1.
Júlia S A
EL MEU GERMÀ
El meu germà Joel va néixer a l’any 2000 i per tant ara ha complert quinze
anys. De complexió forta i àgil, estatura mitjana i pell morena són els seus trets més
característics. Té una cara petita, estreta i prima; acompanyada per un cabell curt,
gruixut, fort i del color de la tardor que sempre porta engominat. Li predominen uns
ulls petits, ametllats i vius com les guspires amb unes pestanyes curtes i negres.
Sobre se situen les celles espesses, amples i arquejades. Quan somriu mostra
unes dents blanques com la neu darrere uns llavis prims, fins i juganers. Al centre
de la cara hi sobresurt un nas petit, perfilat i amb forma de bec de lloro. En els dos
laterals de la cara hi trobem les orelles xiques i punxegudes com les dels follets dels
contes. A continuació el seu coll estret ens porta en direcció als seus braços llargs i
musculosos on a l’extrem es troben les mans. Té els abdominals forts i marcats al
igual que les seves cames peludes com les d’un ós i finalment arribem als seus
peus llargs, prims i estrets.
Habitualment es mostra simpàtic, mandrós, sincer, espavilat, atrevit, rialler, graciós,
nerviós, ràpid, xerraire, decidit, alegre, desordenat, mogut, burleta, amable,
despistat, divertit, feliç i intel∙ligent.
Per a ell el temps és or ja que li agrada gaudir de tots els bons moments que la vida
li dona però cal dir que té una personalitat molt forta i dura; és un roure amb les
seves decisions, emocions i sofriments.
Hi porta uns texans blaus, una samarreta negre amb unes lletres al centre i unes
bambes blanques. Habitualment li agrada anar còmode.

3. Abril A
El que descriuré ara és un paisatge. El paisatge consta d’una posta de sol, a la
platja, però quan ja no es veu el sol. Aquest paisatge, et fa visualitzar una platja
tranquil∙la, que ocupa tota la part de sota de la fotografia, i que s’eixampla a la
banda dreta. La platja, a baix a la dreta conté unes palmeres, que amb l’efecte de
contrallum ja es veuen negroses. N’hi ha dues molt altes i entre mig hi ha una més
baixa, per acabar hi ha una última palmera sembla molt petita, tant com un arbust
de bosc. Darrera las palmeres es pot contemplar un petit tros d’illa, tan minúscul
com un ratolí. Sobre les palmeres hi ha un preciós cel, amb uns petits núvols
d’estiu, vermellós, blavós, groguenc i ataronjat d’una posta de sol, tan maco com
una fada. A dalt a l’esquerra es pot veure una banda d’ocells que sobrevolen el mar
com mosquits un llum. El cel es reflexa sobre el tranquil, seré i escumejant mar de
color rosa i violeta. Al mig del mar veiem una illa allargada, arrodonida i baixa molt
càlida. Tan càlida que és una estufa. En sí la posta de sol és preciosa, càlida, alegre
i bonica. La platja en sí és una llaminadura dolça que quan la veus o la menges et fa
sentir millor i relaxat.

5. Elisabeth P
A la part inferior de la imatge podem apreciar una capa d’herba tant verda com la
maragda. Sobre la capa verda, situades a l’esquerra veiem quatre tulipes. La flor
que està més situada a l’esquerra està ben recte i és de color entre lila i fúcsia. Al
costat dret de la flor fúcsia hi ha una flor una mica més baixeta i té un color groc com
la mostassa. La flor del costat de la flor groga hi ha una flor que té un color rosa
claret .L’última flor, té un color blanc com la neu i esta lleugerament inclinada cap a
la dreta. Com a fons, podem observar un cel blau claret amb una petits núvols que
semblen petites taques. En el cel també molt a la dreta de la imatge veiem un sol
que reflexa rajos dirigits a les flors.

6. Pau N
El meu amic pelut
El meu amic es diu Luca. Té quinze anys i m’ha cuidat des que vaig néixer. Va venir
a casa tres anys abans que jo nasqués. Cada cop que plorava venia corrents a
veure què em passava, em llepava per calmar­me i jo reia. És de mida mitjana, gras
i pelut i li agrada molt menjar. Té el pèl molt suau i quan el toques sembla com si fos
un nino de peluix. Les seves orelles s´assemblen a les d’un conill, i flonges com un
abric de vellut. Els seus ulls grans i adormits transmeten tristesa i amb això molts
cops la gent el mima molt. Aquests ulls marrons em recorden al color marró fosc de
la xocolata negra. El seu morro, negre com el carbó, ensuma tot el que li interessa a
gran velocitat es nota que prové d’una raça caçadora.
Quan arribo a casa m’espera sempre darrere la porta tot content remenant sense
parar la seva cua de tres colors com un ocapi. Ell corre com una llebre sobretot
quan veu menjar o figures rodones com les pilotes, li apassionen.
La seva llengua tan rasposa em fa pensar en un malson dels que et fan suar.
Les seves potes curtes i fortes cada cop li fan més la guitza i per això el pobre de
tant en tant rellisca com un pingüí en una pista de gel.
Els anys li pesen com a mi la maduresa.
El meu amic cotonós i carinyós me l’estimo molt.

8. Marta P
Único, un cavall d’un metre seixanta­dos, ni gran ni petit, per ser un mascle enter de
pura raça Espanyola. Ve de Campos de Orellana de la província d’ Extremadura.
L’últim semental de la seva família, molt valorat per els experts eqüestres. És de neu
i té la cua de color gris, seguit per blanc i acabat ros. La crin, el cabell que porta un
cavall al coll, la té llarga fins la espatlla, arrissada i de color gris com la cua. Els seus
ulls són carbó i les seves potes són llargues, amples i musculades. Per això corre
més que una gasela, robust com un toro i carinyós com un coala, sempre et busca
refregant el seu cap contra el teu cos. Té la cara gran, el que fa que les orelles
semblen primes i punxegudes com les de una guineu. El morro de color negre
amaga unes grans dents més grogues que una llimona. Tot lo vigorós, fa la doma
clàssica amb gran precisió.

10. Ariadna I
He triat fer la descripció sobre dos animals preciosos de la mateixa especie,
concretament descriuré a dos llops.
En aquesta imatge apareixen dos llops, els quals estan de perfil mirant­se l’un a
l’altre. El de la dreta és més petit que el de l’esquerra. Una manta grisa els cobreix,
menys les potes que tenen un to marronós. La cua només li veiem al llop gran, el de
l’esquerra, la té recte al cos i té el mateix color que la resta del cos.
El cap sembla el d’un gos. Estan amb el morro obert amb espases blanques i
brillants dins la boca. El nas, és tant negre com el carbó.
Aquests llops estan en un terreny lleugerament inclinat a la dreta, cobert d’una
herba verda i marró, no gaire alta, amb això vull dir que no arriba a cobrir els dos
animals.
Els llops, acostumen a viure en boscos, aquests són una gran font d’aliments, com
si els boscos, fossin un armari ple d’aliments. També poden viure en llocs molt
gèlids, el pelatge, dels llops que viuen en aquests llocs, és blanc i brillant com la
neu.

12. Sol M
És un paisatge natural, molt maco i la imatge és molt acolorida. És una cascada que
hi cau poca aigua però igualment cau. La paret darrera d’on cau l’aigua està
recoberta de roques, i les roques són negres com el carbó. Per sobre de la cascada
està tot ple de roques també. Davant de la cascada a la dreta hi ha un arbre que
està florit de papallones liles volant perquè comença la primavera.
Al terra hi ha un llit fresc i verd com un gelat de menta.
Els cabells de la cascada són blancs i llargs. Quan cau l’aigua es forma una escuma
blanca com el sabó.

13.
Ivan L
Catàstrofe aquàtica
He triat aquesta imatge perquè m'ha semblat bastant interessant el que està
succeint a la imatge i també perquè m'agrada tot el que estigui relacionat amb
l'aventura.
El submarí és de grans dimensions amb una gran finestra lateral i moltes llums,
suficients per a poder il∙luminar el fosc oceà. Amb el seu gris i apagat color, el peixot
creua els mars sense temor a cap dels perills que se li vénen a sobre.
Sota l'aigua es pot veure com un tauró gran com una casa, que pel que sembla ser
és bastant agressiu, intenta penetrar a l'interior del submarí, mentre uns
submarinistes s’hi apropen amb uns arpons, com agulles en el braç d'un infant, que
per la seva grandària semblen mortals.
En una de les bandes del vehicle aquàtic, enganxat amb els seus llargs braços, es
troba un pop gegant de color Verdós i uns homes petits en comparació amb l'animal
intentant clavar­li el que sembla una mena de llança.
Apart, també podem veure un volcà situat a una distància més o menys
considerable del submarí en erupció, en la rocosa boca del volcà de la qual surt
lava com una gran torre vermellosa.
El paisatge en general és un paisatge avorrit, apagat com si mai hagués hagut vida i
amb el fosc fum que crea el volcà encara és més trist.

16. Enric A
El moment del dia en què està feta aquesta imatge és a la tarda, aproximadament a les 15
hores.
Fa un sol molt brillant, està molt viu i la llum que emet sembla que hagi explotat una
estrella.
Hi ha molts arbres llargs i prims en primer pla, estan en línia però no del tot recte, estan una
mica desplaçats. Hi ha una pujadeta, no gaire empinada, que va des de la cantonada de
l’esquerra a baix, a mitja imatge de la dreta.
Els troncs dels arbres són d’un color de molsa seca, no són ni del tot marrons ni del tot
verds.
Les dues característiques que em criden més l’atenció són:
1- La forma en que es col·loquen les fulles de les branques dels arbres del Montseny,
tenen forma arrodonida i plana, com si fossin safates de cambrer. Dona la sensació que els
arbres fossin cambrers portant les begudes i el menjar sobre les fulles.
2- La forma tant recte dels troncs i les branques que s’obren com una font d’aigua.
Aquest paisatge em transmet molta tranquil·litat i pau.
Aquesta foto està feta a al tardor, encara que algunes fulles estiguin d’un color verd més
intens que una col, però també hi ha unes quantes fulles de color marró més fosc com un
camp sense sembrar.
Aquesta imatge la situaríem al Montseny a la província de Barcelona, Catalunya.

18. Aina M
Ens trobem en una tarda d´estiu que podrien ser les 4:30 de la tarda,
De la part de baix esquerra de la foto hi ha una mà d´una noia que sembla tenir uns
16 anys d´edat i porta les ungles pintades de color negre. La mà està aguantant
unes ulleres de sol d´estil “​hippy” ​(rodones amb els costats prims i platejats) que té
un filtre que fa que sembli tot rosa­liló.
Al fins hi trobem un cel blau clar sense cap núvol, (oh, com m´agraden aquestes
tardes d´estiu! ). La perspectiva és des de una muntanya suposo perquè està feta
des de un punt alt respecte el paisatge.
Hi ha el mar, al principi, després podríem trobar una platja llarga com les del Carib o
similar. Després, hi ha una ciutat petitona, com podria ser Badalona, amb dos o tres
gratacels.

19.
Adrián P
És petit, té la pupil∙la negre i el voltant marró fosc. A la seva panxa té pèls, igual que
tot el cos, els pèls de la panxa els té blancs anant cap a marró claret, a la resta del
cos els seus pèls són marrons més foscos que la panxa. Té bigotis justament sota el
nas, té dues orelles, sobre el cap, que estan cap amunt, sembla que tingui una bola
de fil a sobre la panxa, ja que està estirat. Té quatre potes, dues davant i dues
darrere, las de davant les té estirades cap a munt del seu cap, i les de darrere les té
encongides cap en dins.

21. Aina P
És un animalet que deu tenir menys d’un any,està d’esquenes a mi però girant aquell capet
petitet, veig la seva cara tan bufona. És de color taronja, aquell pas de zebra li cobreix el
cos, tot de línies negres, com una abella, però no s’hi sembla gens.Aquelles boletes de
xocolata, són el que més li caracteritzen. Semblen dos bombons. Són molt brillants.També
he observat que té un nas rosa com el cotó fluix que venen a les fires. Els bigotis blanquets
com la neu són molt llargs, iguals que als dels gats. Aquelles orelles tan rodonetes el li
serveixen per sentir els “ depredadors “. Però no deu tenir gaires depredadors perquè la
força i l’intel.ligència el fan ser casi el més superior.
Està envoltat d’un fons blau cel molt bonic.
El seu caràcter sembla que és simpàtic, però tot i així sempre es comporta de manera una
mica salvatge. Es un animal molt bonic però que no els podem trobar a la ciutat perquè són
perillosos i massa actius per poder ser domèstics.