material d' història de batxillerat

1. Espanya
sota el
franquisme
1939-1975
Segona part
Lourdes Escobar
2n Batx. Institut Josep Pla

2. La dictadura franquista
Tercer període: 1959-1973. El canvis
Entrada al govern d’ una nova “família”, la dels Tecnòcrates (alguns vinculats a l’ Opus
Dei). Professionals ben preparats, molt conservadors, monàrquics i no demòcrates.
Ocuparen càrrecs de responsabilitat especialment en economia. Es fa necessari
liberalitzar l’ economia, obrir-se a l’ exterior i reorientar l’ estat. Cal sortir de la greu
situació econòmica i social derivada de l’ autarquia per tal de que la dictadura pugui
sobreviure. Alberto Ullastres, Laureà López Rodó, Manuel Fraga Iribarne... Tensions
amb els falangistes.
Primer govern dels tecnòcrates
http://www.youtube.com/watch?v=TbwseOuOyBM&feature=related

3. La dictadura franquista
Tercer Període: 1959-1973. El canvis polítics, les reformes legislatives
 L’ objectiu d’ aquests governs es va orientar essencialment a la promoció del
desenvolupament econòmic, però també cap a la renovació política: modernització de l’
administració, la legislació i les institucions.
 Prosperitat econòmica=pau social. El benestar econòmic supliria la manca de llibertats i de
participació política.
 Dictadura maquillada de modernitat.
Carrero Blanco:
presidència
Franco
Muñoz
Grandes:
vicepresident
López Bravo: indústria
Fraga Iribarne:
informació i turisme
Solís Ruiz:
secretari
general del
Movimiento
Franco i el seu govern de 1965

4. - 1958: Llei de convenis col·lectius: dins del sindicalisme
vertical, es va fer possible negociar salaris i les condicions
laborals. També va establir jurats d’ empresa i els enllaços
sindicals , que eren elegits a les empreses. Aquesta llei va
permetre l’ entrada de treballadors opositors al
franquisme dins el sindicalisme oficial. Les candidatures
impulsades pels sindicats clandestins com CCOO i USO van
obtenir un èxit notable.
- 1963: Els delictes d’ oposició deixen d’ estar en mans
militars. Es crea el Tribunal d’ Ordre Públic. Remet els
delictes polítics a la jurisdicció civil.
- 1966: Augment de la tolerància i la permissivitat amb una
Llei de premsa que suprimia la censura prèvia i permetia la
publicació de noves revistes i de llibres fins a les hores
prohibits. Però, multes i suspensions si es supera el marge
de tolerància.
- 1967: Llei de llibertat religiosa. Es reconeix la igualtat de
totes les religions i la llibertat de practicar-les.
- 1967: Llei de representació familiar: tot i ser molt
restrictiva (només es podien presentar afins al Movimiento
i votar els caps de família) va permetre l’ elecció dels 108
procuradors a corts que componien el terç familiar.
- 1967: Llei de Seguretat Social: va ampliar els mecanisme
de cobertura social amb càrrec a l’ Estat( assegurança de
malaltia, vellesa, viduïtat, orfandat...) s’ inicia la
construcció d’ un incipient Estat del Benestar.

5. 1967: Llei Orgànica de l’ Estat: aprovada en
referèndum, depurava el llenguatge feixista,
confirmava la monarquia , mantenia la
concentració de poders del dictador però
introduïa la figura separada de cap d’ estat i
president del govern. Aquest seria designat
pel Consell del Regne
Franco va ocupar els dos càrrecs fins al
1973, any en què va designar Carrero Blanco
com a president del govern.
L ‘ any 1969, i d’ acord amb el que estipulava
la Llei de successió, Franco va designar com a
successor en forma de rei, amb el títol de
Príncep d’ Espanya, Joan Carles de Borbó, fill
de Joan de Borbó. Les tensions amb els
falangistes es van fer notar, ja que aquests
pretenien impulsar les institucions del
Movimiento com a garantia de la continuïtat
inalterable del règim.
https://www.youtube.com/watch?v=pHtFRDJNNE8
https://www.youtube.com/watch?v=BublVZyKlMU

6. La dictadura franquista
Tercer Període: 1959-1973. El canvis econòmics, demogràfics i socials
S’ enceta un procés gradual de liberalització que culminà l’ any 1959 amb l’ aprovació del denominat
Pla d’ Estabilització que busca posar les bases pel creixement econòmic i incorporar a Espanya als mercats
internacionals.
Fixar un canvi estable de la pesseta amb les altres divises.
Reducció de la despesa pública, increment de la recaptació
i congelació del sou dels funcionaris.
Moderació salarial i lluita contra la inflació.
Reducció de l’ intervencionisme i dels preus fixos
Control bancari: tipus d’ interès, limitar concessió de crèdits, …
Es faciliten les inversions estrangeres, es liberalitzen les importacions i s’ afavoreixen les exportacions.
S’ aconsegueixen préstecs d’ organismes internacionals
El pla es va acompanyar dels plans de desenvolupament econòmic i social (1964, 1975) : objectius per a períodes de 4
anys que l’ economia espanyola havia d’ assolir. Els plans pretenien solucionar deficiències de la indústria, impulsar el
creixement de l’ economia, incentivar la inversió privada... També, per tal d’ estimular el desenvolupament de les
zones més deprimides, es van crear els anomenats pols de desenvolupament.
Tot i els canvis Espanya no va aconseguir entrar a la Unió Europea al 62 com desitjava però si un acord preferencial
per reduir aranzels i fomentar les exportacions.
Laureà López Rodó

7. Resultats:
Creixement de la indústria. Millora de la productivitat. Els baixos salaris, la importació de tecnologia i la
inversió estrangera ho fan possible. Els preus baixen i el consum augmenta. Tot i la millora del nivell de vida
i l’ augment de la població, Espanya segueix per sota de les economies europees.
Espanya destaca pel seu sector: automòbil, farmacèutic, mecànic, petroquímic, plàstics, metal·lúrgic,
electrodomèstics… Però depèn tecnològicament de l’ exterior i de les inversions estrangeres.

8. Les transformacions econòmiques van provocar la crisis de l’ agricultura tradicional basada en l’
abundant mà d’ obra, els salaris baixos i la poc diversificada demanda pel que feia a les necessitats
alimentàries. Les noves oportunitats de treball van estimular l’ èxode rural i el descens de la mà d’
obra va fer augmentar els salaris i va estimular la mecanització i l’ ús d’ adobs químics. La
intensificació dels conreus va alliberar encara més mà d’ obra i l’ emigració cap a les ciutats va
augmentar. Per altra banda la millora de la renda va comportar una diversificació de la demanda d’
aliments. El consum de cereals i llegums va disminuir i va augmentar el consum de carn, llet,
verdures, fruites i hortalisses. El govern va estimular la concentració de parcel·les i la
construcció de regadius.
Els emigrants cercaren en les ciutats millors oportunitats de vida. Ciutats espanyoles es
convertiren en pols d’ atracció però també la d’ altres països europeus (França, Alemanya, Suïssa i
Bèlgica...). Els immigrants procedien fonamentalment d’ Andalusia, Extremadura, les dues Castelles i
Aragó, de zones de muntanya i d’ interior. Catalunya, Madrid, País Basc i València van experimentar
un gran augment de població.

9. Barri barraques de Barcelona
Algunes poblacions van créixer fins a la saturació. Sense
disposar de les infraestructures necessàries, el barraquisme,
els barris mal equipats, els habitatges precaris, la manca de
serveis bàsics... Es van fer habituals. La lluita veïnal va fer
possible en molts casos la millora d’ aquestes mancances. Tot i
ser deficitari i insuficient, les ciutats van anar poc a poc
millorant transports, infraestructures, distribució i comerç...

10. Emigración española a Europa (1960-1979)

11. Creixement del sector bancari que va invertir capitals abundants en empreses i en va obtenir grans
beneficis. Els bancs també van gestionar inversions estrangeres i l’ arribada de remeses de moneda
estrangera procedents del turisme i dels emigrats a Europa.
Balança comercial que tot i deficitària compensava les pèrdues gràcies al turisme (boom a partir dels
60) , les inversions estrangeres i les divises que enviaven el emigrants
Canvis en l’ estructura social: reducció dels actius agrícoles, augment del nombre d’ obrers industrials i
de les classes mitjanes.
Influència de modes i costums d’altres països: el turisme es converteix en boom a partir dels 60.
Comporta forts ingressos, fa augmentar l’ activitat hotelera i dels serveis complementaris. Però també de
construccions salvatges que no tindran en compte l’ entorn natural.
http://www.youtube.com/watch?v=2MlBAHWT8dA&feature=related
Nous hàbits socials i sexuals. Es van adoptant les formes de vida dels europeus occidentals. La família
extensa dona pas a la nuclear, els joves comencen a viatjar i el paper de la dona va canviar de manera
substancial. Va abandonar el paper tradicional de mare i esposa per incorporar-se al món dels estudis i del
treball remunerat. Nou moviment feminista.

12. D’ altra banda el nivel educatiu va experimentar
una millora considerable. Llei General d’Educació
de 1970. Va remodelar tot el sistema educatiu:
ensenyament obligatori fins als 14 anys, augment
de beques, inversió en noves escoles i instituts,
modernització dels programes universitaris. S’
aconseguí l’ augment del número d’ alumnes de
secundària i universitaris i l’ educació es va fer
més tècnica i moderna.

13.  Joan XXIII convoca el Concili Vaticà II ( 1962-1965). Va tenir un gran impacte a
Espanya. A partir dels anys 60: allunyament de l’Església Catòlica del règim. Alguns
bisbes espanyols i molts sacerdots, especialment bascos i catalans, criticaren el
suport que l’ Església donava al règim. Reclamen la democratització del país, criticaven
el clima de terror, encapçalaren manifestacions contra el règim, es van posar davant
del moviment veinal, protestaren contra la tortura …
El papa Pau VI mantingué una actitud extremadament crítica.
Padre Llanos. Membre de
CCOO i del Partit Comunista.
Un dels coneguts com “curas
rojos/obreros”
Vicent Enrique Tarancon.
Protagonista de la
Transició.
Antonio Añoveros.
Defensor de la
identitat basca
La dictadura franquista
Les relacions amb l’ Església
Pau VI

14. La dictadura franquista
El triomf de l’ immobilisme
El progrés econòmic, la modernització social i el canvi de pautes culturals, en
comptes d’ enfortir el règim, tal i com s’ esperava, en van afeblir de manera
substancial els suports socials. La reacció de part del govern va ser forçar l’
expulsió de part dels tecnòcrates considerats responsables de l’ augment de la
contestació social.
La situació es va fer crítica en esclatar el Cas Matesa al 1969, frau financer
d’ una empresa tèxtil de l’ entorn de l’ Opus Dei.
Resposta de Carrero Blanco:
-Augment de la repressió
-Retallar la Llei de premsa
-Alguns delictes van ser considerats rebel·lió militar
-69-70 Estat d’ excepció: augment de les detencions i violència policial (Consell
de Guerra de Burgos)
-Paralització del nou projecte de Llei d’ associacions polítiques i la nova Llei
Sindical
Triomf de les posicions immobilistes

15. Consell de guerra de Burgos. 1970
Petició del fiscal de sis penes de mort contra
militants d’ ETA. Protestes populars. Campanya
internacional en demanda de l’ indult.
Franco va exercir el dret de gràcia, però això
no va significar una disminució de la repressió
sistemàtica.
https://www.youtube.com/watch?v=r3UmjetbYAE
https://www.youtube.com/watch?v=1rVtvpKnRvU
Recull d’ imatges
Condemnats de Burgos

16. La dictadura franquista
La conflictivitat social i l’ oposició política
 A partir dels anys 60: creix la intensitat de les vagues i de les
reivindicacions obreres. El fet que les autoritats no reconeixien el
dret de vaga i consideraven les protestes laborals com un problema d’
ordre públic, va acabar polititzant les protestes.
Al 1964 neix a Barcelona Comissions Obreres, CCOO: impulsa la lluita
per millorar salaris, condicions de treball... Però també per aconseguir
llibertat sindical, drets civils... Combinava l’ acció il·legal com les
vagues amb la legal, col·locant enllaços sindicals dins el sindicat
vertical.
Al 1967 es funda la Unió Sindical Obrera, USO de la mà de les
Joventuts Obreres Cristianes que s’ havien separat de CCOO.
Marcelino Camacho. CCOO

17.  Un altre element de contestació va ser el moviment
estudiantil, amb un ideari clarament antifranquista.
Al 1966 estudiants de la Universitat de Barcelona,
en un acte celebrat al convent dels Caputxins de
Sarrià, crearen el Sindicat Democràtic d’
Estudiants, SDEUB, que va arraconar a l’ oficial,
SEU.
 A la dècada dels 70 van sorgir més moviments
socials destacant els veïnals als barris populars de
les grans ciutats. Reclamaven millors condicions de
vida per a barris desatesos per l’ administració. Poc
a poc van incorporar reivindicacions democràtiques.
 La reivindicació democràtica va arribar també a les
files de l’ exèrcit on un grup d’ oficials va crear la
Unión Militar Democràtica, UMD
http://www.youtube.com/watch?
v=87_kuMCItxQ

18.  Pel que fa a l’ oposició política, els partits van renovar els seus dirigents i
les seves activitats i van estendre la seva influència entre diferents
sectors socials.
A Catalunya hi havia un gran ventall de partits entre els quals destacava el
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Front Obrer de Catalunya
(FOC), i el Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Els antics partits
tenien una presència testimonial. Al 1974 va néixer Convergència
Democràtica de Catalunya.
A la resta de l’ Estat el partit més actiu era el Partido Comunista de España
(PCE) i el Partido Socialista Obrero Español (PSOE). L’ any 1962 algunes
forces polítiques antifranquistes van participar en el IV Congrés del
Moviment Europeu, que el franquisme anomenà el contuberni de Munic. 118
polítics espanyols demanaven per a Espanya la plena democratització si volia
integrar-se a la Comunitat Econòmica Europea. Els participants van ser
desterrats.
http://www.youtube.com/watch?v=xAcloXJ66_o
Santiago Carrillo. PCE.Congrés de Suresnes, 1974, on es
va renovar la direcció del partit
socialista

19. Al País Basc el Partit Nacionalista Basc mantenia la seva estructura, però
el fet de més repercussió fou la creació d’ ETA, Euskadi Ta Askatasuna, País
Basc i Llibertat, l’ any 1959, amb una estratègia de lluita armada terrorista
contra el franquisme.

20. En la clandestinitat s’ havien reorganitzar institucions com l’ Institut d’ Estudis Catalans.
Lentament es reactivar l’ activitat editorial , especialment intensa a l’ exili, on es publiquen llibres
i revistes.
El moviment escolta, sota la protecció de personalitats de l’ Església, va aconseguir limitar la
influència de les organitzacions juvenils falangistes. Alguns membres de l’ Església catalana es van
desmarcar del franquisme de manera clara, com l’ abat de Montserrat, Aureli M. Escarré,
criticant durament el règim.
La dictadura franquista
La represa cultural de Catalunya i les campanyes reivindicatives

21. La recuperació cultural es fa més clara a partir dels anys 60,
aprofitant una certa tolerància del règim. Al 61 es constitueix Òmnium
Cultural, aquell mateix any apareixen els Setze Jutges (Nova Cançó:
Raimon, Serrat, Llach, Maria del Mar Bonet...). Francesc Candel publica
Els altres catalans. Comença a publicar-se la revista Cavall Fort i Serra
d’ Or. S’ inicia el projecte d’ Enciclopèdia Catalana i Edicions 62.
Canet Rock
Raimon

22. Aquest moviment de recuperació cultural va anar
acompanyat de campanyes reivindicatives en defensa de la
catalanitat i de les llibertat democràtiques: 1960 Fets del
Palau, campanyes com Volem Bisbes Catalans o Català a l’
escola.
Paral·lelament s’ inicià un moviment important de
renovació pedagògica que va incidir en la formació dels
mestres i va impulsar la democratització i catalanització
de l’ ensenyament.
Escola d’ estiu per a
mestres de Rosa
Sensat
El general Franco anà a Barcelona (maig del 1960) per tal de celebrar
diversos actes, inauguracions i un consell de ministres. El mateix mes
l’Orfeó Català tenia programat un concert d’homenatge a Joan Maragall en
el centenari del seu naixement, i el govern civil prohibí la interpretació del
Cant de la Senyera. El grup de Jordi Pujol decidí d’anar-hi en bloc i
reclamar a crits la seva interpretació. Així, i davant la presència d’alguns
ministres, es reclamà i s’interpretà el Cant de la Senyera. Els fets
acabaren amb detencions, entre elles les de Jordi Pujol, fundador de
Convergència Democràtica de Catalunya, partit catalanista, catòlic.

23. La Caputxinada
Celebrada al convent dels caputxins de Sarrià, a Barcelona, del 9 a
l’11 de març de 1966, hi assistiren 450 representants d’estudiants,
professors i intel·lectuals. El setge i posterior assalt policial al
convent suscità un moviment unitari de solidaritat política i
ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de
l’oposició catalana, i reforçà la incorporació a la lluita
antifranquista d’importants sectors eclesiàstics (manifestació de
capellans pels carrers de Barcelona, l’11 de maig) i professionals
(fundació del Grup Democràtic de periodistes, a l’abril del mateix
1966).
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/11/14/els-
moviments-socials-d%E2%80%99oposicio-al-franquisme-en-
els-anys-seixanta-i-setanta/

24. A finals de 1973 ETA atemptà contra Carrero Blanco. Era la figura que
assegurava la continuïtat del règim. La fractura entre els immobilistes i els
oberturistes es va fer molt evident. El búnquer, com eren coneguts els fidels als
principis del 18 de juliol, van haver d’ acceptar un nou govern presidit per Carlos
Arias Navarro aparentment oberturista.
La dictadura franquista
Quart Període: 1973-1975. La Crisi
http://www.youtube.com/watch?v=tb9rCBQ7lLI

25. El nou govern presenta un programa
moderadament reformista ( esperit del
12 de febrer) i va prometre:
-Nova llei municipal que permetria elegir els
alcaldes i els membres de les diputacions
provincials.
-Augment del poder dels procuradors a Corts i
del seu nombre.
-Reformes sindicals
-Nova llei d’ associacions polítiques
La malaltia de Franco i la Revolució dels clavells
portuguesa van portar al triomf de les postures
ultradretranes de Blas Piñar o José A. Girón. Els
ministres oberturistes decebuts, van abandonar
el govern.
Carlos Arias Navarro

26.  A partir de 1973 creixement
espectacular de la conflictivitat social i
de la contestació política. Obrers,
estudiants, grups d’ oposició, ... Es
manifesten per reivindicar la
democratització del país i impedir la
continuïtat del franquisme.
 L’ any 1971 es va crear l’ Assemblea de
Catalunya: partits polítics, sindicats,
associacions veïnals, entitats culturals i
professionals... “Llibertat, amnistia i
Estatut d’ autonomia
Es viuen temps de crisi econòmica (crisi del petroli
anys 73). L’ oposicicó política es mostra activa.
Santiago Carrillo impulsà a París, la creació de la Junta
Democràtica de España on participaren personalitats i
diferents forces polítiques i sindicals. El seu programa
propugnava la creació d’ un govern provisional per
implantar un règim democràtic ( amnistia, llibertats
polítiques i sindicals, legalització de tots els partits...

27. El 1975, el Partit Socialista es reorganitza a França donant pas a joves
dirigents. Aquests organitzaran la Plataforma de Convergència Democràtica,
juntament amb UGT, PNB i altres sectors democratacristians.
Al 1976 es fusionaran a la Platajunta o Coordinació Democràtica
Felipe González i
Alfonso Guerra.
PSOE
El terrorisme es mostra especialment actiu.Als
atemptats d’ ETA cal sumar el nou terrorisme
ultraesquerrà/anarquista del FRAP (frente
revolucionario antifascista y patriotico), MIL
(Movimento ibèrico de liberación) activo en
Catalunya i el GRAPO (grupo de resistencia
antifascista primero de octubre).

28. Salvador Puig Antich
La resposta del govern: intensificar la repressió. L’ any 1974 va se executat
Salvador Puig Antich, al 75 es redacta la Llei antiterrorista que significava
la instauració d’ un estat d’ excepció permanent. 2 activistes d’ ETA i 3 del
FRAP van ser executats malgrat les nombroses peticions d’ indult
internacionals. Les penes de mort van ser criticades pel papa Pau VI i per l’
opinió pública mundial.

29.  1974-75: la malaltia de Franco s’ agreuja.
Espanya claudica sobre les pretensions del rei Hassan II del Marroc sobre
territori sahrauí. Marxa Verda sobre el Sàhara. 6-9 /11/1975
20 de novembre de 1975: Franco morirà.
Darrera seu deixa un règim anacrònic i en crisi profunda.
https://www.youtube.com/watch?v=IbTcTnxGjVo

30. 22 de novembre de 1975: Joan Carles es proclamat rei d’ Espanya.
https://www.youtube.com/watch?v=1RRwRSGI79M