1. Explica les aportacions de Vicent
Andrés Estellés al gènere poètic.
Professora: Esther Montesinos
Valencià: Llengua i literatura II. 2n BAT

2. Estellés. Biografia
Burjassot 1924-València 1993.
Prové d'una família de forners.
Estudià periodisme a Madrid.
Treballà durant 30 anys a Las Províncias.
Escriu des de la perifèria literària: València
Es relaciona amb el catalanisme valencià: Fuster, Casp.
En els orígens es relaciona amb el «Grup poètic de postguerra».
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 1978

3. Estellés. Obra poètica
Obra prolífica.
Emmarcada en el realisme
social.
Llibre de meravelles. Més èxit.
● Es declara lligat al destí del seu poble.
● Es compromet a testimoniar la la misèria i la
repressió que viu.
● Reflecteix els seus problemes i defectes
● No idealitza. És realista.

4. Estellés. Obra poètica
Horacianes (1974)
Retrata la vida valenciana dels
anys 60, barrejada amb la Roma
imperial.
El guia del passeig és Horaci
identificat amb el jo poètic que
dialoga amb amics.
Aconsegueix:
● Efecte objectivador
● Universalització d'una
experiència local

5. Estellés. Actitud de l'artista
●
Biopoesia
Basa la seua poesia en la seua
biografia.
Escriu per necessitat vital.
Expressió solitària de l'intel·lectual
que no se sotmet al silenci.
“Escrivint em sé lliure.
Absolutament lliure.”
Necessitat de transcendir
mitjançant l'art.

6. Estellés. Actitud de l'artista
● Comunicació exacta
Vol arribar a tots els lectors.
Confon la realitat del passat
amb la nostra actualitat.
Salva la censura amb
enginy

7. Estellés. Actitud de l'artista
● Poeta-Profeta Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
Poeta popular. d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
Èxit cívic en el final de la dictadura i Ella volia una rosa,
en la transició. i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
Canalitza les reivindicacions del seu una rosa de paper.
poble. Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
Esperona al poble cap a la llibertat. també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.
“La rosa de paper”. Poema
emblemàtic I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

8. Estellés. Temàtica
● Amor i Sexe
● Mort
● Poesia cívica i
patriòtica

9. Estellés. Temàtica
Amor i Sexe
Amor: columna vertebral de la poesia
d'Estellés.
Amor desesperat i apassionat: amor de
racons furtius.
Expressat de tres maneres:
●
Sexe directament
●
Sofistificació del desig
●
Sentiments espiritualitzats
Erotisme explícit, directe, provocador.
Amor concret, quotidià.
Representa el gaudi de viure

10. Estellés. Temàtica
Mort
Jo tinc una Mort petita,
Tema permanent. meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
Adquireix dues presències: ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
● Mort coneguda, íntima, que trau els peus dels bolquers.
profunda. Acceptada Només tinc la meua Mort
estoicament. Mort de la seua i no necessite res.
filla. Jo tinc una Mort petita,
i és, d'allò meu, el més meu.
● Recurs metafòric de la mort Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.
com el destí d'humiliacions És la meua ama, i és l'ama
contínues. del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

11. Estellés. Temàtica
Poesia cívica i patriòtica
Temàtica acostada a la quotidianitat
Assumiràs la veu d’un poble
Postura compromesa. i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
Es considera un entre tants.
i patiràs i esperaràs,
Es rebel·la contra i aniràs sempre entre la pols,
● l'opressió que pateix el poble et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs sed,
● La usurpació de la pàtria no podràs escriure els poemes
Pàtria: paraula no grandiloqüent: amor i callaràs tota la nit
a la terra, a la llengua, a la història; mentre dormen les tues gents,
voluntat de voler catalogar allò que i tu sols estaràs despert,
son com a poble i tu estaràs despert per tots.
[..]

12. Estellés. Estilística
Llenguatge accessible.
Utilització de dialectalismes.
Bastions del seu llenguatge literari:
●
Llengua poètica dels clàssics. A. March
●
Llengua de les obres contemporànies.
Poetes del XX.
●
Llengua col·loquial. Apresa a l'Horta de
València durant la infantesa

13. ● Ús preferent de la varietat de la llengua que es parla a l'Horta de València.
● Barreja de registres
– Dignifica el registre col·loquial
– Filtre culturalista del món llatí: ús de temes i formes del món clàssic.
● Inclusió paraules poc usuals en la literatura culta:
● llenguatge vulgar, obscé, en harmonia amb llenguatge líric i emotiu.
Resultat: llenguatge poètic expressiu i contundent.
● Funció denunciadora de la hipocresia verbal establerta.
● Humorisme ocasional i inaudit: efectes de ruptures de to o d'intel·ligent
contrast irònic.

14. ● Paròdia d'èglogues i tòpics del Renaixement
● Elements dramàtics, teatrals. Finals anticlimàtics.
● Referències circumstancials a la cultura popular
● Freqüents connotacions de tristesa, enyorança i desemparament.
● Adjectivació geminada: llarg clamor unànime, assaonades rodonors
benignes.
● Projecció del jo líric:
– Poema de confessió. Ús 1a persona. Confessió íntima.
– Poema diàleg. Poeta desdoblat en un jo i un tu

15. VICENT ANDRÉS
ESTELLÉS
1924-1993