1. Els paisatges naturals Tema 8

4. Esquema del perfil i els horitzons del sòl

5. Horitzons

10. Sòls mitjans Rànker Rendzina Leptosòl

12. Sòls totalment formats

13. Sòls totalment formats Sòl brun Sòl brun calcari La Rioja

15. Podzol

21. Vegetació segons el clima Vegetació hidròfila Vegetació xeròfila Vegetació termòfila (palmito)

23. Solell

24. Obac

27. Successió ecològica

29. Espècies endèmiques Camamilla de la Sierra Nevada Pinsap

31. Espècies introduïdes Pi Eucaliptus

32. 2.3 Espècies d’origen local o forà Espècies assilvestrades - espècies introduïdes de poc valor econòmica - s’han adaptat al territori i creixen en zones silvestres i marginals - figueres de moro, les atzavares,... Espècies cosmopolites - s’han introduït involuntàriament (llavors que passen inadvertides o pel vent, mar,...). - la major part de les males herbes.

33. Espècies assilvestrades Figueres de moro Atzavara (Cala Rovellada – Colera)

35. 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya . Els paisatges en el territori espanyol s’agrupen en funció dels dominis biogeogràfics.

36. 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya .

40. 3.1. Domini Eurosiberià Fageda Roureda

41. 3.1. Domini Eurosiberià Prat alpí Landa

44. Bosc esclerofil.le Andalusia Roure

46. Màquia

47. Garriga i Màquia Garriga Garric Màquia

48. 3.3. Domini d’alta muntanya Subdomini d’alta muntanya alpí (Pirineus) Estatge subalpí : entre els 1200 m i els 2400 m. Arbres de fulla perenne (avet, pi negre). Branques adaptades a les nevades. Sotabosc pobre (azalea, ginebró). Sòls rics en matèria orgànica però poc evolucionats (leptosòl – rànkers i rendzines-) Estatge alpí : 2400 i 3000 m. Prats alpins de festuca amb campanetes, prímules,... Estatge nival : per sobre 3000 m. Vegetació rupícola (herbes i molses en zones de solell). En zones d’obac o poc pendent neu tot l’any

49. 3.3. Domini d’alta muntanya Bosc coníferes Ginesta Ginebró (junipperus communis)

50. FESTUCA rubra Campanetes. Campanula rapunculoides.

51. PN. Cadí Moixeró. La Cerdanya.

52. 3.3. Domini d’alta muntanya Subdomini d’alta muntanya de transició (Serralada Cantàbrica, Sistemes Ibèric i Central) Característiques intermèdies entre paisatge domini eurosiberià i mediterrani. A les zones altes (per sobre 1900 m.) de la serralada Cantàbrica la vegetació passa del bosc de fagedes a un pis supraforestal de landes i prats alpins. Al vessant Sud de la Cantàbrica, sistemes Ibèric i Central: vegetació semblant al domini mediterrani. Cap als 1900 m. En el Ibèric es passa de fagedes a ginebres i prats d’altura i en el Central també s’hi passa però des dels pins. Els sòls són letosòls.

53. Subdomini d’alta muntanya de transició

54. 3.3. Domini d’alta muntanya Subdomini d’alta muntanya mediterrani (Sierra Nevada) Sierra Nevada. El pis montà és d’alzines fins als 1600 m. I després pinedes de pi negres Des dels 1900 trobem ginebredes i sabines, i a partir dels 2700 matolls mediterranis de muntanya; a partir de 2900 prats i vegetació herbàcia dispersa Els sòls són rendzines i terres brunes meridionals. Fauna: mamífers (isard, cérvol, cabirol, cabra salvatge, llop, marmota,..); aus (àguila daurada, trencalòs, perdiu blanca,..)

56. 3.4 Domini macaronèsic Estatges de vegetació

57. 3.4 Domini macaronèsic Estatge supracanari o d’alta muntanya : Escassa vegetació en altituds superiors als 2200; Prats similars als del Sistema Bètic. Tenerife: per sobre 2700 m, desert d’altura amb violetes del Teide (plantes endèmiques sobre sòl nu)

58. 3.4 Domini macaronèsic Estatge del matoll de muntanya : a partir dels 2000 m. Especialment a Tenerife i a La Palma. Gran riquesa de flors.

59. 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari de muntanya : entre 1300 i 2200 m.; bosc de coníferes amb pins Canaris, i també cedres

60. 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari superior : 800 a 1300 m.; temperatura baixa i humitat alta; matolls de faies i brucs; i bosc laurisilva amb arbres de full perenne (allargades lluents, fortes i coriàcies; 20 m. alçada; bosc dens amb poca llum.

61. 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari intermedi: entre els 400 i els 800; similar àrea mediterrània; dos endemismes: drago i la palmera de Canàries barrejades amb d’altres introduïdes (palmera de dàtils) .

62. 3.4 Domini macaronèsic Estatge canari basal : fins a 300-400 m.; àrida; matolls xeròfil com el cardó i tabaiba ; també figueres de moro i atzavares . Cardons

64. 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides La Rioja

68. Estatges de vegetació a Catalunya

69. Zones de vegetació a Catalunya

71. Domini mediterrani Collserola Montnegre

73. Domini eurosiberià Muntanyes de Prades Serra del Cadí

75. Estatge de vegetació alta muntanya

77. LA GESTIÓ DEL PAISATGE __”El paisatge és una àrea, tal com la percep la població, el caràcter de la qual és el resultat de la interacció dinàmica de factors naturals (com el relleu, la hidrologia, la flora o la fauna) i humans (com les activitats econòmiques o el patrimoni històric).” __”El paisatge és al mateix temps una realitat física i la representació que ens en fem. És la fisonomia d’un territori amb tots els seus elements naturals i antròpics i, a la vegada, els sentiments i emocions que desperta a l’hora de contemplar-lo.” __”El paisatge és, també, un producte social . És la projecció cultural d’una societat en un espai determinat des d’una dimensió material, espiritual, ideològica i simbòlica .” QUÈ SIGNIFICA? ESTEU D'ACORD?