Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.

Primeres civilitzacions

5.886 Aufrufe

Veröffentlicht am

TEMA 10.- LES PRIMERES CIVILITZACIONS FLUVIALS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE

Veröffentlicht in: Bildung
  • Als Erste(r) kommentieren

Primeres civilitzacions

  1. 1. LES PRIMERES CIVILITZACIONS FLUVIALS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE
  2. 2. Objectitus 1-Distingir quan comença i acaba la Història Antiga i les diferents civilitzacions que van desenvolupar-se en aquest període. 2-Saber explicar on, quan i per què van sorgir les primeres civilitzacions de la Història. 3-Localitzar en l'espai i el temps els diferents períodes de la Història de Mesopotàmia i Egipte
  3. 3. EIX CRONOLÒGIC DE L'EDAT ANTIGA IV MIL·LENNI a.C. SORGIMENT DE L' ESCRIPTURA A MESOPOTÀMIA I EGIPTE LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES III MIL·LENNI a.C. SORGIMENT DE LA CIVILITAZACIÓ GREGA (màxim apogeu durant el segle V a.C.) I MIL·LENNI a.C. LA CIVILITZACIÓ ROMANA 476 d.C. CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ
  4. 4. CONCEPTES ESTAT: és el conjunt d'Institucions amb autoritat per dictar lleis que regulen el funcionament de la comunitat. L'Estat compta amb un territori delimitat, lleis i organismes de govern. CIVILITZACIÓ: comunitat que ha adoptat una forma d'organització, constituint Estats delimitats i on s'asseu la població que posseeix governants i lleis que asseguren una coexistència pacífica. FUNCIONARI: persona que desenvolupa un càrrec públic, això vol dir que el funcionari compleix funcions en un organisme de l'Estat i està al servei de la societat.
  5. 5. FITXA LES PRIMERES CIVILITZACIONS
  6. 6. Mitja lluna fèrtil La mitja lluna fèrtil Les ciutats més antigues del món.
  7. 7. HISTORIA DE MESOPOTAMIA – FITXA EIX CRONOLÒGIC FITXA L'ANTIGA I L'ACTUAL MESOPOTAMIA (IMPERIS-MAPES)
  8. 8. TORRE D'ASSALT ASSIRIA Per tirar les portes i enderrocar les muralles de les ciutats fortificades
  9. 9. CIUTAT-ESTAT, territori amb el seu propi governant, les seves lleis i administració, els seus recursos. Quan el poder d'un governant s'exercia sobre un territori més ampli que comprenia un conjunt de ciutats, parlem de REGNES. Aquests regnes es transformen en IMPERIS quan conquereixen nous territoris i els incorporen als seus dominis per a ser sotmesos al seu poder i explotar els seus recursos.
  10. 10. Epoca Tardana FITXES, EIX CRONOLÒGIC, MAPA EGIPTE IMPERI ANTIC IMPERI MITJÀ IMPERI NOU ÈPOCA TARDANA
  11. 11. HISTÒRIA D'EGIPTE 3.000 a.C. –--> IMPERI ANTIC (la capital és MENFIS) Construcció de les PIRÀMIDES, per als faraons KEOPS, KEFREN I MICERÍ. 2.000 a.C. –-→ Època de crisi que provoca la caiguda de l'Imperi Antic. 2.050 a.C. –--> IMPERI MITJÀ (la capital és TEBES) 1.800 a.C. –-→ Egipte va ser envaït per pobles estrangers (hicses) 1.600 a.C. –--> IMPERI NOU (època d'esplendor) 1.100 a.C. –--> Egipte va ser envaït per pobles estrangers: assiris, perses, grecs i romans. 31 a.C. –-→ Dominació estrangera. Els romans conquereixen Egipte i acaba el domini dels faraons.
  12. 12. Objectius 1-Conèixer com eren les primeres ciutats de la Història. 2-Entendre com controlaven l'aigua per poder regar els cultius. 3-Explicar les conseqüències del gran excedent que es produïa a Egipte i Mesopotàmia.
  13. 13. 1) COM EREN LES CIUTATS - EXERCICIS pag. 151 - SINTETITZA (1,2,4)
  14. 14. LA CIUTAT D'URUK
  15. 15. PLAÇA PRINCIPAL DE LA CIUTAT DE NÍNIVE DURANT L'IMPERI ASSIRI
  16. 16. TRES ESTACIONS LLIM: sals minerals que fertilitzen els conreus
  17. 17. EL XADUF Per poder portar l'aigua als camps de cultiu, després de les inunda- cions.
  18. 18. EXERCICIS PAG. 155, SINTETITZA (4,5) Pensar (1,2,3) COMENTARI DE TEXT SOBRE EL RIU NIL
  19. 19. LA ARADA EL VAIXELL DE VELA LA RODA
  20. 20. PRIMERA MONEDA EN LIDIA (ASIA MENOR) ÀMFORA Aleació d'or i plata
  21. 21. Objectiu 1-Valorar qui manava a Egipte i Mesopotàmia. 2-Comprendre què és un funcionari i el concepte de Estat. 3-Analitzar i diferenciar els grups socials a Egipte i Mesopotàmia.
  22. 22. REI-PATESI FARAÓ
  23. 23. LA SOCIETAT A EGIPTE I MESOPOTÀMIA Era una societat JERARQUITZADA, això vol dir que la societat estava dividida en grups molt diferenciats: 1.- ELS PRIVILEGIATS, que eren propietaris de la major part de les terres, les riqueses i els càrrecs públics principals. 2.- ELS NO PRIVILEGIATS, era la majoria de la població, estava sotmesa a les decisions dels reis-faraons i els nobles.
  24. 24. SÍMBOLS DE PODER DEL FARAÓ COMENTARI ORAL «El poder del faraó» PAG.156
  25. 25. ELS PRIVILEGIATS SACERDOTS ESCRIBES CAPS DE L'EXÈRCIT El conjunt de poder, lleis i administració de les persones s'anomena ESTAT
  26. 26. ELS NO PRIVILEGIATS PAGESOS ARTESANS COMERCIANTS SOLDATS
  27. 27. ESCLAUS
  28. 28. Copia la piràmide i escriu en cada esglaó el nom del grup corresponent. Explica les funcions de cada grup social. PIRÀMIDE SOCIAL Societat Jerarquitzada REI-FARAÓ i família FUNCIONARIS: GOVERNADORS SACERDORS-ESCRIBES- CAPS DE L'EXÈRCIT ARTESANS I COMERCIANTS PAGESOS I SOLDATS ESCLAUS (no són lliures) NO PRIVILEGIATS NOBLESA-ARISTOCRÀCIA PRIVILEGIATS
  29. 29. Objectiu Reflexionar sobre l'origen dels nombres i de l'escriptura a Egipte i Mesopotàmia.
  30. 30. LA INVENCIÓ DE L'ESCRIPTURA Causes: a.- Perquè els reis i faraons publiquessin les seves normes i lleis. b.- Perquè els funcionaris portessin la comptabilitat dels impostos, el registre dels intercanvis comercials i de les propietats. c.- Perquè els sacerdots expliquessin l'origen del món.
  31. 31. ESCRITURA CUNEÏFORME MESOPOTÀMIA
  32. 32. ESCRITURA JEROGLÍFICA EGIPTE
  33. 33. INTENTA ESCRIURE EL TEU NOM AMB JEROGLÍFICS. JEROGLÍFIC 700 signes
  34. 34. prestigi privilegiats
  35. 35. Objectiu Conèixer l'art mesopotàmic i desenvolupar la sensibilitat per gaudir amb diferents manifestacions del patrimoni cultural. DEURES: exercicis SINTETITZA pag. 153 (1,2,3,4) El Ziggurat (exercicis 1,2,3)
  36. 36. ARQUITECTURA: Mesopotàmia Construccions: Temple i Palau Elements constructius: l'arc i la volta Materials: maó EXERCICIS: FITXES D'ACTIVITATS, Reconèixer una obra d'art.
  37. 37. La ciutat de Babilònia
  38. 38. ZIGGURAT DE LA CIUTAT D'UR Muntanya artificial o torre esglaonada dels mesopotàmics per comunicar-se amb els seus déus. Però dins del ziggurat també hi havia magatzems, tallers i estàncies per als sacerdots. EL ZIGGURAT o TEMPLE SSANTUARI
  39. 39. ELS JARDINS COLGANS DE BABILONIA – La tercera meravella del món antic Manats construir pel rei Nabucodonosor (s.VI a.C.) Ziggurat de set pisos. Canals de reg permanents.
  40. 40. És la porta d'ISHTAR. Entrada cerimonial a la ciutat de Babilònia. Va reconstruir-se en 1930 i es troba al museu de Pèrgamo de Berlín. ISHTAR, deessa de l'amor, AFRODITA per als grecs http://www.3viajes.com/la-puerta-de-ishtar-de-babilonia-visitala-en-berlin/
  41. 41. Durant el govern de Saddam Husseim va construir-se una rèplica a Iraq, a l'antic emplaçament. ÚS DE L'ARC I LA VOLTA Decorada amb revestiment de ceràmica vidriada
  42. 42. ESCULTURA -Les Estàtues -Els relleus -Les Esteles L'ESTENDARD D'UR
  43. 43. ESTÀTUA DEL REI GUDEA DE LAGAIX En actitud d'orar Es troba al Museu del Louvre (París) 46 cm.
  44. 44. BOUS ALATS - ESFINXS VIGILANTS DE PORTES HOMENATGE A TOTES LES NACIONS CONQUERIDES PELS PERSES (inscripcions) PER AQUESTA PORTA S'ACCEDIA AL PALAU MATERIAL CONSTRUCTIU: PEDRA (polimentada fins alcançar la textura de màrmol). PORTA DE LES NACIONS DE PERSÈPOLI O PORTA DE JERJES (rei persa que la va manar construir)
  45. 45. BOU ALAT DE NÍNIVE ROSTRE HUMÀ DE REI 5 POTES per intentar representar la perspectiva ALES, SÍMBOL DE DIVINITAT
  46. 46. MÀSCARA DE SARGON D'ACCAD Museu Nacional de Irak en Bagdag ESTELA DE NARAM-SIM(accadi) Museu del Louvre (París)
  47. 47. CÒDI DE HAMMURABI ESTELA DE HAMMURABI (babilònic) Material: basalt Es representa el rei davant la divinitat, en actitud de respecte i adoració. El déu Shamash va dictar les lleis directament al rei, per això les lleis són sagrades. 282 lleis. Es troba al Museu del Louvre (París) 2,25 m.
  48. 48. ESTENDARD D'UR (sumeri) – 2.600 a.C.21,59 cm xr 49,53 cm Es troba al Museu britànic
  49. 49. Objectius 1-Valorar la importància de la religió en la civilització egípcia. 2-Desenvolupar la curiositat del per què els egipcis momificaven els seus morts. 3-Conèixer l'art egipci i desenvolupar la sensibilitat per gaudir amb diferents manifestacions del patrimoni cultural.
  50. 50. LA RELIGIÓ A EGIPTE -Els déus -La vida d'ultratomba (la momificació) ARQUITECTURA RELIGIOSA: -Els Temples -Les tombes: mastabes-piràmides-hipogeus ESCULTURA: -Els sarcòfags PINTURA: - A les parets de les tombes - Per il·lustrar el Llibre dels Morts - Per decorar els sarcòfags COPIAR
  51. 51. ELS DÉUS EGIPCIS La religió egípcia era POLITEISTA, és a dir, els egipcis adoraven molts déus. Déu de la resurecció i del món dels difunts. OSIRIS Déu creador de la civilització egípcia. HORUS
  52. 52. Deessa de la maternitat i fecunditat. ISIS Déu de la mort i de la momificació. ANUBIS Déu del sol RA-AMON-ATON
  53. 53. EL JUDICI D'OSIRIS - LLIBRE EGIPCI DELS MORTS
  54. 54. Comentari de text L'art d'embalsamar
  55. 55. FITXA D'EXERCICIS - arquitectura-Fitxa d'activitats – Exercici nº 5 pag. 162 EL TEMPLE EGIPCI
  56. 56. LUXOR (antiga Tebas) Era l'edifici on els egipcis adoraven els seus déus i deesses, però només hi podien entrar els sacerdots i governants.
  57. 57. ARQUITECTURA ARQUITRAVADA Els temples eren de enormes dimensions. No feien servir l'arc. Necessitaven columnes molt altes i gruixudes per aguantar els blocs de pedra.
  58. 58. OBELISC PILONS SALA HIPÒSTILA
  59. 59. LES COLUMNES
  60. 60. TEMPLE d'ABU-SIMBEL (SPEOS) Totes les estàtues representen a Ramsès II
  61. 61. TEMPLE DE LA REINA HATSHEPSUT (SPEOS)
  62. 62. LES TOMBES Van ser les tombes més antigues. Amb forma de rectangle i parets inclinades. A l'interior disposaven d'una cambra funerària on se situava el cadàver, a la qual es podia penetrar per un passadís. 1.- MASTABES
  63. 63. 2.-PIRÀMIDES Tombes enormes en forma piramidal. Servien d'última morada als faraons de l'Imperi Antic. Dins de la piràmide s'estenien una xarxa de passadissos per tal de dificultar l'accés als saquejadors de tombes.
  64. 64. ESFINX DE GIZET, construïda per al faraó Kefren davant de la piràmide per protegir-la
  65. 65. 3. HIPOGEUS Eren tombes subterrànies que s'excavaven a dins d'una muntanya. Un conjunt de galeries dins la muntanya portaven cap a la càmara del sarcòfag.
  66. 66. LA VALL DELS REIS
  67. 67. ESCULTURA
  68. 68. Howard Carter, 1922 A LA VALL DELS REIS USHEBTIS
  69. 69. MÀSCARA D'OR DE TUTANKAMON COMENTARI El tresor del faraó
  70. 70. Faraó Micerí amb la seva esposa i la deessa Athor. -Museu egipci de El Caire - ROSTRES INEXPRESSIUS PUNT DE VISTA FRONTAL FIGURES RÍGIDES, HIERÀTIQUES. BRAÇOS ENGANXATS AL COS MANCA DE MOVIMENT PEUS ENGANXATS AL TERRA
  71. 71. Príncep Rahotep i la seva esposa Nefret -Museu egipci de El Caire- SHEIK-EL-BELED. Funcionari -Museu egipci de El Caire-
  72. 72. BUST DE NEFERTITI ES TROBA AL MUSEU EGIPCI DE BERLÍN
  73. 73. La pintura dels egipcis la trobem majorment, dins les tombes. Decoraven les parets amb escenes de la vida quotidiana (treballs agrícoles, caça, pesca, banquets, balls). La pintura també es va utilitzar per decorar sarcòfags i per il·lustrar el Llibre dels morts.
  74. 74. ORFEBRERIA
  75. 75. ELS AMULETS ESCARABAT ULL D'HORUS PER PROTEGIR-SE DEL AMULET PER PROGEGIR-SE DEL QUALSEVOL MAL VISIBLE O MAL D'ULL INVISIBLE

×