L'Administració en xarxa

L’Administració en xarxa
Obertura de dades
i xarxes socials
a la Generalitat
de Catalunya

Conversion Thursday
Barcelona, 8 de setembre de 2011

Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la
transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin els autors (Generalitat de Catalunya) i no es contradigui amb la llicència
específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
1

Introducció

2 ‘’L’Administració en xarxa’. Generalitat de Catalunya. DG d’Atenció Ciutadana i Difusió. Conversion Thursday: Barcelona, 8 de setembre de 2011 CC – BY 3.0

Canvi de paradigma

‘La viñeta’ de Ernesto Rodera en Adn.es


Administració en xarxa

Treballar en xarxa per produir valor públic
amb la resta d’actors.

1. Promoure l’obertura de dades
(open data - reciclatge) per:
- impulsar la transparència
Col·laboració
amb la ciutadania
- facilitar que les empreses
hi afegeixin valor Participació
i generin riquesa

2 Col·laboració:
- externa (ciutadania) Transparència
- interna (comunitats, grups...)


Principis

1. Col·laboració (participació en accions ciutadanes)

2. Obertura i transparència

3. Interdependència (coresponsabilitat)

4. Compartició (coneixement obert)

5. Integritat (servei públic)


Open data


Open data: objectiu
Introducció
- A Catalunya arrela amb força el moviment d’obertura de dades (open data o
reutilització), igual com està succeint a molts països arreu del món sorgides a
partir de l’Open Initiative Government, impulsada amb la presidència d’Obama als
Estats Units. A l’Estat espanyol, el Govern Basc n’és el pioner, seguit de la
Generalitat de Catalunya

Definició
- Proporcionar tota la informació pública (meteorològiques, d’equipaments,
estadístiques, de pressupostos, judicials...) a la ciutadania, en un format fàcil de
manipular, perquè es puguin convertir en serveis públics o privats amb valor afegit.

Objectiu
- La Generalitat impulsa el canvi cultural a les administracions catalanes cap a un
nou model pel qual ofereixin, d’una banda, dades de manera transparent i, de
l’altra, obrin el seu coneixement. La finalitat ha de ser subministrar:
fitxers de dades (data sets) en formats que permetin el fàcil tractament
i reaprofitament
serveis de consulta per a la societat (ciutadania i organitzacions)

Formats tipus i normativa
Com s’han d’oferir les dades?
- El consorci W3C proposa l’RDF, basat en XML, per poder accedir al següent nivell
anomenat dades enllaçades (linked data). Aquesta és la base tècnica per alimentar
l’anomenada web semàntica, on cada dada conté informació associada que la
relaciona automàticament amb les altres.

Exemples de reutilització de dades
- Periodisme de dades: visors lavanguardia.es i Barcelona Televisió
(amb 196 fotos sobre Sant Jordi).
- Aplicacions informàtiques de tota mena: realitat virtual, comparatives...
- Georeferenciació de serveis i actuacions de la Generalitat (p.e. Equipaments).
- Dinamització del coneixement públic: joc de preguntes sobre dades municipals
de Catalunya.
- Altres productes o serveis resultants de la reutilització de dades públiques.

Marc normatiu
- Llei 37/2007 de reutilització de la informació del sector públic
- Llei 29/2010 de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic

Dades obertes gencat

http://dadesobertes.gencat.cat


Actors públics
Model conceptual gencat Dades i tecnologia
Model relacional

ciutadans
ciutadans publica

Empreses i ciutadans
aplicació
empresa Y
€ (pot haver-hi
monetització
del servei)

empresa X

dades dades RDF, SPARQL
+ format + format i web services

L’empresa i la ciutadania donaran
nous usos a les dades de

Administració pública
Tecnologia, publicació l’Administració, que utilitzarà en
Servidor central de dades benefici propi (€) o donarà lliure
(representació i exposició)
accés a les seves aplicacions,

El model de relació entre
administracions i empreses pot
canviar cap a models de concurs
lliure amb premi econòmic a la millor
proposta, en els quals l’Administració
impulsa els productes resultants.
Dades


Dades obertes gencat: projectes en curs
Ampliació del catàleg de fitxers oberts
Noves
• Tràmits i procediments administratius • Dades geogràfiques i cartogràfiques dades a
• Licitacions i adjudicacions • Bases cartogràfiques dels plans
• Ofertes de feina del SOC territorials, carreteres i transports obrir
• Banc de dades d’ocupació pública públics.
• Dades estadístiques • Cartografia de l’ICC
• Dades dels diferents observatoris de • Ens locals
la Generalitat (treball, turisme, • Organismes de la Generalitat
comerç...) • Antenes telefonia mòbil i xarxa de
• Trànsit i mobilitat cobertures
• Càmeres del trànsit • Allotjaments turístics
• Incidències en el trànsit
• Mou-te en transport públic • Dades visuals
• Dades meteorològiques • Obertura de més imatges de BIG
• Dades de les estacions
meteorològiques, radar

Automatització del procés de transformació i publicació de les dades

Eines Creació d’un servei corporatiu (bus de serveis) que
que faciliten la converteixi les dades en formats reaprofitables.
posada en obert
de dades als Publicació automàtica del catàleg de dades
departaments de mitjançant una Intranet i el portal de dades obertes
la Generalitat en GECO.

Dades obertes gencat: aplicacions
Aplicacions web i per a mòbils

Canal de realitat augmentada
La festa de Sant Jordi en imatges
“Equipaments de Catalunya”
•Reportatge fotogràfic aparegut a lavanguardia.com
el 23 d’abril de 2011 realitzat amb el fitxer de les 196 • Canal de realitat augmentada"
fotografies de Sant Jordi de la Generalitat gratuït i lliure de publicitat sobre la
alliberades. plataforma Layar, amb nom "Equipa-
ments de Catalunya" per a usuaris de telèfons
Android o Iphone.
• Dóna informació dels equipaments que hi ha en
un radi de distància X a la seva posició actual.
• Es poden triar les categories (salut,
esport, administració pública, etc.) i visualitzar
els equipaments sobre mapa i en llista.

•Amb les mateixes dades, BTV va desenvolupar
també un visor de les imatges.

Desenvolupat per
Gynoid Apps,


Cobertura TDT
Mapa de cobertura de TDT a Catalunya


Dades públiques + enquestes
Estadístiques de població
- Globus informatiu amb dades estadístiques de població (sector terciari)
per municipi, amb el dataset equipaments de la Generalitat
- Encara no s’ha fet pública http://eixos.planol.info/


Visualització de dades: Google Public
Data Explorer

http://bit.ly/g5xQ3I

http://blocs.gencat.cat


Concursos dades obertes

abredatos.es


Línia ajuts Fundació puntCAT

fundacio.cat


La Generalitat
a les xarxes socials


Guia d’usos i estil a les xarxes socials
de la Generalitat

¿Com es gestiona
la presència
de la Generalitat
a les xarxes socials?
1. Certificació del procés.
2. Edició en equip des
d’entorns intermedis de
publicació.
Quarta edició:
juny 2011
3. Suport per CoP
i mentoratge.


A quines xarxes socials?

1. Bloc Wordpress: eina de publicació de continguts
en servidors propis. Relaciona totes les altres.

2. Twitter i Facebook: xarxes socials generalistes
que persegueixen que les persones interaccionem.
Linkedin: xarxa social vertical per fer networking a
partir dels contactes de professionals i la col·laboració
de les organitzacions (empreses i administracions).

3. Altres repositoris i eines per compartir arxius
de vídeo, imatges i presentacions en xarxa: Youtube,
Flickr i Slideshare.

Delicious: per a enllaços; no requereix d’eina d’edició.

1. Certificació del procés

La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de la
Presidència, certifica l’obertura de comptes a les xarxes socials:
1. Autorització del compte per part de la DG d’Atenció Ciutadana i
Difusió.

Nom del departament, servei o marca + cat

Per ex.: justiciacat, territoricat, emergenciescat, bibliotequescat

2. Aplicació de la imatge corporativa fixada en el PIV, a mode de
certificació.


2. Entorns intermedis
Equip d’edició de xarxes socials a la Generalitat
per a la publicació

Entorn de treball:
- Edició de continguts
- Gestió d’administració
i usuaris


3. Suport per CoP i mentoratge

El servei de suport es vehicula en el format
de comunitat de pràctica (CoP) a e-Catalunya
http://ecatalunya.gencat.cat entre les persones
que configuren l’equip gencat d’edició de la presència
de la institució a les xarxes socials. Així mateix,
la DGACD facilita el mentoratge (mentoring)
i la formació interrna amb persones que tria dins la CoP
per acompanyar els processos que estiguin més als inicis.


Fluxograma


Tipus comptes Generalitat
Rols dels perfils:

1. Relacionals (comunicació): emeten, mantenen converses
i creen relacions amb persones de la xarxa.

2. Informatius (difusió): emeten missatges de manera
unidireccional per informar les persones que s’hi hagin
subscrit (emergenciescat).

Alguns d’aquests perfils es poden automatitzar (meteocat,
comarques, rodalies, trànsit)

3. Assistencials (atenció ciutadana): el seu pes recau més en
l’atenció de preguntes i dubtes que puguin formular els
ciutadans.


gencat Twitter

http://twitter.com/gencat

meteocat Twitter

twitter.com/meteocat

Valoracions dels usuaris


Twitter Rodalies
rodalies.info ro.dali.es

twitter.com/rodalies


Twitter Emergències

twitter.com/emergenciescat


Twitter

twitter.com/012


ICS Facebook

www.facebook.com/icscat

Biblioteques Facebook

www.facebook.com/bibliotequescat

Oposicions a Mossos a Facebook

www.facebook.com/mossoscat

Comptes xarxes socials Generalitat


Què ens queda per fer?
1. Nou web xarxes socials


[...]

Pàgina inici

Directori


Què ens queda per fer?
2. Mètriques xarxes socials


Quin seguiment fem de l’activitat de
la Generalitat a les xarxes socials?

Fins ara hem calculat que el nombre total de tuits
provinents de perfils de Twitter de la Generalitat són 40.900,
que els comptes d’Slideshare han tingut 30.000 visites o
que s’han donat d’alta més de 5.000 enllaços preferits als
Delicious corporatius...

Però no en tenim prou
amb les dades dels perfils
i de l’activitat.

Volem anar més lluny....

es.paperblog.com


Definint l’estratègia en l’avaluació

CC BY 2.0 – www.flickr.com/shiffaau/2199579559
Cap on volem anar?

1. Provocar canvi mitjançant estratègies col·laboratives.

2. Aconseguir uns professionals implicats.

3. Incrementar la productivitat.

Relacionar-los
amb la Governança
oberta (oGov)


Més enllà de followers de Twitter
Dades de Twitter per saber quants seguidors es fan ressò dels
nostres missatges, quants interactuen amb nosaltres i quina
audiència té el nostre compte:
- Perfil (nre. de seguidors, seguits, tuits i tuits diaris)
- Activitat (nre. de clics a URL i RT, moment del dia,
estructura del tuit)
Aquestes dades permeten els trets de més èxit
dels tuits (contingut, paraules, format...).
- Compromís. Aspectes de les mencions (nre. mencions de l’usuari
i de la marca, contingut, sentiment positiu/negatiu/?)
Podem usar aplicacions d’Internet (gratuïtes o de pagament) o amb
recursos DIY (fent-ho nosaltres, do it yourself), com ara un full de càlcul
per valorar l’acceptació qualitativa dels nostres missatges i comentaris.


Més enllà dels simpatitzants
de Facebook

Com a Twitter, es tracta d’analitzar la nostra activitat
segons factors quantitatius i qualitatius:
- Usuaris (tendència dels usuaris actius i del ‘M’agrada’)
- Activitat (pàgines vistes, visualitzacions per pestanya,
referències externes...)
- Característiques (gènere, edat, país,
ciutat, idioma...).
- Compromís (impressions de cada
missatge, subscripcions, comentaris...)


Cal...
Mesurar
1. Saber què es diu de nosaltres i com es diu.
2. Definir exactament objectius i nivell de compliment:
- Atracció d’audiència
- Conversió de visitants en usuaris
- Fidelització
Actuar
A. Monitoratge continuat de la marca. Mesurar reputació corporativa
B. Extensió de la marca
- Abast. Quanta gent diferent propaga missatges relacionats.
- Audiència. Quantitat absoluta de seguidors actius.
- Conversa. Grau de participació nostra en les converses (tuits, posts,
notícies). Observar període i actors causants de pics i tòpics.
- Atracció web. Volum de visites al web fruit de les xarxes socials.

Per això...
De moment hem treballat amb dades d’activitat que recollíem
manualment, però actualment estem investigant i provant eines
gratuïtes per automatitzar aquesta recollida.
Mentrestant, els punts a tenir en compte per a una avaluació
de l’impacte de l’Administració en xarxa:

- Avaluar de manera transversal i multicanal (web, xarxes socials).

- Comparar l’eficiència de diferents canals (p.e. @012 correu-e,
telèfon i Twitter).

- Considerar la singularitat dels perfils (Departament Justícia vs
Meteocat).

- Estudiar contínuament la xarxa per detectar tendències i practicar
referenciació (benchmarking).


Xarxes internes,
comunitats de pràctica
(CoP)


Avaluar la col·laboració, els serveis
i les polítiques públiques

Impacte = Y1 – Y0

measurement of the color © arquera CC-BY-2.0
Y1 = outcomes produïts amb la intervenció pública

Y0 = outcomes produïts sense la intervenció pública
(contrafactual). Es tracta sempre de trobar unitats amb trets similars
a les que participen del programa que s’avalua.


Avaluant el programa Compartim
L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la
fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.
Any 2008. Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells

A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):
1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)
2. Estalvi de temps
43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies

B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la
plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 24
1. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 €
2. Estalvi temps: 24 dies

C. EN CONSULTORIA
1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes)
2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]

D. EN FORMACIÓ
1. Estalvi econòmic
125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades
84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona
2. Estalvi de temps:
500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi

Gràcies!
L’Administració en xarxa
Comptes de gencat a les xarxes socials:
http://blocs.gencat.cat
twitter.com/gencat
facebook.com/gencat
youtube.com/gencat
flickr.com/gencat_cat
slideshare.net/gencat

Conversion Thursday
Barcelona, 8 de setembre de 2011
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la
transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin els autors (Generalitat de Catalunya) i no es contradigui amb la llicència
específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
50

L'Administració en xarxa

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (11)

Ähnlich wie L'Administració en xarxa

Ähnlich wie L'Administració en xarxa (20)

Mehr von gencat .

Mehr von gencat . (20)

L'Administració en xarxa