Expressió escrita

1. Escriure textos expositius
Sant Cugat
4 novembre 2015
Dolors Quinquer

3. Analitzem el text de l’exemple:
•Els factors o causes de l’obesitat infantil que dóna el text són adients,
pertinents, adequats?
•Proporciona prou informació? És prou complerta l’explicació?
•Quines conseqüències esmenta? Ho fa al mateix nivell que les
causes?
•Presenta els factors amb objectivitat, aprofundint amb raonaments?
•Aquest text és una explicació?
•La tipologia del text és explicativa o expositiva?

4. Aportació d’informació:
1.Continguts
2.L’habilitat cognitivolingüística d’explicar
3.Textos explicatius, expositius, d’informació
4.Criteris d’avaluació

5. Lola Quinquer
• La coherència textual inclou l’estructura del text
(coherència formal) i el contingut (coherència temàtica).
• Allò que es diu (el contingut) ha de ser pertinent i
suficient per produir textos reeixits. El domini del lèxic
específic forma part de l’aprenentatge de continguts
conceptuals.

6. No podem treballar la llengua sense els
continguts, ni els continguts sense la llengua

7. Obesitat infan l
(excés de teixit adipós o greix )
Causes
Genè ques
(herència dels pares)
Excés de calories
i grasses a la
dieta
Sedentarisme
Disminució ac vitat sica
Poc esport + TV + Internet+ Videojocs
Conseqüències
Una nova epidèmia
Mapa dels continguts

8. Aportació d’informació:
1.Continguts
1.L’habilitat cognitivolingüística d’explicar
1.Textos explicatius, expositius, d’informació
2.Criteris d’avaluació

9. L’explicació científica és l'objectiu fonamental de la
ciència (també les ciències socials).
Les ciències pretenen, substancialment i en primer
lloc, donar explicacions sistemàtiques i ben
fonamentades.
Per explicació entenem tota resposta que segueix a un
“per què?”. Normalment s'entén que les explicacions
es fan a partir de models científics....
Explicar o justificar
Dolors Quinquer,

10. Quines imatges corresponen a essers vius?
Per què?
Lola Quinquer
Exemple 1

11. Essers vius:
•Intercanvien matèria i energia amb el medi
•Es relacionen amb el seu entorn
•Provenen d’altres essers vius
•Es poden reproduir
•Estan formats per cèl·lules
Lola Quinquer

12. - Professor:
Una persona és un animal?
- Classe:
¡¡Nooo!! .
- Jane:
¡Sí l’és!
- Classe:
¡Nooo!
-Professor:
-En què en bases, Jane?
- Jane: Bé, tots nosaltres som kiwis (ocell neozelandès amb el
qual es designa als habitants de NZ),
(Aula de 8 anys)
El “per què?” a les aules
Dolors Quinquer
Wellington,
Nova Zelanda
EXEMPLE 2

13. L’aranya és un animal? Per què? 8 ANYS
Dolors Quinquer
EXEMPLE 3

14. Classes d’essers
vius:
1.Animals
2.Fongs
3.Plantes
4.Protestes
Lola
Quinquer

15. Animals
Lola
Quinquer

16. En què hem de pensar per saber si
un animal és vertebrat o és un invertebrat? o
per saber si un cuc i una serp formen part
del mateix grup d’animals?

17. Lola
Quinquer

18. Lola
Quinquer

19. Lola
Quinquer

20. Lola
Quinquer

21. Les aranyes son artròpodes
Els artròpodes són animals
invertebrats amb un
exosquelet, un cos segmentat i
extremitats articulades.
Els artròpodes inclouen
insectes, aràcnids, crustacis,
etc.
Lola
Quinquer

22. Dolors Quinquer
El cas de la classe de les girafes
P4
Dolors Quinquer
EXEMPLE 4

23. Aprendizaje por ajuste
ANIMAL
pájaro mamífero
actividadAspecto ¿Plumas? tamañoAspecto hábitat
especie hábitat especie alimentaciónp p
Dolors Quinquer
Quin model d’animal és la girafa? En que es diferencia
del colom?

24. Quins són animals? Per què?
EXEMPLES DE COMPARACIÓ:
Dolors Quinquer
EXEMPLE 5

25. L’aprenentatge només és dóna quan sabem
explicar i aplicar allò que hem après en un altre
context.
Model inicial Model més
evolucionat
Model encara
més
evolucionat
APLICAR A UNA
SITUACIÓ
DIFERENT
Dolors Quinquer

26. LA TRANSFERÈNCIA requereix disposar de conceptes i
models a la memòria semàntica
Model inicial Model més
evolucionat
Model encara
més
evolucionat
MEMÒRIA MAGATZEM

27. Com ho expliquen els alumnes?
Exemple 5:
Si deixem un tomàquet obert, a la cuina de casa,
sovint al cap de pocs dies, observem que apareix
la floridura
Capa fúngica, sovint
vellutada i pulverulenta,
que es forma sobre una
superfície, normalment
amb un cert contingut
orgànic.

28. el tomàquet s’ha
descomposat,
s’ha podrit, hi han
sortit floridures
perquè s’ha
podrit
el tomàquet canvia
de color, de
textura, de sabor,...
apareixen floridures
a la superfície
com ho expliquen
els alumnes?
TEORIA
DE LA
GENERACIÓ
ESPONTÀNIA

29. Com ho expliquem des de la ciència?

30. com ho expliquen els
científics?
el tomàquet canvia
de color, de
textura, de sabor,...
apareixen floridures
a la superfície
a l’aire hi ha
espores… algunes
cauen sobre el
tomàquet i, si l’ambient
és favorable creixen,
llavors diem que el
tomàquet
s’ha florit
TOT ÉSSER
VIU S’ORIGINA A
PARTIR D’UN ALTRE.
ELS ÉSSERS VIUS
AL NUTRIR-SE
MODIFIQUEN
EL MEDI

31. Com expliquem els canvis en el tomàquet?
Com expliquem el creixement de la floridura?

32. Introduint noves maneres de ‘veure una
floridura”
Com una telaranya… feta de ‘hiphes’…
….amb esporangis que….

33. …..plenes de cèl.lules reproductores, espores
…observats al microscopi, semblen bossetes…

34. De què s’alimenten les floridures?
Què passarà si agafem un tomàquet o un tros
de pa humit i l’inoculem amb espores d’una
floridura?
Els alumnes ‘veuen’ el creixement
extraordinàriament ràpid de la floridura,
s’emocionen….
Plantejar preguntes rellevants i significatives
des de la ciència
Dolors Quinquer

35. HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES
Enunciar qualitats, propietats,
característiques, etc., de
l’objecte o del fenomen
DESCRIURE
Produir raons o arguments... en
relació al corpus de
coneixement (teoria)
Produir raons o arguments... amb
la finalitat de convèncer
JUSTIFICAR
ARGUMENTAR
EXPLICAR
Produir raons o arguments...
Establir relacions entre raons i
arguments...
Dolors Quinquer

36. Aportació d’informació:
1.Continguts
2.L’habilitat cognitivolingüística d’explicar
1.Textos explicatius, expositius,
d’informació
1.Criteris d’avaluació

37. «Explicar» i «exposar» són dos verbs que expressen
conceptes estretament connectats; tant, que sovint s'ha
utilitzat «exposició» i «explicació» per referir-se a una
mateixa classe de seqüències.
Exposar equival a «informar», és a dir, transmetre dades
amb un alt grau d'organització i jerarquització, i explicar,
és l'activitat que, partint d'una base expositiva o
informativa necessàriament existent, es fa amb finalitat
demostrativa (establint relacions causals).

38. Textos explicatius (Tipologia textual Adam)
Un text explicatiu hauria de complir alguns requisits:
•proporcionar informació suficient al destinatari
•donar un nombre suficient de causes o conseqüències, sempre en
relació als coneixements que es manegen.
•ordenar-les jeràrquicament establint una prelació per ordre
d’importància
•presentar les interrelacions que es produeixen entre les diverses causes
•estructurar el text segons la lògica d’una explicació:
- amb una introducció
- un desenvolupament
- unes conclusions
•utilitzar frases amb relacions causals o adversatives que s’expressen
amb connectors causals com perquè, ja què, com que, atès que,
considerant que, a causa, a conseqüència de...
Dolors Quinquer

39. El temps verbal de l'explicació és el
present d'indicatiu, encara que no s'ha de
descartar la presència dels altres temps
verbals -els diferents temps de passat-, si en
suport de l'explicació es recullen
esdeveniments, anècdotes, declaracions,
etc., que s'arrangen en el temps.

40. PRECISIÓ I CLAREDAD
•És per això que s'empren els adjectius
«imprescindibles», és a dir, els especificatius.
•De fet, la selecció dels noms (substantius i
adjectius) i dels verbs en l'explicació es fa amb el
propòsit d'obtenir la màxima claredat i la millor
precisió possibles.
•L'ús dels termes ens assegura una interpretació
única. Evitar l'ambigüitat és una condició bàsica
de tot text explicatiu.

41. CONNECTORS
conjuncions o altres tipus de locucions amb valor relacional, tenen un
paper important per establir connexions lògiques entre oracions. Els
més habituals són els propis d’oricions:
•causals (perquè, ja que, per això, per aquesta causa, per + infinitiu...).
•il·latives (doncs, per tant, en conseqüència, així...).
•finals (perquè, a fi que/de, per tal que/de, amb l'objectiu de, amb la
finalitat de...).
•adversatives (però), les condicionals (si, sempre que, a condició
que...) i les concessives (malgrat que, a pesar que, per + adjectiu +
que...).

42. Llavors...., llavors
reforça
afavoreix
(confonen causes i conseqüències…)
CONNECTORS QUE AJUDEN A ESTABLIR RELACIONS
COMPLEXES
Llavors..., llavors
Si....., aleshores.....
pensament hipotètic
pensament lineal
pensament causalJa que...., perquè.....
afavoreix
Dolors Quinquer

43. Estructura dels textos explicatius
INTRODUCCIÓ
DESENVOLUPAMENT
CONCLUSIÓ
Dolors Quinquer

44. estructura causal
Antecedent
Antecedent
Conseqüent
Antecedent
Conseqüent
Conseqüent
Antecedent Conseqüent
estructura problema - solució
Problema Solució
Problema
Problema
Solució
Solució
Solució
Problema
Problema 2
Problema 1
Solució
Solució
Solució
Solució
EXPLICAR:

45. 1.
Exemples causes-conseqüències
Dolors Quinquer

46. estructura causal
Antecedent
Antecedent
Conseqüent
Antecedent
Conseqüent
Conseqüent
Antecedent Conseqüent

47. Natalitat països rics
CAUSES CONSEQÜÈNCIES
Poca mortalitat infantil
Treball femení fora de
casa
Endarreriment primer
fill/a
Cost econòmic dels fills
Envelliment població
Pensions
Despesa
sanitària
Dolors Quinquer

54. 2.
estructura problema - solució
Problema Solució
Problema
Problema
Solució
Solució
Solució
Problema
Problema 2
Problema 1
Solució
Solució
Solució
Solució

55. Per què cada vegada hi ha més senglars a Collcerola. Quins
problemes compota? Quines solucions hi ha?
(3r cicle de primària). Font: Prat/Márquez
Objectiu: Escriure un text explicatiu
Que en saps d’aquest problema?
Exemple de problema-solució:

58. Organitzar la informació
Problemes Causes Solucions: Què podem
fer?
Dolors Quinquer

59. Problemes
Per què hi
més?
Quines
mesures
prendre?

62. 3.
estructura comparativa
S’assemblen en...
Es diferencien en...
La meva opinió és.../ La conclusió és...
Té
ca
rac
te
rís
ti
que
s
Comparació entre
2n element1r elementTé
ca
rac
te
rís
ti
que
s

63. Organitzadors gràfics
GIRAFA COLOMSEMBLANCES
DIFERÈNCIES
Dolors Quinquer

64. Aportació d’informació:
1.Continguts
2.L’habilitat cognitivolingüística d’explicar
3.Textos explicatius, expositius, d’informació
4.Criteris d’avaluació

66. Millorem el text “Obesitat infantil, nova
epidèmia”

67. Introducció
Conclusions
Anticipar el contingut
Resumir les idees claus
(conclusions)
Millorar la cohesió

71. 1.Compareu el conte: La història d’en Joan, el
nen que era grassonet, amb el text expositiu
L'obesitat infantil, una nova epidèmia.
Tasca: Heu de cercar les similituds i les diferències entre les dues tipologies textuals i
escriure un text nou text comparatiu
Objectiu: Identificar les diferencies entre ambdós tipologies i escriure un text on
s’expliquin

72. Text narratiu

75. Coherencia
• CONTINGUT: Proporciona informació rellevant, pertinent i suficient? Fa ús de
l’empatia per apropar-se al lector? Contextualitza la informació per fer-la més
propera?
• ESTRUCTURA: Respecta els requisits d’ordenació, estructuració, relacions
lògiques...
Dolors Quinquer

76. Fase 3. Abans d’escriure situem-nos, concretem el
context en el qual s’escriurà aquest text:
•Qui escriu?
•Amb quin propòsit o objectiu?
•Qui és el destinatari?
•Quina extensió ha de tenir el text?
•S’escriu a l’aula en totes les fases que requereix?
•Quin termini hi ha per lliurar-lo?

77. Fase 4. El nou text ha de ser un text expositiu, per tant he
de tenir en compte:
•He d’aportar un nombres suficient aspectes que mostrin especialment
les diferencies entre ambdós text
•Aquests elements o qüestions s’han de presentar-se de manera
ordenada.
•Cal destacar les diferències, posant exemples
•El text ha de constar d’una introducció, un desenvolupament i unes
conclusions.
•He de posar-hi un títol i subtítols
•Cada paràgraf, una idea
• He d’enllaçar cada paràgraf amb el següent
•He d’emprar el vocabulari amb precisió, sense repetir paraules ..
•Verbs en present, passat...
......

80. Document 1. Criteris d’avaluació d’una com`paració

81. Fases 3 i 4

84. Text definitiu
---
Dolors Quinquer

88. 1. Qui és l’autor? Què pretén? Què saps del diari
que ha publicat aquest article?
2. Quins factors han provocat la situació actual?
3. L’article et sembla prou documentat? Quina és
la principal font d’informació? En quines dades
basa les afirmacions?
4. Quines conseqüències tindrà el problema que
planteja? Quins seran els homes amb més
dificultats per a casar-se? Cóm afectarà a les
dones aquesta situació?

97. ADEQUACIÓ COHERENCIA COHESIÓ CORRECCIÓ
PLANIFICACIÓ REDACCIÓ REVISIÓ TEXT
DEFINITIU
ORDRE