Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.
PONÈNCIA PER A L’ESTUDI DE LA GOVERNANÇA DEL                     SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA            Primer docum...
Les noves exigències socials, un entorn molt més competitiu, la demanda d’una majorcontribució al desenvolupament econòmic...
Una legislació extensa, uniforme i rígida, basada pel que fa al model de governança,bàsicament, en la Llei Orgànica de Ref...
Òrgans de govern (unipersonals i col·legiats)   Els pocs incentius per a desenvolupar tot tipus de càrrecs o la pertinenç...
Finançament      El finançament és excessivament rígid i no valora prou bé l’eficàcia real. En canvi       sobrevalora ce...
   Reforçar l’autonomia institucional: Tots els països que han impulsat           reformes a Europa s’han fonamentat en e...
Nächste SlideShare
Wird geladen in …5
×

Ponència d'estudi sobre la governança de les universitats catalanes. Primer document

374 Aufrufe

Veröffentlicht am

Veröffentlicht in: Technologie, Business
  • Als Erste(r) kommentieren

  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

Ponència d'estudi sobre la governança de les universitats catalanes. Primer document

  1. 1. PONÈNCIA PER A L’ESTUDI DE LA GOVERNANÇA DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA Primer document de treball: Antecedents, diagnosi i blocs temàtics.El 12 de setembre de 2011 es crea, per Resolució del Departament d’Economia iConeixement la Comissió per a l’estudi de la governança del sistema universitari deCatalunya.En aquesta Resolució s’esmenta que “tal com s’ha fet en molts altres països europeus, calefectuar la revisió de l’actual model de governança de les universitats públiques, impulsantiniciatives i proposta de millora” .Així mateix, “amb la finalitat d’avançar en la modernització de les institucions universitàries(...) es vol encetar una reflexió oberta i innovadora sobre el model de governançauniversitària” (...). “Aquesta reflexió ha de tenir en compte la necessitat de trobarinstruments i processos de governança per clarificar les responsabilitats i les relacionsentre la societat i les universitats; reduir la complexitat de gestió; alineats els objectiusestratègics de la direcció universitària en tots els seus nivells de decisió i introduir elementsd’avaluació de la qualitat global i de l’acompliment d’objectius entre d’altres”.L’objectiu de la Comissió és “l’estudi i la proposta de models, iniciatives i actuacions per ala millora de la governança de les Universitats Públiques i, en tot allò que correspongui, delpropi sistema universitari de Catalunya. L’estudi es farà d’acord amb els informes quepresenti una ponència, constituïda per experts designats pel president de la Comissió, enfunció de la seva trajectòria professional i acadèmica i pel seu especial coneixement de lamatèria”.La ponència s’ha reunit fins avui quatre vegades. Les sessions de treball de la ponènciahan tractat sobre les següents temàtiques:  Analitzar tendències i reformes recents a Europa en matèria de governança i posar en comú el context legal dels òrgans de govern i representació universitària en la legislació vigent.  Elaborar una diagnosi compartida sobre quins són els problemes fonamentals (rellevants) que pensem tenen a veure amb l’actual sistema de governança de la Universitat.  Fixar el perímetre objecte de l’anàlisi i els temes que cal abordar.Aquest és, doncs, el primer document que presenta la Ponència a la Comissió.La universitat va bé, però necessita canvis importantsLa Universitat catalana s’ha anat homologant al context internacional en els últims tresdecennis. Són molts els canvis que s’han incorporat al sistema universitari i moltes lesreformes que s’han introduït. La universitat ha respost satisfactòriament a les demandessocials en el passat i s’ha convertit en l’eix sobre el que pivota el que anomenem la societatdel coneixement. Amb tot, la nostra societat espera, que les nostres universitats, a mésd’impulsar el coneixement científic i el pensament crític, desenvolupin un paper molt mésdestacat i decisiu en la recerca de solucions que en el passat. Pàgina 1 de 6
  2. 2. Les noves exigències socials, un entorn molt més competitiu, la demanda d’una majorcontribució al desenvolupament econòmic i social comporten que la universitat hagi dedesenvolupar un paper de lideratge en la societat del coneixement. I per això, la Universitatnecessita reformes, necessita canvis, no solament per adaptar-se a circumstànciescanviants, sinó per constituir-se en l’avantguarda del coneixement, que és el que la societatnecessita.Els canvis normatius i funcionals desenvolupats fins ara han incidit bàsicament sobre, elprofessorat, l’estructura interna, l’espai europeu d’educació i de recerca, la tercera missió,el doctorat i l’aprenentatge al llarg de tota la vida. Ara, cal afrontar la reforma de lagovernança universitària.El sistema actual de governança universitària està a punt de fer 30 anys. És un sistemauniformista i molt regulat que responia, adequadament, a la universitat que sorgia dequaranta anys d’obscurantisme.Els canvis que la Universitat necessita afecten a la governança entesa en un sentitampliSom del parer que cal una reforma en profunditat del sistema de governança universitària.Però també som conscients que amb aquest canvi no n’hi ha prou, si no va acompanyatd’altres reformes necessàries per afrontar amb garanties les noves exigències socials.Aquestes reformes hauran d’incidir bàsicament sobre el reforçament de l’autonomiainstitucional, el sistema de finançament i els incentius per al canvi, sobre l’estatutfuncionarial del professorat i sobre els models d’avaluació i retiment de comptes. Nomésincidint de forma simultània en aquests canvis fonamentals bàsics podrem disposar d’unsistema universitari robust i modern.Molts països europeus han empès processos de modernització dels seus sistemesde governança universitàriaEn els darrers 20 anys molts països europeus han fet profunds canvis en el seus sistemesde governança universitària:, Anglaterra (1992), Suècia (1997), els Països Baixos (1997),Àustria (2002), Dinamarca (2003), França (2006), Portugal (2007), Alemanya i Suïssa, percitar alguns dels exemples més coneguts.El comú denominador que ha impulsat les reformes es basa en un context més exigent perles Universitats per respondre a la globalització i la internacionalització. Per facilitar ladiferenciació per respondre als reptes d’una major competència nacional i internacional.Les respostes front a aquests reptes han consistit, a grans trets, en dotar d’un model degovernança que reforci l’autonomia institucional, un major control públic dels resultats, unareducció de les formes col·legials de govern, noves formes de gestió universitàriaincorporant professionals , normés més flexible i obertes que permetin la diferenciació, mésavaluació a tots nivells, interna, comparativa i externa, una gestió més estratègica iautònoma dels recursos humans, una incorporació cada vegada més intensiva demembres externs en uns òrgans de govern més reduïts i reforçats, uns models definançaments més diversificats, que atenen a resultats i són avaluats més ex-post que ex-ante.Res millor que aprendre del que ja s’ha fet i extreure’n les ensenyances que millor puguinajustar-se a Catalunya. Pàgina 2 de 6
  3. 3. Una legislació extensa, uniforme i rígida, basada pel que fa al model de governança,bàsicament, en la Llei Orgànica de Reforma Universitària de 1983La competència per a la regulació del sistema de governança de les Universitats Públiquesde Catalunya és trifont, atès que incumbeix a les tres institucions implicades: l’Estat, laGeneralitat i les Universitats. Els sistema d’òrgans de govern i representació universitàriaestà establert amb caràcter bàsic a la LOU, ara modificada per la LOMLOU, i partd’aquesta regulació bàsica es remet directament als Estatuts de les universitats,responsables finals d’una bona part del disseny dels procediments de govern interns decada universitat. A més, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix la competènciacompartida de la Generalitat sobre el règim jurídic de l’organització i el funcionament de lesuniversitats públiques, sens perjudici de l’autonomia universitària.El marc jurídic apuntat s’ha desenvolupat de forma extensa en el estatus de lesUniversitats i en successives reformes i desplegament de les lleis estatals i de laGeneralitat, en especial per la composició i funcions dels Consells Socials.Els membres de la Ponència hem conegut els textos legals i les adaptacions que n’han fet in’estan fent les Universitats de Catalunya a través dels seus estatuts. Som del parer que eltreball que se’ns proposa ha de tenir en compte, lògicament, els textos legals, però que pergenerar un debat i una reflexió oberta, no ens hauríem de veure condicionats pels actualslímits legals.Afrontar els reptes en la millora de la governança universitària a CatalunyaPer millorar la governança del sistema universitari català cal establir aquells temes quemereixen ser reconsiderats i que justifiquen el disseny d’un sistema català propi degovernança que permeti superar els problemes existents i determinar un nou marc quedoni resposta al que la societat catalana demana a les universitats.La Ponència ha establert inicialment sis grans blocs de temes que caldria posar enconsideració de la Comissió per fixar un diagnòstic comú on s’identifiquin els problemessobre els quals incidir i que justifiquen la proposta d’un nou model de governança. Són elssegüents:  Autonomia, avaluació i retiment de comptes  Òrgans de govern (unipersonals i col·legiats)  Organització interna  Gestió de personal (PDI i PAS)  Finançament  Relacions entre universitats i amb la societatA continuació s’apunten per a cada bloc alguns problemes que un nou model degovernança hauria de donar-hi resposta:. Autonomia, avaluació i retiment de comptes  Espanya és un dels països europeus amb una major regulació del sistema universitari, un fet que en limita l’autonomia universitària.  La legislació estatal és rígida, detallista i molt canviant, i esta basada en un model funcionarial estatal que condiciona el desenvolupament universitari i la seva capacitat d’adaptació a l’entorn.  Manca una cultura d’avaluació global i qualitativa i manca una cultura de retiment de comptes a la societat que avali una major autonomia universitària. Pàgina 3 de 6
  4. 4. Òrgans de govern (unipersonals i col·legiats) Els pocs incentius per a desenvolupar tot tipus de càrrecs o la pertinença a òrgans dificulta la captació de candidats adients. Existeix una confusió entre les actuacions dels òrgans, no essent clara de vegades la delimitació entre quins han de decidir i quins han d’executar o quins òrgans són de debat i quins són decisoris. Aquest fet afecta a la claredat en la cadena de comandament i, per tant, al funcionament universitari. Manca de cultura directiva a nivell dels òrgans de govern i de direcció. La dualitat entre el Consell de Govern i el Consell Social genera disfuncions i solapaments en l’exercici del govern universitari. Així mateix caldria també una definició més acurada sobre el rol del Govern de Catalunya en la pròpia governança universitària. Els processos actuals de designació de tots els òrgans unipersonals fets en clau estrictament interna no estan pensats per sotmetre a interaccions amb la societat i amb el Govern i exclouen la consideració de candidats externs al sistema o requeriments de professionalització. Hi ha dificultats institucionals per exercir la direcció estratègica, fet al qual cal afegir la complexitat intrínseca de dirigir i gestionar organitzacions de professionals.Organització interna L’actual estructura acadèmica interna de les universitats és extraordinàriament complexa (rectorat, consell social, facultats o escoles, departaments, instituts, grups de recerca,…) i dificulta la presa de decisions, la rapidesa de resposta, la dilució i fragmentació de responsabilitats i la falta d’alineaments institucionals. Junt a les estructures clàssiques ha aflorat una estructura dual de fundacions, centres, parcs, consorcis, societats, associacions, etc., que és necessari articular millor. La multiplicitat d’òrgans interns d’organització i decisió (claustres, comissions, juntes de facultat, juntes de departament,...) i la rigidesa i detallisme dels estatuts universitaris, dificulten l’agilitat per a prendre decisions i facilitar el canvi. Pràcticament cap Universitat han explorat canvis estructurals que serien possibles en l’actual marc legal (designació de degans, nombre reduït de centres i departaments, consells de govern o claustres amb pocs membres, etc.).Gestió de personal (PDI i PAS) El model funcionarial representa una de les rigideses més fortes del sistema universitari, i fa difícil la captació de nou talent dintre d’aquest model o el desenvolupament incentivat de les trajectòries personals. Segurament un model funcionarial tant rígid fa més difícil assegurar l’excel·lència. Els processos de negociació interna amb tot el personal propi de la universitat són actualment molt complexos, hi manca una bona dosi de flexibilitat. La possibilitat d’incorporar persones provinents de fora de la universitat i fer polítiques pròpies rigoroses de captació de talent (de PDI, de PAS o de funció directiva) d’acord amb els mèrits i les capacitats resulta molt limitada. No hi ha una valoració adequada de l’experiència professional i de la qualitat docent quan sols es prioritza la vessant de recerca en el PDI. A la Universitat hi ha dificultats per determinar les condicions d’accés i promoció, i la política retributiva del PDI. Pàgina 4 de 6
  5. 5. Finançament  El finançament és excessivament rígid i no valora prou bé l’eficàcia real. En canvi sobrevalora certs paràmetres enfront d’una valoració efectiva de la qualitat.  La inestabilitat pressupostària introdueix incerteses financeres considerables.  L’actual sistema de preus universitaris condiciona el Govern català i les universitats en la fixació dels preus públics universitaris, i en limita la política d’ingressos.  La relació entre taxes i beques mereix un canvi que millori l’accés al sistema i sigui més just, ja que l’actual situació és molt poc equitativa per als estudiants..  El finançament variable en l’actual model de finançament (contractes programa) té relativament poc pes i no incentiva a processos de millora o canvi.  Els escassos serveis compartits i d’actuacions coordinades en el conjunt de sistema universitari dificulta aconseguir economies d’escala.  La poca diversificació en les fonts d’ingressos universitaris limita l’autonomia universitària.  La relació en l’àmbit de R+D+I entre universitat i empresa pot millorar, i la transferència de coneixement no és òptima, la qual cosa també té implicacions financeres importants. Relacions entre universitats i amb la societat  Els canvis legislatius freqüents i els canvis polítics no donen estabilitat al desenvolupament del sistema universitari ni faciliten les aliances.  Es dóna un mimetisme interuniversitari que dificulta la diferenciació d’ofertes i de característiques institucionals, la complementarietat dins el sistema i la especialització que caldria per evitar la uniformitat del sistema i augmentar llur competitivitat.  La governança actual no facilita ni la coordinació interna ni la cooperació interuniversitària el que comporta dificultats: en la cooperació global del PDI i PAS, en l’establiment d’estudis interuniversitaris, en la definició del mapa de titulacions, per compartir serveis o infraestructures, en desenvolupar iniciatives de projecció i d’innovació, etc.  Els consells socials amb la configuració actual no poden actuar com a transmissors dels interessos socials vers les universitat, manca, doncs, una participació més efectiva de la societat catalana en les universitats públiques.Els principis inspiradors de la nova propostaLa ponència considera que la reforma del sistema de governança universitari és necessàriai urgent. Les universitats catalanes donen clares evidències d’un progrés notable. Ara calafrontar un altre repte. Dotar-les dels instruments necessaris per fer front a unes novesexigències.El camí per fer-ho, no se’ns amaga, és complex i difícil. Caldrà un esforç notable perestimular el canvi i un ampli consens per portar-lo a terme. Els membres de la Ponènciacoincidim en fixar uns principis que han d’inspirar la proposta de canvi:  Ambició: Les reformes que s’han d’emprendre necessiten voluntat i coratge. Hem de poder dissenyar un model propi, a Catalunya, basat en les millors pràctiques internes i amb l’experiència dels països més desenvolupats, sense pensar, d’entrada, en les restriccions que imposa la legislació vigent. Pàgina 5 de 6
  6. 6.  Reforçar l’autonomia institucional: Tots els països que han impulsat reformes a Europa s’han fonamentat en el principi d’autonomia institucional. Autonomia exigeix responsabilitat i no es pot entendre l’un sense l’altre. Autonomia no significa major regulació. Més aviat el contrari. Reforçar l’autonomia institucional vol dir donar més llibertat a les Universitats. Una excessiva reglamentació, com fins ara, actua sovint com un fre o com una restricció a l’exercici de l’autonomia i la responsabilitat.  Promoure la diversificació: El sistema universitari actual preveu un model homogeni i únic a tot el conjunt de les Universitats. Modernitzar i millorar el sistema universitari requereix permetre i admetre la diferenciació i l’especialització. Un sistema universitari robust i obert és aquell que permet a les diferents institucions organitzar-se d’acord amb la seva pròpia estratègia.  Obertura social i internacionalització: Les Universitats han fet esforços importants per obrir-se a la societat i internacionalitzar-se. Hi ha bons exemples de trajectòries en aquest sentit, però ara el repte és fer un salt endavant. Això significa entendre la internacionalització com la integració de la Universitat en l’escala global. Significa situar les Universitats com a nodes en els seus camps de coneixement en el context mundial.  Meritocràcia: La Universitat és la institució per excel·lència que aplica el principi del mèrit. Selecciona els estudiants abans d’entrar i durant la seva estada. Als professors per ocupar les diferents posicions en la carrera acadèmica i també al personal d’Administració i Serveis, per processos d’oposició i concurs. Estendre el principi del mèrit a totes les esferes de la Universitat i en tots els àmbits sembla coherent amb la pròpia naturalesa de la Universitat.  Reforçar la cooperació interuniversitària: Buscant els elements de coordinació en formació, en recerca, en transferència, en gestió, en serveis compartits, que permetin construir i reforçar un sistema universitari a Catalunya.Hem de pensar en un model que actuï de dinamitzador de les actuals estructuresuniversitàries. Les mesures d’estímul pel canvi seran fonamentals. Com ho seran també eldisseny d’un sistema que pugui admetre l’adhesió voluntària i no obligui a totes esuniversitats a seguir la mateixa trajectòria i el mateix model.L’objectiu d’aquest primer document de la Ponència ha estat fer una mirada a l’exterior,mirar el context legal, fixar una diagnosi compartida i uns principis inspiradors.Voluntàriament en aquest primer document hem defugit de plantejar propostes, iniciatives iactuacions, ni posicionar-nos per un model o altre. En properes sessions de la Comissiópresentarem nous documents de treball basats en l’estructura dels blocs temàtics previstosen els apartats anteriors. Barcelona, 29 de novembre de 2011 Pàgina 6 de 6

×