1. EL TRACTAMENT DE LES
DROGODEPENDÈNCIES DES DE
LA PERSPECTIVA DE GÈNERE
Gemma Altell

2. El Projecte MALVA
QUÈ ÉS EL PROJECTE MALVA?
•
•
•
El projecte Malva sorgeix l’any 2000 de l’experiència de Fundació Salut i Comunitat en
ambdós àmbits d’intervenció: Violència contra la parella i Drogodependències.
És un projecte de prevenció de la violència de parella associada a l’abús de l’alcohol i
altres drogues i es desenvolupa a Madrid, Comunitat Valenciana i Catalunya.
El projecte està subvencionat pel Plan Nacional sobre Drogas del Ministerio de Sanidad,
Política Social e Igualdad, la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, l’Instituto
de Adicciones del Ayuntamiento de Madrid, i la Diputació d’Alacant.
OBJECTIUS DEL PROJECTE
Aplicar la perspectiva de gènere en les intervencions d’atenció a les drogodependències, atenció a la dona,
serveis socials, atenció primària i centres educatius; prestant especial atenció a la violència de gènere cap
la parella associada a l’abús de substàncies.
Conscienciar de l’abús de drogues com a indicador d’especial risc per facilitar la presència de violència cap
a la parella, així com de la possible presència d’abús de substàncies en aquelles situacions on hi hagi
violència de parella.

3. El Projecte MALVA. Col·lectius d’atenció
• Intervenció amb professionals
• Intervenció amb dones
Dones en risc
Dones que pateixen o han patit violència de gènere
Dones amb consum problemàtic i dependència a drogues
• Intervenció amb adolescents
Modificar estereotips, creences i comportaments sobre
gènere, consum de drogues i violència.

4. Intervenció amb professionals
Les drogodependències, atenció a les dones, serveis socials i atenció primària
Formació
Assessorament
Participació en:
- Protocol per a l’abordatge de la
Sensibilització i
disseny d’eines
violència de gènere en l’àmbit
de la salut a Catalunya.
-Guies per a la detecció,
derivació i intervenció
en l’àmbit de
les drogodependències.
(Generalitat de Catalunya)
-Explorar ambdues xarxes,
recursos i coordinació
www.fsyc.org/malva
Continguts novedosos i útils.
Noves estratègies d’intervenció.
Utilitat en la pràctica professional diària.
Importància de treballar amb agressors o potencials.
Necessitat assessorament per a casos complexos.

5. PERSPECTIVA DE GÈNERE
Conceptes bàsics

6. Conceptes bàsics. El sexe.
SEXE: Diferències biològiques (anatòmiques i fisiològiques) entre
homes i dones que fan possible la reproducció. Són universals i
coincideixen en tot temps i cultura.
Fa que parlem d’homes o
dones
per
les seves
característiques biològiques:
genètiques,
genitals
i
gonadals.

7. Conceptes bàsics. El gènere
GÈNERE: Gènere no és sinònim de dona. Fa
referència als rols, responsabilitats i
oportunitats assignats a un o altre sexe. Al que
s’espera de la persona pel fet de ser home o
dona. Fa referència al que és femení i al que
és masculí.
És, per tant, una construcció social.
Està determinat per la cultura i el context social,
polític i econòmic basat en el poder, i en les
diferències sustentades en la desigualtat, però no
per la biologia.
Influeix inevitablement en les relacions
socioculturals entre dones i homes, nenes i nens,
incloses les relacions de poder i subordinació
entre ambdós.

8. Conceptes bàsics. Sistema sexe-gènere
Al·ludeix a un sistema d’organització social en el que sexe i gènere
són assimilats i, per tant, determina una única manera de mirar el
món:
•
•
Dicotomia (home-dona)
Desigualtat de poder entre ambdós (androcentrisme)
“Sensació de no tenir escapatòria en aquest sistema”.

9. Conceptes bàsics.
Exemples de minusvaloració estructural en el llenguatge
HOME
DONA
Hombre Público
(dedicat a la política)
Mujer pública
(puta)
Zorro
(llest, intel·ligent)
Zorra
(puta)
¡Esto es la polla!
(alguna cosa divertida o
sorprenent)
¡Esto es un coñazo!
(quelcom avorrit, dolent)
Estás hecho un toro
(fort, sa)
Estás hecha una vaca
(gorda)
Perdido
(sense connotacions)
Perdida
(connotacions sexuals)

10. Conceptes bàsics. Estereotips de gènere
ESTEREOTIPS DE GÈNERE: Fan referència a una sèrie d’idees imposades,
simplificades, però força assumides sobre les característiques, actituds i aptituds
de les dones i els homes. Deixem de parlar de persones per parlar d’homes i
dones generalitzadament, de la forma correcta de ser i estar en el món com a
dones o homes.
Exemples:
Homes
Dones
Estabilitat emocional
Inestabilitat emocional
Mecanismes d’autocontrol
Falta de control
Dinamisme, agressivitat
Passivitat, tendresa
Tendència al domini
Submissió
Afirmació del jo
Dependència
Aspecte afectiu poc definit
Aspecte afectiu molt marcat
Aptitud per a les ciències
Aptitud per a les lletres
Racionalitat, franquesa i valentia
Intuïció, frivolitat, por

11. Conceptes bàsics. Androcentrisme
El “saber androcèntric” pressuposa l’experiència masculina hegemònica
com allò universal, deixant de banda els sabers, aportacions i necessitats
de les dones i dels homes amb una visió diferent.
“Es sabido que quien tiene el poder es quien da nombre a las cosas (y las personas)”
(Celia Amorós)
Definicions RAE Home i Dona
Hombre:
1. ser animado racional. Varón o Mujer.
2. varón. (Ser humano del sexo masculino)
3.
Grupo determinado del Género humano: “el hombre europeo”
4.
m. Individuo que tiene las cualidades consideradas masculinas por excelencia como el valor y la firmeza:
“Ese si que es un hombre!”
5.
m. U. unido con algunos sustantivos por medio de la preposición de, para designar al que posee las
cualidades o cosas significadas por tales sustantivos. Hombre de honor, de tesón, de valor.
6.
m. coloq. Marido.
Mujer:
1.
f. Persona del sexo femenino.
2.
f. Mujer que tiene las cualidades consideradas femeninas por excelencia: “¡Esa si que es una mujer!”
3.
f- Mujer que posee determinadas cualidades: Mujer de Honor, de Tesón...
4.
F. Mujer casada con relación al marido.

12. Socialització de gènere
Socialització de gènere: el procés pel qual homes i
dones anem construint des que naixem la nostra
concepció sobre nosaltres mateixos i el món en
funció del gènere que se’ns assigna.

13. PERSPECTIVA DE GÈNERE EN
DROGODEPENDÈNCIES

14. Què ha passat quan hem començat a
parlar de gènere i drogues?
• Sembla una moda
• Passem de la invisibilització a
l’essencialisme. Cal especificitat.
(biologicisme)
• Estar en minoria: la realitat
reforça estereotip.
Les dones continuen essent allò
que és diferent
• Sobretot es parla de violència

15. Algunes dades:
•
Accés: “Les dones accedeixen en menor mesura als recursos d’atenció,
especialment als residencials (per ex. Essent la proporció d’homes amb
problemes d’abús d’alcohol de 2 a 1 enfront a les dones, les taxes d’homes en
tractament quadrupliquen a la de dones.”
Eva Bolaños. Mujeres drogas y Género. Gijón, abril, 2012.
Agència de Salut Pública BCN: Inici tractament (2011): Homes 3574
Dones 1204. 34% dones versus 66% homes.
•
Permanència: No hi ha estudis concloents o diferències significatives respecte
als resultats del tractament en ambdós sexes. En alguns casos ni tan sols la
informació està desagregada per sexes. Hi ha una tendència en els homes a
una major retenció i majors abandonaments prematurs en les dones.

16. Com està afectant el sistema
sexe – gènere en l’atenció a
drogodependències?
•
La drogodependència s’ha considerat un problema principalment “masculí”.
L’experiència masculina es considera la norma estadística.
•
Les dones són considerades l’excepció a la norma i estan en minoria (en el
consum i en el tractament).
•
El consum problemàtic de drogues, malgrat considerar-se una
“desviació”/transgressió, per als homes és un comportament compatible amb
les seva expectativa per “rol de gènere”.
•
Les dones que abusen de drogues estan transgredint el rol com a esposa, mare
i/o filla.
S’intervé des d’ una perspectiva androcèntrica que provoca:
•
•
•
Dificultat d’accés de les dones als tractaments
Dificultats de permanència de les dones als tractaments
Obstacles en la recuperació dels homes

17. Llistat d’atribucions dona drogodependent
versus home drogodependent
Dona
drogoaddicta
igual a puta
Són totes
putes
Desestructurada
Marginació
Viciosa
Menys dones que
homes consumidors
Solitària
També poden generar
dependència de les
seves parelles
Prostituta
Poca
autoestima
Egoista
Disperses
Manca
d’autoestima
Culpable
Marginalitat
Problemes
familiars
Transtorn de
Personalitat Límit
Irresponsable
Debilitat
Pressió social
Segons estatus
socioeconòmic
OH ↑ ALTRES
DROGUES↓
Maltractament Violècia familiar
Consum més
individual
(solitari)
No tenen
feina
Es percep menys que
en homes
Transtornada
Perduda
Consum
individual
Són dèbils de
caràcter
Soledat en el
consum
Tractaments
fets d’amagat
Mala mare
Són unes
malaltes
Vulnerabilitat
Insegura
Via d’escapament
davant dels
problemes

18. Dificultats específiques afegides que
presenten les dones drogodependents
•
El rol de gènere pot funcionar com a factor de protecció en l’inici del consum però com a
factor de risc per l’arribada a tractament.
•
Major deteriorament a l’arribar a tractament (psico/socio/salut) per rol i per tractament no
específic (minoria).
•
•
Major judici i penalització familiar amb dona drogodependent. Menor suport.
Per rol de gènere fills atribuïts a la mare: Incompatibilitat de tractament i fer-se càrrec dels
fills/es.
•
•
•
•
•
•
•
Valoració del seu paper com a mares.
Fre en els tractaments, per les seves parelles.
Entrada en el consum, per la parella (no socialitzades en el consum)
Menor accés als recursos (places limitades).
Major penalització social dels consums.
Prostitució, com a via d’aconseguir diners: estigma, baixa autoestima, major risc d’ITS.
El centre és: la parella.

19. Dificultat en l’accés al tractament
1. DIFICULTATS INHERENTS ALS SISTEMES
Manca de poder per prendre decisions (dones en llocs de decisió)
Escassa sensibilització sobre les diferències de gènere en salut
Manca de coneixement sobre les dones i els problemes de substància (amb
enfocament cultural)
Manca de models de tractament apropiats per gènere de baix cost
Diferències quant a organització i financiació de serveis
Necessitat més àmplia de serveis
Nacions Unides: Tractament de l’abús de substàncies i atenció a la dona (2005)

20. Dificultat en l’accés al tractament
2. OBSTACLES ESTRUCTURALS
La cura dels fills/es
Serveis per a les embarassades (conseqüències, retirada de menors,
embarassos posteriors)
Ubicació i cost dels programes (les dones guanyen menys)
Programes amb horaris rígids
Llistes d’espera (menys places, més espera)
Seguretat física (zones de risc)
Programes de reducció del dany
Coordinació dels serveis ( Infància, atenció prenatal)
Manca de detecció a l’atenció primària (prejudicis professionals/psicofàrmacs)
Opcions de tractament existents
Nacions Unides: Tractament de l’abús de substàncies i atenció a la dona (2005)

21. Dificultat en l’accés al tractament
3. OBSTACLES SOCIALS, CULTURALS I PERSONALS
Circumstàncies de vida desfavorables
Estigmatització, vergonya i culpa (dificultat en la demanda d’ajuda)
Por de perdre la custòdia dels fills
Manca de suport família/marit
El consum com a solució més que com a problema
Manca de confiança en el tractament
Nacions Unides: Tractament de l’abús de substàncies i atenció a la dona (2005)

22. Dificultats en la permanència
tractament
• Formació reduïda dels equips (prejudicis previs, exemple
rel parella, masoquisme)
• Normatives androcèntriques (no adaptades a presència de
fill/es, comunicació amb els fills…)
• No abordatge de problemàtiques específiques (temes més
endavant)
• Coordinació reduïda amb altres xarxes (violència, salut
mental, infància, inserció laboral)
• “Estar en minoria” en la intervenció (participació en els
grups, àmbit residencial, serveis de reducció de danys...)

23. Com afecta la manca de perspectiva de
gènere a la intervenció amb els homes?
• Atribucions de gènere que actuen com a factor de risc per
l’inici del consum, la permanència i la severitat de l’addicció
• Violència: S’ha de treballa directament (guies).
“En este sentido, decimos, se observa una importante cuestión de género, tanto en las
herramientas que las mujeres aprenden a utilizar para su supervivencia como en las
que habitualmente usan los hombres, más relacionadas con la violencia directa o
agresión física.”
Patricia Martínez. “Extrañándonos de lo normal”, 2009
“En España, la mayor diferencia entre las muertes de hombres y mujeres se da a entre
los 20 y los 25 años. Hay causas claras para ello: accidentes de tráfico y deportes de
riesgo, drogas, suicidios y homicidios. "Por cada mujer se mueren entre tres y cuatro
hombres a esa edad", dice Subirats. Y explica que es el modelo de masculinidad lo
que les lleva a adoptar "esas actitudes de peligro, de desafío, de falta de temor, de
riesgo", que no abundan en las mujeres…”
Marina Subirats. El País, 2008

24. QUINS TEMES TRANSVERSALS CAL
INCLOURE EN L’ATENCIÓ DE
DROGODEPENDÈNCIES DES DE LA
PERSPECTIVA
DE GÈNERE

25. Transversalitzar la perspectiva de gènere
Més enllà de les mesures concretes cal tenir present la
perspectiva de gènere en cada una de les interaccions
amb les dones ateses
No calen programes diferenciats però sí tenir en compte
les especificitats

26. Temes que cal tractar específicament
amb les dones
•
•
•
•
•
•
•
Autoestima de gènere. Fil conductor
Doble penalització social/ invisibilització dels consums
Especificitats de salut per qüestió de sexe
Maternitat
Relació cos/sexualitat
Relacions de parella /bidependència
Violència (prestar especial atenció)

27. Autoestima - autoconcepte
-
L’autoestima de les dones es construeix en base al reconeixement dels altres
i el ser per als altres (socialització de gènere). També la infantilització.
-
Ha de ser qüestió central i transversal a qualsevol intervenció.
ENS TROBEM AMB…
•
Posar en el centre un denominador comú com dones DDP: sentir-se
despreciables /despreciades.
•
Ens trobem amb la minusvaloració per qüestions de gènere. Temes que solen
sortir: autoestima lligada a la importància del cos; sexualitat; a tenir parella; a
respondre a les expectatives (culpa per no respondre al rol de bona mare,
esposa…), a relacions de desigualtat, jornada laboral-tasques de casa (vida
cotidiana).
• Identificar i acceptar els propis sentiments, necessitats, desigs.
Construir un nou desig no centrat en la “feminitat” sinó que integri
diversitat d’experiències.
• Mantenir comportaments d’autocures.
• Desenvolupar estratègies d’autoafirmació.
• Arribar a l’autoresponsabilització.

28. Doble penalització
social/invisibilització consums
Penalització pel consum de drogues (igual que els homes).
Penalització per la transgressió del rol de gènere. La transgressió no és un
comportament propi del rol de gènere de les dones.
No compliment dels tres rols principals: esposa, mare i filla.
Pot provocar invisibilització dels consums (sobretot psicofàrmacs i
alcohol).
Provoca major retard en l’arribada als tractaments.
Major deteriorament a l’arribada (salut mental, problemes orgànics...).
Cal identificar el “pes” d’aquesta doble penalització social en el
recorregut del procés de la dona.

29. Especificitats de salut per qüestió
de sexe
• Embaràs: prevenció i abordatge
• VIH/MTS/HEPATITIS
• Dificultats en l’assertivitat
conductes de protecció
• Salut mental
per
establir

30. Maternitat
•
És un tema central en la identitat de qualsevol dona tinguin fills/es o no.
•
El “mandat “ social de la maternitat només per les dones.
•
Naturalització de la maternitat: Suposant les capacitats i habilitats.
•
Suposem que és una font de motivació per deixar el consum.
•
Pot haver diferents vivències: pot ser un motiu important de culpa o no.
•
Motiu abandonament tractament.
•Treballar les diferents vivències possibles de la maternitat.
•Responsabilitat en la maternitat i paternitat.
•Treballar l’autonomia i l’esfera pública/privada. Esfera laboral.
•La presència dels fills al tractament. Ocultació de consums.

31. Relació cos/sexualitat
•
•
•
•
•
La construcció social del cos de les dones com a instrument en la
socialització de gènere.
“Las mujeres son su cuerpo. Cuerpo para los otros, para procrear o
entregarse, para ser objeto de admiración, silbido o violación”.
“Paradójicamente , el cuerpo y la sexualidad son el eje de la opresión y
condición femenina, a la vez que son fuente de su poder, por objetos
valorados y deseados.”
“Las mujeres drogodependientes ponen en juego su cuerpo y su sexualidad
en el consumo de sustancias”.
La sexualitat ha de ser element central en el tractament amb les dones.
Treballar la construcció que tenen sobre la sexualitat:
•
•
•
•
•
Poder mantenir intimitat afectiva sense relacions sexuals.
Gaudir de la sexualitat triada
Recuperar l’acceptació i valoració del propi cos.
Promoure una sexualitat segura.
Aprendre a establir els límits desitjats en les relacions interpersonals i sexuals.
Treball sexual/abús sexual.
•
Qüestionar les normatives en els tractaments que acaben vinculant
dones=sexualitat= problemes (identitat i estar en minoria). Exemple Can
Coll.

32. Relacions de parella/bidependència
Tenir parella dóna “sentit a la vida” de les dones des de la perspectiva
de gènere.
L’amor, element fonamental, en l’ideal de gènere per a les dones.
Inclou: Atendre les necessitats dels altres i l’entrega a l’home.
Qüestionament del concepte bidependència/codependència.
Patologitzem des de la visió androcèntrica.
•Entendre l’abandonament dels tractaments des d’un altre punt de vista:
Anàlisi de gènere: parella consumidora (cura de la parella per damunt de
l’autocura) o parella no consumidora (pot donar-se una major relació de poder).
•Atenció
a aquests elements que poden precipitar
drogodependent.
violència en la parella
•Contemplar-ho com a factor de risc. Incloure en els programes de prevenció
de
recaigudes.
•Incloure en els grups terapèutics (específics per dones) les relacions de parella.

33. Prestar especial atenció a la violència
de parella
És l’expressió més greu i no tolerada de les desigualtats
provocades pel sistema patriarcal. No es dóna aïlladament i cal
tenir en compte tot el què hem recollit anteriorment
-
A la xarxa d’atenció a les drogodependències trobem un 60% de dones que estan patint violència
(detectades).
- A la xarxa de violència no trobem dades clares però sabem que una dona que pateix violència té 15
vegades més probabilitats de patir abús de substàncies psicoactives (legals o il·legals). La investigació
realitzada pel CAD de Villaverde revela el següent resultat: d’una mostra de 49 dones amb parella
actual o en l’últim any, 31 han patit violència. Això suposa un 63,3% de la mostra.
Aquests resultats són comparables a altres estudis realitzats en població drogodependent en
tractament, que obtenen percentatges per sobre del 50% (Irefrea, 2004: 69 %; ASECEDI, 2007: 53%) de
la mostra en la prevalença de violència a la parella en dones drogodependents.
Font: MARTÍNEZ, P., Investigació sobre la intervenció a drogodependències i maltractaments a dones en
les xarxes d’Atenció, UNAD, 2009.

34. Piràmide de la violència
VISIBLE
LLINDAR DE
VISIBILITAT
Violència física
i sexual
LLINDAR DE
TOLERÀNCIA
Violència
Psicològica
Comportaments
confusos
Actituds i comportaments
de desigualtat
NO
VISIBLE

35. Dificultats en la detecció i intervenció
de violència de gènere cap a la parella
en l’`àmbit de drogodependències
•
Fins fa molt poc manca de protocols de detecció i de coordinació entre xarxes (l’àmbit de
drogues ha portat la davantera).
•
La “normalitat” amb què accepten les dones aquesta situació de violència dificulta la seva
detecció.
•
En els casos que es detecten, s’utilitzen l’estratègia de confrontació en els recursos de
drogodependències per intervenir sobre la problemàtica de violència.
•
Manca de preparació per part de l’equip professional per afrontar aquesta problemàtica.
•
Saturació en l’atenció a les drogodependències.
•
Coordinació reduïda entre ambdues xarxes.
•
Inadequació en la gestió dels processos de derivació.
•
Segmentació del tractament.

36. Aspectes rellevants a tenir en compte
en la intervenció quan hi ha violència
• Capacitat de reacció reduïda pel propi abús de
substàncies.
• Addiccions a psicofàrmacs no identificades i/o amb
prescripció mèdica: major risc en casos de violència.
• Major sentiment de culpa per la transgressió: retard en la
denúncia i/o verbalització de la violència patida.
• Quan hi ha dificultats afegides major vulnerabilitat i risc.
• Ocultació del consum o de la violència per por a les
pèrdues (especialment fills/es).
• Major complexitat en el tractament. Cal que sigui central
en el procés.

37. Bones pràctiques
1. Participació en els circuits territorials de violència.
2. Introduir eines de detecció precoç.
3. Formació per a ambdues xarxes.
4. Establir protocols de coordinació i derivació.
5. Desenvolupament d’investigacions amb la finalitat de visibilitzar.
6. Treballar la presa de consciència sobre la problemàtica no identificada.
7. Serveis residencials específics per a ambdues problemàtiques.
8. Tractar ambdues problemàtiques simultàniament.
9. Realitzar activitats dirigides a aquest col·lectiu en ambdues xarxes.
10. Treballar amb agressors i agressores drogodependents.
Violencia contra la
parella i consum de
substàncies. Guia
per a professionals
de la XAD
Violència contra
la parella i
consum de
substàncies.
Guia per al
treball grupal

38. “Empoderada, cada mujer es la primera satisfactora de sus necesidades y
defensora de sus intereses y la principal promotora de su sentido de la
vida, de su desarrollo y de su enriquecimiento vital, de sus libertades y de
su placer”
Marcela Lagarde.
Claves feministas para la autoestima de las mujeres