La Cassola és una revista escolar realitzada pel professorat i l'alumnat de Florida Secundària, una cooperativa d'ensenyament concertada on s'imparteix ESO i Batxillerat. La Cassola es una revista escolar realizada por el profesorado y el alumnado de Florida Secundaria, una cooperativa de ensenñanza concertada en la que se imparte ESO y Bachillerato.

1. n.21
juny 2006
eixides
notícies
actualitat
experiències
activitats
opinió

2. ÍNDEX
la Cassola
ÍNDEX
1. EDITORIAL
EDITA
Florida Secundària 2. NOTÍCIES
* Acte de lliurament del Premi de Qualitat del
Ministeri d’Educació a Florida Secundària
ELABORA * 2n de Batxillerat s’acomiada
Comissió Gestió
Cultural 3. ACTUALITAT
* Festa de Fi de Curs
* Repensem la nostra manera de fer Escola
DISSENY
Blanca Barberá 4.EXPERIÈNCIES
* Projecte 1r d’ESO Castellà-Ciències Socials
* Projecte anglès “Viatge de fi de curs”
COORDINA
Paco Rodrigo 5. ACTIVITATS
* Treballem per un centre ecològic
* Creació d’una empresa
COL.LABORA * Nits de divendres, nits d’estels
Professorat,
Alumnat i AMPA 6. OPINIÓ
* La cultura d’arrel tradicional a l’Educació Física
7. LITERÀRIA
* Haikús, alumnat de 2n d’ESO
* Lliuraments dels Premis La Rosa de Paper
8. ENTREVISTA
* Alumnes holandeses en pràctiques
9. BIBLIOTECA
* Remodelació en les instal.lacions i millora
del servei
10. LLIBRES
* “El professor” de Frank Mccourt
1

3. EDITORIAL
la Cassola
Estimats amics i amigues: Un d'aquests canvis és ja una realitat:
el treball per projectes i el treball coo-
Un altre curs al sarró i les vacances peratiu, per això dediquem unes
per davant... quantes pàgines de la revista a expli-
car-vos els projectes que enguany
LA CASSOLA no pot faltar a la cita s'han realitzat: el projecte llengües-
de fi de curs i, amb el número 21 de socials de 1r d'ESO i el projecte
la nostra revista, us desitgem unes anglés-valencià de 4t (on trobareu
molt bones vacances d'estiu. algunes produccions de l'alumant).
En aquestes pàgines intentarem aten- A més, podreu llegir diversos articles
dre els dos objectius bàsics d'aquesta sobre experiències i activitats realit-
publicació, ja essencial en la vida de zades en les diferents assignatures
Florida Secundària, després de tretze amb la participació d'alumnes i de
cursos de treball i 20 números publi- professorat dels diferents departa-
cats, per una banda volem servir de ments. També tenim les seccions
mitjà de comunicació entre el centre i fixes d'opinió i biblioteca. I més
l'alumnat i les seues famílies i, per ingredients que bullen dins de la cas-
altra, convertir-nos en un vehicle esta- sola al forn...
ble d'expressió i participació dels
diversos estaments de la comunitat Esperem que aquest número de LA
educativa. CASSOLA us agrade, hem treballat
de valent per fer una revista original i
En aquest exemplar us informem d'a- de qualitat i recordeu que, com sem-
llò més important que ha succeït a pre, estem oberts a tos els vostres sug-
Florida Secundària durant el segon i geriments, consells i recomana-
el tercer trimestre. Trobareu aquesta cions...
informació en la secció de notícies i
en la d'actualitat. També trobareu
algunes reflexions sobre la nostra Moltes gràcies i, de bell nou, bon
manera d'entendre l'ensenyament, on estiu.
parlem dels canvis que, poc a poc,
volem anar introduint el proper curs.
2

4. NOTÍCIES
la Cassola
Premi de Qualitat per a Florida
Secundària
El dimarts 13 de juny va tenir lloc al pedagògica, a través de la realit-
Saló d'Actes del Consell Superior zació d'accions de foment de la
d'Investigacions Científiques del innovació i l'intercanvi d'expe-
Ministeri d'Educació i Cultura, a riències entre el professorat.
Madrid, l'acte de lliurament dels pre- b) Aspectes organitzatius:
mis a la Qualitat en l'Educació dels Tres són les innovacions en este
cursos 2003-04 i 2004-05. sentit:
1.- La realització d'un pla d'un
Mercedes Cabrera, ministra pla intern de formació del pro-
d'Educació, va atorgar al nostre com- fessorat amb la finalitat de
panys Francesc Rodrigo -director de potenciar les seues competèn-
batxillerats de Florida Secundària- el cies pedagògiques i tecnològi-
premi a les millors pràctiques de qua- ques, per a garantir l'ús didàctic
litat en educació. Florida Centre de de les TIC i l'explotació de
Formació va rebre aquest premi pel ferramentes i recursos informà-
seu projecte "InnovaTic. Pla d'inno- tics de què Florida disposa.
vació en la docència mitjançant l'ús 2.- La creació d'un equip E-
de les noves tecnologies de la infor- learning que defineix l'enfoca-
mació". ment metodològic, el procés
d'innovació i el desenvolupa i
Tot fent un resum, cal dir que aquest gestió d'una plataforma de for-
pla d'innovació és un projecte de mació. 2.- La creació del programa pastas-
millora de l'activitat docent centrat en 3.- La creació de la figura dels coor- web (programa assistent de seguiment
el desenvolupament de les noves tec- dinadors TIC la finalitat de la qual és individualitzat de l'alumnat de secun-
nologies de la informació com a ins- coordinar i dinamitzar el procés d'in- dària), realitzat per l'àrea de sistemes
truments de millora de la qualitat tegració de les TIC, assessorant els informàtics de Florida amb l'assesso-
docent i com a recurs d'innovació docents en el seu ús. rament permanent de la direcció del
educativa. Per a portar en marxa c) Aspectes tecnològics: centre, el departament d'orientació i
aquest projecte Destaquen dos els equips de tutors. Aquest programa
s'han adoptat els Florida va rebre el premi a les aspectes fona- s'ha convertit en una ferramenta d'in-
criteris del siste- millors pràctiques de qualitat mentals: formació permanent a alumnat i a les
ma EFQM de 1.- La posada en famílies, sent un mecanisme de
qualitat.
en educació pel seu projecte marxa d'una
comunicació directe i immediat per
"InnovaTic. Pla d'innovació ferramenta d'en-
mitjà de l'ús d'internet per a realitzar
El projecte se en la docència mitjançant l'ús senyament-apre- el seguiment tutorial individualitzat
centra en dues de les noves tecnologies de la nentatge com a de cada alumne. Permet, a més, com-
àrees de millora: suport a la pletar el procés d'avaluació per mitjà
la millora de informació". docència: la pla- de l'aportació d'informes qualitatius
l'activitat docent i la millora del taforma FloridaCampus que permet de cada alumne.
seguiment tutorial individualitzat de el treball en equip, creant espais de Aquest premi és un estímul que ens
l'alumnat; i contempla tres aspectes treball específics per al professorat i encoratja a seguir treballant en la
bàsics: l'alumnat, amb una sèrie de ferramen- millora de la qualitat de l'ensenya-
tes (orla, fòrum, zona de descàrrega) ment en les nostres aules.
a) Aspectes pedagògics: permetent la comunicació permanent ÁREA DE QUALITAT I
La creació i el desenvolupament entre alumnat i professorat i la crea- DESENVOLUPAMENT
d'una metodologia e-learning pròpia ció, el seguiment i l'avaluació d'activi-
de Florida i el foment de la innovació tats d'aprenentatge.
3

5. NOTÍCIES
la Cassola
2n de Batxillerat s’acomiada
El passat divendres 2 de juny tingué lloc al saló d'ac-
tes de Florida l'Acte de comiat de la promoció de
segon de batxillerat.
En un acte molt emotiu, Carme Albors, com a direc-
tora del centre, desitjà a l'alumnat que deixava el cen-
tre el bo i el millor en el futur que s'obre davant d'ells.
A continuació, Paco Rodrigo, com a coordinador
(però eixa nit com a poeta) va llegir tres textos poè-
tics relacionats amb la importància de les persones,
del temps i de l'escola, textos que va dedicar a l'alum-
nat i al professorat de segon de batxillerat.
A continuació, prengué la paraula Estefania Asins,
alumna de 2n A, que va llegir un discurs que havien
elaborat per a l'ocasió. Tant els poemes de Paco
Rodrigo, com les paraules d'Estefania foren acom-
panyades musicalment per Guillem Escorihuela, un
altre alumne, amb la seua flauta travessera.
També comptaren per a l'ocasió amb la presència de
Llorenç Giménez que, amb les seues rondalles, acu-
dits, dites i embarbusaments feu passar una estona
ben divertida al públic assistent, alumnat de segon de
batxillerat i les seus famílies. A continuació, els
tutors de cada grup (Paco Rodrigo, Enric Gil i Paco
Lluís) lliuraren a cada alumne de la seua tutoria la
foto de cada tutoria com a recordatori de la promoció.
La festa continuà amb el sopar de l'alumnat i el pro-
fessorat, on s'aplegaren 90 persones. Sense dubte tot
un èxit de convocatòria i un acte ben emotiu i entran-
yable. La Cassola desitja molta sort a tots i totes els -
ara ja- exalumnes de Florida Secundària.
Tot seguit podreu llegir les paraules del discurs dels
alumnes.
4

6. NOTÍCIES
la Cassola
Discurs de comiat dels alumnes:
Avui farem un discurs bèl·lic, de guerra. Però Paco Rodrigo, un tutor de bandera! Famós
d'una guerra de papers, perquè com deia pels seus consells per afrontar amb èxit la
Joan Fuster "la veritable fi d'una guerra no vida futura i pels seus comentaris d'alta
és la pau que la segueix, sinó una altra gue- intensitat. La veritat és que ambdós han sigut
rra" uns tutors i professors magnífics que ens han
sabut escoltar, us trobarem a faltar.
Dos anys que han passat són els que narren
la nostra gesta, derrotes i victòries hem dei- El grup B van tindre a Empar Medina com a
xat enrere per enfrontar-nos, com deia Fuster, tutora de primer, per als que ja la coneixien
a la guerra que segueix aquesta pau momen- no va ser cap novetat, però sabem per fonts
tània, que vés per on, per a molts de nosaltres fidedignes que prompte es va guanyar l'apre-
també s'anomena PAU. ci de tothom, pel seu bon caràcter i l'instint
de marassa protectora que la caracteritza.
Molts s'escandalitzaran quan ens senten par- Com els va passar al grup A, el B també va
lar de guerres, però a aquells que ens tatxen canviar de tutor a segon, aquest curs han
de bel·licistes els direm que les nostres bata- anat de la mà del màster en química Enric
lles no han estat ni amb armes, ni contra per- Gil, mister simpatia del claustre.
sones, sinó que hem dut a terme una lluita
amb bolígraf i paper (sempre reciclat en El BT no han canviat de tutor durant els dos
honor a professors com Empar Medina), i la cursos, ni falta que els ha fet, doncs han estat
majoria de vegades tenint com a contrincant servits amb el terratrèmol de Riba-roja, el
el temps. Per fi hem tancat aquest ring a l'es- monstre del dibuix i l'únic professor pel que
pera de que se n'òbriga un de nou a les nos- no passen els anys... Paco Lluís!!, qui ha tin-
tres vides. gut que bregar contra una jauria d'homes i
quatre damisel·les.
Tot va començar en 2004, quan es vam con-
solidar tres grups de batxillerat, alguns vení- De veritat que han sigut dos anys magnífics i
em de la casa, altres de fora, però aquest fet extraordinaris i ,anem on anem, en el futur
no fou rellevant, ja que tots aspiràvem a la portarem la Florida al cor i a les espatlles,
mateixa meta. doncs se n'anem carregats de bons records,
d'amistats inoblidables, d'uns coneixements i
Al grup A ens van assignar a Eugènia com a uns sabers que sabrem emprar, i sobretot
tutora (s'ha d'agrair que les tutories no les fes moguem carregats d'il·lusions i esperances,
en anglès per allò de treballar l'oblidat "espi- les que els nostres professors han dipositat en
quing"), amb qui se n'anàrem a Granada, un nosaltres.
luxe, de veritat. Fou a segon quan ens assa-
bentàrem de que ens canviaven a Eugènia per
5

7. NOTÍCIES
la Cassola
Encara que molts sentirem eixa enyoran- tan sols queda felicitar-nos pels merave-
ça en les nostres vides, l'enyorança de no llosos moments que hem compartit i per
veure a Ivan els dimarts a les 8 del matí, haver arribat fins aquí, i felicitar el pro-
la de no poder veure com Anna es deses- fessorat per la seva estupenda feina,
pera intentant muntar el canó i el portà- sempre mirant per nosaltres, de veres
til per explicar-nos la lliçó del dia (ella gràcies a tots, en especial als professors
sempre programant les sessions...), la de de segon amb qui hem compartit els
no poder conversar obertament sobre moments més angoixosos:
temes d'actualitat a les classes de
Merche, la de que Empar Gallego no Amparo
ens convide a caramels i xiclets... Ana
Carlos
No sé, són petites coses que poden sem- Emili
blar supèrflues i sense importància, però Empar Gallego
¿què és si no la Florida per a nosaltres? Empar Medina
Sempre acaben sent "aquellas pequeñas Enric Gil
cosas" com diria Serrat, les que calen a Enric Ortega
les persones, les que queden en el record Esther
i les que quan recordes fan que t'emocio- Eugènia
nes en pensar-hi. Al final de la lluita Ivan
queden això, els records, records del Mari Carmen
nostre pas per aquest camp de batalla. Merche
Mònica
Tot i que la finalitat d'aquest escrit no Paco Rodrigo
era pas buscar aquesta emotivitat, sinó Paco Lluís
que pretenia donar ànims i forces a tots Patrícia
els companys que deixem la Florida, no i Vicen.
podia deixar d'ésser un discurs de
comiat, un "adéu", o més aviat un "fins
prompte", tant entre nosaltres, els alum- Us portarem en el record. Gràcies a tots.
nes, com amb el professorat. Tots ens tro- Catarroja a 2 de juny de 2006.
barem a faltar, o al menys això seria el
més bonic ¿no? Vaja, si alguna cosa ens
diferencia d'altres centres és la relació GUILLEM ESCORIHUELA I
tan bona entre tots nosaltres, aquí no va ESTEFANIA ASINS.
a haver-hi un "si te he visto no me acuer- ALUMNES DE 2N BATXILLERAT.
do", i avui ha quedat ben palès solament
veient les vostres cares mentre parlava.
I com no volem que açò s'allargue més,
6

8. ACTUALITAT
la Cassola
Festa de fi de curs
El proper 29 de juny celebrem la FESTA FI DE CURS 05-06.
Com tots els anys, estem organitzant una sèrie d'espectacles per a que tots i
puguem passat una bona nit que tanque aquest curs que ha estat tan intens.
Per començar, realitzarem les assemblees de grup on es lliuraran les notes defi-
nitives (esperem que no hi hagen massa carabasses) i els tutors i tutores faran
una avaluació de com ha anat el curs.
Després, podrem visitar l'exposició de treballs dels nostres alumnes on es mos-
traran aquelles creacions que destaquen per la qualitat en l'elaboració, la creati-
vitat, el seu contingut o, simplement, per la presentació.
Immediatament podrem refrescar-nos amb un gotet d'orxata o de llima granit-
zada i observar un espectacle artístic a l'entrada del Centre.
El sopar amb les famílies, amics, alumnes i professors/es es realitzarà per grups
i podrem contar-nos totes aquelles batalletes que ens han passat al llarg del curs
... les bones i les dolentes (per a no repetir-les el proper curs!).
Per finalitzar, tindrem diferents espectacles en directe per vore, ballar, riure i,
sobretot, passar una bona estona a la llum de la lluna per tancar aquest curs
d'una manera alegre i divertida.
La sorpresa més esperada serà l'actuació al pati de l'escola de Bajoqueta Rock,
amb Paco Lluís Ramos, comandant el timó de la nau d'aquest divertidíssim grup
de rock rural.
Cal destacar que en la festa d’enguany col.laboren les empreses de Consum i
Importaco com a patrocinadors.
Una festa que, esperem, siga del gust de tots i totes.
DAVID FERRER. COMISSIÓ GESTIÓ CULTURAL
7

9. ACTUALITAT
la Cassola
Repensem la nostra
manera de fer Escola
"El tiempo escapa muy dulcemen- millora ja hem començat a pensar en d'Aprenentatge, treball que hem ini-
te" deia aquella mestra i, ara, que ens el proper curs. Un curs en el qual ciat enguany. (En l'anterior número de
trobem de nou a la fi d'un curs esco- volem encetar un procés de canvi, que La Cassola, publicàrem un article
lar, tenim la sensació d'haver viscut, ha de ser lent però constant ("sin prisa sobre aquest tema).
quasi com un sospir, la gestació inten- peró sin pausa"). Perquè som cons-
sa de nou mesos d'esforç i treball cients que el nostre entorn està can- Per encetar aquest camí, al llarg del
docent. viant, s'estan produint canvis signifi- mes de maig, el claustre de secundà-
catius: nous models familiars, la ria ha estat treballant intensament, de
En el curs que ja acaba, com en la societat de la (des)informació, la manera coordinada i amb gran dosis
vida mateixa, hem tingut de tot, llum pressió dels mitjans de comunicació... d'il.lusió, de passió i de companyeris-
i ombres, moments durs i difícils i me.
moments d'intensitat i alegria. Estem Es tracta d'atrevir-nos a somiar sense
convençuts que els moments de llum i por i amb sentit comú allò que desit- Tot aquest treball s'ha recollit en tota
claredat han estat més intensos i per- gem. No es tracta de tirar per la borda una sèrie de reflexions i propostes
manents que els altres. res, ben al contrari, es tracta d'aprofi- organitzades en tres àmbits educa-
tar tot aquell saber que tenim acumu- tius:
Gimeno Sacristàn, un dels pedagogs lat en tants anys d'experiència, es - Ámbit de les Competències
més importants del nostre país, afir- tracta de millorar en l'organització docents
ma que en l'edu- dels recursos, en conti- - Àmbit de l’organitzaciò del treball
cació és tan En el curs que ja nuar avançant en noves del professorat i de l’activitat
important evitar acaba, com en la vida maneres de fer les docent
el derrotisme, la coses, de la manera més - Àmbit de l’alumnat
sensació de què mateixa, hem tingut de eficaç per tal que ens
tot va mal, com tot, llum i ombres, aporte el major benes- Ara cal fixar objectius i desenvolu-
la complaença de moments durs i difícils tar i satisfacció. Som pant les propostes, per això, al llarg
creure que tot va conscients que el pano- del mes de juny, en un treball conjunt
bé. I estem total- i moments d'intensitat rama educatiu és com- de la comissió pedagògica junt a l'e-
ment d'acord i alegria. Estem con- plex però estem con- quip de coordinació, i es reprendrà de
amb ell perquè, vençuts que entre tots i nou al mes de juliol, continuant treba-
com ja sabeu, en
vençuts que els totes podem fer-lo més llant tot el claustre amb la finalitat de
F l o r i d a moments de llum i cla- reptador i esperançador buscar noves alternatives a la situació
Secundària sem- redat han estat més actual.
pre hem treballat
de valent amb
intensos i permanents I en aquest sentit, les
participació de
la
Tenim ben clar que la nostra missió és
grans dosis d'ale- que els altres". famílies és molt impor- reinventar constantment l'escola per
gria i d'optimis- tant, alguns dels aspec- fer d'ella un espai de convivència i
me i, també sem- tes que estem treballant d'aprenentatge comú i sabem que ens
pre hem segut conscients i hem lluitat va en la línia de la cooperació més cal continuar treballant com sempre
per fer millor les coses, per atendre intensa entre el centre educatiu i les ho hem fet: amb optimisme i respon-
millor al nostre alumnat, a les famí- famílies, potenciant la seua implica- sabilitat en aquest objectiu general de
lies que han confiat en el nostre pro- ció tant a través dels seus òrgans millorar l'educació.
jecte educatiu. (AMPA, Consell escolar) com, fins i
tot, participant directament en l'àmbit EQUIP DE DIRECCIÓ
Per això, amb aquests dos ingre- docent com a voluntaris i voluntàries
dients: optimisme i capacitat de en la construcció de la Comunitat
8

10. EXPERIENCIES
la Cassola
Projecte
Castellà - Ciències socials
És un fet constatable que el terme projecte és
un dels termes que gastem més a sovint. Escoltem i
diguem " anem a encetar un projecte, tinc un projec-
te, de moment no és més que un projecte..." i quasi
sempre el fem amb un sentit relacionat amb un des-
itj , una il·lusió o un somni : en definitiva amb una
perspectiva. Una casa diferent, un canvi de treball, un
cotxe nou, tots han estat en el seu inici un projecte.
Nosaltres també els tenim en allò on desenvolupem la
nostra tasca diaria i estem convençudes de la necessi-
tat de tindre’ls per continuar amb un món apasionat
però molt difícil com és l'ensenyament. Vos contem. da.
6.- Afavorir el desenvolupament d'actituds solidàries
Al llarg del curs, en primer de l'ESO hem treballat i de cooperació de grup.
conjuntament les assignatures de castellà i la de
socials, incorporant el treball interdisciplinar i per QUINS PRINCIPIS PEDAGÒGICS REFER-
projectes MEM LA NOSTRA PROPOSTA?
QUÈ SUPOSA TREBALLAR PER PROJEC- Per a una societat globalitzada, amb canvis meteò-
TES? rics, amb models socials molt concrets i estereotipats,
en la que és bàsic dominar la informació, pensem que
1.-Tenir estudiants motivats ja que participen propo- investigar i dialogar és l'opció que millor pot garantir
sant el que els interessa investigar i conèixer del l'aprenentatge. Els preconceptes infantils i adoles-
temes del currículum cents, el pes de l'afectivitat, la importància dels
2.- Donar sentit al treball de l'aula. Un sentit real, entorns socioculturals pròxims i allunyats... ens van
accessible i compartit entre alumnes i docents (l'apre- conduint cap una pedagogia centrada en la investiga-
nentatge significatiu). ció, en la construcció del propi aprenentatge.
3.- Abordar els continguts i procediments de treball
necessaris per aprendre’ls de manera integrada. Hem Ens sembla que organitzar el treball de l'alumnat al
seleccionat i seqüenciat els continguts i procediments voltant d’un projecte ajuda i estimula els alumnes a
que volíem que s'aprengueren des de les dues àrees, preguntar-se per les coses i no conformar-se amb la
de manera que l'alumnat trobara la necessitat de primera resposta, els permet dissenyar els seus pro-
dominar diferents continguts i processos. cessos de treball actiu i orientar cap a una relació més
4.- Partir de situacions que generen conflictes cogni- activa i independent amb el món natural i social i tec-
tius nològic que viuen.
5.- Establir una sèrie de passos o etapes que han de
ser desenvolupades per aconseguir la meta planifica-
9

11. EXPERIÈNCIES
la
COM HEM TREBALLAT?
El plantejament inicial ens costà molt de tro-
bar, donat que experiències de tipus pràctic hi
ha poques i totes a Primària, però contàrem
amb l'experiència de la cooperat Escuela Dos
que ens va ajudar a enfocar el nostre treball.
a) EL TREBALL DE SOCIALS
Hem seguit els passos següents per plantejar
un projecte:
1. Triar un tema amb l'alumnat.
2. Consensuar normes de funcionament
en el treball a l'aula.
3. Els alumnes, una vegada decidit què és 3.- Subratllat en unitats de Castellà.
el que volien investigar, donarem nom al tema i feren 4.- Fer guions de recerca (també en Castellà).
el seu propi guió d'investigació.(Realització d'un 5.- Cercar informació en internet: paraules clau, lec-
índex ). Posada en comú i índex consensuat per a tots. tura ràpida de documents per identificar paràgrafs
4. Recerca d'informació complementària. No amb la informació que es busca, copiar i pegar la
han de treballar a soles amb una única font hi ha informació d'interés i l'adreça web com a link.
moltes i totes poden servir.( videos, biblioteca, llibres 6.- Redactar la informació extreta de les fonts consul-
de casa, internet). tades en oracions senzilles i correctes en quant a con-
5. Tractament de la informació ( Quaderns ). tingut i expressió.
6. Desenvolupament dels apartats de l'índex.
7. Síntesi dels aspectes tractats. També hem dedicat molt de temps a desenvolupar els
procediments de millora de l'expressió i l'ortografia
b) TREBALL DE CASTELLÀ aplicant-los als seus escrits: identificació i classifica-
ció d'errades (corregides per la profe) a partir d'un
Els procediments de treball desenvolupats de mane- codi de correcció, reflexió ortogràfica (conèixer la
ra aplicada han estat: regla ortogràfica), reconeixement del context que fa
necessària la modificació de l'ortografia de la parau-
1.- Conèixer les diferents fons d'informació per fer la; correcció i millora de l'expressió, refent la redac-
treball de recerca i, al mateix temps, l'organització ció de les oracions completes i diferenciar textos lite-
de la biblioteca del centre. raris dels no literaris, tant al llegir com al redactar.
2.- Practicar la identificació de paraules clau d'un text
en textos de socials.
10

12. EXPERIÈNCIES
la Cassola
Conclusions
QUINES CONCLUSIONS ES PODEN
APUNTAR?
- Tenim alumnes més motivats. És
una afirmació. No s'avorreixen tant perquè
la metodologia és més dinàmica i permet
en tot moment la participació i la novetat.
- Es desenvolupen les competències
bàsiques de l'etapa, amb un grau de com-
plexitat alt des de l'inici, sense ocasionar
dificultats en cap alumne siga quin siga el
seu nivell de competències
- El treball de l'aula té un altre sentit. És - Aconseguir metes en un termini relativa-
un espai de creació tant dels alumnes com dels ment curt de temps, un projecte comença i acaba,
profes i s'han acostumat a gastar l'aula com un és una cosa concreta, tangible, que poden veure.
lloc on poden trobar des d' informació i fins i tot,
materials que ells preparen i que poden servir de
fonts d'informació per altres alumnes. - Comprovar el sentit instrumental de la
llengua, treballant materials compartits, activitats
- L'aula s'ha convertit en un lloc on es tre- i, fins i tot, controls, dóna sentit als procediments
ballen coses que a ells i elles també els interessen de Socials que adquirixen un caràcter més con-
i no tenen el títol del tema del llibre. (En el tema cret per alumnes de 12 anys.
de “Les primeres civilitzacions històriques” un
grup plantejà de manera totalment imprevista un
treball sobre Egipte).
CONXA MONTESINOS
Ells decidiren com organitzar els grups, el (Departament de Llengües)
guió,... amb una única condició respecte a com i MERXE SÁNCHEZ
havien de comunicar el seu treball a la resta de (Departament de Socials)
classe.
11

13. EXPERIENCIES
la Cassola
Projecte d’anglès:
“El meu viatge a Italia”
L'alumnat de 4t ESO ha realitzat viatge amb especialitats italianes per a
un projecte interdisciplinar en les assig- cada dia de la setmana, i ha inclós l'ex-
natures d'anglés i valencià en l'últim tri- plicació de dos dels plats més típics. Ha
mestre del curs. El projecte està relacio- lliurat un document imprés en forma de
nat amb el viatge de fi de curs a Itàlia. I carta de restaurant. Ha inclós algunes
per tal de fer el treball més motivador frases d'italià útil per a demanar als res-
els hem fet que realitzaren un viatge vir- taurants.
tual per Internet per a visitar algunes de
les principals ciutats italianes: Florència, L'EXPERT/A CULTURAL. Ha fet una
Roma i Venècia i una aproximació a la recerca sobre pel·lícules, novel·les, can-
cultura, actualitat i gastronomia del país. çons, o qualsevol manifestació cultural
que és o ha sigut popular a Itàlia Ha lliu-
Primerament han fet recerca de la infor- rat un document escrit amb un resumen
mació en les aules de internet, després de l'argument d'un mínim de tres obres,
han produït els documents escrits i, juntament amb una breu descripció de
finalment, han realitzat una exposició l'autor.
oral dels resultats.
L'EXPERT/A PERIODISTIC. Ha
L'alumnat ha treballat en grups i s'han recercat sobre l'actualitat periodística en
convertit en experts en diferents àmbits. Itàlia en aquests moments. El document
resultant ha estat un fullet informatiu
L'EXPERT/A HISTÒRIC: Ha triat un amb 5/6 notícies de l'actualitat recent en
museu o un monument en cada ciutat diversos camps temàtics.
que anaven a visitar (Roma, Florència i
Venècia). El document resultant ha estat A continuació alguns dels treballs ....
un fullet turístic amb un itinerari per les
tres ciutats més la descripció dels tres
llocs emblemàtics. Han lliurat el docu- CRISTINA GRAS.
ment imprés en forma de tríptic turístic. DEPARTAMENT DE LLENGÜES
L'EXPERT/A CULINARI: Ha recercat
i produït un menú per a la setmana de
12

14. EXPERIÈNCIES
la Cassola
L’Itinerari...
Day 1; 15 June: Valencia - Lorenzo". In the afternoon we will Day 6; 20 June: Venice
Barcelone - Geneva visit other places. In the evening, we In the morning we will arrive to the
We will leave Catarroja at twelve will have dinner in Florence and we city, and then we will visit the San
o'clock, and we will arrive to will sleep in a hotel of the around of Marcos square, the Suspiros Bridge
Barcelona aproximanement at five Rome. We will have complete pen- and other places. In the afternoon we
o'clock. There we will stay in the port sion. will have free time for do the tradi-
of Barcelona, and we will wait to the tional "gondolada". In the evening
boat. At seven o'clock we will take the Day 4; 18 June: Rome we will have dinner and sleep in a
boat and we will stay twenty hours in In Rome we will visit all the Vatican hotel of Venice.
it. City with the bus. We will lunch in a
restaurant and in the afternoon we
will stay at the hotel, complete pen-
sion too. In the evening we will visit VENICE
the popular "Fontana de Trevi". Then
we will go sleeping.
Day 5; 19 June: Rome
THE PORT OF BARCELONE In the morning we will sleep and we
will have the free morning. Then we
will have lunch in the hotel. In the MILAN
TOWER OF afternoon we will visit different pla-
PISA ces, the Spain and the Popolo square.
In the evening we will have dinner at
the hotel and when we have finish we
will leave Rome and we will go to
Venetia. We will stay all the night in
the bus. Day 7; 21 June: Venice -
Milan - Valencia
MARKET OF
Day 2; 16 June: Geneva - SAN LOREN- We will leave Venetia in
Pisa - Florence ZO the morning and we will go to
We will arrive to Geneva at three Milan to visit some places, but
o'clock in the afternoon. When we only when we have sufficient
arrive, we will go to Pisa and visit it hours before we will fly to
and his entire monumental zone. Valencia. We will lunch in Milan
When we have finish, we will have
and when we are in Valencia, in
dinner in the Pisa restaurant, and then
we will leave Pisa to go to Florence the evening, we will go home.
(Montecatini). We will sleep in
Florence.
Day 3; 17 June: Florence
In the morning, we will visit Florence
and we will go shopping to the popu-
lar markets of "La Paja" and "San FONTANA DI TREVI
13

15. EXPERIÈNCIES
la Cassola
Notícies d’Itàlia...
ITALY HAS A NEW GOVERN- ITALY IN WORLD CHAM-
MENT PIONSHIP OF GERMANY NICOLA CALIPARI DIED IN
2006 IRAK
After the
h a r d Italy is classified for the next
general round. The team will be able to
elections, play the world championship in
the new Germany. Italy has already
governer won a lot of championships,
Prodi, exactly three vistories. Italy is a
won. team with a lot of veteran pla-
The elections were very equal yers.
but the Prodi's government The italian team is one of the
won for 54% of the votes. Now, favourites. They have an easy The secret agent, Nicola
Prodi and his team fight to way from the victory. Calipari was passing a few
endure Italy forward. days in Irak to rescue a journa-
list.
ITALY TAKE AWAY HIS SOL- One of these days, when he
DIERS IN IRAK. returned from Italy,he and ano-
ther agent were travelling by
The Italy governement announ- car along the streets of Irak,
ced yesterday that the italian they were killed by some USA
soldiers in Irak will returned soldiers. Now, the Italy's
soon, though they will help Irak government asks for explana-
equally. Yesterday the people tion about the incident.
did homage to 30 italian sol- Now, they have more pro-
diers who died there. Italy is blems. Totti, a very good pla- In the incident, only Nicola
going to help Irak with money yer, is infured and a lot of pla- Calipari died, the other two
and anothers things, for the yers have problems with justi- suvived.
Irak's reconstruction. ce.
This situation provoked a lot of
demonstrations in Italy, and the
italians were very angry.
14

16. EXPERIÈNCIES
la Cassola
Typical italian phrases...
Typical Italian Phrases
If you want to say "can you translate me this?" in italian is: "Può
tradurre questo?"
If you want to say "I understand/ I don't understand" in italian is:
"Capisco/ Non capisco"
If you want to say "what's the meaning of this?" in italian is: "Cosa
significa questo?"
If you want to say "can you help me?" in italian is: "Può aiutar-
mi?"
If you want to say bon appetit, in italian is "buon appetito"
If you want a glass of water, you must say "acqua semplice"
If you want a sandwich, you can say you want a "panino"
If you want to say cheese, in italian is "formaggi"
If you want to say bread, in italian is "pane"
Apperitive: "antipasto"
First course: "primo"
Main course: "secondi"
15

17. EXPERIÈNCIES
la Cassola
Menu...
16

18. EXPERIÈNCIES
la Cassola
Receptes...
17

19. ACTIVITATS
la Cassola
Treballem per un
centre ecológic
Enguany, des de l'assignatura optativa de
medi ambient de 1r i 2n ESO, hem encetat amb
il·lusió un nou treball que té com a objectiu principal
convertir el nostre centre en un centre ecològic.
El nostre centre està inscrit en el marc d'un projecte
europeu anomenat e-twinning que pretén agermanar
centres escolars europeus que desenvolupen projectes
semblants mitjançant les tecnologies de la informa-
ció i la comunicació (TIC).
En el nostre cas estem agermanats amb un centre
escolar d'una xicoteta ciutat grega, al costat de
Salònica, que es diu Veria, amb la qual hem fet un
intercanvi d'informació enviant-nos correus electrò-
nics descrivint l'escola, així com presentant-nos els
alumnes que integrem aquest equip medi ambiental.
El nostre treball, que va començar al principi de curs,
ha estat llarg i costós perquè hem fet enquestes a l'a-
lumnat, al professorat s i al personal de serveis del
centre i, a més a més, hem revisat totes les
instal·lacions de l'escola per tal d'assabentar-nos d'a-
quelles coses que podríem canviar amb la finalitat de
ser més ecològics/es i respectar millor el medi
sarem a les aules així com contenidors d'envasos lleu-
ambient.
gers (com ara tetra-bricks, llaunes o plàstics) que se
situaran al passadís, hem anat a les tutories per parlar
Ens hem adonat que hi ha moltes coses senzilles que
amb l'alumnat de cada grup i, fins i tot, hem eixit a
cadascú i cadascuna de nosaltres podem fer-ne com,
la televisió per tal d'explicar el que estem fent i dema-
per exemple, separar el fem correctament, gastar
nar-vos la vostra col·laboració i així dur a terme
paper reciclat, apagar els llums innecessàries o no
aquest projecte: construir entre tots/es un futur
malbaratar l'aigua; amb l'ajuda de tots/es aconsegui-
millor.
rem allò que ens hem proposat.
ALUMNAT OPTATIVA MEDI AMBIENT
Per això, des de l'optativa de medi ambient, hem
començat construint contenidors de paper que dispo-
18

20. ACTIVITATS
la Cassola
Creació d’una empresa
Des de l'assignatura similars característiques per a consultar els catàlegs
de Economia i Organització que la nostra creada per l'a- dels productes, i en el cas
d'Empreses de 1r lumnat d'un institut de de estar interessats/interes-
Batxillerat s'ha plantejat Navarra. Aquesta empresa, sades en qualsevol dels pro-
com a treball de grup la cre- a l'igual que la nostra, ductes, cal que feu la
ació d'una empresa, anome- comercialitza productes comanda a través de la
nada Valyzan
Coop. V. L'activitat
S.
Per últim, cal destacar següent adreça de correu
electrònic:
principal d'aquesta que, gràcies a aquesta w w w. v a l y z a n @ h o t -
empresa és la comer- activitat, hem pogut conèi- mail.com o bé posant-se
cialització de produc-
tes típics de la nostra
xer amb més profunditat en contacte primer els
alumnes de
amb
de
comunitat, plantejats l'entorn comercial del batxillerat de Ciències
pels propis alumnes, nostre país. Socials.
amb la intenció de
donar a conèixer-los a A més, hem presentat un
altres regions del nostre típics de la seua comunitat treball sobre aquesta expe-
país. com, per exemple, la txisto- riència al premi EMPRE-
rra, espàrrecs, vi... entre NESCOLA.
Mitjançant el projecte edu- d'altres.
catiu E.J.E. que proporciona Per últim, cal destacar que,
a l'alumnat oportunitats per Fent referència a la nostra gràcies a aquesta activitat,
al coneixement i contacte empresa, cal destacar, que hem pogut conèixer amb
amb les institucions, enti- tot aquell que estiga interes- més profunditat l'entorn
tats i empreses existents en sat, tant en la compra dels comercial del nostre país.
l'àmbit local, hem tingut l'o- nostres productes, com en
portunitat de realitzar una qualsevol dels productes de
activitat comercial amb Navarra, pot fer-ho de dues ALUMNAT DE 1r BAT-
altra empresa anomenada maneres: en primer lloc, XILLERAT D'HUMANI-
Prodena. pot accedir a la següent TATS I CIÈNCIES
pàgina web SOCIALS
Prodena, és una empresa de www.valyzan.blogspot.com
19

21. ACTIVITATS
la Cassola
Nits de divendres, nits d’estels
Lluna i el Sol, Mart el rogenc, Júpiter en un bou blanc per atraure
Júpiter, el gran, el rei dels deus la bella Europa, princesa de
i el rei dels planetes i Saturn, el Fenícia; i amb les Plèiades, les set
més estimat dels aficionats a germanes perseguides per sempre
l'astronomia, amb els seus per Orió, el caçador amb els seus
mítics anells contemplats tan de cans, Ca Major i Ca Menor; l'Ossa
prop que, per un moment, sem- Major, Pegàs, Andròmeda..... Més
blen poder tocar-se amb les de tres hores d'observació i mito-
El divendres 10 de març un mans, varen ser també objecte logia, d'aprendre, d'ecos d'ultra-
grup d'alumnes de 4t d'ESO i de de la nostra curiosa inspecció. tomba en la cúpula, de riures i
2n de batxillerat, amb els profes- Observàrem també les diversió, d'històries i història. Tot
sors Enric Gil i Ivan Castañón, del constel·lacions de Càncer, amb el un plaer.
Departament de Ciències, assisti- seu sistema binari Iota Cancri, for-
ren a la sessió d'observació del cel mat per dos estels girant una al IVAN CASTAÑÓN I ENRIC
“Nits de divendres, nits d'estels” voltant de l'altra, en perpetua har- GIL. DEPARTAMENT DE
de l'Observatori Astronòmic de la monia; Gèminis, la dels bessons CIÈNCIES
Universitat de València i el Càstor, el mortal que
Departament d'Astronomia i va morir assassinat, i
Astrofísica. Pollux, l'immortal,
(http://www.uv.es/obsast/). que, ple de dolor, va
pregar al seu pare
Des de poc més de les 7 de la ves- compartir amb el
prada fins vora les 10 de la nit, germà la seva
sota el cel de Burjassot, sobre les immortalitat; Zeus
llums de la ciutat, poguérem gau- es va apiadar d'ells i
dir, mitjançant els telescopis els va situar, tots dos
situats en la cúpula de l'Aula junts, entre els estels
d'Astronomia del Campus de per sempre; Taure,
Burjassot, de la visió d'una Lluna amb el mite de la
quasi plena, transformació de
lluent i argen-
tada, brillant
sobre camps
d'estels i cons-
tel·lacions.
Venus, la
Deesa de
l'Amor, l'astre
més brillant
després de la
20

22. OPINIÓ
la Cassola
La cultura d’arrel tradicional a
l’Educació Física
Hi ha un tipus d'àrea de Quan parlem , en el nostre
coneixement que no és catalogable cas, d'aproximar l'institut
en matèries o assignatures, que no a la realitat social i d'obrir
és sectorial sinó s'adreça a la glo- les portes de les aules a
balitat del coneixement; que no és través de les comunitats
científic, difícilment ordenable, d'aprenentatge, no podem
mesurable, classificable, deduïble oblidar aquest patrimoni,
d'una experiència detallada i pro- aquesta expressió i comu-
vocada, etc.; que no és tampoc teò- nicació de cultura. Quan
rica ni teoritzant. Són coneixe- parlem de cultura popular,
ments que tenen dos eixos de refe- d'accés del poble a la cul-
rència: allò que és vivenvial, vis- tura, de l'escola a la cultu-
cut, i l'extracció de poble, de ra, d'abast popular de la
comunitat. cultura, no podem deixar-
nos aquesta expressió
Aquest conjunt de coneixements, col·lectiva i d'arrel popu-
d'expressions, de filosofia- o lar.
millor dit de saviesa- és allò que
anomenem etnologia, costums, Quan parlem que hem de
folklore. S'adrecen a una realitat superar l'ensenyament tan-
no atomitzada, sinó global, i són cat, llibresc, teòric o sepa- entitat de poble a costumari i tradi-
globals ells mateixos. Es referei- rat de la realitat, de la vida, no ció amb olor ranci, sense vivesa ni
xen a la vida, a la natura i a les podem deixar-nos perdre aquesta espontaneïtat. O també posar la
relacions socials; són patrimoni eina de coneixement i d'expressió. racionalitat, la ciència, l'organitza-
col·lectiu d'un poble, d'una comu- Quan parlem de globalització, de ció coma a cotes del coneixement i
nitat. superar compartiments estancs de la interpretació i manipulació de la
l'assignatura, de treballs per pro- realitat.
Oblidats de les programacions jectes, hem de servir-nos d'aquest
d'estudi perquè no són cataloga- mitjà, que ens permet aprendre i Actualment ens trobem,
bles com a científics, sinó més bé comprendre, conèixer i ser, rebre i alhora, en la necessitat d'anar fent
"pre", perquè no son comparti- crear. El folklore ha passat èpo- una escola nova i d'oferir un pro-
mentables, avaluables, ni poden ques de prestigi i d'abandó, tal jecte amb identitat, amb arrels,
donar un nivell de titulació o de vegada pels mals usos que n'hem buscant dintre del nostre tarannà,
professió. Sense cap dubte, són fet: definir un país, un poble per la del nostre seny cultural, de la tra-
cultura, són saviesa, són expressió, paella, les falles i la barraca, mos- dició entesa com a saviesa, com a
acostament pla i popular a la reali- trar únicament la dansà valenciana eina i expressió.
tat, i sobretot patrimoni d'un a les processons, com a peça de
poble. museu... Reduir cultura a folklore,
21

23. OPINIÓ
la Cassola
l'antiguitat, testimonis arqueològics i cròniques d'an-
tics històriadors, filòsofs i poetes, és possible imagi-
nar el sorgiment d'aquestes activitats fa més de 4.000
anys. Al nostre país, tant ric en danses tradicionals
que generalment culminen amb una composició està-
tica o dinàmica en la que uns ascendeixen sobre altres
formant una torre, un castell o una piràmide, desta-
quen en l'actualitat els Castells que realitzen a
Catalunya i La Muixeranga d'Algemesí i altres pobles
de la Ribera.
Les més antigues cròniques que vinculen l'existència
de la Muixeranga a Algemesí, daten del primer terç
del S.XVIII, però be pot pensar-se que el seu origen
és molt més antic. Des d'aquella època a continuat en
En aquesta línia, des del seminari d'Educació Física, la tradició i, a pesar d'haver passat per temps en que
hem anat introduint a la programació de l'ESO i el estagué a punt de desapareixer, finalment ha estat
Batxillerat diversos continguts i sabers culturals d'a- recuperada i reconeguda com a símbol important d'a-
rrel tradicional, que no són coneixements d'escola quest poble, adquirint el reconeixement d'interès
pròpiament dits. I diem que no són d'escola perquè no turístic de caràcter nacional.
han sorgit de l'escola, sinó ben al contrari. Diem que
no són d'escola perquè el seu lloc propi per a ser vis- Altra activitat d'arrel tradicional que
cuts són un altre àmbit, no l'escolar: la família, el s'ha encetat a l'assignatura
grup, el carrer, el poble, la col·lectivitat social. Però d'Educació Física han esta els JOCS
és molt cert que l'escola pot contribuir a fer que POPULARS. El joc, a l'igual que
siguen recuperades, viscudes i transmeses. I alhora altres manifestacions socio-cultu-
ajudar a l'escola a retrobar un nou clima de convivèn- rals, ens relata en cada context, es a
cia, de cultura, d'expressió i de participació. dir, en cada lloc i època, unes for-
mes concretes de relacionar-se de
Bàsicament hem plantejat coneixements ludicomo- les persones que el protagonitzen o l'han practicat.
trius de la cultura popular, o elements etnomotrius D'ahí que el coneixement i ús dels jocs i esports
(tal i com ho explica Pierre Parlebás) que a través populars-tradicionals, suposa referir-se a unes pràcti-
d'una senzilla adaptació hem conformat per a que el ques de les quals la principal expressió i significat
nostre alumnat li trobés sentit i pogués integrar-ho en s'adquireix al relacionar-nos amb la cultura i el medi
les seves pràctiques i relacions habituals. social en el que s'han desenvolupat.
Tant al segon i al quart de l'eso com a algun grup de A més al llarg d'aquesta activitat, l'alumnat de primer
batxillerat hem encetat el treball de l'ESO s'ha adentrat en el treball etnogràfic. S'han
D'ACROGIMNÀSTICA, modalitat físico-esportiva, realitzat entrevistes a familiars, veïns i coneguts així
acrobàtica, gimnàstica i expressiva, basada en la com recerques bibliogràfiques i a internet per tal de
construcció de diferents postures corporals i equili- compilar un gran llistat de jocs tradicionals, que pos-
bris. Mitjançant l'estudi de cultures i/o monuments de teriorment han exposat i practicat a les classes.
22

24. OPINIÓ
la Cassola
polítiques, gent gran i gent menuda, fet que dona a
entendre el poder de reunió d'una activitat amb taran-
nà i seny propi.A l'ESO hem començat a conèixer la
pilota per la modalitat més senzilla, "el raspall". Hem
fabricat les proteccions, hem adaptat les
instal·lacions i hem raspat fins a cansar-nos.
Com a activitat culminant hem visitat el "Museu del
Genovés" que, segons les paraules del seu coordina-
dor, "pretén mostrar o exposar els objectes que van
pertànyer als nostres avantpassats i, d'alguna manera,
Dintre d'aquest açò ens proporciona dades de qui som i d'on venim,
tipus de coneixe- de les nostres arrels i la nostra cultura".
ment que anome-
nen global, inclas- Allí no sols vam poder vore i reconéxer molts objec-
sificable i no sec- tes i jugadors històrics de la pilota, sinó que a més
torial ni ordena- vam tenir la possibilitat de poder jugar al trinquet on
ble, trobem com a varen començar algunes de les figures mítiques del
referent el Joc de joc com són Paco Cabanes "el Genovés" o Enric
la PILOTA Sarasol.
VALENCIANA.
Al País Valencià apareix amb els cavallers de la con- Per últim i per acabar el curs amb bon ritme hem
questa, la seua pràctica i popularitat s'estenien des del encetat la pràctica de DANSES D'ARREU DEL
propi rei (el metge Arnau de Vilanova emulant als MON i DANSES VALENCIANES (El bolero de
galens clàssics el recomanava al rei Jaume II en l'Alcúdia, La dansà de les vetetes...), pràctiques amb
1305), la noblesa, la cúria, el poble fins els menuts de les que l'alumnat de l'institut no sols ha gaudit d'una
cada carrer. activitat i interacció diferent amb els seus companys
i companyes, sinó que a més a pogut conèixer, valo-
En l'actualitat també rar i acceptar les danses populars, costums i estils de
podem trobar als vida propis, comparant-los i integrant-los dintre de
trinquets i carrers de l'actual diversitat cultural.
tot el país gent de
mal viure, jugadors GUILLEM TORRENT I LAIA TABERNER.
de travesses, DEPARTAMENT D'EXPRESSIÓ
intel·lectuals, uni-
versitaris, autoritats
23

25. LITERÀRIA
la Cassola
HAIKÚS, alumnat de 2n d’ESO
HAIKÚS AL RÍO HAIKÚS AL MAR HAIKÚS A LA SELVA
Hilo gigante. Mar azulado Oscuridad en
Avanza imparable de aguas cristalinas. la noche selvática,
el río lleno. Lindos espejos. la tranquilidad.
Sol reflejado Espuma blanca, Parece nube.
en el espejo largo abrazando la playa Ensombrece el día.
que no descansa. que, fiel, te aguarda. Sombra del árbol.
Miles de gotas Vuelan gaviotas, Algo cálido,
en la misma dirección en el mar nacieron, de ambiente sólido
corren bravías. fuente de vida. es la fauna.
Nadan los peces La arena brilla Respira hondo,
en aguas cristalinas, con el sol ardiente te purificas en el
nunca se ahogan. del mediodía. profundo bosque.
Des de la montaña Al atardecer, Largas lianas
hasta la mar salada el reflejo del sol entre las viejas piedras
fluye el río. se une a la costa. de grandes muros.
Las plataformas El agua estalla, Los tigres pardos.
que se agarran al fondo, Viejos acantilados. Llueve sobre la selva.
los nenúfares. Muerte del mar. Lomos mojados.
El río seco, Cielo plomizo. Flor exótica
sin peces ni algas vivas, Ojos que esperan. llora el rocío de
se acaba el agua. Alma de hastío. la larga noche.
Un pajarillo La noche llega. Los viajeros
bebe el agua del río La mar está en calma. buscan en la penumbra
en primavera. Los peces duermen. las verdes hojas.
ALUMNAT DE 2n ESO A
24

26. LITERARIA
la Cassola
Premis La Rosa de Paper
El dia set de juny al Saló aquests premis que signifi-
d'Actes de Florida Centre de quen un impuls cultural
Formació tingué lloc l'acte de lliu- important.
rament dels premis literaris La
Rosa de paper en la seua Xª edi- També es presentà, com a
ció. novetat editorial, el volum
de la col.lecció SO DE
Actuà com a presentador de l'acte LLETRES amb els treballs
i com a president del jurat, guanyadors en la passada
Francesc Rodrigo, coordinador edició. En aquesta presenta-
de batxillerat, professor de ció es va destacar la impor-
valencià i poeta; que va destacar tància de la rosa en la litera-
dos elements molt importants: que tura: tant Josep Pla com
ja són deu anys de premis i, per Joan Fuster, dues figures
tant, podem considerar que ja som cabdals de la literatura assa-
uns premis consolidats en el món gística en la nostra llengua
educatiu valencià i que cada vega- tenen algun aforisme o sen-
da són més els centres i l'alumnat tència dedicats a la rosa.
que es presenta, enguany s'han
presentat 94 treballs, 69 en la Josep Pla deia en el seu lli- dels premis, amb l'estètica de Pla,
modalitat de narrativa i 25 en poe- bre Les hores que "L´únic que els amb la publicació dels treballs
sia, procedents de 36 centres edu- falta a les roses per ésser perfectes guanyadors. Pensem que les dues
catius de tota la província de és ésser comestibles", i Joan coses són importants, perquè tot
València, la qual cosa confirma la Fuster li replicava en Sagitari amb escriptor o escriptora, tot
consolidació del premi. altre aforisme desmitificador que novel.lista o poeta el que vol es
"La rosa, sense la literatura que li poder publicar les seues creacions
També feu un parlament Enric ha caigut al damunt, només seria i que arriben al públic. Aquesta
Lujàn, professor d'història i una col petita, insípida i de colors petita rosa de paper, que conté
membre del Consell Rector de enganyosos. Josep Pla s'equivoca- relats i poemes realitzats per joves
Florida, que posà èmfasi en el va". Heus aquí dos monstres de la autors i autores, esperem que
nom dels premis (La Rosa de nostra literatura discutint sobre les siguen per a ells i elles l'inici duna
Paper) que es correspon amb el roses, des d'un punt de vista litera- carrera literària, que continuen
títol d'un poema d'un dels millors ri, ja que en ambdós aforismes la posant en vers els seus pensaments
poetes de la nostra llengua Vicent rosa s'ha d'entendre com a metàfo- i sentiments o inventant mil-i-una
Andrés Estellés i destacà l'esforç ra de la literatura. Un -Josep Pla- històries que ajuden els lectors a
per potenciar la creació literària des del punt de vista de l'admira- passar estones divertides.
dels joves. ció i, l'altre, -Fuster- des de la Cal dir també que a l'acte
pragmàtica o la utilitat. comptàrem amb la presència de
Per últim, va parlar Salvador Llorenç Giménez, un gran amic de
Piles, secretari del Consell Per això, una de les petites virtuds la casa i un magnífic contacontes
Territorial de València de la dels premis La Rosa de Paper és que, al llarg de la vesprada, ens feu
CAM, que destacà la bona relació que, hem volgut conjugar amb- passar una estona ben agradable
entre Florida i la CAM en la dues voluntats, la pragmàtica de amb les seues històries.
col.laboració mútua per organitzar Fuster, amb la dotació econòmica
25

27. LITERÀRIA
la Cassola
I els guanyadors...
A continuació tenim la relació dels finalistes i guan- de València. I resultà guanyador el treball poètic "I
yadors en aquesta edició: DIC POR" de l'alumna BEGONYA GUTIERREZ
MARTINEZ de l'institut CAMPANAR de València.
En la CATEGORIA A (1r cicle de l'ESO) En narrativa el relat finalista és "INSTANTES" de
en la modalitat de poesia quedà finalista el poemari l'alumna LAURA FEBRE DICIENA que estudia 1r
"SENTIMIENTOS" de JORDI ALFONSO MARTI- de batxillerat en l'IES SERPIS de València. I el guan-
NEZ que estudia 1r d'ESO en FLORIDA SECUN- yador fou el relat "EL NUEVO MUERTO" de
DARIA. I resultà guanyadora del premi el poemari LAURA RAMON CORTES de 2n de batxillerat en el
"VERD DE TERRA" de l'alumna MARTA DIAZ SAGRADO CORAZÓN de Mislata.
MORENO de l'IES Enric Valor de Picanya.
En la CATEGORIA D (estudiants d'universi-
En la modalitat de narrativa va quedar finalista el tat i cicles formatius de grau superior) quedà finalis-
relat "EL MISTERIO OCULTO" de l'alumne JOSE ta el poemari "EL SIMULACRE DE CADA LLE-
CARLOS MARTINEZ VALERO de 2n d'ESO de TRA" de JERONIMO MENDEZ CABRERA de 5é
l'IES Enric Valor de Picanya. I quedà guanyador el curs de Filologia Catalana a la Universitat de
relat "GALLETAS" de l'alumna MARIA GARCIA València. I es declarà guanyadora a SARA ESTER
MONTOYA que estudia 2on d'ESO en l'IES BARRI RUIZ SEPULVEDA estudiant de 6é curs de ETS
DEL CARME de València. ARQUITECTURA en la Universitat Politècnica de
València amb el treball poètic "ESPERA DE TRAN-
SICION".
En la CATEGORIA B (2n cicle de l'ESO),
en la modalitat de poesia els jurat declarà finalista el En la modalitat de narrativa el relat finalista fou
treball poètic "DE PRINCIPI A FI" de l'alumna de 3t "COMO TODOS LOS DIAS" de LAURA CRISTI-
d'ESO ANDREA SOLER CORTES de l'IES nº 4 de NA MORELL ALDANA alumna de 4t de Dret de la
Mislata. I declarà guanyadora a ELBA BARBERA Universitat de València. I resultà guanyador "ASESI-
FERRAGUD estudiant de 3t d'ESO del centre educa- NO Y LADRON" relat de de BORJA LOPEZ FELI-
tiu Maria Auxiliadora de Algemesí, amb el recull de PE de 3r curs d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de
poemes "EN AQUESTA NIT DE LLUNA PLENA" . Gestió en la Universitat Politècnica de València.
En la modalitat de narrativa el jurat decidí nomenar En la CATEGORIA E (Universitat de les
com a finalista la narració "AQUELL SOLDAT" de persones majors), sols els va presentà un treball i, per
l'alumna NOELIA VALLET CRUAÑES que estudia tant, el jurat ja va estimar convenient deixar desert
4t d'ESO en el centre LA MILAGROSA de Cullera. aquest premi.
I declarà con a guanyador treball "LLÀGRIMES
D'UN DESTÍ de l'alumne MOISES LLOPIS I En narrativa el jurat decidí nomenar finalista a
ALARCON de LA MILAGROSA d’Ontinyent. Carmen Martí Ferrando de la Universitat dels Majors
de Florida, pel treball "PARA PENSAT HAY QUE
En la CATEGORIA C (batxillerats), en poe- EXISTIR". I deixà desert el primer premi.
sia quedà finalista el poemari "COM UNA PAPA-
LLONA CONTRA EL VENT" de ROCIO JIMENEZ COMISSIÓ ORGANITZADORA PREMIS LA
ANTON de 2n de batxillerat de l'IES CAMPANAR ROSA DE PAPER
26

28. ENTREVISTA
la Cassola
Alumnes holandeses en pràctiques
Al llarg del segon i tercer trimes- - How many brothers or
tre d'aquest curs hem tingut sisters have you got? How old
amb nosaltres, al CES, a are they? Do they live in your
Stefanie i Susan, dues alumnes city too?
holandeses que han realitzat les Susan. - I've got a young brother.
seues pràctiques amb nosaltres. His name is Dirk and he's 16 years
Hem demanat a dos alumnes de old. He lives in Venlo too.
3r d'ESO que els feren una Stefanie. - I've got two sisters. The
entrevista per saber com són, older is 21 years old and the youn-
què fan, com han passat aquest gest is 14 years old. They live in
temps amb nosaltres... Eindhoven with my family and
me.
Hello! Our names are Antonio
Hernández and Pablo Leiva. We o About studies:
are from 3rd A and we're going to - What have you studied?
o About hobbies
write an article about Susan and Have the results been good? Has
- What are your hobbies?
Stefanie about their personal it been difficult studying it?
Is practising them expensive or
information, favourite things, Susan. - I've have studied Social
cheap?
plans… Susan and Stefanie have Work and the results have been
Susan. - I've got a lot of hobbies,
come from Holland to Valencia to very good. I think… Not much.
dancing, going out with my
do practices with Valencian pupils. Stefanie. - Now, I've have studied
friends, shopping… Practising
They have got a good English pro- Social Work too, but before I stu-
them is not expensive for me
nunciation and they help us in our died Childcare. I think my results
Stefanie. - I've got a lot of hobbies
English classes to understand bet- were quite good.
too, shopping, going to parties,
ter the English grammar, vocabu-
staying with friends. I think they'-
lary and pronunciation. o About languages
re expensive.
Now, we're going to interview - How many languages can
them: you speak? What is the most dif-
o About travels
ficult? And the easiest? In what
- What countries have you
o About hometown; countries did you study them?
visited? What language did you
- Where are you from? Do Susan. - I can speak 5 languages,
speak there? Did people unders-
you like your city? Has it got Dutch, English, German, Spanish
tand you well? Were they nice to
famous places and monuments? and Dialect. I think the most diffi-
you?
What would you highlight from cult is German. The easiest is
Susan. - I have been in a lot of
your city? Dutch because I'm used to talking
countries, Belgium, France, Spain,
Susan.- I'm from Venlo (Holland). with people in Holland in this lan-
Italy, Chec Republic, Germany,
Yes, I like it. In Venlo it is famous guage.
USA… In these countries I always
the City Wall. I would highlight Stefanie. - I can speak 5 langua-
spoke English because people
that. ges too, Dutch, English, German,
understood me very well. They
Stefanie.- I'm from Eindhoven Spanish, and French. I think
were very nice with me.
(Holland). Oh! Yes. I like my city. German is the most difficult too.
It's very beautiful! In Eindhoven is And Dutch is the easiest for me
famous the PSV stadium. too.
o About family:
27

29. PRESENTACIÒ
la Cassola
Stefanie. - I have been in the typical instrument in your Are people nice? Is communica-
Belgium, Luxemburg, France, country? ting with people easy or difficult
Spain, Italy, Switzerland, Austria, Susan. - Yes, I like. My favourite for you?
Croatia, Norway, Sweden, and type of music is RnB and my Susan and Stefanie. - Yes. We
Denmark. I spoke English too favourite singer is Brandy. I like have already visited Valencia. We
because people could understand watching music TV programmes have been at the cathedral, the
me. Oh! Yes, people were very like, mTV, Tmf… I sometimes lis- shopping places, the most impor-
nice with me. ten classic music. It's very rela- tant squares in the city, El
xing. About rap music? I like this Carmen… We think the city is
o About holidays type of music. very interesting and beautiful.
- On holidays, where are Stefanie. - Yes, I like. Very much. Valencia is quite clean. The com-
you going? Will you go to work My favourite type of music is RnB munication with people is easy
too? What do you think about and my favourite singer is Brandy now, but before it was very diffi-
your free time on holidays? too. I watch a lot of TV program- cult.
Susan. - These holidays, I'm going mes like, mTV, Box, Tmf… I
to Tunisia and I will visit the city. I sometimes listen classic music, o About the differences bet-
think I will go to the beach to have but in the train I can listen classic ween Spain and Holland
a sunbathe. I will work too. I'm music! In Holland the typical ins- - What are the differences
used to working on holidays. trument is the "draaiorgel". between Spain and Holland?
Stefanie. - I'm going to Italy and I Stefanie. - The differences… The
will have to work too. Very much. o About read people here in Spain smoke more
I don't think so if I want to have - Do you like reading? than in Holland. In Holland people
free time on holidays! Not much… What type of books do you go by bike, here not. In Holland
read? What's your favourite students go by bike to school.
o About sports author? Is he good? People here are more helpful in
- What sports do you prac- Susan. - Yes. I like reading. I like general.
tise? Do you like football? reading girl books. My favourite
What's your favourite football author is Jill Mansell. He is very o Their experience in Florida
team? good writing. - What is your experience
Susan. - Now, I don't practise any Stefanie. - Oh! No. I don't like in Florida?
sport, but in Holland I go dancing. reading. Susan and Stefanie. - Our expe-
I like watching football, but I don't rience in Florida is very good. We
practise it. My favourite football o About clothes have learnt a lot. The pupils and
team is the Holland. - Do you like shopping? the teachers are very nice!
Stefanie. - I say the same than What's your favourite type of
Susan, but my favourite football clothes? o Plans for the future
team are Holland or PSV. Susan. - Oh, yes! I love shopping! - What are your plans for
My favourite types of clothes are the future?
o About music jeans… In Valencia my favourite Susan. - The plans for the future…
- Do you like music? shop is Pull & Bear. Study more, travel more.
What's your favourite type of Stefanie. - I say the same as Stefanie. - Mine… Study more
music? What's your favourite Susan. too and get independent.
singer or band? Do you watch
music TV programmes? Which o About Valencia Antonio Hernández and Pablo
ones? What do you think about - Have you visited Valencia Leiva. 3r ESO
classical music? What do you already? In what places have
think about rap music? What's you been? Have you liked them?
28

30. BIBLIOTECA
la Cassola
Remodelación y mejora del servicio
La Biblioteca de Florida d'alumnes que requerisquen d'un l'adquisició de nous suports docu-
Secundària ha dut a terme una espai més tranquil. mentals, com ara: cd's, llibres en
important remodelació en els 3-D, etc.
últims mesos.Us presentem ara els D'altra banda el fons documental
canvis que s'han fet. ha sigut seleccionat i depurat, per Per últim, els equips informàtics
tal d'adequar-lo el més possible a disponibles han sigut millorats en
D'una banda l'espai de la les seues prestacions per
biblioteca ha sigut totalment tal de donar un millor
redefinit per tal d'aprofitar- recolzament a les necessi-
lo d'una manera polivalent tats dels alumnes.
tenint en compte les neces-
sitats canviants dels mem- La Biblioteca compta a
bres del nostre centre. Els hores d'ara amb 10 ordina-
nous usos que volem donar dors de lliure accés, total-
a la biblioteca són: ment equipats amb els pro-
gramaris requerits per als
- Biblioteca com cen- treball del'alumnat. Així
tre de recursos documentals mateixa, han sigut esta-
i informàtics per a treballar blerts uns procediments
amb un grup-classe. de control per tal que es
- Biblioteca com sala faça un ús correcte dels
lectura, estudi o treball. equips informàtics.
- Biblioteca com a
espai per fer-ne tallers de Esperem que aquests can-
teatre, i altres activitats cul- vis ajuden a la nostra
turals. comunitat a portar enda-
- Biblioteca com a vant el seu projecte enri-
espai de reunió o assemble- quint els processos d'en-
es. senyament-aprenentatge, i
al mateix temps afavoris-
Tot el mobiliari ha sigut ins- quen un apropament
tal.lat de manera que puga ser les actuals necessitats informati- voluntari del nostre alumnat a un
fàcilment exposat o inclús que ves dels nostres usuaris: alumnes i espai per a la lectura, l'aprenentat-
puga dur-se a terme més d'una professors, principalment. ge, l'oci i la reflexió com és la
activitat a l'hora sense prejudici D'aquesta manera disposem de Biblioteca.
d'uns o altres. A més la biblioteca més espai per tal d'anar ampliant PATRICIA MORAGA .
compta ara amb dues saletes d'es- la col.lecció documental i apropar- BIBLIOTECA SECUNDÀRIA
tudi que poden utilitzar els grups la al nostre alumnat, subratllant
29

31. LLIBRES
la Cassola
EL PROFESSOR
Nou èxit de l’autor de “LES CENDRES D’ANGELA”
Frank McCourt
FRANK McCOURT va Aquest llibre, pot ser una bona lectura a partir dels 16
tindre un èxit extraordi- anys per a qualsevol tipus de lector, més jove o més
nari amb la seua primera adult. A continuació us reproduïm algun dels frag-
novel.la "Les cendres ments més destacats del llibre:
d'Àngela", guanyadora
del premi Pulitzer, que es "Pensava que ser professor era ensenyar, però
va convertir en un autèn- sobretot va ser aprendre".
tic bestseller arreu del
món i, fins i tot, fou por- "Troba el que t'encanta i fes-ho. Això et mantin-
tada a la pantalla cine- drà viu, emocionat i emocionant".
matogràfica. I que ens va
emocionar en reflectir
"En comptes de fer classe, explicava històries.
les misèries de la seua
Qualsevol cosa per tenir la classe callada i asse-
infantesa i el seu esperit
de lluita i superació. guda.
Es pensaven que jo feia classe.
Una dècada després, torna amb una altra novel.la, "El Jo em pensava que feia classe.
professor", on també, de manera autobiogràfica, Jo aprenia.
narra la seua experiència de trenta anys intensos i I et feies passar per professor?
inoblidables dedicats a ensenyar llengua i literatura Jo no em feia passar per res. Jo era més que un
als joves de diversos instituts de Nova York. La professor. I menys. A l'aula d'un institut ets ins-
novel.la, escrita en primera persona, amb un estil sen- tructor, militar, rabí, espatlla per a plorar-hi, ser-
zill i directe, és una obra plena d'anècdotes, de refle- gent, cantant, erudit de segona categoria, admi-
xions i tendresa. És un elogi al treball del professorat, nistratiu, àrbitre, pallasso, conseller, professor
ja que l'autor ret un merescut homenatge als ensen-
d'etiqueta, director d'orquestra, defensor, filòsof,
yants de tot el món.
col.laborador, ballarí de claqué, polític, terapeu-
Aquesta novel.la ja ha encapçalat les llistes dels lli- ta, mim, policia de trànsit, capellà, mare-pare-
bres més venuts als Estats Units i arriba ara, en la germà-germana-tiet-tieta, llibreter, crític, psicò-
nostra llengua, de la mà de l'editorial Bromera. Sense leg, l´últim recurs.
dubte, serà un altre èxit de vendes pel seu interés tant
literari com a per la capacitat crítica, la ironia i l'emo- PACO RODRIGO
ció que és capaç de reflectir Frank Mccourt en les DEPARTAMENT DE LLENGÜES
seues pàgines.
30