Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.
Febrer de 2013                                                                                                            ...
que denunciem les retallades i la pri-vatització. En aquesta línia, en aquest     DWDOXQD ,JXDOPHQW HO ¿QDQoDPHQW         ...
)RQW $83
Nächste SlideShare
Wird geladen in …5
×

Joan anguera jordà universitats

539 Aufrufe

Veröffentlicht am

  • Als Erste(r) kommentieren

  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

Joan anguera jordà universitats

  1. 1. Febrer de 2013 Tema del mes · 3 Els governs estatal i autonòmics retallen les universitats públiques amb la complicitat generalTEMA DEL MES dels equips de govern i amb la participació activa d’un reduït segment del professorat.Les Universitats, el negoci deles retalladesJoan Anguera Jordà L’evolució dels pressupostos de la Ge- neralitat de Catalunya evidencien de Transferències a les universitats (en milions €) manera especialment tràgica aquesta retallada. Així, si el pressupost con-Q uin és l’abast real de les reta- llades en els serveis públics? I,exactament, què és el que es retalla? solidat públic l’any 2010 va arribar a 39.699,3 M€, l’any 2011 va quedar Condicionen les retallades la qualitat en 39.354 M€. Tot i que la retalladai l’accessibilitat als serveis públiques? global només va ser del 0,9%, la seva6yQ LQHYLWDEOHV +L KD DOJXQD ¿QDOL- incidència en àrees com sanitat o edu- tat oculta en totes aquestes retallades? cació superior va superar amb escreixQuant de negoci i lucre privat hi ha HO L ¿QV L WRW HO HQ DOJXQVdarrera les retallades? casos. L’any 2012 la caiguda del pres- supost del sector públic ha sigut molt Han anat passant els mesos i els anys,i tots nosaltres cada vegada ens anem més accentuada. Amb 37.024,5 M€, lafent més preguntes com aquestes. I disminució global ha arribat al 5,9%.anem tenint també més arguments Com ha passat en sanitat, l’educació per a començar a respondre-les. En KD H[SHULPHQWDW XQD UHGXFFLy GH ¿-el cas de la sanitat la inestimable aju- nançament molt per sobre de la mit-da dels amics de la revista Café amb jana de la contenció de la despesa pú- Llet ens ha ajudat a fer-ho. En el cas blica. Entre els anys 2011 i 2012 les de l’educació, com també ho hem fet universitats han patit una disminucióen sanitat, des de CGT ja fa temps GH PpV GHO GHO ¿QDQoDPHQW RU- dinari procedent de la Generalitat de /OHJHQGD 7UDQVIHUqQFLHV FRUUHQWV GH OD *HQHUDOLWDW GH DWDOXQD D OHV XQLYHUVLWDWV S~EOLTXHV )RQW $83
  2. 2. que denunciem les retallades i la pri-vatització. En aquesta línia, en aquest DWDOXQD ,JXDOPHQW HO ¿QDQoDPHQW públic de la recerca, una activitatreportatge volem parlar de com els que, junt amb la docència, conforma Despesa pública universitats (% PIB)governs estatal i autonòmics retallenles universitats públiques. Ho fan amb el nucli dur del DNA de la universi-la complicitat general dels equips de tat, ha experimentat aquest any 2012 govern i amb la participació activa també una retallada sense precedents. Tot plegat fa que les universitats pú- Finlàndiad’una petita part de la plantilla, un re-duït segment del professorat. Mentre, bliques, si més no tal i com les hems’hipoteca el futur de l’educació supe- conegut en els darrers 20 anys, siguinrior i de la recerca pública. De tot això una espècie severament amenaçada. volem parlar en aquest reportatge. Des de fa anys la inversió pública en universitats públiques a Catalunya ha sigut inferior a la mitjana estatal. L’any Països Baixos Estat EspanyolDGD YHJDGD PHQV 2009, en una època en que la inversió pública es trobava en un cert creixe-GLQHUV S~EOLFV SHU ment, es van transferir al conjunt de D OHV XQLYHUVLWDWV les set universitats públiques de Ca- Catalunya talunya poc més de 900 M€, que co-Les inversions públiques en cultura, rresponien aproximadament el 0,46% Catalunya (2011)la despesa en sanitat i en educació, del PIB del Principat. La proporció eraels ajuts de dependència, ... la pràc- pràcticament similar a de l’any 2008, tica totalitat dels pilars d’un suposat quan en el conjunt de l’Estat Espanyolestat del benestar han caigut vícti- s’havien transferit poc més de 6.456 /OHJHQGD 3HUFHQWDWJH GHO 3,% G·LQYHUVLy S~EOLFD HQ XQLYHUVLWDWV GDGHV GH O·DQ V·DIHJHL[ OD VLWXDFLy Dmes de l’anomenada crisi econòmica. M€, una xifra que suposava el 0,59% DWDOXQD O·DQ
  3. 3. )RQW $83
  4. 4. Amb l’excusa de la contenció de la del PIB estatal. Aquesta darrera xifra, que era substancialment superior a la versitats, o Finlàndia, amb el 1,37%. XQ ¿QV DUULEDU QRPpV D com els seus ingressos procedents dedespesa pública, els governs estatals L’any 2011, amb les primeres grans M€, que equivalen al 0,38% del PIB. transferències corrents han passat delsi autonòmics han mutilat la inversió catalana, es quedava molt per sota de retallades en les transferències de la La situació durant l’any 2012 ha em- poc menys de 64,9 M€ de l’any 2011en uns sectors que, a priori, semblen la d’altres estats europeus, com elsestratègics per a garantir un mínim Generalitat de Catalunya a les univer- pitjorat i la previsió és que els pres- als quasi 55,3 M€ del 2012; és a dir, Països Baixos, que l’any 2008 va de-llindar de benestar per a la població. VLWDWV HQ VHX ¿QDQoDPHQW YD FDXUH HQ supostos d’aquest 2013 l’agreugin quasi un 15% menys. La previsió per dicar el 0,90% del seu PIB a les uni- encara més. Durant l’any passat totes l’any 2013 també baixa prop d’un 2%, les universitats públiques han vist com ¿QV D 0¼ $PE HO UHWUDW GH OD els seu pressupost s’ha reduït, princi- resta d’universitats la imatge seguiria Transferències a les universitats (en milions €) palment per la caiguda d’ingressos pràcticament idèntica. governamentals. La major universitat de Catalunya, la Universitat de Bar- celona (UB) ha vist com el total de 4XL SDJD OHV 273,7 M€ aportat per la Generalitat UHWDOODGHV l’any 2011 s’ha quedat en poc menys de 220,8 M€, una reducció del 19,3%. La resposta és senzilla. Per una banda Els pressupostos de la Universitat la paguen els i les treballadores de les Autònoma de Barcelona (UAB) mos- universitats a qui se’ls retallen el sou i tren un escenari similar: l’any 2011 diversos drets laborals, se’ls rebaixen preveien una aportació de la Gene- contractes, se’ls acomiada. De fet, el ralitat de 203,3 M€ , l’any 2012 de més precís seria parlar de la majoria 169,8 M€ i l’any 2013 de poc més de dels treballadors/es, doncs n’hi ha una 157,4 M€. Si les previsions pel 2013 part que participa del procés de priva- s’acompleixen (hi ha qui les veu ex- tització de part de les activitats de les cessivament optimistes) la retallada universitats. Més endavant tornarem a de les transferències autonòmiques aquest tema. Per l’altra, la paguen els respecte les del 2011 haurà superat el estudiants, i mai millor dit. Els preus 22% . Les universitats petites tampoc de les matrícules universitàries fa s’han escapat de les retallades. La de molts anys que estan pujant per sobre/OHJHQGD (YROXFLy GH OD LQYHUVLy GHO JRYHUQ GH OD *HQHUDOLWDW GH DWDOXQD HQ HO VHFWRU S~EOLF Girona (UdG), per exemple, ha vist l’IPC i aquest curs ho han fet de ma-
  5. 5. 4 · Tema del mes Febrer de 2013Les Universitats, el negoci de les retallades parcial, suposaria una xifra més alta suposa d’un 33% respecte la xifra de d’afectades). Aquest pressupost s’ha 2012. A la UdG aquesta xifra ronda elaborat preveient un manteniment en els 6,5 M€ i representa un 31% del la subvenció de la Generalitat; esce- recaptat l’any precedent. Mentre l’any nari que a data d’avui sembla massa 2012 els ingressos per aquest concep- optimista. te cobrien el 25% del pressupost total Fins ara, el panorama que han deixat d’aquesta universitat, l’any 2013 re- les retallades de personal a les uni- presentaran el 31%. La situació es re- versitats és desolador. A molts depar- peteix a la UAB, on les taxes i matrícu- taments els professors/es més joves les suposaven el 30,5% del pressupost tenen prop de 40 anys i s’ha eliminat l’any 2013 versus el 25,3% del total la renovació generacional. Alguns l’any 2012 i el 20,6% de l’any 2011. serveis estan operant amb menys per- L’escenari a la resta d’universitats és sonal o han restringit el seu funciona- pràcticament idèntic. El pagament per ment, tant en horaris com en el calen- uns estudis cada vegada més cars han dari. Durant l’any 2013 la situació, passat, en a penes dos anys de cobrir previsiblement, empitjorarà si no s’hi una cinquena part a una tercera part de posa remei. OD GHVSHVD GH OHV XQLYHUVLWDWV (Q GH¿- nitiva, un servei públic que cada vega- da rep menys aportacions públiques i UB UAB 8G* , HOV HVWXGLDQWV més dels usuaris. Des del govern autonòmic i l’estatal Els estudiants de l’oferta docent pú- HV MXVWL¿FD DTXHVWD UHDOLWDW WRW L TXH/OHJHQGD ,QJUHVVRV SURFHGHQWV GH OD *HQHUDOLWDW HQ HOV SUHVVXSRVWRV GH GLYHUVHV XQLYHUVLWDWV S~EOLTXHV 3HU blica també són víctimes directes de se n’amaga l’abast, argumentant enOD 8% HQFDUD QR HV GLVSRVD GHOV SUHVVXSRVWRV GHO )RQW 8% 8$% 8G*
  6. 6. les polítiques de retallades, com passa les circumstàncies actuals és inassu- també en els usuaris d’altres serveis PLEOH ¿QDQoDU XQD SDUW WDQW HOHYDGD públics. Des de fa ja bastants anys han dels estudis universitaris. La realitat anat patint un increment del preu de amagada és que les universitats també les matrícules molt per sobre de l’IPC. fan recerca i que, per tant, els estu- Entre l’any 2006 i el curs 2011-2012 diants actualment ja estan pagant una el diferencial entre taxes i IPC havia part considerable dels seus estudis. A sigut de poc més d’un 11,5%. Només més, segons constata la institucional aquest any l’increment del preu dels Associació Catalana d’Universitats crèdits de graus a Catalunya en prime- Públiques (ACUP), les universitats ra matrícula ha superat en 30 punts el FDWDODQHV HV WUREHQ DOWDPHQW PDVVL¿- GH O¶,3 (Q HO FDV GHOV PjVWHUV R¿- FDGHV HQ UHODFLy HO ¿QDQoDPHQW TXH cials i els estudis de doctorat aquests reben. La UB, per exemple, té una augments són encara superiors i depe- ràtio de 202 estudiants per cada milió nen de les universitats Així, a la UAB, € de pressupost i la de Girona, on la una de les universitats amb els màsters ràtio és més baixa, se situa en els 143 R¿FLDOV pV D ¿U HOV S~EOLFV PpV FDUV HVWXGLDQWV SHU PLOLy /D UHVWD RVFLO‡OHQ de Catalunya un estudiant resident entre els 155 de la UPC i els 172 de a la UE ha de pagar 45 € per crèdit la UdG. Aquestes xifres dupliquen aquest curs 2012/2013, mentre que a les d’universitats del nord d’Europa penes dos anys abans només n’havia (Helsinki, 87 estudiants; Aarhus, 73; de pagar 28. En el cas dels estudiants Maastricht, 70) i son més altes que extracomunitaris l’increment ha si- les de les universitats franceses, que gut encara més exagerat, i el preu del RVFLO‡OHQ HQWUH HOV L HVWXGLDQWV crèdit ha passat de prop de 45 € a 113 per milió d’euros. Les universitats € . A aquest diferencial cal afegir-hi públiques catalanes, tradicionalment l’augment de taxes que les universi- PDVVL¿FDGHV L SRF ¿QDQoDGHV HQ FRP- tats han anat creant, ja sigui per accés paració els paràmetres europeus, estan D VHUYHLV GH FDPSXV YLUWXDO L ZL¿ EL- patint un sever procés de descapitalit- blioteques, matriculació de tesis, etc.,QHUD PROW PpV DFXVDGD , ¿QDOPHQW OD disminució de la despesa pressuposta- rals que no es renoven, principalment. que encara encareixen més els estudis zació en els dos o tres darrers anys.paga el conjunt de la societat, que veu da en salaris va ser de més del 7,6% En total, segons calcula la PUDUP, universitaris.com l’oferta de l’educació pública es entre els anys 2011 i 2012, amb una les universitats han expulsat prop deredueix, es degrada i esdevé més cara pèrdua de 187 places. A la UAB la si- 1.000 professors/es i investigadors L’increment de taxes es fa palès en 4XL KL JXDQD DPE l’estructura dels ingressos de les uni-i, per tant, cada vegada de més difícil tuació va ser similar, amb una caiguda joves. La xifra pel PAS no s’ha pogut versitats que, en els pressupostos de OHV UHWDOODGHVaccés per a la classe treballadora. del 5% en la despesa en salaris entre TXDQWL¿FDU HQFDUD 6HJRQV HOV FjO- 2013 utilitzen per a compensar unaHV GH ¿QDOV GHO FXUV GHV els mateixos anys. Dels prop de 10,5 culs de la secció sindical de CGT a la part de la caiguda de les aportacions La tardor de 2011 Artur Mas inaugu-de la CGT hem estat denunciant la no M€ de retallada salarial, els salaris del UAB, de cara al proper curs es podria públiques. En el cas de la UAB es rava el curs a la Barcelona Graduaterenovació de contractes laborals de personal temporal n’ha aportat més de estar preparant una retallada d’entre preveu una recaptació addicional de School of Economics (BGSE), un fun-professors, investigadors i personal 7 M€. En aquest període s’han perdut 200 i 300 places equivalents a temps 9 M€. A la UPF l’augment previst del dació promoguda l’any 2006 per An-d’administració i serveis. En aquell prop de 200 contractes de professorat complert més (que, atenent que molts total d’ingressos per taxes i matricu- dreu Mas-Colell, aleshores actiu commoment a la UAB es van deixar de i també places de reforç del personal professors tenen contractes de temps lacions és de poc més de 7 M€, que a catedràtic d’economia de la UPF, icontractar prop de 95 professors i d’administració i serveis. Les univer-l’any següent entorn uns 200 més. sitats allunyades de l’àrea metropo-Al llarg de tot el curs passat des de la litana de Barcelona també van patirPlataforma Unitària en Defensa de la caigudes en les despeses de personal. Universitat Pública s’ha anat denun- La UdG, per exemple, va reduir laciant aquest procés, que ha afectat es- seva despesa en el capítol I (salaris) pecialment, a part de la UAB, a la UPC en gairebé un 4,3%. A l’espera de la i la UPF. El titular de la Secretaria FRQ¿UPDFLy GHOV SUHVVXSRVWRV GH ODGeneral d’Universitats i Recerca, de- Generalitat i, per tant, de les trans- penent del Departament d’Economia i ferències que rebran les universitats,Coneixement, Antoni Castellà, ha anat les perspectives per aquest 2013 no repetint que aquestes denúncies eren són gaire optimistes. De moment lafalses i que no s’ha expulsat a cap UAB ja ha aprovat una reducció addi- investigador o professor del sistema cional de pràcticament 5 M€ en salaris universitari català. de professorat i de 2 M€ en personalLa realitat desmenteix les paraules d’administració i serveis. Paradoxal- de Castellà. Així, a la UPF la despe- ment una part d’aquestes partidessa pressupostada en salaris va caure, experimenten un increment, fruit del entre el 2011 i 2012 prop d’un 2,8%. creixement vegetatiu de la plantilla; Aquest descens bàsicament el va ab- és a dir, els complements per mèrits i XUV XUV XUV XUV XUV XUV XUV sorbir la retallada d’un 15,33% en antiguitats de la plantilla estable. els salaris del personal docent inves- (Q GH¿QLWLYD TXL DJXDQWD HO SHV GHtigador precari, que va passar de 842 les retallades són les jubilacions que /OHJHQGD LIHUHQFLDO HQWUH O·LQFUHPHQW GH O·,3 L O·DXJPHQW GHO SUHX GH OHV WD[HV XQLYHUVLWjULHV GHV GH O·DQa 602 places. En el cas de la UPC, la no es cobreixen i contractes tempo- 3HO FXUV HV FRQVLGHUD OD SULPHUD PDWUtFXOD
  7. 7. Febrer de 2013 Tema del mes · 5Les Universitats, el negoci de les retalladesparticipada per la UAB i la UPF, els les autoritats acadèmiques amb aquestrectors de les quals formen part del tipus d’activitats sovint és evident. A Núm. estudiants per 1 M€ de finançament públicconsell directiu. Aquest consell, a més, la UAB, per exemple, el Consell deestà integrat per polítics com Joaquín Govern va aprovar l’any 2011 la par-Almunia i Antoni Castellà (en qualitat ticipació en el màster en “Diplomàcia.de de president del Centre de Recerca Funció pública internacional” coordi-en Economia Internacional), el presi- nat des de la UB i la Fundació Centre UBdent de CEO Axa Seguros España, el G¶(VWXGLV ,QWHUQDFLRQDOV L RQ KL ¿JX-president del Banc Sabadell, el presi- UAB rava entre el professorat l’aleshoresdent de Catalunya Caixa, l’economista URV UPF UPC Secretària general de la UAB Isabelen cap de La Caixa i el mateix Andreu UdG UdL Pont.0DV ROHOO /D %*6( ¿JXUD LQVFULWD El pressupostos de les universitats re-en el Registre de Universitats, Centres ÀHFWHL[HQ SDUFLDOPHQW DTXHVWHV DFWLYL-i Títols del Ministeri d’Educació com tats i el seu volum contable. En el casun Institut Interuniversitari de Recerca de la UAB una part d’aquests conve-de caràcter privat, adscrit a la UAB i nis de docència privada es gestionenla UPF. La seva funció declarada és des de l’Escola de Postgrau i els paga-impartir màsters reconeguts ambdues BGSE ments dels seus professors també. EnXQLYHUVLWDWV QR VRQ R¿FLDOV L SHU WDQW HOV SUHVVXSRVWRV DTXHVWD SDUWLGD KL ¿-regits pels preus i normes públiques). gura amb el nom de personal de cursosLes matrícules pel curs 2013/2014 de postgrau i malgrat les retallades hasón, de partida, de 12.000 € per cur- experimentat un profund creixement:VRV GH FUqGLWV 8Q PjVWHU R¿FLDO /OHJHQGD 1~PHUR G·HVWXGLDQWV SHU FDGD PLOLy G·HXURV GH WUDQVIHUqQFLD S~EOLFD l’any 2010 era de 5,37 M€, l’any 2011(públic) d’una durada equivalent a la de 6,75 M€ i l’any 2012 de 7,8 M€.UAB costa a l’estudiant 2.700 €. realitza, la BGSE ofereix programes del mapa de graus i màsters adreça- HV SODQL¿TXHQ HQ HO PDUF GH FRQYH- Al llarg d’aquest període el pagamentDurant l’acte Mas va comprometre’s GH ¿QDQoDPHQW GH OHV PDWUtFXOHV HV- GD D IHU PpV YLDEOH ¿QDQFHUDPHQW nis entre una o diverses universitats G¶DFWLYLWDW GRFHQWV GH SRVWJUDX QR R¿-a treballar per fomentar la mobilitat ponsoritzats per entitats com La Caixa, la universitat pública. A la pràctica i institucions externes, principalment cials per part de la UAB ha augmentatGH UHFXUVRV FLHQWt¿FV L DFDGqPLFV HQ- el BBVA, Catalunya Caixa, Repsol, està suposant una reducció dràstica corporacions privades. Cada vegada un 45%, mentre la despesa en personaltre el sector de l’educació i el sector Novartis, UniCreditUniversities, de l’oferta de posgrau pública que, a més les universitats i el govern català docent i investigador vinculat amb ac-privat. En què es concreta tot això? Aberties, etc. Les elevades matrícules curt termini, es pot estendre també a promouen aquest tipus d’iniciatives WLYLWDWV R¿FLDOV KD GHFUHVFXW XQ Per començar, la mateixa Generalitat i els crèdits per a costejar-les fan cada la de graus. Ja aquest curs 2012/2013, que equiparen a la transferència de Si tenim en compte només el profes-que ha fet caure la inversió pública en vegada més de l’oferta educativa de a la UB s’han deixat de programar coneixement cap a la societat. Aquests sorat precari, la caiguda ha sigut deeducació ha invertit més de 500 mil € màsters un negoci que, tot i efectuar- PpV GH PjVWHUV R¿FLDOV DOJXQV convenis comporten una memòria prop del 12%.en la BGSE en càrrec als pressupostos VH HQ LQVWDO‡ODFLRQV S~EOLTXHV L PDQ- dels interuniversitaris) que es troben econòmica on s’estableix una previsió L’aposta dels actual poders polítics ii a subvencions directes entre els anys tingudes amb càrrec als pressupostos en procés d’extinció. Per contra, i a d’ingressos per matrícules, eventuals ¿QDQFHUV HQ PDWqULD G¶XQLYHUVLWDWV pV2009 i 2012, fundació que a més havia públics), es gestiona privadament. No l’ombra de subvencions públiques, aportacions dels “partners” privats, clara. Un cop constatat el fracàs derebut entre els anys 2009 i 2011 prop obstant, malgrat ser una activitat pri- l’oferta docent privada es consolida i els cànons que puguin cobrar les les universitats privades promogudesde 8,5 M€ amb càrrec als pressupos- YDGD OD %6( UHS XQ ¿QDQoDPHQW S~- s’espandeix. universitats i les remuneracions que els anys 1990s en esdevenir centrestos de l’Estat. El centre, que ha reunit blic proporcionalment molt superior D’entrada podria sobtar que un procés percep el professorat que hi participa acadèmics i de recerca punters, lesuna mitjana de 200 estudiants cada al dels centres d’educació superior com aquest, que mina les bases del i el coordinador del màster. General- polítiques dels últims 6 o 7 anys vanany principalment de procedència in- pública de Catalunya. que teòricament hauria de ser una edu- ment el professorat d’aquest tipus de adreçades a fomentar una gestió pri-ternacional, ha obtingut de mitjana de ,QLFLDWLYHV FRP OD TXH H[HPSOL¿FD OD cació superior pública tingui la com- màsters cobra per la docència que hi vada d’infraestructures i recursos pú-fons públics i per assignació o subven- BGSE n’hi ha vàries. Moltes es cana- plaença d’una part de les plantilles do- realitza, malgrat que en molts cassos blics. La proliferació de mestratges enció directa un mínim més d’1 M€ per litzen a través de fundacions creades cents de les universitats, especialment són professors a temps complert i amb convenis amb fundacions i empresescada 100 alumnes, una xifra que du- per les mateixes universitats per ex- dels sectors més ben pagats, amb més dedicació exclusiva d’universitats n’és un exemple. L’elitització de laplica la de la major universitat pública ternalitzar part de les seves activitats estabilitat i més incidència en els es- públiques. Les xifres percebudes po- docència ha començat en els màsters,catalana i supera a totes les altres. Per i “protegir-les” del control públic. En pais de decisió de facultats i rectorats. den arribar a ser considerables. Per autèntics cursos d’especialització percontra, les seves activitats docents les SDUDO‡OHO HOV UHFWRUDWV GH OHV XQLYHUVL- Com entendre aquesta implicació? exemple, un màster impartit el 2009 a graduats i la seva oferta es vincu-HIHFWXD HQ OHV LQVWDO‡ODFLRQV S~EOLTXHV tats catalanes majoritàriament estan Com en d’altres preguntes formulades a la UAB, i on a més de 7 professors la directament al sector privat, quedels campus de Bellaterra de la UAB acceptant les directrius que ha donat en aquest reportatge, la resposta no és titulars (entre ells un degà i un director aporta personal als equips docents,i Ciutadella de la UPF. No hem comp- la Generalitat de Catalunya de despro- gaire complexa. Especialment en algu- de departament) hi van participar un recursos i crèdits per a pagar matrí-tabilitzat aquí d’altres ajuts que el JUDPDU DTXHOOV PjVWHUV R¿FLDOV TXH nes facultats i àrees del coneixement, ex-secretari general de la Generalitat, cules que poden superar els 10.000BGSE hagi pogut rebre d’institucions tinguin matriculacions inferiors als una part del professorat funcionari de un ex-director general d’Endesa Dis- ¼ (Q SDUDO‡OHO O¶jPELW S~EOLF GH OHVpúbliques com la de 18.000 € que el 15-20 estudiants. Si aquestes direc- les universitats públiques (i que, per tribución i un ex-director General de universitats s’aprima i es precaritza,Tribunal Català de la Competència li trius s’apliquessin de manera estric- tant, disposen d’un sou públic que Nissan Ibèrica, el coordinador va co- reduint-ne l’activitat i aprimant-ne lesYD FRQFHGLU D ¿QDOV GH SHU OD WD D OD 8$% VH VXSULPLULHQ ¿QV D pot arribar a més de 60.000 € anuals brar 20.000 € i els professors van co- plantilles. Els acomiadaments, els en-realització del màster “MSc in Com- GHOV PjVWHUV R¿FLDOV YLJHQWV HO FXUV en funció de l’antiguitat i mèrits) s’ha brar 120 € per hora de classe teòrica, FDULPHQWV GHOV HVWXGLV OHV GL¿FXOWDWVpetition and Market Regulation”. 2013/2014 i que de fet és una xifra ja anat implicant de manera creixent en 100 € per hora de classe pràctica, 100 per a pagar unes taxes en ascens tenenRP PROWV G¶DOWUHV PjVWHUV QR R¿FLDOV inferior a la de cursos precedents. La promoure programes de màsters pro- € per alumne atès en tutoria pràctica una altra cara de la moneda: un sectori realitzats en consorci amb empreses Generalitat de Catalunya considera SLV R QR R¿FLDOV i 32 € per tutoria de treball de recer- reduït de professorat i administradorsprivades, no és l’únic consorci que en aquest procés com una restructuració En algunes ocasions aquests màsters ca. En total, dietes a part, el conjunt d’alt nivell esdevenen socis privats del professorat d’aquest màster va co- d’aquest procés. brar 65.100 €, a part del coordinador. La rellevància d’aquesta aposta per un Un exemple encara més sorprenent capitalisme que cada vegada veu més és el doctorat en “Creació, estratègia els serveis públics com a negoci és i gestió d’empreses” que van acor- clara. Així ho fa palès el pacte de go- dar impartir conjuntament a Mèxic vern entre CiU i ERC que dedica dos l’Instituto Tecnológico y de Estudios punts a parlar de les universitats. En el Superiores de Monterrey, de titula- primer es fa una autèntica declaració ritat privada, i la UAB. La matrícula GH SULQFLSLV HQ D¿UPDU TXH V¶DFRUGD del curs, adreçat a alumnes d’alt po- “estimular la creació d’empreses des der adquisitiu i professors del centre dels centres de recerca tecnològics i mexicà, va costar 67.000 €. Els pro- les universitats, i fomentar la formació fessors participants en la docència, GH SHU¿OV PL[WRV HQWUH HO PyQ FLHQWt- designats per la UAB, van cobrar 407 ¿F L O¶HPSUHVDULDO ´ (Q HO VHJRQ € per cada hora de classe (el curs tenia V¶HVSHFL¿FD FRP IHUKR L SODQWHMD TXH 420 hores), de supervisió del treball de es vol “afrontar una reforma en pro- UHFHUFD ¿QV D KRUHV WRWDOV
  8. 8. L GH funditat dels sistema de governança de doctorat (330 hores), sumant un total les universitats catalanes que permeti per a tots ells de 350.000 €. A més, XQD JHVWLy PpV H¿FDo SHU D OD PLOOR- cadascun dels dos coordinadors va co- UD GH OD TXDOLWDW L GH O¶H[FHO‡OqQFLD brar 20.350 €. “. Fins ara la paraula governança s’ha Alguns departaments, com per exem- fet servir com a sinònim de sistemes ple el departament d’Economia i Em- GH JRYHUQ PpV DXWRULWDULV (O FRQÀLF- presa de la UAB, estimulen aquest te està servit i el Poder es prepara. La tipus de pràctiques, premiant amb propera cita serà la vaga del dia 28 de/OHJHQGD ,QDJXUDFLy GHO FXUV GH OD %*6( O·DQ ·HVTXHUUD D GUHWD ,VDEHO 3RQW 6HFUHWjULD JHQHUDO reduccions de docència pública als febrer, convocada per la PUDUP i que8$%
  9. 9. $QGUHX 0DVROHOO DOHVKRUHV SUHVLGHQW GHO %*6(
  10. 10. $QWRQL FDVWHOOV FRQVHOOHU G·HFRQRPLD GH OD *HQHUDOL- professors més hàbils en captar recur- comptarà amb una participació activaWDW GH DWDOXQD
  11. 11. 1DUFtV 6HUUD DWDOXQD DL[D
  12. 12. L 0DULD %RUUjV YLFHUHFWRUD UHODFLRQV LQWHUQDFLRQDOV 83)
  13. 13. sos d’aquest tipus. La complicitat de de la CGT.

×