2. ÍNDEX
4.1 El canvi climàtic
4.2 Catàstrofes naturals: terratrèmols,
tsunamis, volcans i inundacions
4.3 Esgotament de recursos. Transport.
Energia. L’aigua.
4.4 Increment de la contaminació.
Contaminació de l’aire.
4.5 Desertitzacions.
4.6 Els residus.
4.7 Sostenibilitat. Política i medi ambient.
3. CRITERIS D’AVALUACIÓ
1-CAUSA.
Saber establir relacions causals amb els models de desenrotllament
dominants
2- CONSEQÜÈNCIA.
Ser capaç de predir conseqüències
3- SOLUCIONS.
Argumentar sobre la necessitat d’aplicar criteris de sostenibilitat
4- ACTITUD.
Mostrar major sensibilitat ciutadana
5-Valorar les aportacions de la ciència i la tecnologia a la mitigació
dels problemes ambientals
4. 4.1 EL CANVI CLIMÀTIC
EVIDÈNCIES D’UN
CANVI CLIMÀTIC
1980, científics avisen que la temperatura de la superfície terrestre puja
1988, ONU crea IPCC
(Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic)
Premi Nobel de la Pau, 2007, als científics de l’IPCC.
Al Gore gran esforç divulgatiu. Consciència ciutadana i política
5. 4.1 EL CANVI CLIMÀTIC
-Fa 20 000 anys glaciació
H.Nord. Precipitacions de
neu, gel en continents i
descens nivell del mar.
-Períodes molt càlids , més
de 22ºC. Gel en forma
d’aigua líquida i puja nivell
del mar.
Com investigar
climes del passat?
1.Retrocés de les
glaceres
2.Increment del nivell del
mar (Δ = 3mm/any)
3.Increment Tª mitjana
global (+0,6ºC)
4.Fenòmens
atmosfèrics extrems són
més freqüents
5.Organismes vius
modifiquen el seu
comportament. ( floració
de plantes i migracions
dels animals)
Climes del
passat Aquest
segle
6. 4.1 EL CANVI CLIMÀTIC
PER QUÈ CANVIA EL CLIMA?
CAUSES
EXTERNES
Activitat solar
L’òrbita terrestres
Impactes de
meteorits
CAUSES
INTERNES
Canvis en
l’albedo
Composició
atmosfèrica
Les corrents
marines
“circulació
termohalina”
7. 4.1 EL CANVI CLIMÀTIC
INCREMENT CO2 EFECTE
HIVERNACLE
Origen antropogènic
Combustibles
fòssils
(petroli, gas i
carbó)
Desforestació
(impedeix
fotosíntesi)
Activitats agrícoles
i ramaderes
CAUSA D’UN DESENVOLUPAMENT
ECONÒMIC I SOCIAL?
8. 4.1 EL CANVI CLIMÀTIC
CAP A ON ENS DURÀ?
1. Com saber-ho?
MODELS CLIMÀTICS: representacions simplificades de la realitat.
MODELS CLIMÀTICS
-Finals S. XXI: Augment Tª global del planeta +1,4 i 6ºC
-Zones costeres inundades. Augment del nivell + 20 i 80 cm
- Fenòmens atmosfèrics més intensos
-Pèrdua de biodiversitat
-Alteració ritmes estacionals
-Desaparició d’ecosistemes
-Efectes en la salut: malalties tropicals.
2. Afectarà en tot el planeta per igual? NO
9. 4.1 EL CANVI CLIMÀTIC
QUINA SOLUCIÓ TENIM?
1. ADOPTAR MESURES AL MÉS AVIAT POSSIBLE:
REDUCCIÓ DE L’EMISSIÓ DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE (CO2,
CH4, O3, N2O, CFC)
1997 països industrialitzats firmen un acord per reduir les
emissions de gasos efecte hivernacle. UE:
- Més ús d’energies renovables
- Eficiència dels automòbils
- Eficiència energètica en edificis
- Investigació científica i desenvolupament tecnològic
- Millorar els “embornals naturals”
- Investigació en embornals artificials
10. 4.1 EL CANVI CLIMÀTIC
EMBORNALS ANTROPOGÈNICS DE GASOS
11. 4.1 EL CANVI CLIMÀTIC
QUINA SOLUCIÓ TENIM?
2. ACTUAR RÀPID:
LES CONSEQÜÈNCIES ES MANTENEN DURANT DÈCADES
3. EL CANVI CLIMÀTIC AFECTA TOT EL PLANETA I TOTS HEM
D’INTERVENIR-HI.
PAÏSOS DESENVOLUPATS MAJOR COMPROMÍS!!!!
I TU QUÈ
POTS FER?
12. 4.2 CATÀSTROFES NATURALS:
TERRATRÈMOLS, TSUNAMIS, VOLCANS I
INUNDACIONS
FENÒMENS ≠ CATÀSTROFES
NATURALS
TSUNAMIS
TERRATRÈMOLS
VOLCANS
INUNDACIONS
HURACANS
Quan superen un límit de
normalitat. Provoquen
víctimes mortals o greus
danys en el medi
ambient
13. 4.2 CATÀSTROFES NATURALS:
TERRATRÈMOLS, TSUNAMIS, VOLCANS I
INUNDACIONS
CATÀSTROFES ≠ CATÀSTROFES
NATURAL S TECNOLÒGIQUES
Originades per
fenòmens naturals
Originades per activitats
humanes, accidents o
fallades en
infraestructures o
indústries
ACTIVITAT. Buscar catàstrofes
tecnològiques d’aquests últims anys
14. 4.2 CATÀSTROFES NATURALS:
TERRATRÈMOLS, TSUNAMIS, VOLCANS I
INUNDACIONS
PERILLOSITAT ≠ RISC
O magnitud que
pot tenir un succés
potencialment
catastròfic, i
freqüència amb la
qual ocorre.
PERILLOSITAT
+
EXPOSICIÓ
(volum de població i bens
afectats)
+
VULNERABILITAT
(susceptibilitat que presenta
una comunitat a ser danyada)
15. 4.2 CATÀSTROFES NATURALS
TERRATRÈMOLS
Magnitud d’un terratrèmol= és la quantitat d’energia que
allibera. Es mesura amb l’ ESCALA DE RITCHTER (de 2 a ‹8)
Cada grau correspon a unes 32 vegades l’energia alliberada per
l’anterior.
Magnitud ≠ Intensitat (és la mesura dels seus efectes)
16. 4.2 CATÀSTROFES NATURALS
TERRATRÈMOLS
PREVENCIÓ
PREDICCIÓ
*NO es pot avisar amb antelació dels terratrèmols o sismes.
*Cal tindre en compte el mapa de sismicitat mundial i:
- La ubicació o no de la zona en un límit de placa
- Les característiques geològiques locals
- La història sísmica de la zona
*Es poden reduir els efectes i evitar catàstrofes.
*Prevenció amb:
-Elaboració mapes de risc sísmic
-Establir normes de construcció sismoresistent
18. 4.2 CATÀSTROFES NATURALS
TSUNAMI
PREDICCIÓ
PREVENCIÓ
*NO es pot saber amb antelació quan es produirà.
*Creació d’una xarxa d’alerta, pàg. 143:
- disposar de temps des del moment que ocorre
fins que arriba a la costa.
Hi ha un en l’oceà Pacífic
20. 4.2 CATÀSTROFES NATURALS
VOLCÀ
PREDICCIÓ
PREVENCIÓ
*NO es pot saber amb antelació quan es produirà.
*Es disposa d’un bon sistema de vigilància per alertar amb
temps a la població. SEMÀFOR VOLCÀNIC
*Signes precursors:
- Petits sismes locals
- Canvis en a inclinació del terreny
- Increment en l’emissió de gasos
21. 4.2 CATÀSTROFES NATURALS
INUNDACIONS
“Qualsevol circumstància que dificulta la infiltració
suposarà un increment relatiu de l’escolament superficial i
afavorirà la inundació”
LA INFLUÈNCIA HUMANA
- Ocupació de zones inundables
- Desforestació
- Coberta del sòl amb materials impermeables
- Obres d’infraestructures que interfereixen en la llera
RISCOS NATURALS: despreniments, lliscaments, sequera, allaus de
neu, enfonsaments del terreny, temporals marins i HURACANS
22. 4.3 ESGOTAMENT DE RECURSOS.
Transport. Energia. L’aigua.
CONSUM
DESENVOLUPAMENT
SOCIOECONÒMIC
INDUSTRIA LLARS
TRANSPORT
ENERGIA
40% de l’energia
final consumida a
Espanya
20% de l’energia
final consumida a
Espanya
32% de l’energia
final consumida a
Espanya
23. 4.3 ESGOTAMENT DE RECURSOS.
Transport. Energia. L’aigua.
INDUSTRIA
CENTRALS TÈRMIQUES
• Producció d’energia elèctrica
• Consum de combustibles fòssils(95%), biomassa o residus urbans
CENTRALS NUCLEARS
• Producció d’energia elèctrica
• Fissió d’elements pesats com urani i plutoni
PROBLEMES
24. 4.3 ESGOTAMENT DE RECURSOS.
Transport. Energia. L’aigua.
TRANSPORT
TRANSPORT DE MERCADERIES
MAJOR MOBILITAT DE LES PERSONES
COMBUSTIBLES MAJORITARIS:
Gasolina i Gasoli
PROBLEMES
25. 4.3 ESGOTAMENT DE RECURSOS.
Transport. Energia. L’aigua.
LLARS
“certificació energètica”
certificació a partir de 2007
en els edificis
Consum d’energia
elèctrica
Consum de petroli
Consum de gas natural
PROBLEMES
26. 4.3 ESGOTAMENT DE RECURSOS.
Transport. Energia. L’aigua.
IGUAL EN TOTS
ELS PAÏSOS???
27. 4.3 ESGOTAMENT DE RECURSOS.
Transport. Energia. L’aigua.
ALTERNATIVES
POTENCIAR ENERGIES RENOVABLES
per obtindre energia elèctrica
• E. Eòlica, Solar, Hidràulica, Biomassa i
marina
INVESTIGACIÓ NOVES ENERGIES
• Piles de combustible: Gas hidrogen, H2
• Fusió nuclear
• Centrals mareomotrius
ACTIVITAT
Exercici nº 19
pàgina 166
29. 4.4 INCREMENT DE LA CONTAMINACIÓ
CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA
• CAUSA: contaminació d’origen urbà (habitatge i
turisme), d’origen industrial i d’origen agrícola
(fertilitzants, pesticides i fems)
• CONSEQÜÈNCIA: “estrés hídric” la demanda és major
que la disponibilitat d’aigua potable.
“Sobreexplotació d’aqüífers”
• SOLUCIÓ: EDAR, Dessaladora, Embassament
Transvasaments i Consum sostenible (pàg. 184)
CONTAMINACIÓ DE L’AIRE
• CAUSA: Crema de combustibles fòssils en la indústria,
transport, producció d’energia elèctrica, agricultura i
ramaderia.
• CONSEQÜÈNCIA: baixa qualitat de l’aire (local o
globals). Partícules en suspensió, òxids de nitrogen,
òxids de sofre, ozó i diòxid de carboni. Afecta a la salut
humana
• SOLUCIÓ: Més zones verdes, caminar, energies
renovables,...
30. 4.5 DESERTITZACIONS
DESERTIFICACIÓ: casos en els quals el procés de pèrdua
de sòl cultivable és conseqüència de l’activitat humana.
DESERTITZACIÓ: casos en els quals el procés de pèrdua
de sòl cultivable és natural.
ORIGINAT
CONDICIONS
CLIMÀTIQUES DE RISC
Climes àrids
Fort caràcter estacional
Erosió del sòl:
-pluges torrencials
-pendent del terreny
-la coberta vegetal
-la vulnerabilitat del sòl
ÚS INADEQUAT O ABUSIU DEL SÒL
Desforestació (utilitzar la fusta)
Sobreexplotació de cultius
Sobrepasturatge
31. 4.5 DESERTITZACIONS
POSSIBLES SOLUCIONS
1. Conservar el bosc autòcton i reforestar
2. Restaurar el sòl i prevenir el seu
esgotament
3. Desenvolupar pràctiques agrícoles
sostenibles
Actuació de la ONU
32. 4.6 ELS RESIDUS
TIPUS DE
RESIDUS
AGRÍCOLES I RAMADERS
INDUSTRIALS
RADIOACTIUS
RSU
DOMÉSTICS
COMERCIALS I
DE SERVEISGESTIÓ
RSU
33. 4.7 SOSTENIBILITAT
POLÍTICA I MEDI AMBIENT
PETJADA
ECOLÒGICA
d’una
persona
és
Àrea biològicament productiva necessària
per generar recursos que consumeix i
absorbir els residus originats
Terreny productiu del planeta (terra i aigua)
Població mundial
= 1,8 ha/persona
PETJADA ECOLÒGICA mitjana és de 2,2 ha/persona!!!!!!!!!!
No és la mitja de tota la població mundial.
Una persona de EEUU és de 9,6 ha
Una persona de Afganistan és de 0,2 ha
34. 4.7 SOSTENIBILITAT
POLÍTICA I MEDI AMBIENT
SOSTENIBILITAT
Desenvolupament que satisfà les necessitats de la
generació present sense comprometre la capacitat de
les generacions futures per a satisfer les seues pròpies
necessitats
UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE HA DE COMPLIR:
Taxa d’explotació no pot superar la de renovació
Taxa d’emissió de residus ha de ser inferior a la
capacitat d’assimilació
Impacte
mediambiental
produït per la
humanitat
=
Nombre
de
persones
Nombre de
recursos
consumits
per persona
Degradació
mediambienta
l per unitat
de recurs
consumit
x x
35. 4.7 SOSTENIBILITAT
POLÍTICA I MEDI AMBIENT
QUIN PLANETA
HERETARAN LES
GENERACIONS
FUTURES?
QUI TÉ LA
SOLUCIÓ A LES
SEVES MANS?
36. 4.7 SOSTENIBILITAT
POLÍTICA I MEDI AMBIENT
COMPROMISOS
INTERNACIONALS I
GOVERNAMENTALS
La 1ª conferencia de
l’ONU sobre problemes
mediambientals. No va
tenir suficient atenció.
En la Declaració
d’ Estocolm es reconeix
els danys causats per el
desenvolupament humà.
La 1ª Cimera de la Terra,
en Rio de Janeiro. Es
plantegen compromisos.
37. 4.7 SOSTENIBILITAT
Es proposa el Protocol de
Kyoto per a disminuir les
emissions de CO2 abans
de 2012. Els països que
més emissions realitzen
no es comprometen.
La Cimera del Mil·lenni.
Els 189 Estats membres
de ONU es comprometen
a donar màxima prioritat a
l’eliminació de la pobresa
i el desenvolupament
sostenible.
La Cimera de Bali, on
s’obri el camí de les
negociacions dels
següents anys
La Cimera de
Copenhague. No hi
ha molts acords.
La Cimera de
Cancún. Petició
d’incloure a Xina i
EEUU en els acords.
2011-La Cimera de Durban.
Obligació reduir contaminació.
39. 4.7 SOSTENIBILITAT
POLÍTICA I MEDI AMBIENT
ACTIVITAT
ARGUMENTAR SOLUCIONS ALS PROBLEMES DE:
CANVI
CLIMÀTIC
CATÀSTROFES NAURALS
D’ORIGEN
ANTROPOGÉNIC
CONTAMINACIÓ:
TRANSPORT
CONTAMINACIÓ
: FONTS
D’ENERGIA
CONTAMINACIÓ
DE L’AIRE
CONTAMINACIÓ
DE L’AIGUA I
ESGOTAMENT
ACUMULACIÓ
DE RESIDUS
DESERTITZACIÓ
