1. BENICÀSSIM 2011
El patiment del bou
Rosa Villora
Veterinària AVAT
2. Presidenta: Marta Jimeno Antolín
Vicepresident: José Enrique Zaldivar Laguia
Secretària: Rogelia Sáez de Antoli
3. PER QUÈ VA NAIXER
Hem de defensar el benestar animal.
El bou de lluita s’ha deixat fora de totes les lleis de
protecció animal.
Hem de respondre als estudis “científics” que
qüestionen el patiment del bou a les places.
6. Les deveses són un sistema tradicional d’explotació
dels recursos naturals de la Península Ibérica.
Són ambients creats per les persones.
Les deveses estan en perill com a conseqüència de:
Reforestació inadecuada
Mala gestió dels recursos
Sobreexplotació
L’abandonament
La “seca”
Substitució de la ramaderia ovina per la bovina
Intensificació de la ramadería.
7. Entre un 4,8 i un 9.3 % destinades a la criança del
bou de lluita.
Inconvenients:
Danys en els arbres en procés de creixement.
Pasturatge intensiu
Erosió del terreny
Compactació de la terra
Tanques impossibiliten altres animales salvatges
moure’s lliurement.
…
8. EXTINCIÓ DEL BOU DE LLUITA
CLASSIFICACIÓ TAXONÒMICA:
Classe Subclasse Ordre
Subordre Família
Subfamília Gènere
Espècie Subespècie
Varietats: races, castes, llinatges,
famílies i individus
9. Des del punt de vista conservacionista només estan
protegides les subespècies i els grups taxonòmics
superiors.
No hi ha diferències biològiques suficients amb la resta
de bous europeus.
Tots provenen del bos taurus taurus
Bou salvatge primitiu: Uro (bos primigenius taurus)
El bou de lluita no pot extingir-se perquè només
s’extingeix una espècie, no una varietat.
10. EL BOU VIU MOLT BÉ
Molts són sacrificats abans perquè no
compleixen amb els requisits necessaris
per al toreig.
Jonegades, vedells,…
11.
12.
13.
14. TRANSPORT
Es realitza en un habitacle tancat en
condicions que no acompleixen la normativa
europea de trasllat d’animals.
Els bous no prenen cap tipus d’aliment des de
l’eixida de l’explotació fins al toreig.
18. Instrument metàl·lic que talla i punxa
Consta de 6 cordes d'acer encolat i 2'5
centímetres de punxa piramidal tan
esmolada en cadascuna de les seues
aristes com un bisturí
Cada puntada de pica pot obrir en els
teixits del bou fins a 7'4 trajectòries
diferents
19.
20.
21. Una de les finalitats és fer
miquetes els lligaments de la
flexió i extensió del cap per tal
d’evitar que el bou l’alce i facilitar
el toreig.
S’ha d’introduir en el tos, situat
entre la 4a i la 6a vèrtebra
cervical.
Més del 70% són col·locades en
altres zones, provocant danys
encara molt més importants
27. Porten a l'extrem un arpó d'acer que
talla i punxa, que té, en la seua part
visible, una llargària de 4-6 cm i una
amplària màxima de 16 mm.
“Les de castic” tenen uns centímetros
més.
31. Espasa curva de 80 cm de llargària
El lloc adecuat perquè penetre l'espasa és el que es
coneix com el hoyo de las agujas, que es troba
entre la 3a i la 4a vèrtebra dorsal.
Pretén la secció, tall o lesió dels dos grans vasos
sanguinis situats en la cavitat toràcica, que són la
vena cabdal i l'artèria aorta posterior.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42. REMATADA
Espasa amb un cap de 10 cm
S’introdueix entre la 1a y 2a
vèrtebra cervical
Missió: seccionar la mèdula
espinal.
43.
44.
45. PUNTILLA
Paràlisi general de l’animal
NO PROVOCA LA MORT INSTANTÀNIA
DEL BOU.
Ha estat prohibida en tots els escorxadors de
la UE per tractar-se d’un métode cruel.
54. PATIMENT
"Podemos medir el dolor, pero no podemos
medir el sufrimiento".
Hi ha una manera de mesurar el patiment en els
bòvids: el mesuratge del pH de la sang d'aquests
animals i també d’altres paràmetres sanguinis.
55. Correlació entre el pH i altres paràmetres sanguinis
Valor medio Valor fisiológico Valor medio Valor fisiológico
pH 7,01 7,43 Fósforo (mg/ml) 9,85 6,64
Ácido úrico 4,82 Colesterol 192,51
(mg/dl) (mg/dl)
Urea 84,03 35,78 Albúmina 3,97
(mg/dl) (g/dl)
Creatinina 3,60 1,38 Calcio 11,48 9,78
(mg/dl) (mg/dl)
Proteínas T. 7,98 7,40 CPK U/L 1582,81 532,89
(g/dl)
GPT U/L 77,81 26,22 GOT U/L 171,13 86,00
Glucosa 167,62 60 Cortisol 6,98 6,00
(mg/dl) (mcg/dl)
T4 6,66 Cloruros 79,92 107,22
(mcg/dl) (mEq/L)
Hierro 98,96 Magnesio 2,60 2,23
(mcg/dl) (mg/dl)
Sodio 141,79 150,00 Triglicéridos 183,57 26
(mEq/L) (mg/dl)
56. Estudi de l’eritrograma i leucograma en el bou després del
toreig
Autor 1 Autor 2 Autor 3 Autor 4 Autor 5
Htc % (hematocrito) 24-46 54,25 51,86 49 51
Hb (hemoglobina) 8-15 16,85 15,35 15 15,80
Glóbulos Rojos 5-10 12,55 8,30 10 9,95
VCM (V Corpuscular 40-60 57,10 62,28 - -
medio)
HCM (Hb Corpuscular 11-17 17,30 18,58 - -
Media)
CHCM (concentr.de HCM) 30-36 35,3 29,87 - -
Glb. blancos 16-21 20,90 9,10 9,7 12,87
Neutrófilos % 29-31 45,10 57,22 40-44 57
Linfocitos % 56-61 55,10 42,83 46,90 35,00
Monocitos % 2,5-8 6,25 - 4,74 5,00
Eosinófilos % 0,0-5 5,25 - 4,19 3,00
57. Métode per a mesurar l’estrés:
Cocient entre neutròfils i linfocits.
0,2 estrés baix
0,5 estrés óptim
0,8 estrés alt
Sánchez León y Fernández 0,818
Villafuerte 1,342
Aceña 0,852-0,938
Purroy 1,628
Carpintero 0,517-0,538
58. Diferents estudis per tal de valorar si l'entrenament del
bou suposaria una millor resposta davant el toreig
Ph PCO2 PO2 CO2 HCO3 Beef SO2
Toros 6,86 66,77 22,39 12,87 10,87 -23,35 18,50
entrenados
Toros no 6,81 67,02 23,75 12,20 10,20 -24,21 19,48
entrenados
Caída 1 Caída 2 Caída 3 Caída 4 Caída 5 Caída 6
Toros 5 7 6 2 1 6
entrenados
Toros no 2 2 3 3 0 0
entrenados
59. BETAENDORFINES
"Hemos medido las endorfinas del toro, y hemos
descubierto que el umbral de dolor del toro es
grandísimo. Es decir, durante la lidia liberan 10 veces
más betaendorfinas que el ser humano, y siete veces
más que durante el transporte".
Les betaendorfines NO neutralitzen el dolor.
En medicina i en veterinària la determinació en sang ha
servit per a MESURAR el dolor
60. pg/dl pg/ml
Tolerable con preparación para el parto 133,48 1,3348
Tolerable sin preparación para el parto 188,94 1,8894
Doloroso con preparación para el parto 293,50 2,9350
Doloroso sin preparación para el parto 415,74 4,1574
Insoportable con preparación para el parto Ninguna Ninguna
Insoportable con preparación para el parto 508,80 5,0880
61. "El estrés durante el transporte es tres veces superior
que durante la corrida". "Es decir, para estos animales
es tres veces más estresante transportarlos que
realizarles una lidia".
Perquè els valors que mesuren el cortisol puguen ser
interpretats amb claredad és indispensable la integritat
del sistema nerviós, i és ben evident, que el bou,
després del toreig, té lesions importants en el sistema
nerviós
62. TÀLEM
El toro de lidia tiene el tálamo, primer centro
regulador del dolor, más desarrollado que un toro
manso. Hemos medido la velocidad de transmisión de
la información entre neuronas dentro del propio
tálamo... ¡y es casi el doble de rápida que en el manso!
Si la información llega mucho más rápida, la
respuesta será mucho más rápida".
El tàlem no es l’encarregat de respondre davant el dolor, es
l’estructura neuronal que processa les sensacions.
Es l’escorça cerebral la que decideix la resposta que s’ha de
produir
63. MEMÒRIA
“El toro se desprende del dolor tras el primer
puyazo. No tiene recuerdo, ni neuronas
memoria, ni sensación de dolor. ¡Por eso
regresa al caballo!"
“La tienta con muleta en el toro de lidia es inviable
dada la capacidad de aprendizaje de los animales".
El dolor és un mecanisme de defensa que
possibilita la lluita, la fugida i l'aprenentatge.
64.
65. "Un animal no puede defenderse; si
tú estás disfrutando con la tortura,
te gusta ver cómo está sufriendo ese
animal.... entonces no eres un ser
humano , ERES UN MONSTRUO".
José Saramago
