Projecte marc espai fluvial riu Llobregat

Projecte marc de recuperació mediambiental de l´espai fluvial del Llobregat.

Origen Conveni firmat el setembre de l’any 2001 pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Diputació
de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta
última institució és l’encarregada de disposar i dirigir l’equip tècnic designat per a redactar el
treball.

Dades 50 km de riu.

20 municipis implicats.

1.601,20 ha totals d’Espai fluvial delimitat,
284,05 ha pertanyen al Pla Delta actualment en execució,
1.317,15 ha són les considerades en el projecte marc,
1.193,11 ha tractades d’Espai fluvial,
848,90 ha a la llera,
344,21 ha als marges,en 15 unitats d’interès,
124,04 ha d’espai agrari, fora de les unitats d’interès,

117,26 km de camins tractats en la recuperació des de l’accessibilitat,
89,05 km de camins longitudinals,
28,21 km de camins transversals.

Objectiu Segons el conveni: «Aquest projecte marc pretén recollir les intervencions necessàries a
efectuar en el conjunt dels marges i del sistema fluvial del riu Llobregat per a recobrar-lo com a
espai natural i recuperar-lo com a àmbit per a les activitats d’oci dels ciutadans».
Aquest objecte general en el treball es concreta en:
-Delimitar l’Espai fluvial
-Proposar un marc de projectes en l’Espai fluvial de diversa dimensió i caràcter:
local, supramunicipal, provincial, etc.

Projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat.

Documentació S’ha recopilat informació dels 20 municipis afectats, Consells Comarcals, Diputació de
Barcelona, Agencia Catalana de l’Aigua, Departament de Política Territorial de la Generalitat de
Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona Regional, companyies de serveis,
consultories tècniques i fons propis de la MMAMB.
El punt de partida de l’anàlisi i de la proposta de l’Espai fluvial s’ha fet sobre una representació
gràfica del territori en el seu estat previst incorporant 19 actuacions ja executades però que no
s’havien actualizat en les bases ICC de l’any 1998, a escala 1:5.000, i 42 actuacions noves
previstes que afectaran en el futur l’àmbit de l’estudi. Entre les actuacions considerades
destaquen per ineludibles respecte a l’Espai fluvial, les noves infraestructures del Quart Cinturó,
la variant de la N-340, el Pla Delta i, sobretot, el traçat de l’imminent TGV.

Base cartogràfica de treball amb 42 actuacions noves
previstes

Exemple d’anàlisi del medi fìsic: sols alterats

Exemple d’anàlisi del medi natural: vegetació

Exemple d’anàlisi del medi humà: serveis

PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT

AMB 01 ÀMBIT DEL PROJECTE-MARC E: 1/100.000
Situació de l’Espai fluvial del riu Llobregat. Sobre l’ortoplà de l’AMB de l’any 2000
s’hi senyalen els límits administratius dels termes municipals de la Mancomunitat
de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i del Consell Comarcal del
Baix Llobregat; també hi figuren els Espais d’Interès Natural (P.E.I.N.) i els àmbits
del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat i del Pla Delta.


BAS 01 FOTOMUNTATGE VOL ANY 2000 MMAMB E: 1/50000
Fotomuntatge d’elaboració pròpia de l’àmbit de la base de treball amb el límit de
l’Espai fluvial proposat i la seva tramificació.

Fotografies obliqües del vol 2000 del CCBLL representatives de cada tram.

Aquestes imatges són punt de referència de l’estat del territori a l’any 2000.


BAS 02 ACTUACIONS REALITZADES I PREVISTES E: 1/50000
Base de partida del projecte-marc provinent de la cartografia a 1:5000 de l’I.C.C.
de 1998 amb informació incompleta respecte a la situació actual.

Recopilació de les actuacions realitzades fins l’any 2000 i una aproximació a les
actuacions previstes obtingudes de fonts diverses (Ajuntaments, Àrea
Metropolitana de Barcelona, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Diputació de
Barcelona, Agència Catalana de l’Aigua, Direcció General de Política Territorial,
Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona Regional, Companyies de serveis
equips col.laboradors, ...)


BAS 03 BASE DE TREBALL E:1/50000
Refós de la Base de l’I.C.C. del 1998, de les actuacions realitzades fins l’any
2000 i actuacions previstes relacionades amb l’espai fluvial.

Destaca la previsió del TGV i les imatges aèries mostren la transformació
previsible a l’Espai fluvial.

Altres actuacions previstes significatives són el Quart Cinturó, la variant de la N-
340 i el Pla Delta.

Estat actual

Cubeta d’Abrera, Can Morral La Vall Baixa, Pallejà-El Papiol La Vall Baixa, St.Vicenç del Horts-
Molins de Rei
Proposta de l’Espai fluvial i
previsió de noves
infraestructures

Pont del Quart cinturó Pont del TGV Traçat del TGV


MF 01 LLERA RIU 1956-2000 / INUNCAT 2000 E: 1/50000
Sobre la base cartogràfica de treball, superposició de les diferents lleres del riu
Llobregat a partir de les fotografies aèries del vol americà de l’any 1956 i el
fotomuntatge del vol de l’any 2000 de la MMAMB.

I, sobre la base cartogràfica de treball, superposició de les línies d’inundabilitat
del Pla d’emergències per inundació a Catalunya, INUNCAT 2001, treballat en
origen a una escala 1:50000.


MF 02 AQÜIFERS PROTEGITS / SOLS ALTERATS E: 1/50000
Representació del aqüífers protegits i els seus límits segons Decret 328/1988,
d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en
matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques. DOGC 1074 – 28.11.1988.

Recopilació i refós dels sols alterats per activitats extractives a cel obert segons
diverses fonts ( Ministerio de Fomento, Generalitat de Catalunya. Departament de
Medi Ambient, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Corporació Metropolitana
de Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya).


MF 03 XARXA HIDROGRÀFICA E:1/50000
Recopilació de les obres hidràuliques i de les actuacions de canalitzacions
realitzades fins a l’any 2000 i una aproximació a les noves actuacions previstes
relacionades amb l’Espai fluvial.

Destaca la nova canalització a la Vall baixa prevista pel TGV i el desviament i
canalització de l’últim tram de riu prevista al Pla Delta.


MN 01 PLANIFICACIÓ DE L’ESPAI NATURAL I LLIURE E: 1/50000
De la recopilació i refós de la planificació existent de l’àmbit de la base de treball
obtinguda del Sistema Informació Territorial Planificació Urbanística, SITPU,
(Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques),
s’ha representat de manera selectiva el sòl no urbanitzable, les proteccions
paisatgístiques i el sistema de parcs, que es podrien considerar espais naturals o
lliures, juntament amb l’agrari i el sistema hidrogràfic, per analitzar l’ús planificat
del sol que envolta i constitueix l’Espai fluvial.

I, superposat, s’han indicat alguns espais protegits o inventariats presents a
l’àmbit. Destaquen els espais d’interès natural com el Parc natural de Montserrat,
Reserves naturals del Delta, el Parc de Collserola, l’espai PEIN Muntanyes de
l’Ordal i els espais inclosos en l’inventari de zones humides de la Generalitat de
Catalunya.

Una altra figura urbanística destacada és el límit del Pla Especial de protecció i
millora del Parc Agrari del Baix Llobregat.


MN 02 VEGETACIÓ E: 1/50000
Representació de la vegetació present a l’Espai fluvial proposat a partir del treball
“Estudi de la vegetació actual”, elaborat per Lluïsa Presmanes, biòloga de l’equip
de la MMAMB, a una escala de treball 1:5000.

És un resum de l’anàlisi feta a partir de l’agrupació de la vegetació actual en tres
tipus: vegetació azonal de ribera natural (i antròpica), vegetació zonal, vegetació
d’origen antròpic (no de ribera), i altres.


MN 03 HÀBITATS D’INTERÈS FAUNÍSTIC E:1/50000
Representació dels habitats presents a l’Espai fluvial proposat a partir del treball
“Estudi d’hàbitats i poblaments faunístics del riu Llobregat” elaborat per Fundació
Natura-Conservació del Patrimoni Natural, per encàrrec de la MMAMB
(desembre 2002), a una escala de treball 1:5000.

És un resum de l’anàlisi feta a partir de l’agrupació dels hàbitats d’interès en dos
grups: hàbitats d’elements de geomorfologia fluvial i hàbitats de vegetació.


MN 04 DIAGNOSI VEGETACIÓ E:1/50000
Representació de l’estat actual de la vegetació present a l’Espai fluvial proposat a
partir del mateix document base per al plànol MN 02 Vegetació.

És una diagnosi de la qualitat de la vegetació de caràcter permanent segons
sigui òptima o no, i el grau de consolidació i alteració en què es troba.

Les gràfiques de barres son la superfície d’un tipus de vegetació respecte la
superfície total de la vegetació de caràcter permanent del tram expressada en
tant per cent. Donen una aproximació de l’estat de la vegetació relacionant les
gràfiques resultants dels trams amb major naturalitat amb les dels trams més
artificialitzats.


MH 01 PLANIFICACIÓ DE L’ESPAI URBÀ E: 1/50000
De la recopilació i refós de la planificació existent de l’àmbit de la base de treball
obtinguda del Sistema Informació Territorial Planificació Urbanística, SITPU,
(Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques),
s’ha representat de manera selectiva el sòl urbà i els sistemes, juntament amb el
sistema hidrogràfic, per analitzar l’ús planificat del sol que envolta i constitueix
l’Espai fluvial.

Les gràfiques de barres son la població i la longitud de marge de riu per
municipis de l’Espai fluvial proposat. Donen una aproximació de la població
immediata usuària potencial, a la qual caldria afegir la dels municipis veïns
pròxims.

Destacar la població dels municipis com l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona
que tenen marge fluvial però la disposició de les infraestructures i del seu sòl
residencial situa la seva població com a pròxima i no immediata.


MH 02 PATRIMONI CULTURAL I CAMINS HISTÒ RICS E: 1/50000
Representació del patrimoni presents a l’Espai fluvial proposat a partir del treball
“Inventari del patrimoni cultural en l’àmbit de l’Espai fluvial del Llobregat” elaborat
per Isidre Pastor, arqueòleg, per encàrrec de la MMAMB (setembre 2002), a una
escala de treball 1:5000.

És un resum del patrimoni cultural i camins històrics d’interès present a l’Espai
fluvial i a l’àmbit pròxim per a la seva incorporació a la proposta, prestant
especial atenció al que està lligat a l’existència del riu i que podria anomenar-se
Patrimoni fluvial.


MH 03 APROXIMACIÓ. MOBILITAT E:1/50000
Recopilació i refós de la xarxa viària i ferroviària, existent i prevista.

D’aquesta recopilació s’han analitzat i indicat les conques visuals de l’Espai fluvial
des de les vies de comunicació. És una primera manera d’aproximació
perceptiva a la proposta que l’usuari d’aquestes vies pot fer in situ.

A continuació s’indiquen els enllaços des de la xarxa viària i les estacions
ferroviàries pel seu interès en relació a la mobilitat i a l’aproximació física des del
territori, i com a inici de l’accessibilitat a l’Espai fluvial que es tracta al següent
plànol MH04 Accessibilitat. Mobilitat.


MH 04 ACCESSIBILITAT. MOBILITAT E:1/50000
Prenent com a punt de partida l’anàlisi de l’aproximació del plànol
anterior MH03 Aproximació. Mobilitat, s’indiquen els punts d’accés a
l’Espai fluvial directament des de la xarxa viària o a través de camins
secundaris existent en funció de les permeabilitats permeses pel pas de
les infraestructures.

Tenen especial importància, per a la mobilitat alternativa del territori, la
xarxa de camins de gran recorregut existents i que creuen l’Espai fluvial
proposat a diferents punts.
La secció longitudinal aproximada per l’eix del riu i la cota topogràfica de
l’edifici de l’Ajuntament és una primera anàlisi aproximada de
l’accessibilitat de l’Espai fluvial des dels municipis.

Pel que fa a l’accessibilitat transversal des dels municipis, es té en
compte la presència dels parcs urbans, metropolitans i comarcals per tal
de posar-los en relació amb la proposta.

La secció longitudinal aproximada per l’eix del riu i la cota topogràfica de
l’edifici de l’Ajuntament és una primera anàlisi aproximada de
l’accessibilitat de l’Espai fluvial des dels municipis.

Pel que fa a l’accessibilitat transversal des dels municipis, es té en
compte la presència dels parcs urbans, metropolitans i comarcals per tal
de posar-los en relació amb la proposta.


MH 05 ESPAIS INTERSTICIALS DE LES INFRAESTRUCTURES E:1/50000
Representació dels espais intersticials i talussos, existents i previstos, de les
infraestructures que limiten l’Espai fluvial.

Aquests espais no estan inclosos a l’Espai fluvial proposat però poden ser
intervinguts i, fins i tot, integrats de manera complementaria a la proposta en
aspectes com la continuïtat paisatgística, la correcció d’impacte,...

MH 06 SERVEIS E:1/50000
Resum de la recopilació i refós dels serveis actuals i previstos a l’àmbit de la
base de treball.

Plànol merament informatiu i d’elaboració pròpia (escala 1:5000) a partir
d’informació facilitada per diverses fonts i escales de representació.

Els serveis representats son agrupats segons els serveis que tenen relació amb
els diferents consums de l’aigua (potable, pluvials, residuals,..., reutilització) i els
energètics (electricitat, gas i hidrocarburs).

Indicar que en aquest plànol resum s’ha prescindit de la base cartogràfica de
treball i malgrat tot es poden identificar moltes de les traces del territori.


MH 07 ABASTAMENT D’AIGUA I SANEJAMENT E:1/50000
Prenent com a punt de partida l’anàlisi dels serveis del plànol MH 06 Serveis,
s’ha analitzat el conjunt de serveis que componen el sistema de abastament
d’aigua potable i reutilització i, a continuació, el sistema de sanejament d’aigües
residuals.

Aquest conjunt de sistema és una part de l´anomenat cicle de l’aigua.

Delimitació de l’Espai fluvial
Ha estat necessari fer una relectura tant de la Llei d’Aigües com del punt de vista de l’Agencia
Catalana de l’Aigua per a formular uns criteris propis del projecte marc per a la delimitació de
l’Espai fluvial. Aquests criteris troben els punts en comú, i permeten delimitar unes zones on els
usos possibles dibuixen un marc de projectes per a la recuperació mediambiental.
L’anàlisi geomorfològica ha permès l’aproximació suficient per a fer la proposta de delimitació
tant del límit de l’Espai fluvial com de les zones d’inundabilitat intermitja. Però en qualsevol cas
serà imprescindible disposar d’estudis d’inundabilitat per a la validació de les propostes que es
fan en aquest treball en el moment en què aquesta fase d’estudi passi a la fase de projectes
concrets.

Tram de la Cubeta Tram de la Vall Baixa
d’Abrera

Delimitació geomorfològica de l’Espai fluvial


DEL 01 DELIMITACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL E: 1/50000
Partint dels criteris utilitzats per establir-la, s’ha representat la delimitació de
l’Espai fluvial proposat superposada a la cartografia de treball.

Aquesta representació indica el límit de la proposta i les diferents zones segons
els criteris del projecte marc per a la delimitació i zonificació de l’Espai fluvial.

La secció resum d’aquests criteris s’acompanya de les seccions resum
d’elaboració pròpia dels criteris normatius de la “Ley de aguas 29 / 1985” i dels
criteris tècnics i definicions hidràuliques de les zones inundables segons l’ACA.

També apareixen indicats els espais complementaris de l’Espai fluvial que es
troben tots ells fora de l’Espai fluvial delimitat. Tan sols cal assenyalar el cas del
desviament del riu Llobregat previst al Pla Delta que s’inclou a l’Espai fluvial per
trobar-se en fase d’execució, no es contempla en aquest treball intervenir-hi,
però sí que es té en compte la seva complementarietat.


DEL 02 ZONES I USOS DEL SÒ L DE L’ESPAI FLUVIAL E: 1/25000
La mateixa informació que el plànol anterior, DEL 01 Delimitació de l’Espai fluvial,
però a una escala gràfica més gran i relacionant la delimitació i zonificació feta
amb els usos del sòl possibles en relació a la inundabilitat, d’acord amb els
criteris tècnics de l’ACA.

Tram de la Cubeta Tram de la Vall Baixa
d’Abrera

Procés de recuperació

HUMÀ

MEDI


HUMÀ

MEDI
MEDI FÍSIC MEDI NATURAL



HUMÀ



MEDI HUMÀ


MEDI NATURAL

MEDI FÍSIC MEDI HUMÀ


MEDI NATURAL
RESTAURACIÓ

REHABILITACIÓ

CONDICIONAMENT

MILLORA

MEDI FÍSIC MEDI HUMÀ

S’entén la recuperació mediambiental com un procés en el temps on l’objectiu final es assolir la
restauració dels processos naturals del riu, es a dir, passar d’un riu degradat a un riu recuperat,
en un estat pròxim al natural o previ al deteriorament.

Intervenció sobre un o Intervenció sobre Intervencions per Intervencions
més factors diversos factors millorar el sistema fluvial multifactorials per
ambientals, però no ambientals per millorar i el desenvolupament recuperar el
tots, amb finalitats les condicions del medi d’hàbitats que li són funcionament integral
concretes i sectorials natural però sense propis, respectant els del riu com a
correccions prèvies del usos existents. ecosistema en equilibri
funcionament dinàmic amb la seva
hidrològic del medi conca, i no
físic. sectorialment.

MILLORA CONDICIONAMENT REHABILITACIÓ RESTAURACIÓ

PROCÉS DE RECUPERACIÓ
RIU RIU
DEGRADA RECUPERAT
T
Millora estètica, de Plantacions de vegetació Retirada d’endegaments, Intervencions conjuntes
SISTEMA SOSTENIBLE
l’accessibilitat, de l’ús de ribera, ... , aiguamolls creació de terrasses per recuperar la llibertat Sistema natural obert i
lúdic, de la protecció civil, de Molins, ... fluvials inundables, del riu: adquisició pública dinàmic amb espai
... , parc fluvial del Besòs, recàrrega de l’aqüífer, de sòl privat, desaparició
suficient per a
... regulació de cabals, ... d’infraestructures i serveis,
polítiques de millora de la
desenvolupar la seva
qualitat de l’aigua, ... morfologia en equilibri, i
amb la quantitat i la
qualitat d’aigua, en
magnitud i època, per a
permetre l’estructura i
funcionament de
l’ecosistema.

+ MANTENIMENT
-

La complexitat del procés de recuperació de l’Espai fluvial implica que sigui necessari abordar-
Criteris lo des d’un punt de vista interdisciplinar.
Resulta igualment important la conscienciació i la difusió, a nivell social i polític.
No es pretén recuperar un medi natural que s’ha esvaït, ni el riu ni la vegetació del segle XIX
existeixen actualment. El que es necessari es conservar els valors naturals que han perdurat i
potenciar-los. Es tracta de fer propostes per a salvaguardar els ambients naturals
potencialment més interessants, i per a suscitar-ne altres de nous en el millor dels casos.
Analitzant la interrelació entre el medi físic, el medi natural i el medi humà, s’ha d’entendre que
qualsevol intervenció en el territori de l’Espai fluvial que afecti a l’equilibri del medi ambient es
produeix per l’actuació o bé en el medi físic, o bé en el medi humà, i això provoca efectes
directes en el medi natural. El bon estat del medi natural és el punt d’inici de la recuperació de
l’Espai fluvial.
Si no hi ha mineralització de l’espai, erosió severa o desaparició de la informació genètica,
qualsevol sistema natural degradat és recuperable a curt o mig termini.

Imatge parcial de la proposta de l’Espai fluvial

Accions
1 Fer polítiques de gestió
conjunta

2 Mantenir o incrementar
l’espai de llibertat del riu

3 Detenir la progressió de la 1 2 3
superfície urbana i els usos
disconformes

4 Establir condicions de pas a
les infraestructures

5 Millorar el funcionament
hidrològic del sistema fluvial

6 Preservar la interacció entre 4 5 6
aigües superficials i
subterrànies

7 Millorar la qualitat de l’aigua

8 Millorar l’estructura i la
qualitat de la vegetació

9 Potenciar la diversitat
d’hàbitats naturals 7 8 9
10 Integrar el patrimoni
cultural

11 Condicionar i fer
compatible l’accessibilitat

12 Realitzar actuacions
concretes, valorar resultats i
programar el manteniment 10 11 12

Proposta de recuperació de l’espai fluvial
El procés de recuperació en el territori es concreta en la proposta de tres línies d’actuacions:

recuperació des de la llera del riu

recuperació des d’unitats d’interès

recuperació des de l’accessibilitat

Qualsevol de les actuacions s’hauran de poder gestionar de forma independent però s’hauran
de considerar globalment, només el sumatori de totes les intervencions conduirà a l’estadi més
proper possible de la recuperació mediambiental del riu i de l’Espai fluvial proposat.

Cost estimat de la recuperació mediambiental de l’Espai fluvial 168.791.181 €
Superfície total tractada d’Espai fluvial 1.193,11 ha

Trams 1 a 3 - àmbit no afectat pel TGV 466,63 ha 36.640.935
€
Trams 4 a 9 - àmbit afectat pel TGV 726,48 ha 132.150.246 €

Mòdul orientatiu de manteniment de l’Espai fluvial (no inclòs en els valors anteriors) 0,6 € / m2

Recuperació des de la llera
La recuperació des de la llera és la primera condició per a aconseguir els següents estadis en el
procés de la recuperació.
Actuant en un espai longitudinal a cada costat del curs ordinari, les accions s’han de portar a
terme en trams sencers o en la suma d’alguns.
L’agent administratiu responsable principal a la llera és l’Agencia Catalana de l’Aigua, per la
seva competència en la conca del riu Llobregat.
De totes les accions necessàries per a la recuperació des de la llera destaquen les que resolen
els condicionants hidrològics en el medi físic i els d’ús del sòl i de serveis en el medi humà.

Recuperació des de la llera 127.742.185 €
Superfície total tractada 848,90 ha

Trams 1 a 3 - àmbit no afectat pel TGV 371,92 ha 23.944.772 €

Tram Cubeta de Sant Andreu i la Vall Baixa


PRO 01 RECUPERACIÓ DES DE LA LLERA E: 1/50000
De les línies d’actuacions proposades pel projecte marc, s’han representat de
manera esquemàtica les zones de recuperació de la llera i els marges de l’Espai
fluvial a intervenir des de la llera.

S’indiquen els condicionants hidrològics, d’ús i serveis existents o previstos
detectats a partir de l’anàlisi feta.

Es donen les dades de les superfícies de les zones a tractar per trams i per
municipis.

Aquestes dades són les utilitzades per fer la valoració estimada de la
recuperació des de la llera.


DISPOSICIÓ RELATIVA DE LA VEGETACIÓ NATURAL EN SECCIÓ ESQUEMÀTICA DEL RIU SEGONS DEPENDÈNCIA HÍDRICA

COMUNITATS VEGETALS PORT HERBACI PORT ARBUSTIU PORT ARBORI

11 Alzinar litoral
NIVELLS RELATIUS RESPECTE AL CURS ORDINARI

( XIV )

10 Pinedes de pi blanc ( XIII )

9 Bosquines ( brolles, garrigues ) (X)

8 Gramenets eixuts o subhumits ( VII )

7 Omeda ( XII )

Albereda/verneda ( XI )

6 Gramenets alts de sorral humit ( VI ) Bardissa ( IX )

Salzeda amb sarga / Tamarigar ( VIII )

5 Jonqueres (V)

4 Herbassars alts ( IV )
d'aiguamoll dolç
3 Canyissar ( III )

2 Creixenar típic ( II )

1 Població de llenties (I)
Herbassars subaquàtics
0

CLASSIFICACIÓ DE LA VEGETACIÓ DE RIBERA SEGONS DEPENDÈNCIA HIDRÍCA ( XV )

Hidròfits Helòfits/halòfits Higròfits

PLANTES AQUÀTIQUES VEGETACIÓ FORESTAL DE RIBERA

SECCIÓ TIPUS DEL PROJECTE - MARC DE L´ESPAI FLUVIAL
SISTEMA HÍDRIC (SH) P.R. 100 ANYS MARGE DE LA ZONA NO INUNDABLE
ZONA FLUVIAL (ZF) P.R. 10 ANYS MARGE DE LA ZONA INUNDABLE (P.R. > 100 ANYS)
MARGE DEL SISTEMA HÍDRIC (P.R. > 100 ANYS)
RIBERA DE LA ZONA FLUVIAL
eix riu

CURS ORDINARI

Recuperació des d’unitats d’interès
Les accions en les unitats de interès van encaminades a rescatar aquestes zones des de la
inscripció territorial urbana posant en valor l’Espai fluvial com necessari i amb funcionalitat
socio-ambiental pròpia. Actuant en un conjunt d’espais discontinus entre l’espai periurbà i la
llera del riu, les accions es poden plantejar individualment a cada unitat d’interès sense
hipotecar les altres línies d’actuació i, fins i tot, arribar a integrar accions conjuntes.
L’agent administratiu competent últim en aquesta actuació és l’administració local o un conjunt
d’elles.
De totes les accions necessàries per a la recuperació de les unitats d’interès destaquen les
accions en el medi humà en relació a l’accessibilitat, usos, serveis i patrimoni cultural.

Recuperació des d’unitats d’interès 23.407.047 €
Superfície total tractada 344,21 ha

Trams 1 a 3 - àmbit no afectat pel TGV 94,71 ha 4.935.417 €




PRO 02 RECUPERACIÓ DES D’UNITATS D’INTERÈS E: 1/50000
De les línies d’actuacions proposades pel projecte marc, s’han representat de
manera esquemàtica els marges de l’Espai fluvial a tractar des d’unitats d’interès
i, com a referència per la seva relació, els marges implicats a tractar des de la
llera i les unitats d’interès agrari.

Per a cada una de les unitats proposades s’indiquen els elements d’interès
existents o previstos detectats a partir de l’anàlisi feta, i els espais
complementaris que entren en relació.

També es donen les dades de les superfícies total de les unitats d’interès a
tractar, la superfície per municipis implicats, i la superfície tractada des de la
llera.

Aquestes dades són les utilitzades per fer la valoració estimada de la
recuperació des d’unitats d’interès deixant de banda la superfície tractada des
de la llera.

Recuperació des de l’accessibilitat
La recuperació des de l’accessibilitat és possible si els condicionants que es plantegen es
resolen mitjançant accions concretes i posant en relació els elements d’interès analitzats, els
municipis i la xarxa de mobilitat present en el territori. Actuant en un conjunt de camins
existents i nous, les accions es poden classificar segons l’accessibilitat longitudinal i la
transversal.
La recuperació de camins longitudinals permet el seguiment i control dels serveis o
infraestructures, juntament amb l’ús públic i la mobilitat longitudinal de l’Espai fluvial de manera
compatible i integrada a les altres línies d’actuació.
La recuperació de camins transversals d’interès permet l’accés a l’Espai fluvial des dels
municipis, mitjans de transport, i des de la resta del territori.
Les accions només contemplen els trams de camins de la xarxa directament vinculats amb
l’Espai fluvial i generalment al sòl no urbanitzable dels espais periurbans. Es per aquest motiu
que l’agent administratiu competent últim és l’administració local o un conjunt de elles amb la
finalitat d’integrar la proposta al conjunt territorial: la xarxa de camins complementaris
municipals, espais públics urbans i els camins de gran i petit recorregut.
De totes les accions necessàries per a la recuperació de l’accessibilitat destaquen les accions
en el medi humà amb relació a l’ús del sòl i al patrimoni cultural.

Recuperació des de l’accessibilitat, per municipis 17.641.949 €
Longitud total tractada 117,26 km

Trams 1 a 3 - àmbit no afectat pel TGV 43,26 km 7.760.746 €

Trams 4 a 9 - àmbit afectat pel TGV 74,00 km 9.881.203 €



PRO 03 RECUPERACIÓ DES DE L’ACCESSIBILITAT E: 1/50000
De les línies d’actuacions proposades pel projecte marc, s’ha representat de
manera esquemàtica l’accessibilitat de l’Espai fluvial a tractar .

S’indiquen els camins longitudinals a tractar proposats i es diferencien segons
siguin o bé existents, o bé nous, o bé passin per viari existent, correctament
integrat, per tal de completar la continuïtat de la accessibilitat longitudinal de
l’Espai fluvial.

Els camins transversals d’interès son aquells que en relació a l’anàlisi fet de la
xarxa de camins municipal i territorial existent analitzada s’ha considerat
necessari el seu tractament des de l’Espai fluvial.

Igualment es donen les dades totals dels camins longitudinals i transversals
d’interès a tractar, per marges de riu i municipi.

Aquestes dades son las utilitzades per fer la valoració estimada de la
recuperació des de l’accessibilitat.


PRO 04 RECUPERACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL E: 1/25000
Sobre la base cartogràfica de treball, se superposen les diferents línies
d’actuació: recuperació des de la llera, recuperació des d’unitats d’interès i
recuperació des de l’accessibilitat.


PRO 05 IMATGE DE LA PROPOSTA E: 1/25000
Sobre el fotomuntatge del vol de l’any 2000 de la MMAMB, se superposen les
diferents línies d’actuació: recuperació des de la llera, recuperació des d’unitats
d’interès i recuperació des de l’accessibilitat.

Àrea metropolitana de Barcelona

Mancomunitat de municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona
c/ 62 núm. 16-18 – edifici A – 08040 Barcelona

Direcció de serveis de l’Espai Públic

Redactors:
Fidel Vázquez Alarcón, arquitecte
Ramón Vázquez López, arquitecte

Col.laboradors:
Lluïsa Presmanes Rivas, biòloga
Manel Cervera Gallemí, filòleg

els estudiants d’arquitectura i enginyeria de la UPC:
Roger Aixut Sampietro
Marc de la Parra Alvaro
Eva I. Díaz Salgado
Esther Dorado Ladera
Victoria Fiol Duran
Noemí Morell Rivas
Meritxell Prados Just
Josep Prat i Roure
Jorge Rodríguez Díaz
Jade Salhab
Jordi Sánchez-Cuenca Alomar
Bernat Sanz Ausàs
Àngels Oliva Piguillem, administrativa

Seguiment per part del CCbLL:
Juan Antón Tineo i Marquet, arquitecte

Autors de treballs externs:
ERF, Ramón Folch i Guillèn, socioecòleg
IET, Francesc Carbonell Llovera, enginyer ccp
Francesc Giró Amigó, biòleg
Francesc Xavier Mayor Farguell, ecòleg
Isidre Pastor i Batalla, historiador

maig de 2003

ÍNDEX D’ANNEXOS GENERALS
INDEX D’ANNEXOS GRÀFICS

ANNEX 1.1 ANTECEDENTS. documents MMAMB 1993 / 95
ANNEX 1 BASES DE TREBALL. E: 1/10 000
A 1.1.1 CRITERIS I TENDÈNCIES PER A LA RECUPERACIÓ DELS EQUIP DE RIUS
/ MMAMB AMB 1 EF / MMAMB
ESPAIS FLUVIALS METROPOLITANS. 1993 FOTOMUNTATGE VOL ANY 2000 MMAMB
A1.1.2. PROPOSTA MARC PER A LA RECUPERACIÓ DELS EQUIP DE RIUS AMB 2 FOTOGRAFIES DEL VOL ANY 2000 CCbLL CCbLL
/ MMAMB
ESPAIS FLUVIALS METROPOLITANS. 1995 BAS 1 BASES CARTOGRÀFIQUES EF / MMAMB

ANNEX 1.2 TREBALL DE CAMP. fotografies EF / MMAMB ANNEX 2 ANÀLISI. E: 1/10 000

MF 2 SÒLS ALTERATS EF / MMAMB
MN 2 ESTUDI DE LA VEGETACIÓ ACTUAL EF / MMAMB
ANNEX 2.1 MEDI FÍSIC. documents previs MH 2 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL EN L’ÀMBIT DE I. PASTOR
/ MMAMB
L’ESPAI FLUVIAL DEL “PROJECTE MARC...”
MF 1 FOTOGRAFIES AÈRIES DEL LLOBREGAT. MH 6 SERVEIS EF / MMAMB
EF / MMAMB
ANYS 00 / 87 / 81 / 79 / 56
MF 2 SÒLS ALTERATS EF / MMAMB ANNEX 3 i 4 PROPOSTA E:1/10 000

ANNEX 2.2 MEDI NATURAL. documents previs DEL EF DELIMITACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL EF / MMAMB
PRO EF LÍNIES D’ACTUACIONS EF / MMAMB
MN 1 ASPECTES SOCIOAMBIENTALS E RAMON. FOLCH VAL EF VALORACIÓ ECONÒMICA ESTIMADA.
/ MMAMB EF / MMAMB
DEL “PROJECTE MARC...” Justificació de mòduls i amidaments
MN 2 ESTUDI DE LA VEGETACIÓ ACTUAL LL. PRESMANES
/ MMAMB
MN 3 ESTUDI D’HÀBITATS I POBLAMENTS FAUNÍSTICS DEL FUNDACIÓ TERRA
/ MMAMB
RIU LLOBREGAT
MN 4 DETERMINACIÓ DELS ESPAIS D’INTERÈS ECOLÒGIC DEL X. MAJOR
/ MMAMB
RIU LLOBREGAT AL BAIX LLOBREGAT

ANNEX 2.3 MEDI HUMÀ. documents previs

MH 2 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL EN L’ÀMBIT DE I. PASTOR
/ MMAMB
L’ESPAI FLUVIAL DEL “PROJECTE MARC...”
MH 3 INVENTARI DELS PONTS QUE TRAVESSEN EL RIU
EF / MMAMB
LLOBREGAT EN L’ÀMBIT DE L’ESPAI FLUVIAL
MH 8 CUP / DPH ABRERA / EXPROPIACIONS AVE
EF / MMAMB
/ PROPIETAT DEL SÒL

ANNEX 3.1 DELIMITACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL. documents previs

DEL 1.2.3 DELIMITACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL DEL RIU LLOBREGAT
EF / MMAMB
ALS TRAMS 1.2.3.
DEL AVE ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT / AVE EF / MMAMB

ANNEX 3.3 CRITERIS DE RECUPERACIÓ. documents previs

RECULL RECULL D’OPINIONS I CONSIDERACIONS PER AL VARIS
/ EF / MMAMB
“PROJECTE MARC ...”
CEDEX “COGRESO DE RESTAURACIÓN DE RIOS Y HUMEDALES”
CEDEX
Octubre 2002

Projecte marc espai fluvial riu Llobregat

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Andere mochten auch (6)

Ähnlich wie Projecte marc espai fluvial riu Llobregat

Ähnlich wie Projecte marc espai fluvial riu Llobregat (20)

Projecte marc espai fluvial riu Llobregat