Una breu panoràmica de la Història de la literatura per a infants i joves durant el segle XIX a partir dels llibres Carpenter (1984), Garralón (2001), Lluch (2003 i 2013) i Lluch i Valriu (2013).

1. Gemma Lluch (Universitat de València)

2. A partir de:
CARPENTER, M. (1984): The Oxford Companion to
Children's Literature. London:Oxford University Press.
GARRALÓN, ANA (2001): Historia portátil de la
literatura infantil. Madrid: Anaya.
LLUCH, G. (2003): Análisis de narrativas infantiles y
juveniles. Cuenca: Universidad de Castilla La Mancha.
LLUCH, G. (2013): La lectura per a infants i joves en
català: Història, investigació i polítiques. Barcelona:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
LLUCH, G. VALRIU, C. (2013): La literatura per a
infants i joves en català: anàlisi, gèneres i història.
Alzira: Bromera Edicions.

3. Els relats d’hàbits
Struwwelpeter de H. Hoffman
http://www.fln.vcu.edu/struwwel/peter.html
Heinrich Hoffmann (1809-94) actualitza els continguts
dels manuals d’urbanitat que donen instruccions o
porten una moral i que tenen la finalitat d’adoctrinar els
nens sobre les pautes de conducta que havien de seguir
en els dinars familiars o les normes morals de pietat cap
als pobres.

4. La novel·la realista popular
Desenvolupament social, creixement de la burgesia,
revolució social: accés a la instrucció i creixement de
la demanda d'oci cultural = noves formes d'oci.
Naix una empresa editorial moderna entre 1800 i
1820 la tècnica de la impremta va millorar gràcies a
una sèrie d'invencions (premsa metàl·lica, premsa de
rodets i de pedal, premsa mecànica de vapor): permet
edicions nombroses i barates.
Aparició de relats en fulletó publicats a la premsa
diària: capítols d'una novel·la que es publicaven
periòdicament.
La figura professional de l'autor es modifica i l'obra
reporta uns guanys = independència dels mecenes i
dependència amb l'editor.
Voluntat de representar literàriament la realitat social
de l’època.

5. Impregnada de consciència històrica i
sociològica.
Presenta individus concrets que actuen en
l’ambient social i són influïts per ell, volen ser
versemblants: representar fidelment tipus
humans i situacions socials existents.
No és un gènere homogeni, dotat d’estil i
composició precises, sinó un macrogènere
que absorbeix altres gèneres anteriors
(crònica, narració de viatges, diari íntim,
reportatge, quadre de costums, etc.).
Incorpora el polifonisme: veus del teixit
social, registres estamentals i professionals,
dialectes de grup, idiolectes individuals.
Temàtiques diverses: pirates, viatge, indis,
històrics, ciència ficció, fantasmes o vampirs,
realisme, etc.

6. Autors i obres:
Aventures-viatge:
Robert Louis Stevenson (1850-1894): L’illa del tresor (1883).
Jules Verne (1828-1905): Cinc setmanes e globus, 1863;
Viatge al centre de la terra, 1864; De la terra a la lluna, 1865,
etc.
Relats d'indis:
James Fenimore Cooper (1789-1863): El darrer dels mohicans,
1826; Històries de Calces de Cuir, 1823-41.
Karl May (1842-1912): Winnetou, 1898.
Relat històric
Walter Scott (1771-1832): Ivanhoe, 1819; Rob Roy, 1817.
Alexandre Dumas (1802-1870): Els tres mosqueters, 1844; El
comte de Montecrist, 1844-45.
Mark Twain The Prince and the Pumper (1881).
Jules Verne (1828-1905): Michel Strogoff, 1876.

7. Relats de pirates
Daniel Defoe (1719) Robinson Crusoe
Emilio Salgari (1863-1911): El tigre de Malaisia, 1896;
El corsari negre, 1899; Sandokan a la revolució, 1907.
Ciència ficció
Herbert George Wells (1866-1946): La màquina del
temps, 1895; L’illa del Dr. Moreau, 1896; L'home
invisible, 1897; La guerra dels mons, 1898.
Realisme crític
Harriet Beecher (1811-1896). La cabana del tio Tom o la
vida entre els humils, 1852.
Charles Dickens (1812-1870): Oliver Twist, 1838; David
Copperfield, 1850.
Terror:
R.L. Stevenson (1850-1894): Dr. Jekyll and Mr. Hyde,
1886.
Mary Shelley (1797-1851): Frankenstein, 1818.

8. Llibres per a nens i joves
Nens: centre de la família, objecte
d'inversió: afectiva, econòmica, educativa i
existencial.
S’instaura l'ensenyament obligatori en la
major part dels països d'Europa, ja que tot i
començar el segle anterior en alguns països
com Portugal o Dinamarca, no fou sinó ben
entrat el XIX que la forma obligatòria es
generalitzà.
A França, el 1833 amb la llei Guizot s'obliga a
la comunitat a tindre una escola. El 1881, la
llei Jules Ferry, democratitza l'escola i aquesta
esdevé «gratuïta, obligatòria i laica»; per
tant, és a partir d'aquesta data que podem
parlar d'un sistema d'educació elemental a
França.

9. Autors i obres
Edmundo de Amicis (1846-1908): Cuore, 1889.
Lewis Carroll (1832-1898): Alícia en terra de meravelles, 1865.
Jules Verne (1828-1905): Els infants del Capità Gran (1867-68)
i Un capità de quinze anys (1878).
Carlo Collodi (1826-1890): Les aventures de Pinotxo (1881-
83).
Rudyard Kipling (1865-1936): El llibre de la jungla, 1894.
Mark Twain (1835-1910): Les aventures de Tom Sawyer, 1876;
Huckleberry Finn, 1885.
Charles Dickens (1812-1870): David Copperfield, 1843; Oliver
Twist, 1837-39.
Louise Alcott (1832-88): Petites dones, 1867.
James Mathew Barrie (1860-1937): Peter Pan i Wendy, (teatre:
1906, relat: 1911).
Selma Lagerlöf (1858-1940): El meravellós viatge de Nils
Holgerson, 1907.
Wilhelm Busch (1832-1908): Max i Moritz, 1865.

10. Les adaptacions de la tradició oral
Charles Perrault (1628-1703)
Madame d’Aulnoy (1651-1705)
Jeanne-Marie Leprince de Beaumont
(1711-1780)
Antonine Galland (traductor de Les mil i
una nits, 1704-11
Jacob Grimm (1785-1863) i Wilheim
(1786-1859)
Hans Christian Andersen (1805-1875)