Moviment Obrer: Els canvis socials. Les primeres organitzacions obreres.

1. LA FORMACIÓ DE LA CLASSE OBRERA i
EL MOVIMENT OBRER (1)
Empar Gallego, professora d’Història i Geografia
Empar Gallego, professora d’Història i Geografia
http://historiaenpresent.blogspot.com
http://historiaenpresent.blogspot.com

2. 1. Els canvis socials del segle XIX
PER QUÈ?
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

3. 1. Els canvis socials del segle XIX
Canvis econòmics
Canvis polítics
Canvis polítics
segle XIX
segle XIX
Revolució Industrial
Revolució Industrial
desenvolupament economia capitalista
desenvolupament economia capitalista
Revolucions burgeses
Revolucions burgeses
formació de d’Estat Liberal
formació de d’Estat Liberal
CONFIGURACIÓ DE NOUS GRUPS SOCIALS,
DISTINTS DE L’ANTIC RÈGIM
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

4. 1. Els canvis socials del segle XIX
QUINS
CANVIS
SOCIALS?
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

5. 1. Els canvis socials del segle XIX
La societat de classes
La societat de classes
la burgesia
la burgesia
La condició obrera
La condició obrera
el proletariat
el proletariat
explotació
vivenda burgesa
barri obrer
la condició de vida
i de treball penoses
obrers a la mina i a la fàbrica
DESIGUALTATS ECONÒMIQUES IISOCIALS
DESIGUALTATS ECONÒMIQUES SOCIALS
MARGINACIÓ POLÍTICA DE LES CLASSES POPULARS
MARGINACIÓ POLÍTICA DE LES CLASSES POPULARS
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

6. 1. Els canvis socials del segle XIX
VEGEM TOT AÇÒ
VEGEM TOT AÇÒ
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

7. 1. Els canvis socials del segle XIX
Esquema de http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/
Esquema de http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/

8. 1. Els canvis socials del segle XIX
Defineix societat de
Defineix societat de
classes
classes
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

9. 1. Els canvis socials del segle XIX
SOCIETAT DE CL
SOCIETAT DE CL
A SSE S
ASSES
Organització social que es forma al segle XIX, a
Organització social que es forma al segle XIX, a
conseqüència dels canvis econòmics ii polítics ii que
conseqüència dels canvis econòmics polítics que
substitueix la societat estamental pròpia de ll ‘Antic
substitueix la societat estamental pròpia de ‘Antic
Règim. En la societat de classes existeix la igualtat legal
Règim. En la societat de classes existeix la igualtat legal
sense distinció d’origen, però dividida en classes
sense distinció d’origen, però dividida en classes
diferents en funció de la propietat ii la riquesa. Així es
diferents en funció de la propietat la riquesa. Així es
diferencien principalment dues classes: la burgesia,
diferencien principalment dues classes: la burgesia,
propietària dels mitjans de producció ii el proletariat que
propietària dels mitjans de producció el proletariat que
sols poseix la seua força de treball
sols poseix la seua força de treball
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

10. 1. Els canvis socials del segle XIX
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

11. 1. Els canvis socials del segle XIX
m ant
omffant
e ia ri
gessiattrio
La burrg
La bu
Font: historietasdehistoria.blogspot.com
Font: historietasdehistoria.blogspot.com
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

12. 1. Els canvis socials del segle XIX
Cóm podien
Cóm podien
canviar la seua
canviar la seua
situació?
situació?
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

13. 1. Els canvis socials del segle XIX
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

14. 1. Els canvis socials del segle XIX
La consciència de classe
"La classe pren realitat quan alguns homes, a
conseqüència d’unes experiències comuns
(heretades o compartides), perceben una
identitat d’interessos i l’articulen entre ells i
en contra d’altres homes els interessos dels
quals són distints (i oposats) als seus.”
E. P. Thompson
La formació de la classe social obrera anglesa,1963
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

15. 2. El moviment obrer. Línia de temps
finals
del XVIII
i
ludisme
Associació d’ estibadors
primeres associacions
La Carta del Poble
cartisme
primers
sindicats
primera
meitat
del
XIX
prohibició d’associacions obreres
La Llei de Chapelier
(1791)
The Combination Acts
(1799 i 1800)
repressió
socialisme utòpic
Robert
Owen
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
Charles
Fourier

16. 2. El moviment obrer. Línia de temps
segona
Revolució 1848,
París
meitat
segle
XIX El Manifest Comunista
K. Marx
F. Engels
marxisme
La I Internacional
Obrera
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
M. Bakunin
anarquisme
Comuna de París
1871
sindicats
nacionals

17. 3. El ludisme, la revolta contra les màquines
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

18. 3. El ludisme, la revolta contra les màquines
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

19. 3. El ludisme, la revolta contra les màquines
Moviment protagonitzat
per artesans, obrers
camperols en contra
de la introducció de
maquinària
S’inicia a finals
del segle XVIII
a Anglaterra.
S’ extén
posteriorment a altres
països, al compàs de la
industrialització.
Les accions segueixen
la tradició de lluita popular:
escrits amb
demandes i amenaces
sota un nom llegendari.
Exterioritzen les protestes
destruint maquinària,
de vegades de forma
sel.lectiva.
Els escrits i atacs
a les màquines utilitzats com mesura per
pressionar als patrons
CAUSA: defensa de l’ofici i del salari, temor a
la pèrdua de treball i salaris menors
 REACCIÓ DELS GOVERNS:
repressió i pena de mort, consideraven la destrucció de
màquines i fàbriques un atemptat a la propietat privada

La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

20. 3. El ludisme, la revolta contra les màquines
TEXT HISTÒRIC. Escrit dels ludites
“Senyor: se m’ha informat que vostè és
propietari d’unes quantes d’eixes detestables
màquines esquiladores. Sàpiga que si no són
retirades al final de la setmana entrant,
encarregaré a un dels meus lloctinents que la
destrueisca. I si vostè té l’audàcia de disparar
contra qualsevol dels meus homes, ells tenen
ordres d’assassinar-lo a vostè i d’incendiar la
casa. “
Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812)
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

21. 3. El ludisme, la revolta contra les màquines
Font: http://www.iescasasviejas.net/cviejas1/cuarto
%20eso/movimientoobrero/temamovimientoobrero.htm
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

22. 3. El ludisme, la revolta contra les màquines
TEXT HISTÒRIC sobre el ludisme
“El perfeccionamiento de las herramientas debió comprometerse en una
larga y difícil batalla, dado que cualquier mejora en su poder efectivo
chocaba sin duda con los intereses de algún oficio ya establecido. Esto fue
lo ocurrido con las máquinas, que son herramientas más complejas y
completas. En épocas recientes, nuevas invenciones se vieron afectadas
por graves revueltas y por la ira de los destructores de máquinas. (...)
Incluso el perfeccionamiento de los instrumentos agrícolas y máquinas
agrícolas enfrentaron similar oposición; hoy en día, bandas de
trabajadores rurales van de granja en granja rompiendo arados, trilladoras
y otras máquinas, sin darse cuenta de que si sus intenciones hubieran
prevalecido y las máquinas pudieran ser realmente destruidas, la
humanidad se reduciría de inmediato a sus uñas y dientes y la civilización
abolida.
Es natural, sin duda, que los obreros comunes miren con prejuicio, con
hostilidad, la introducción de máquinas que los colocan en desventaja e
interfieren con su trabajo; esta es, sin duda, una perspectiva aterradora
para hombres pobres y limitados”
Smiles, Samuel.: Industrial Biography. Iron Workers and tool Makers.
Londres. 1863. pp.164-166
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

23. 4. L’origen dels sindicats
Societats de Socors
Caixes de Resistència
Origen: naixen de la solidaritat la
cooperació -ajuda mútuaa principi de segle XIX, degut
a la total
desprotecció front als
abusos dels empresaris
Reprodueixen el sistema
gremial: germandats i
cofraries entre persones del
mateix ofici i especialitat
La finalitat serà permetre la
supervivència
en situacions de no treball
Cóm? Auxiliant als
Associats i
les seues families
en cas d’accident, malaltia, mort
L’ajuda era sufragada amb les
quotes dels membres
PROCÉS
 similar en tots els països occidentals
 de ser associacions circumstancials passaran a ser permanents i
seràn l’origen dels sindicats, com vorem a continuació
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

24. 4. L’origen dels sindicats
e
prés de
ssprés d
De
De
estes i i
ottestes ls
prro
p
i i on , e s
ssonss,e l ra
epres
rrepres glatte ra
r
n
An gla e e
d’’A
u
b ers
obrrers d eixxenqu e
o
u ei en q
eg u
acconseg itzzenless
a ons l it en le
esslega l ionss
e lega c ion
i
asssoca c 824
a soc ia 1 824
l
eres e 1
rrerese l
ob
ob
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
LLamass
a ma ss
accrede
a re deP
Peteroo
eterlloo
,,1819
1819

25. 4. L’origen dels sindicats
L’organització sindical de la classe treballadora tingué un procés
L’organització sindical de la classe treballadora tingué un procés
similar en tots els països occidentals, a mesura que es
similar en tots els països occidentals, a mesura que es
desenvolupava la indústria iiles dolentes condicions dels
desenvolupava la indústria les dolentes condicions dels
treballadors
treballadors
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

26. 4. L’origen dels sindicats
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

27. 4. L’origen dels sindicats
Des del 1889 el
Des del 1889 el
Primer de Maig
Primer de Maig
es convertirà en
es convertirà en
dia de lluita
dia de lluita
obrera
obrera
internacional
internacional
en record dels
en record dels
màrtirs de
màrtirs de
Chicago
Chicago
Font: http://entrenomadas.wordpress.com/
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

28. 5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

29. 5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

30. 5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme
Origen: Elaboració de la Carta del Poble el 1838 dirigit al Parlament
britànic promoguda per l’ Associació de Treballadors de Londres
• Aquesta carta és la que donarà nom al moviment cartista
• Es dirigiren fins a tres cartes (1838, 1842, 1848), totes elles desateses
•
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

31. 5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme
TEXT HISTÒRIC. Carta amb les peticions
“Demanem que en l’ elaboració de les lleis puga ser escoltada
la veu de tots. Cumplim amb els deures d’ homes lliures;
volem, doncs, tindre drets. És per això que sol.licitem el
sufragi universal. Aquest sufragi, per a estar lliure de la
corrupció dels rics i de la violència dels poderosos, deu ser
secret. (…) Les eleccions freqüents són essencials: sol.licitem
parlaments anuals. Demanem que per formar part del
parlament, l’ únic requisit siga per l’ aprovació dels electors i
que tots els diputats siguen remunerats a càrrec del tresor
públic per compensar el temps dedicat al servei de la nació.”
Petició dels cartistes de Birminghan, 1838
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

32. 5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme
Peticions: són demandes de
drets polítics
Sis Punts
• Sufragi universal: dret al vot
per als homes majors de 20
anys
• formar part del parlament
sense necessitat de ser
propietari
• Vot secret
• Igualtat representativa
territori/població
• Renovació anual del parlament
per evitar la corrupció
• Sou per als parlamentaris i
dedicació exclusiva a l’activitat
parlamentària
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

33. 5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme
tes
tagonis
Pro
ent
i movim
Ampl
de
masses
de
ors:
eballad
tr
de
un milió
firmes
la 1ª
olçaren
rec
39
tició 18
pe
ons
si 3 mili
qua
en 1842
Objectius
polítics:
Sols la refo
rma
electoral i la
democratitz
ació
permeteria
la
participació
dels obrers
en l’elabora
ció de lleis
per aconse
guir millora
r
condicions
de vida dels
treballadors
La Gran Marxa Cartista en Kennington Common
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

34. 5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme
TEXT HISTÒRIC. Cartisme
En 1838, Stephers, un dels dirigents cartista, es dirigia
així a 200.000 seguidors:
“El cartisme, amics meus, no és un problema
polític, segons el qual es tractaria d’ aconseguir
el dret al vot, etc.; sinó que el cartisme és una
qüestió de forquilla i ganivet, és a dir, la Carta
significa una bona vivenda, bon menjar i
beguda, un bon passar i una jornada de treball
breu”
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

35. 6. Les revolucions de 1848 i el moviment obrer
Font: http://www.hiru.com/historia/lasrevoluciones-de-1848
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

36. 6. Les revolucions de 1848 i el moviment obrer
• L’ onada revolucionària en Europa tingué un significat polític
republicà i també social, en un context de crisi econòmica que
agreujava les pèsimes condicions de vida del proletariat.
• Novament serà França l’epicentre de la revolució. La classe
treballadora participà amb protestes i motins, junt a la
xicoteta burgesia liberal front als interessos de l’alta burgesia
• Les demandes es centraven en:
-sufragi universal (masculí)
-assistència social als desfavorits
-dret al treball
-llibertat d’ associació obrera
Revolució 1848, París
Milllorar de les condicions i acabar amb la
desigualtat econòmica i social
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)

37. 6. Les revolucions de 1848 i el moviment obrer
La confrontació, reflexe de l’antagonisme
• A França, Louis Blanch (ministre socialista del govern
republicà que es proclama després de la revolució) intenta de
donar contingut social a les reivindicacions
• El tancament dels Tallers Nacionals provocà la sublevació dels
treballadors
• La burgesia combaté la sublevació ocassionant milers de
víctimes
• L’experiència del fracàs donarà
força a l’ organització sindical
de classe obrera
Repressió de la insurrecció de 1848 a París
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)