.

1. MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015
SANT CUGAT
Dolors
Quinquer
Vilamitjana.
1
TALLER DE TEXTOS NARRATIUS (II)
Objectiu:
-­‐ Aprofundir en l’anàlisi de textos narratius, especialment des de la perspectiva de la
millora de l’escriptura.
Contingut:
1. El text narratiu: Trets principals
2. Idees per fonamentar la pràctica (vegeu power point)
- Anticipar i planificar abans de fer (bastides / organitzadors gràfics)
- Abans del text definitiu cal fer primeres versions o esborranys per després revisar-
los i enriquir-los.
- Proporcionar models a l’alumnat
- Compartir els criteris d’avaluació és una eina d’aprenentatge molt potent
- Reflexionar sobre com s’ha procedit (metareflexió)
3. Escriure textos narratius: contes, notícies, diaris, biografies, relats...
1. El text narratiu:
El text narratiu (oral o escrit) informa sobre accions i fets reals o ficticis que es
desenvolupen d'una manera lògica en un temps i en un espai i en els quals
intervenen personatges.
Els textos narratius abunden en els diversos àmbits d'ús de la llengua. En l'àmbit
literari: la novel·la, el conte, la rondalla, la llegenda, la faula, el poema èpic, el
romanç, la biografia, les memòries, la crònica històrica, el guió cinematogràfic,
televisiu o radiofònic. En l'àmbit quotidià: quan algú explica una cosa que ha fet,
una cosa que li ha passat, una cosa que ha fet una altra persona, l'argument d'una
pel·lícula, etc. En l'àmbit periodístic: la notícia, el reportatge, la crònica (esportiva,
judicial, d'espectacles...).
Aquest model de text en pot incloure d’altres (diàlegs per introduir la veu dels
personatges, descripcions per caracteritzar els personatges i els paisatges,
objectes, etc.) però sempre amb unitat temàtica que li dóna cohesió, visió
subjectiva, l’ordenació cronològica dels fets.
Estructura:
Normalment es divideix en tres parts força diferenciades que es situen en un marc
concret (espai / temps):
1. Introducció o plantejament de la situació
2. Nus o desenvolupament, en què s'esdevenen accions que
modifiquen la situació inicial
3. Desenllaç o resolució
Per a J.M. Adam una narració té:
1) Marc: Una situació inicial de presentació dels protagonistes, del lloc on es
produeix l’acció, del temps y de la situació, dels antecedents..
Protagonistes (qui?)

2. MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015
SANT CUGAT
Dolors
Quinquer
Vilamitjana.
2
Lloc (on?)
Temps (quan?)
Situació (en quina situació es roben el protagonistes al iniciar la història?)
Antecedents (si escau)
2) Complicació o quelcom transformador que endega les accions dels protagonistes
que evoluciona y es resol. Constitueix el nucli de la narració
Complicació (Quin esdeveniment fa que la situació inicial canvií?)
Accions (Com reaccionen els protagonistes? En quin ordre passen els fets
L’ordre de la seqüència és temporal i causal)
Resolució (Quines accions fan evolucionar la situació?)
3) Una situació final diferent de la inicial, retorn a l’equilibri, pot incloure una reflexió
final amb una moralitat.
Situació
inicial
Complicació Evolució/accions Resolució Situació final
1 2 3
EXEMPLE:
[Situació inicial:] Hi havia un moliner molt pobre i una mica mentider que tenia una filla
preciosa. [Complicació:] Un dia, per fer-se agradable al rei, li va contar que la seva filla era
capaç de filar la palla i convertir-la en or. D'aquesta manera va fer patir molt la noia, ja que
el rei va tancar-la en una torre perquè provés les seves habilitats. [Evolució:] Ella no feia
més que plorar, fins que li va comparèixer un nan i li va dir que convertiria la palla en or si
ella li donava alguna cosa a canvi. La primera vegada li va donar un collar. La segona
vegada, un anell. Però la tercera vegada, quan el rei li havia promès que es casaria amb
ella si aconseguia més or, la noia ja no tenia res per donar. Aleshores el nan li va
demanar el primer fill. Ella, desesperada, hi va accedir. Al cap d'un any, quan la nova
reina havia tingut un fill, el nan va anar a cercar-lo. Ella no se'n volia desprendre de cap
manera, i el nan, segur que no se'n sortiria, li va dir que no li prendria el fill si ella arribava
a descobrir el seu nom. La reina va passar dies recollint els noms més estranys del regne,
però no endevinava el del nan. [Desenllaç:] Fins que un dia un dels missatgers, enmig del
bosc, va sentir el nan que cantava: "Ningú no ho sap, ningú no ho sap: jo som
Rumpelstilzchen!". El nan, quan la reina li ho va dir, es va enfadar molt, cridava: "T'ho ha
d'haver dit el dimoni!" i pegava patades en terra, tan fortes, tan fortes, que la terra es va
obrir i Rumpelstilzchen va desaparèixer. [Situació final:] A partir de llavors la reina va viure
feliç i tranquil·la prop el seu fill.
(Germans Grimm: Rumpelstilzchen)
Trets lingüístics i recursos:
Verbs en passat, present històric, combinació de passat, present, futur.
Com que l’element que relaciona els fets que s’hi narren és el temps, hi ha
connectors temporals i adverbis de temps.
El narrador introdueix la veu dels personatges en la narració de dues formes:

3. MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015
SANT CUGAT
Dolors
Quinquer
Vilamitjana.
3
a. Reproduint exactament allò que diuen (estil directe): La veu d'un personatge apareix
reproduïda directament en el text sense la mediació d'un narrador. Els protagonistes
dialoguen o monologuen directament entre si: és la forma típica dels diàlegs, o fins i tot
del monòleg o del soliloqui, en què el personatge dialoga respectivament amb un altre
personatge, amb si mateix o amb un interlocutor absent.
Tanmateix, quan menys s'ho esperava, la dona de fer feines va dir amb un riure estúpid:
—Ja sé que Sybille viu a casa del seu promès. Deu ser tota una doneta, oi?
Es pensava que Sharon ho sabia.
Sharon, completament drogada a causa de tants sedants, es pensà que aquella bona
dona li estava gastant una broma pesada.
—No és temps de bromes ni d'acudits graciosos, eh Mabel?
—Però si és veritat! —va respondre esbojarradament Mabel.
Llavors s'adonà que Sharon no ho sabia.
—Surt de casa meva, surt! No et vull veure més! —cridà Sharon amb tota l'energia
que li quedava.
(Patricia Highsmith: Petits contes misògins)
b. Explicant el que diuen els personatges d'una manera aproximada (estil indirecte). La
veu d'un personatge apareix en el text reproduïda per la mediació d'un narrador que
l'explica.
Menja amb mesura, aparentment sense gust; em parla amb una veu també mesurada, de
to dolç i benèvol, però en el fons, d'una manera subtil, autoritària. Em demana quin
temps fa, quina pel·lícula vaig veure ahir amb Sílvia, on vam sopar i altres coses
semblants; però diria que ho fa per cortesia, sense cap interès, o millor, amb una
curiositat que, qui sap per què, s'enginya a fer parèixer casual i indiferent.
(Alberto Moravia: L'home que mira)
Jo tenia els peus glaçats perquè duia les sabates molles, i tenia el pla del cap molt calent.
Li vaig dir que en Quimet es volia comprar una moto i em va dir que ja es veia que
era molt modern. I va ser la senyora Enriqueta la que em va acompanyar a comprar la
roba per fer-me el joc de núvia, i quan li vaig dir que potser ens quedaríem un pis prop
de casa d'ella, va estar molt contenta.
(Mercè Rodoreda: La plaça del diamant)
El discurs indirecte suposa una sèrie de transformacions: desaparició dels guions, les
cometes, les interrogacions directes, les exclamacions; aparició de frases subordinades
amb les partícules que, si, com, on, què...; canvis en les persones gramaticals i en els
temps verbals; etc.:
[ Directe: ] Em va dir: "Vés-te'n! No et vull veure mai més!".
[ Indirecte: ] Em va dir que no em volia veure mai més.
[ Directe: ] Què has fet? Has perdut el cap? —li demanà amb ràbia.
[ Indirecte: ] Li demanà amb ràbia què havia fet, si havia perdut el cap.
El narrador o veu narrativa:
En els textos narratius literaris cal distingir entre l'emissor real (l'autor de l'obra, l'escriptor
persona) i la veu que fa el discurs (veu narrativa o narrador). Aquesta veu pot adoptar
punts de vista diferents, que donen resultats prou diversos.

4. MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015
SANT CUGAT
Dolors
Quinquer
Vilamitjana.
4
-­‐ El narrador intern intervé en la història (n'és un dels personatges) i fa servir la
primera persona. Pot ser protagonista o bé personatge secundari.
-­‐ El narrador extern no intervé en la història i fa servir la tercera persona (o, molt
rarament, la segona). Pot ser un narrador omniscient, que ho sap tot sobre els
personatges (què fan, què pensen, què senten... en qualsevol moment); un
narrador observador, que només narra allò que es veu i que se sent, com una
càmera; un narrador editor, que fa veure que l'obra no l'ha escrita ell, sinó que
l'ha trobada o la hi han donat i es limita a editar-la (pot ser un manuscrit, unes
cartes...); etc.
[ Els fragments de L'home que mira d'Alberto Moravia i de La plaça del diamant de Mercè
Rodoreda són exemples de narrador intern. Rumpelstilzchen i la faula de la guineu són
mostres de narrador extern omniscient.]
2. Idees per fonamentar la pràctica (vegeu power point)
- Anticipar i planificar abans de fer (bastides / organitzadors gràfics)
Ab
ans
de
co
me
nça
r a
esc
riur
e
es
imp
ort
ant
aju
dar
a
l’al
um
nat
a
ent
en
dre
la
de
manda, anticipar, planificar, fer i revisar
ACCIÓ
Part orientadora
Representació Anticipació
Planificació
Part executora
Operacions
Coneixements
necessaris
Condicions de
realització
Elecció de l'estratègia
més adient
Disseny d'un pla d'acció
Part de
control-regulació
de de
Objectiu i motiu
de l'acció
Resultats esperats
de les operacions
Possibles estratègies
PARTS FUNCIONALS DE L'ACCIÓ
Parts d’una activitat / accions
(Teoría de la actividad)

5. MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015
SANT CUGAT
Dolors
Quinquer
Vilamitjana.
5
1.
Comprendre
la demanda
- Què em
demanen?
- Qui ho llegirà?
- Quina extensió?
És una qüestió clau
2. Anticipar - Un conte és una
narració (pensar
en els aspectes
clau)
Un text narratiu serveix
per explicar uns fets
(reals o imaginaris), que
afecten a persones i que
es desenvolupen en un
temps i un espai.
Aquests fets estan
relacionats entre si i
constitueixen una
història.
3. Planificar
- Idea inicial
- Lloc on passa
- Temps
- Personatges
- Estructura
- Narrador (qui
és?, com ho fa?)
Cal treballar tots aquests
aspectes
4. Primer
esborrany
- Per començar
- Connectors
temporals
- Verbs
- Per acabar
Emprar “bastides” o
suports per ajudar
5. Revisió - Graella
d’autoavaluació
Prèviament cal compartir
els criteris amb l’alumnat
i ajudar-los a entendre’ls
- Els organitzadors gràfics ( unes bastides molt útils)

6. MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015
SANT CUGAT
Dolors
Quinquer
Vilamitjana.
6
- Models. Un exemple per analitzar
INICI$
$
Personatges$
Lloc$
…….$
……..$
$
NUS$
!
!
!
!
!
$$$$$$$$$$$DESENLLAÇ$
$$PLANING:$
& &

7. MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015
SANT CUGAT
Dolors
Quinquer
Vilamitjana.
7
Llegim la notícia:

8. MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015
SANT CUGAT
Dolors
Quinquer
Vilamitjana.
8
ABANS DE LLEGIR
Conversa inicial:
- Recordeu a Indiana Jones? Quina era la seva professió? A que
es dediquen els arqueòlegs?
- Què sabem dels primers agricultors? Com ho feien per
sobreviure? De què vivien? Què menjaven?
- Heu anat al llac de Banyoles? Com és?
- Heu sentit a parlar de la mòmia anomenada Ötzi?
Llegim el títol de la notícia, mirem la fotografia:
- Quina informació ens donarà aquesta notícia?
MENTRE LLEGIU,
a. Anoteu les dades més importants en aquest quadre:
b. Quina informació ens dóna sobre l’arc:
1. Mida:
2. Material:
3. Lloc on s’ha trobat:
4. Antiguitat:
5. Valor:
DESPRÉS DE LLEGIR
- Quina utilitat té un arc? El consideres un invent molt important?
- Valoració de la notícia: Què aporta aquesta notícia? Què pretén el
que l’ha escrit? Que li preguntaries al periodista? I als
arqueòlegs?
Analitzem la noticia

9. MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015
SANT CUGAT
Dolors
Quinquer
Vilamitjana.
9
1. Títol (amb ganxo)
2. Entrada /resum
3. Cos de la notícia
4. Detalls
Informació complementària
La notícia és un tipus de text narratiu que té com a funció informar el lector de fets
recents, utilitza un llenguatge clar, concís, senzill i atractiu per captar la seva atenció. Una
notícia normalment respon a les preguntes qui, que, on, quan i per què. Això no vol dir
que no puguin aparèixer altres dades com a qui, com succeeix, quines
conseqüències, etc. Aquestes indicacions han de figurar en el primer paràgraf d'una
notícia, també en el seu titular.
Parts d'una notícia:
(títol), que remarca els aspectes més interessants de la notícia per atreure l'atenció del
lector i altres de secundaris (avanttítol, subtítols). Moltes notícies, a més, tenen una
entrada que sol resumir la informació que conté el cos de la notícia
circumstàncies que els envolten, tenint en compte la seva importància, no solament
l'ordre cronològic. L'estructura d'interès d'una notícia pot representar-se amb aquest
diagrama en forma de piràmide.

10. MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015
SANT CUGAT
Dolors
Quinquer
Vilamitjana.
10
- Versions provisionals
Primer&esborrany:&
!!!"
"
"
"
"
"
"
"
"""
"
"
"
"
"
"
"
Text%defini*u%%%% % % % % % %Il.lustració%
!!!"
"
"
"
"
"
"
"
"""
"
"
"
"
"
"
"
Pinta%de%boix%

11. MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015
SANT CUGAT
Dolors
Quinquer
Vilamitjana.
11
- Compartir criteris d’avaluació
- Aquests criteris no es poden traspassar directament a l’alumnat. Cal anar a pams,
focalitzant l’atenció en els diversos aspectes, segons els cicles, dosificant els criteris,
presentant sempre allò que es considera criteri d’èxit (“està bé si...”).
Criteris de
realització
Criteris d’èxit: Està bé si..... B R M
ADEQUACIÓ
Entén la demanda i escriu un text narratiu
Els fets es desenvolupen en el temps
Determina l’espai / espais
Personatges ben caracteritzats (descripció) / Els fa parlar (diàlegs)
COHERÈNCIA Desenvolupa el text de manera ordenada, les idees estan distribuïdes en paràgrafs
Té un inici
Té un nus
Utilitza informació pertinent al tema
Aporta dades, fets, evidencies suficients
COHESIÓ
Relaciona frases i paràgraf entre sí. És a dir, el text està cohesionat internament i
enllaçat entre un paràgraf i un altre.
Puntuació (punts, comes, etc.) adient
Amb connectors temporals: abans, aleshores, llavors, quan, després, al cap del
temps, de cop i volta, al mateix temps...
CORRECCIÓ
LÈXICA
Variat, ampli
Adequat, pertinent, precís (sense errors conceptuals)
Sense interferències amb el castellà
CORRECCIÓ
MORFOSINTÀCTICA
Frases ben construïdes (ordre de la frase)
Concordança subjecte /predicat
Temps verbals adients (passat, present històric,...) que concorden entre ells
CORRECCIÓ
ORTOGRÀFICA
Paraules escrites sense faltes (fins a 4 un B; de 5 a 8 un R; més de 9 M), incloent
accents, majúscules...
CORRECCIÓ
FORMAL
Lletra llegible
Mida adequada
Identificació: Nom, cognom, data, curs (dreta, part superior)
Control de l’espai, bona presentació, línies rectes
Visualment el text es presenta dividit en paràgrafs

12. MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015
SANT CUGAT
Dolors
Quinquer
Vilamitjana.
12
- Reflexió sobre la pràctica
Exemples:
EL VIATGE DELS PETITS GRANETS DE SORRA
Hi havia una vegada uns granets de sorra molt petits. Feia anys que
vivien en una muntanya molt llunyana, però un riu se’ls va emportar
Ara viuen sobre una duna de la platja amb molts altres grans de sorra.
La seva duna és la duna més alta i més ben feta de totes les que hi ha.
N’estan orgullosos i s’hi troben molt bé aquí.
S’acosta el mal temps i els grans de sorra més vells els hi diuen que han
d’anar a buscar la protecció de les arrels de les poques plantes que viuen
sobre la duna. Elles, li expliquen els vells grans de sorra, ens protegeixen
del vent i de la pluja, i nosaltres a canvi els hi proporcionem lloc on viure
i aliments.
Comencen a aparèixer uns núvols molt grisos i el vent bufa cada vegada
més fort. Els petit granets de sorra estan tant espantats pel soroll dels
trons i la llum dels llamps que no recorden els consells dels grans de
sorra més vells.
L’aigua de la pluja s’emporta els petit granets de sorra, mig marejats i
sense saber on aniran a parar. Quan es desperten es troben al fons del
mar. I allà, amb les cloïsses i els crancs, hauran de viure molts i molts
anys.
Mentrestant , els granets més vells de la duna de la platja donaven les
gràcies a les arrels per haver-los protegit del vent i de la pluja, i oferien a
les plantes les sals minerals que guardaven per a elles.
Berta Bayo

13. MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015
SANT CUGAT
Dolors
Quinquer
Vilamitjana.
13
RELATS PREMIATS AL CONCURS DE CONTES CIENTÍFICS SETMANA DE LA CIÈNCIA
2008 www.xtec.cat/esc-elturo/v2/imatges/principal/docs/contescientifics.pdf
Noticies:
1. Imagineu que sou periodistes i que us han encomanat escriure notícies breus
sobre les troballes del jaciment de la Draga. Quines preguntes fareu al director
del diari? Què Necessitareu per fer la tasca?
2. Haureu de documentar-vos: Cerqueu informació a internet sobre aquest
jaciment. Us pot ser útil veure un programa del Quèquicom que es va emetre per
TV, el trobareu www.edu3.cat, neolítics a Banyoles.
3. Formeu parelles, cadascuna haurà d’explicar una troballa diferent:
Una pinta de boix . Ceràmica
Denes de collaret . Mànec d’aixa
Cullerot de fusta . Falç
Pal cavador . Rem
4. Necessiteu una fotografia de l’objecte per a il·lustrar la notícia. Haureu de
buscar-la a internet (cercant Draga, poblat neolític).
També: http://www.banyolescultura.net/dragcat0.htm
Escriure noticies del passat, un exemple …..
El papa nombra a Miguel Ángel arquitecto de San Pedro./ Pablo Echegoyen
Pablo III nombra a Miguel Ángel Buonarroti nuevo arquitecto de
la basílica de San Pedro.
Miguel Ángel sustituirá al fallecido Sangallo.

14. MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015
SANT CUGAT
Dolors
Quinquer
Vilamitjana.
14
Grabado de la vista exterior del proyecto de Miguel Ángel
P. ECHEGOYEN. Roma, Febrero/1557
El célebre pintor, escultor y arquitecto Miguel Ángel Buonarroti ha sido
nombrado hace una semana arquitecto Mayor de la Basílica de San Pedro
del Vaticano por orden de Pablo III . Éste nombramiento, debido al
fallecimiento del anterior arquitecto, Sangallo el Joven, supondrá
un proyecto nuevo y diferente.
Aunque se barajaron otros nombres como Andrea Palladio, finalmente el arquitecto Mayor de la
Basílica de San Pedro será el maestro Miguelangelo, con 72 años de edad, un especialista tanto
en escultura, pintura o arquitectura. El pontífice mostró la confianza y seguridad que tiene en este
maestro pues “con su experiencia de 50 años queda demostrado, en multitud de sus obras cómo
la Piedad, el Juicio final o, las más recientes, el palacio Farense o Raquel y Lia, que su calidad es
más que suficiente para el puesto que le he encomendado”. Miguel Ángel también declaró su
entusiasmo: “Ésta obra de arquitectura de tal prestigio es la que faltaba para culminar mi carrera
artística”.
Miguel Ángel es el tercero de los arquitectos desde el comienzo de la obra en 1506, y ninguno ha
sido capaz de dar forma a éste edificio. El primero, Bramante, falleció con sólo cuatro pilares
levantados; el segundo, Rafael Sanzio, realizó algunos cambios cómo la base de Cruz Griega a
Latina. Y el último, Sangallo el Joven, que intentó seguir los planos de Rafael. Según Miguel
Ángel, se enfrenta a grandes problemas debido a que "el último arquitecto era el menos
profesional de los tres, y ha dejado múltiples incoherencias en la estructura, ya que la fachada
queda desconectada al edificio, el interior es muy oscuro y, entre otros, necesita muchos

15. MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015
SANT CUGAT
Dolors
Quinquer
Vilamitjana.
15
cimientos debido a su peso".
Tras el nombramiento, Miguel Ángel ha anunciado los cambios que va a realizar, tiene la intención
de recuperar la estructura de Bramante, planta de Cruz Griega inscrita en un cuadrado y cubierta
por cinco cúpulas. Para realizar esto necesitará los permisos del Papa porque tendrá que derruir
gran parte de lo creado por Sangallo, debido a que su construcción tenía base de Cruz Latina.
Uno de los mayores cambios, en comparación con los anteriores arquitectos, son los planes que
tiene para la cúpula central. Tiene la idea de suprimir las torres para realizar la cúpula y crear una
gigantesca semiesfera sobre el altar mayor. Seguramente ésta sea lo más difícil y lo que necesite
más tiempo.
___________________________________
Escriure diaris
El diari d’una rata apestada ….