2. 1. NOMS
• Anglès: carrot
• Castellà: zanahoria
• Català: pastanaga
• Gallec: accenaria
• Euskera: azenario
2. ORIGEN
La pastanaga és originaria de l'Àscia Menor (Iran). Introduïda pels àrabs
al S.XII. S'estén a la resta Europa als s.XIV i XV . A l´antiga Grècia ja la
coneixien i l'apreciaven molt per les seves propietats medicinals .
3. PROPIETATS
– Rica en carotens, substàncies que el fetge transforma en vitamina A.
– Molta Vitamina C.
– Rica en ferro, potassi i calci.
– Bona per a la visió.
– Bon estat de la pell.
– Enfortiment dels ossos i de les dents.
– Protector de llagues de l'estomac.
– Protectora de la flora intestinal.
– Protecció arterial.
3. 4. DESCRIPCIÓ
Planta herbàcia bianual de la família de les umbel·líferes (Daucus carota).
5. VARIETATS
Les varietats de la pastanaga es poden classificar segons la forma de l´arrel , la grandària i
el cicle de cultiu.
6. CONREU
• Temperatura: Accepta una gran varietat de climes ,per cultiu primerenc forçat amb
hivernacle a partir den 12 ·C i si la temperatura es inferior als 12 ·C produeixen
arrels més llargues, primes i pàl·lides.
• Tipus de sol: Calen terres ben llaurades , flonjes i sorrenques per tal que l´arrel
creixí adequadament .Per les varietats llargues el sòl ha de ser profund i no hi poden
haver pedres.
• Època de plantar: Es pot sembrar tot l'any excepte als mesos que es preveu
glaçades molt intenses. En zones temperades de febre a novembre .En zones fredes
de març a setembre.
• Reg: El reg, ha de mantenir la terra humida, però no xopa reduint la humitat cap la
final del cultiu per evita que l´arrel es trenqui .
4. • Collita: Des de la sembra fins a la collita solen passa uns 90 dies tot hi que hi ha
varietats de cicles ,mes curts fins a 75.
• Possibles malalties: Floridura negra en l´arrel , i podridura tova. Per evitar-ho es fan
controls, ecològics i químics .
• Tipus de reproducció: fan les flors i les llavors en una umbel·la normalment el
segon any doncs són plantes bianuals. Quan les flors estan seques es cullen i
sacsegen per a fer caure les llavors .
7. LA RECEPTA
MELMELADA DE PASTANAGA
Ingredients:
• 1/2 Kg de pastanagues
• 380 gr. de sucre
• 2 llimones
• 1 got d’aigua
• 1 cullerada gran d'agar-agar en pols
Elaboració:
Es ratlla la pell de les llimones i ho reservem. Trèiem el suc en un altre recipient. Es treu la pell de
la pastanaga, i es posa a trosses petits en una trituradora, afegim ràpidament la pell i el suc a la
trituradora, l’objectiu és que no s’oxidi la pastanaga i quedi més fosca.
Afegim el got d’aigua i triturem be la pastanaga, que quedi una massa fina.
La posem a bullir amb el sucre i anem remenant, quan canviï de color i es quedi com més
transparent, uns 30 minuts, afegim la cullerada d'agar-agar, la posem en pots i la deixem refredar
amb el pot cap avall, quan sigui freda ja es pot guardar.
Es una melmelada que va molt be per acompanyar formatges o només una llesca de pa torrat.
5. Pressupost:
• 1/2 Kg de pastanagues: 1,75 €
• 380 gr. de sucre: 1 €
• 2 llimones: 0,60 €
• 1 got d’aigua: 0,10 €
• 1 cullerada gran d'agar-agar en pols: 40 gr (2,50 €)
25
20
15
Temperatura
10
5
0
2n abril 4t abril 2n maig 4t maig
1r abril 3r abril 1r maigl 3r maig 1r juny
6. 120
100
80
60
Precipitacions
40
20
0
2n abril 4r abril 2n maig 4t maig
1r abril 3r abril 1r maig 3r maig 1r juny
20
18
16
14
12
10
creixement
8
6
4
2
0
2n abril 4r abril 2n maig 4r maig
1r abril 3r abril 1r maig 3r maig 1r juny
7. 8. DITES, ENDEVINALLS, REFRANYS I CANÇONS
ENDEVINALLA:
Sóc bona per la vista
i t'ajudo a prendre el sol.
Refia't de l'oculista
que em recomana quan bol.
QUI SÓC ?
CANÇÓ:
Pastanaga per dinar,
pastanaga per sopar
i potser per berenar.
CONTE:
Hi havia una vegada un conill que li agradaven moltíssim les pastanagues, però aquell hort
era d’un pagès que havia posat gossos per vigilants. I quan a la nit el conille t va intentar
d’anar a buscar la seva pastanaga no va poder perquè els gossos el van veure.
Així és que el conille t va haver de marxar i no tornar mai més.
8. CONTE:
QUE MEZCLA!!!!
Había una vez, en una huerta lejana, una zanahoria guerrera. Puede parecer les raro
que una zanahoria sea guerrera, pero era así. En este lejano huerto, vivía una cruel
sandía, la cual se pasaba el día entero al sol. Crecía y crecía sin ningún tipo de rubor,
marchitando a todo hombrecillo que intentaba vivir cerca de ella. Un buen día, nuestra
heroína decidió que esa situación debía cambiar. No podía ser que esa oronda sandía
campase a sus anchas por el huerto. Ni corta ni perezosa, encrespó sus verdes hojas,
cortó las raíces que le unían al suelo y salió de la tierra.
"Gorda sandía" dijo la zanahoria, que menuda era ella cuando se enfadaba. "Te reto a
una lucha por el poder del huerto" gritó la zanahoria guerrera. La sandía, que tenía
las pepitas bien puestas, lejos de amilanarse, cortó su nexo de unión con la madre
tierra y aceptó el desafío. El combate fue encarnizado. Las hortalizas gritaban
"Zanahoria, zanahoria", las frutas chillaban "Sandía, sandía". Hojas verdes y pepitas
salpicaban el, cada vez más rojizo suelo.
Por la mañana, cuando el tío Benito llegó a su huerta observó una curiosa escena. En el
medio del huerto, dentro de un círculo hecho con frutas y hortalizas, yacía inerte una
sandía con una zanahoria clavada en el centro. Desde ese día, inexplicablemente, las
zanahorias crecen gordas como sandías y las sandías afiladas como zanahorias.
Webgrafía de la pastanaga:
www.google.es(imatges pastanaga)
www.google.es(frases fe tes...)
Bibliografia: llibre de l´hort ,
llibre de naturals ,