1. 36a sessió web
Governs i administracions al mòbil
A càrrec de Ricard Mateu, responsable de la Unitat de Mobilitat del CTTI (Centre de
Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya). Va presentar l’acte
Ignasi Genovès, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, i Jesús Martínez, responsable de
Formació Directiva i Nous Programes del CEJFE.
Sala d’actes del CEJFE, 21 de maig de 2014. 193 assistents.
Mobile first, but not only: els serveis mòbils com a part d’una estratègia multicanal
L’estratègia multicanal consisteix en la possibilitat de consumir un mateix servei digital des de
diferents dispositius. Per aconseguir-ho en el món de la difusió web, cal aplicar el disseny de webs
adaptatius (RWD), pensats en primer lloc per al telèfon mòbil per anar-los adaptant fins arribar als
webs d’escriptori (aquest plantejament ofereix les màximes garanties en l’experiència d’usuari i
permet obtenir webs orientats a servei). La multicanalitat ben feta (omnichannel) és la que facilita al
ciutadà interactuar consistentment amb l’Administració independentment del dispositiu utilitzat, i
permet a l’Administració tenir una visió integral i única de les interaccions del ciutadà amb els seus
serveis digitals. Un punt crucial per oferir una estratègia multicanal és la identificació de l’usuari.
Cal, però, anar més enllà i pensar en el mòbil i en altres serveis de l’Administració com a plataforma
de serveis que permeti la creació d’aplicacions per altres actors, així com es fa en la Internet de les
coses (cotxe connectat, casa connectada...) i en la tecnologia portable (wearable).
Més enllà de la mobilització compulsiva: transformació i creació de nous serveis
Hi ha tres factors que cal tenir en compte per afavorir la creació de serveis de valor afegit: les
necessitats de l’usuari, els objectius que volem assolir i les oportunitats que ens ofereix la tecnologia
mòbil (realitat augmentada, comunicació de camp proper –NFC–, codis QR, sensorització de tot
tipus). Les iniciatives d’èxit es basen en la creació de serveis des de la perspectiva de l’usuari, ja que
el canal mòbil modifica com, quan i des d’on es consumeixen els serveis en línia. D’altra banda, les
tecnologies mòbils no sempre han de substituir tot el servei, sinó que el poden simultaniejar o
complementar. Els serveis mòbils proactius, que s’anticipen a les necessitats de l’usuari, són clau.
Cal pensar en què pot fer el mòbil per nosaltres, més que no pas en què podem fer nosaltres amb el
mòbil.
Col·laboració en la creació de serveis mòbils: encaix amb les iniciatives de dades obertes
Les dades són un dels recursos primordials al segle XXI. Per això, les polítiques de dades obertes i
de reutilització de la informació del sector públic, com ara el portal de Dades obertes de la Generalitat
de Catalunya, són fonamentals per a la col·laboració publicoprivada: som a l’era de les interfícies de
programació d’aplicacions (API), que permeten fer consultes dinàmiques, i sense les quals es fa molt
difícil la seva reutilització.
El paper del ciutadà com a proveïdor d’informació (citizen sourcing) mitjançant la seva interacció
constant amb el mòbil i gràcies al nombre cada cop més gran de sensors que porten aquests aparells
és una font molt important d’informació per als sistemes de dades massives (Big data). Però perquè
les iniciatives col·laboratives tinguin èxit és necessari que l’usuari se senti en un entorn de confiança,
amb respecte a la seva privacitat i/o una contrapartida substancial pel que fa al valor del servei.
Experiències en serveis mòbils a les administracions públiques. El cas de la Generalitat
Cal destacar les següents aplicacions: 061 CatSalut, ArtAccés, Gencat (aplicació que, entre molts
altres serveis, ofereix avisos sobre incidències de protecció civil), sistema de codis QR per identificar
els nens perduts al Festival de la Infància, Projecte Telèmac, i un projecte d’aplicació per a la mesura
social de la cobertura mòbil.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, maig de 2014