2. CONCEPTE
• unes lleis generals que regeixen el procés de desenvolupament de la
condició física, garantitzant la seva correcta aplicació
3. FUNCIONS
• Els objectius dels principis bàsics de l’entrenament són:
• Ordenar de forma sistemàtica la fase d’adaptació.
• Determinar les línies directrius dels mètodes d’entrenament o treball.
4. CLASSIFICACIO DE PRINCIPIS
• Principi segons l’estimul
• PRINCIPI CONTINUITAT
• PRINCIPI VARIETAT
• PRINCIPI PROGRESSIO
• PRINCIPI MODELACIO
• PRINCIPI SEGONS VA DIRECIONAT L’ESTIMUL
• PRINCIPI L’ESPECIFICITAT
• PRINCIPI MULTILATERARITAT-ESPECIALITZACIÓ
6. PRINCIPI VARIETAT
• Raons o motius que justifiquen aquest principi.
• REPETIR ELEMENS BASICS DE CONTINGUTS DE TREBALL
• CANVIAR-LOS A MESURA QUE EVOLUCIONA EL PREOCÉS DE PREPARACIO
• UBICA CADA CONTINGUT DE TREBALL EN EL MOMENT IDONI
• REGULAR LES CARGUES PER ADAPTAR-LES A LES NECESSITATS DELS
ALUMNES
7. PRINCIPI CONTINUITAT
• Raons o motius que justifiquen aquest principi.
•Ja que les adaptacions aconseguides són reversibles, la falta d’entrenament provoca una
pèrdua de les adaptacions aconseguides, tant a nivell funcional com morfològic.
•Si no s’apliquen estímuls en el moment idoni, no s’obtenen millores i es continuarà
sempre en el mateix nivell de rendiment, o fins i tot, disminuir aquest
•Encadenar sessions de treball per assegurar la continuïtat dels efectes de l’entrenament.
•Cada activitat ha de recolzar-se en la precedent per reforçar-la i desenvolupar-la.
•S’ha de calcular els períodes de descans entre exercicis i sessions, per garantitzar un
augment regular del nivell de condicionament.
•Evitar aturades innecessàries del ritme de condicionament o d’entrenament.
8. PRINCIPI PROGRESSIONS
•Simple a complexa (augmentant el grau de dificultat coordinativa).
•Fàcil a difícil (elevant les càrregues psíquiques i físiques).
•Conegut a desconegut (passant pels exercicis assimilats a altres que no ho estan).
9. PRINCIPI DE MODELACIO
• L’entrenament a partir d’aquest principi de la modelació es regeix a:
• Els objectius.
• Els continguts i mètodes per què siguin similars al de la competició.
• Aquest principi va més dirigit a la competició i al rendiment, i no va
dirigit al condicionament físic.
•
10. PRINCIPI DE L’ESPECIFICITAT
•Els sistemes energètics (Ex. un velocista treballarà el sistema anaeròbic).
•Els grups musculars (Ex. un esquiador treballarà més musculatura de les cames que les dels braços).
•Els gestos tècnics propis de l’activitat (Ex. un nedador farà natació, un corredor farà tècnica de carrera...).
11. PRINCIPI MULTILATERALITAT-
ESPECIALITZACIÓ.
•Diferents esports (així obtindrem un desenvolupament específic al realitzar el nostre esport en concret, i
una descàrrega psicològica al realitzar els altres).
•Diferents mètodes de treball.
•Diferents exercicis.
• Aplicació del principi de la multilateralitat-especialització
• El desenvolupament multilateral es refereix a:
• La millora de les qualitats volitives.
• La millora de les capacitats motrius (condicionals i coordinatives).
• La millora de la capacitat de treball dels sistemes cardio-circulatori i del cardio-respiratori.
• La millora de la condició física en la seva totalitat.
• Al desenvolupament harmoniós de la musculatura i altres sistemes del cos.
12. PRINCIPI DE MULTILATERALITAT-
ESPECIALITACIO
• L’especialització s’aplicarà en :
• Els gestos tècnics (treball de les capacitats coordinatives).
• En exercicis de desenvolupament físic (treball de les capacitats condicionals).
13. PRINCIPI D’INDIVIDUALITZACIO
• Cada alumne necessita ser tractat individualment d’acord amb:
• El seu nivell de condició física.
• Les seves habilitats tècniques.
• El seu nivell de resposta adaptativa.
• Les seves característiques (psicològiques, intel·lectuals i d’aprenentatge).
• Les especificitats de l’activitat esportiva que realitza.
•
Justificació del principi de la individualització.
• El condicionament o entrenament de forma individualitzada és degut a:
• L’herència: els subjectes més afavorits pels aspectes genètics respondran millor a l’estímul de treball (tamany del cor i pulmons, número de fibres
musculars, el biotip...).
• La maduració: les persones adultes són capaces de suportar càrregues d’entrenament més intenses i elevades que els joves.
• La nutrició: una correcta alimentació contribueix a que es pugui entrenar de forma més intensa i que els nivells de rendiment siguin més elevats.
• El nivell de descans i son: com més grossa sigui la càrrega dels estímuls, més descans necessita l’organisme, i en conseqüència, més encara els
joves.
• Nivell de condició física: cada subjecte rendeix de forma diferent, en les primeres etapes de l’entrenament es progressa ràpidament per poc que
s’entreni. I quan ja s’està entrenat es precís fer-ho moltes hores per aconseguir petits resultats.
• La motivació: els alumnes que obtenen majors beneficis són aquells que veuen una petita relació entre el treball realitzat i aconseguir les seves
fites personals.
• Les influències ambientals: les respostes als estímuls estan influenciades per l’entorn físic, social i afectiu de la vida de l’alumne.
14. PRINCIPI D’INDIVIDUALITZACIO
• Segons HARRE (1978), hi ha uns factors que influeixen en l’aplicació de
les càrregues individualitzades:
• Analitzar la capacitat de rendiment i de desenvolupament dels
esportistes a base de l’edat cronològica, els anys d’experiència en la
pràctica, la capacitat individual de treball, l’estat de salut i nivell
d’entrenament, el somatotip, l’activitat no esportiva i les possibilitats de
recuperació i el tipus nerviós.
• Adaptar la càrrega externa a la capacitat individual de rendiment de
l’esportista.
• Considerar les característiques orgàniques específiques en l’entrenament
dels alumnes (diferències entre sexes).
15. PRINCIPI DE PARTICIPACIO ACTIVA I
CONSCIENT
•
Justificació del principi de la participació activa i conscient.
• L’entrenador ha de promoure que l’esportista desenvolupi la seva participació
individual i conscient en l’entrenament. Aquesta consciència dels esportista es
plasma en:
• Entendre i comprendre les activitats.
• Motiu de les activitats.
• Intervenir en decisions del programa d’entrenament.
• Conèixer el resultat de les seves activitats.
• Valorar els exercicis realitzats.