, i pels altaveus comença a sonar la melodia que hi correspon. Amb tota probabilitat, la melodia resultant serà horriblement dissonant o estúpidament repetitiva, i no tindrà cap sentit "humà". La proporció de melodies amb un cert valor artístic, en el conjunt de totes les melodies possibles de 2 minuts de durada, és irrisòria. Una bona peça musical és una combinació de pautes predictibles i elements de sorpresa. Si es vol construir una aplicació que generi automàticament melodies amb un cert valor artístic, cal restringir seriosament les opcions combinatòries, però alhora, cal evitar que al cap de centenars d'audicions l'oient comenci a detectar patrons que es repeteixen amb freqüència. Peccata Mundi (David Juher,Departament IMA de la UdG, Xavier de Palau, Institut Nacional d'Estadística), una aplicació concebuda entre altres coses com un sistema d'ajuda a la composició musical, utilitza funcions caòtiques per compondre sense cap intervenció humana melodies d'entre 1 i 3 minuts de durada, impredictibles, no dissonants i "amb sentit". En aquesta xerrada s’explicarà com s'ha construït l'aplicació i es faran algunes demostracions d'ús en directe.