Treball cooperatiu sobre l'Edat Mitjana

1. PROJECTE L’EDAT MITJANA
LA CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ:
L’inici de l’edat mitjana comença amb la caiguda de l’imperi romà.
L’Imperi Romà a l’edat antiga es va tornar més feble i van començar a passar
per una situació difícil. Aquesta crisi va afectar no només als que habitaven per
la zona si no que també va afectar a moltes ciutats i sobretot a molta gent que
va anar a viure al camp.
Es clar que la gent va voler fer caure l’Imperi romà i l’exèrcit no era capaç de
controlar les fronteres i les entrades dels pobles germànics en territori romà
s’esdevenien cada cop més sovint. Això va fer que l’emperador decidís dividir-
lo en dues parts: l’Imperi Romà d’Occident i l’Imperi romà d’Orient.
ELS POBLES GERMÀNICS:
El debilitament de l’Imperi Romà va afavorir que altres pobles ja poguessin
penetrar en el seu territori fins a destituir al seu antic emperador romà
d’Occident l’any 476.
Els romans els anomenaven “bàrbars” es a dir “estrangers” a tots els pobles
que vivien a la frontera de l’Imperi Romà. Els bàrbars eren pobles germànics i
van contribuir decisivament en la caiguda de l’Imperi Romà. Es van expandir
per el centre d’Europa, incloïen entre d’altres:
ELS VISIGOTS: Van ocupar la península Ibèrica i Toledo.
ELS FRANCS: Es van establir al nord dels Pirineus.
ELS OSTROGOTS: Es van establir a Itàlia.
ELS ANGLES I SAXONS: Van ocupar les illes Britàniques.
ELS VISIGOTS: Els visigots van envair la península Ibèrica des de l’any 476,
caiguda de l’imperi romà fins l’any 711, invasió musulmana. Van estar a la
península Ibèrica uns 235 anys .
Els visigots es van instal·lar a tot aquest terreny de la península ibèrica.

2. L’economia dels visigots es basava a la vida del camp. Els visigots es van anar
de les ciutats a les zones rurals per treballar la terra. Sobretot treballaven
d’agricultors i així va desaparèixer el esclavisme per que no pertanyia a ningú.
Els rics vivien en pobles rústics que tenien molt de luxe .Els treballadors
camperols vivien en petits humils masos dintre de la zona del senyor .La vida
era molt injusta per els que no tenien suficients diners.
ART VISIGOT: L’art visigòtic es va desenvolupar principalment durant el Regne
de Toledo i va durar des de el segle V fins al segle VII. L’art visigot es basava
en les esglésies, capelles i castells. Van construir moltes coses i van crear
algunes a Catalunya com les tres esglésies de Terrassa, molts mosaics...
En la societat visigoda tenia gran importància la agricultura, així com
l’artesania, eren grans fabricants de fermalls i més objectes per decorar.
RELIGIÓ VISIGODA: L’església va ser la institució que va influir més en
aquella època. Eren politeistes, creien en molts deus. Els va fascinar el
cristianisme i van decidir ser cristians i van adquirir alguns costums. També
deien que tenien garantia d’una “sang neta”, es a dir cristiana.

3. COSTUMS DELS VISIGOTS: Les primeres tribus visigodes volien seguir els
costums dels altres pobles germànics. Com a poble medieval van distingir-se
per el seu poder militar i per la seva religió. Van recopilar les lleis tradicionals
hispàniques. Van instaurar un ritu de la missa propi, una escriptura que va
competir amb la carolíngia imperant i una tendència artística que barrejava els
trets del romànic amb influències àrabs.
EL FEUDALISME
El feudalisme era el sistema social, polític i econòmic de l’edat mitjana. El
feudalisme estava basat en la divisió de les terres del rei en petits territoris
anomenats feus, que eren governats per un noble (comte, marquès, etc.).Els
regnes es dividien en petits territoris semi independents, en els quals el senyor
donava protecció als seus vassalls, a canvi de impostos i treball a les seves
terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'Església. Alguns dels
aspectes van allargar-se fins a l'Edat moderna. A aquesta xarxa de relacions
que unia senyors i cavallers es va anomenar feudalisme, sistema nascut a la fi
del segle IX.

4. ¿Com estava organitzada la societat?
La societat feudal estava dividida en tres grups o estaments socials: la noblesa,
el clergat i el poble ras.
· LA NOBLESA era formada pel rei, els nobles i els caps militars.
· EL CLERGAT el formaven els monjos i els capellans.
· EL POBLE RAS incloïa els camperols, els artesans, els comerciants, etc. Que
formaven la major part de la població.
La noblesa vivia en castells, mentre que el poble ras vivia al seu voltant, en
cases aïllades o en poblets. Les ciutats eren petites i tenien pocs habitants.
Privilegiats i no privilegiats
Els que eren els més privilegiats eren els reis o els Papes, després venia l´alta
noblesa i l´alt clergat molt semblants als nobles i els clergues, però l´alta
noblesa i l´alt clergat eren més privilegiats i els menys privilegiats eren els
burgesos, els artesans i per últim els no privilegiats eren ela pagesos que
tenien que pagar impostos.
Piràmide

5. Els monestirs eren els grans centres culturals de l´edat mitjana. A l’ edat
mitjana l’Església va tenir un paper molt important a Europa. El cristianisme, la
religió que l´imperi Romà havia estès per bona part del continent, era molt
present en molts aspectes de la vida.
CASTELLS FEUDALS:
Un castell feudal es una mena de protecció per als senyors feudals. Hi havia un fossat
al voltant del castell per fer que els enemics no podessin entrar. El lloc de construcció
del castell feudal tenia em compte el territori. Les construccions del castell anaven
creixen amb els anys per exemple (torres , muralles).Els soldats protegien el castell i
les terres del voltant.

6. Què menjaven?
L´aliment que més menjaven a l´edat mitjana era el blat.
La carn era un producte que casi no es menjava, ja que els pocs animals que
tenien els pagesos els feien servir per a treballar les terres. La sal era un
producte imprescindible per als pagesos, perquè es feia servir per a salar
aliments i així poder-los conservar durant molt de temps.
Els senyors feudals tenien un dieta poc variada, però alguns cops podien
menjar carn sovint.
Com es desplaçaven?
Un dels desplaçaments de l´edat mitjana eren els pelegrinatges, és a dir, els
viatges per a visitar llocs sants. Els llocs més sagrats eren Roma, Jerusalem i
Santiago de Compostel·la.
Un dels altres desplaçaments de l´edat mitjana era el marítim.
Les embarcacions principals eren les galeres, les naus i els llenys i, més tard,
les coques, unes embarcacions de vela.
L´ús de la brúixola es va començar a generalitzar.

7. MUSULMANS
Els musulmans van entrar a la Península Ibérica per l’estret de Gibraltar (des
de Marroc a Espanya ) a l’any 711 provocant una guerra per treure els Visigots
de la península Ibérica.
En aquella època eren els que mes territori havien conquerit. S’havien expandit
des de Índia a la península Ibérica .La pintura representava la seva cultura i
religió. Quan els musulmans van entrar a la península al territori que van
conquerir li van dir al-Àndalus i la capital va ser Còrdova per aquest motiu
aquesta ciutat es tan coneguda ara.
Quan els musulmans van conquerir la península no van poder entrar a tota
Catalunya per això ara Catalunya esta dividida en dos: Catalunya la nova i
Catalunya la vella. A la nova se li anomena així perquè es la que van conquerir
i per tant va avançar com a civilització.

8. L’ Al-andalús es un territori de la península ibèrica que tenia poc poder durant
l’època de la edat mitjana entre els anys 711 i 1492 en canvi la societat
musulmana en si , si que era molt potent pero quan es dividia perdia potencia.
.A la peninsula iberica van arribar els musulmans pel sud, provinents
inicialment del nord.
L’islam va decidir expandir-se cap a l’est i l’oest per conquerir territori i amb les
tropes musulmanes van fer caure uns quants imperis i civilitzacions entre ells
l’imperi sassànida una part d’Àfrica la península Ibèrica i diferents parts de
l’imperi romà d’orient. Cada vegada els musulmans van anar perdent força i
gracies a això Espanya en aquell moment va aprofitar per expulsar-los de la
península Ibérica.
La Sonia ens va explicar que el color blau estava reservat a les persones
importants i ho hem confirmat amb aquest treball perquè a moltes pintures Alá
surt de color blau o envoltat de color blau. A l’art musulmà hi havia moltes
escultures i edificis com per exemple la mesquita de Córdoba per això ara es
tan famosa aquesta ciutat també hi ha altres raons però no estan relacionades
amb el art així que us les explicarem després.
Hem vist que eren molt masclistes i que el seu deu es deia Alá i la bíblia es
deia Corán que eren les seves escriptures importants. Concretament em vist
que tenien moltes creences però encara hi ha mes. Les dones porten el turbant
al cap per un tema de religió i de infravaloració perquè els homes es sentien
superiors a mes a mes ho porten perquè tu quan veus el turbant saps que es
una dona musulmana que te moral en resum el turbant reivindica els seus
drets. Explicat d’un altre manera representa el feminisme. Un altre persona
important per a la religió musulmana es diu Mahoma.

9. Els musulmans principalment estaven dividits en dos grups els Àrabs
provinents del pròxim orient i els Berbers provinents del nord d’Àfrica
Tots els països es van assabentar de que els musulmans tenien una gran
potencia artística gracies al territori conquerit que o comunicava i llavors molts
regnes van decidir rendir-se o baixar la intensitat perquè veien lo forts que eren.
Granada va ser l’últim regne en acabar de expulsar als musulmans de la
península.
Em trobat una imatge on ensenyen el sistema de regadiu musulmà que vam
veure al museu d’història de Catalunya.

10. ELS TERRITORIS CRISTIANS
El nord de la península ibèrica va quedar fora del domini de al-Àndalus, i allà
s’hi van formar regnes i comtats independents.
La franja muntanyosa propera al mar Cantàbric va resistir la dominació
musulmana i s´hi van anar creant alguns regnes i comtats cristians
independents, com passava a la resta de l´Europa Occidental.
A partir del segle XI van anar estenent els seus dominis cap al sud , aprofitant
el debilitament d´al-Àndalus. Finalment, es van agrupar en quatre grans regnes:
El regne de Portugal.
El regne de Navarra.
La corona de Castella.
La corona d’Aragó.
MARCA HISPÀNICA
Els francs, a mesura que empenyien els musulmans cap al sud dels Pirineus,
van conquerir el territori fins a la desembocadura del riu Llobregat i hi van
construir una zona de defensa: la Marca Hispànica.

11. La Marca Hispànica és una franja frontera de seguretat creada pel rei franc el
rei va dividir el territori de la Marca en feus i els va donar als nobles vassalls
seus. Va crear així un seguit de comptats .
De la Marca Hispànica prové del nom de Marques, que vol dir governador
d’una marca.
ELS COMTES CATALANS
Al segle IX la majoria de comtats s’havien anat concentrant en mans del comte
de Barcelona Guifré el Pilós, que va esdevenir el més, va aconseguir que
aquests comptats fossin hereditaris, és a dir, que passessin en herència als
seus descendents.
A finals del segle XI, els musulmans van saquejar el territori català. Els francs,
ocupats en altres problemes, no van ajudar els comptes catalans. Per això el

12. comte Borrell II no va renovar el jurament de fidelitat al rei franc, cosa que va
suposar la independència política dels comptats catalans.
Els comptats s´anomenaven catalans s´anomenaven catalans perquè els seus
habitants parlaven una llengua comuna, que s´havien anat diferenciant del llatí i
d´altres llengües de l´entorn: el català. Els primers textos conservats escrits en
llengua catalana daten del segle XII, i són fragments d´un codi de lleis visigot.
Durant el regnat de Guifre el Pilós es va crear la senyera i la seva llegenda.
Segons la llegenda, el senyal de les quatre barres de la senyera va ser creat
quan el rei dels francs, després d´una batalla, va mullar la seva mà en la sang
de les ferides de Guifré el Pilós, compte de Barcelona, i tot passant quatre dits
per damunt de l´escut del compte, li va dir: “Aquestes son los vostres armes,
compte.”
ART ROMANIC
L’art romànic (XI i XII) es un art medieval rural, que era el poblament
dominat a l’època.
 L´ARQUITECTURA. És formada, sobretot, per edificis religiosos. El
monestir és la creació arquitectònica més representativa de
l´arquitectura romànica, amb dues construccions principals: l’església i
el claustre.
Els elements més característics de l´arquitectura romànica són
aquests:

13. - Construccions d´aspecte massís, amb murs gruixuts i poques i
petites obertures, que fan que a l´interior hi hagi poca llum.
- Portes i finestres en forma d´arc de mig punt.
- Cobertes que solen ser en forma de volta de canó (de mig cilindre).
 LA PINTURA I L´ESCULTURA. Expliquen episodis de la historia
sagrada a una població que majoritàriament no sabia llegir ni escriure.
En la pintura:
- Predomina la pintura mural, per a decorar les esglésies.
- No hi ha perspectiva.
- Les imatges son esquemàtiques, rígides i de colors plans. Solen
faltar-hi els elements de fons, com ara el paisatge.
- En l´escultura, predominen les imatges religioses, esquemàtiques i
rígides.

14. La baixa edat Mitjana : esplendor i crisis
L’ESPLENDOR:
A partir del segle XII es va iniciar un període de bonança econòmica a l’Europa
medieval , que va suposar l’ augment del comerç i el creixement de les ciutats..
No obstant això, al segle XIV va començar una crisi que va durar mes de 100
anys.
El segles XII i XIII les ciutats van anar adquirint importància ,amb la l’augment
de les activitats artesanals i comercials.
L’agricultura era cada cop mes productiva i els camperols podien intercanviar
una part dels seus productes als mercats. Ja no tothom s’havia de dedicar als
treballs del camp y van anar apareixent oficis especialitzats.
La ciutat era davant de tot un centre econòmic. Allí es concertaven els diners i
es duien a terme la majoria d’intercanviar. Artesans i comerciants es reunien
per vendre les seves mercaderies i cadascun tenia la seva especialitat :el
pollastrer , venia pollastre, el ramader, vaques... a cada professió li corresponia

15. una organització anomenada gremi, que supervisava la formació dels
aprenents , fixava els horaris de treballs, controlava la qualitat dels productes,
etc. Alguns artesans aplicaven el seu segell als objectes que fabricaven.
Aquesta marca , una mena de signatura , ajudava a verificar la quantitat i
qualitat dels objectes produïts per un artesà.
Un gremi és una associació de persones que tenen el mateix ofici i que fan el
mateix treball.
Els gremis s´ocupaven de regular tot allò que feia referencia a un ofici.
LA CRISI:
L’època de prosperitat, però, va facilitar un creixement excessiu de la població
, fins al punt que els camps no donaven per a alimentar tanta gent. Així va
començar la crisi de l’edat mitjana, caracteritzada per els fets següents:
-La fam, que va afectar la població més pobra.
-Les revoltes camperoles contra els senyors feudals.
-La pesta bubònica, una malaltia imparable que va causar milions de morts a
tot Europa, especialment a les ciutats, on les males condicions higièniques i el
contacte personal més estret van afavorir-ne la propagació.

16. Com es va crear la corona catalanoaragonesa?
El casament de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona, amb Peronella, filla
del rei d’Aragó, l’any1137 va suposar la creació de la corona.
Per què rep aquest nom?
Perquè es van unir el comtat de Barcelona i el regne d’Aragó. Els sobirans de
la nova monarquia esdevingueren reis tant per als aragonesos com per als
catalans.
Expansió catalanoaragonesa:
El gran moment d’expansió de la corona catalanoaragonesa va ser sota el
regnat del rei Jaume I, anomenat el conqueridor, que va incorporar les illes
balears i el país Valencià i es va continuar expandint pel Mediterrani.
Els almogàvers
Els almogàvers eren uns guerrers de procedència catalana que a canvi d’un
sou conquerien terres per el seu senyor.
La Venjança Catalana
Va ser la guerra d'extermini i saqueig sistemàtic per la Companyia Catalana d'Orient
contra la població civil grega de l'Imperi bizantí en venjança i represàlia per
l'assassinat a traïció de Roger de Flor
Per què es va produir la guerra dels remences?
Les revoltes pageses que, a causa de la crisi del sistema rural, es van produir a
l'Europa occidental el segle XV, van tenir una incidència especial a Catalunya.
L'aixecament dels pagesos de remença només va poder ser sufocat gràcies a
l'esforç de conciliació que va dur a terme el rei Ferran II entre els pagesos i els
senyors.
La unió de Castella i Aragó
El casament de Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella a finals del segle XV va
suposar la unió dels dos regnes principals de la península ibèrica en un única
corona.
La reina de Castella Isabel i el rei de d’Aragó Ferran, van ser anomenats els
reis catòlics, degut a que eren cristians.
Van culminar l’expansió dels territoris cristians ja que van conquerir l’últim
territori que estava en mans del musulmans, el regne de Granada.
Els musulmans van conviure amb els cristians acceptant les seves religions i
costums

17. Art gòtic:
L’art Gòtic (Xlll i XV) es un art medieval urbà perquè es va desenvolupar
juntament amb el creixement de les ciutats i de l’activitat artesanal i comercial.
L’arquitectura: La catedral és l’edifici religiós més representatiu de l’arquitectura
gòtica.
Característiques
- Edificis més alts
- Grans obertures (vitralls i rosasses)
- Portes i finestres en forma d’arc apuntat i cobertes en forma de volta de
creueria.