SlideShare a Scribd company logo
1 of 3
METODOLOGIA DEL NOSTRE CENTRE
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES:
L'infant és el protagonista del seu propi aprenentatge i aquest aprentatge s'orienta cap al desenvolupament
de les seves capacitats.
En l'etapa d'educació infantil i primària s'aborda la realitat des de tots els àmbits i àrees, integrant i
relacionant els nous coneixements amb els preexistents.
Els infants a través de l’activitat, l’observació directa, l’experimentació, l’exploració i manipulació de l’entorn
més proper i de les seves característiques, construeix el seu propi aprenentatge, la qual cosa implica una
programació flexible, globalitzada i amb significativitat perquè els nous coneixements siguin funcionals i
aplicables. Per això cal tenir en compte les vivències personals, la curiositat i l’interès per tot allò que
l'envolta per tal de proporcionar noves situacions educatives que els provoquin una sèrie de conflictes i
reptes, per anar evolucionant i construir nous aprenentatges.
Es fomentarà una actitud de participació de tota la comunitat educativa, en distints nivells i situacions en un
clima de comunicació, i de relació positiva, tot seguint uns criteris educatius comuns. Per tal que hi hagi
relació entre l’entorn i l’escola, cal que aquesta estigui oberta i receptiva al que succeeix al seu entorn,
facilitant que hi entri la realitat i la diversitat cultural propera.
L'equip docent, ha de treballar de forma conjunta amb l'avaluació, reflexió i anàlisi de les diferents situacions
educatives que es generen a l'escola. Hi ha unes pautes (descrites més abaix) i criteris metodològics
comuns i compartits per tot el personal del centre.
La programació ha de tenir en compte que, en aquest centre es treballa per ambients, (nova corrent) les
activitats són variades, contextualitzades i significatives, en espais diversificats on es produeixen intercanvis
entre l' alumnat i possibiliten situacions molt enriquidores i educatives.
A nivell d'aula, aquesta estarà distribuïda per espais (construccions, activitats estructurades, artística, espai
de contes, ...) per:
•
•

•
•

donar resposta a la diversitat d’interessos, capacitats i ritmes d’aprenentatge.
aprofitar la capacitat lúdica per afavorir la participació activa de l’infant en la construcció del seus
aprenentatges. Aquesta manera d'entendre l'aprenentatge facilita l'activitat de l'adult i ajuda l'infant
en el seu progrés individual.
afavorir l’autonomia dels alumnes ja que aprenen a organitzar-se, a planificar la feina i a ser
responsables amb el material i el treball.
flexibilitat horària on establirem i programarem unes rutines per donar seguretat als infants i ens
permetrà treballar els hàbits de manera continuada i sistemàtica i en situacions variades (esperar el
seu torn, escoltar els companys i adults, hàbits de treball, d’alimentació, de relació...) oferint
situacions necessàries que ajudin l’infant a aprendre a aprendre d’una manera progressiva i
adaptant-se a les distintes situacions reals.

Així, i a partir de les característiques i necessitats dels infants, es plantejaran un seguit de situacions
educatives encaminades a l ‘activitat lúdica-educativa, cercant en el joc la font de plaer, de coneixement i de
creixement físic, intel·lectual i social dels alumnes. Amb un model metodològic flexible i democràtic, on el
diàleg, el concens, la seguretat i l’afecte, juntament amb l’educació en valors, fan que es desenvolupi un
dels aspectes principals de l’educació: integrar els alumnes a la societat, compensant les desigualtats o
mancances de caire social, personal, afectiu,...
L’ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació a les aules, es planteja com una eina més,
que :
• ajuda els infants a experimentar en i amb l’entorn, expressar, comunicar i assolir un cert nivell
d’autonomia personal.
• desenvolupa la memòria visual i auditiva. També possibilita la seva utilització en les diferents àrees.
• esdevé una eina de vital importància pels infants amb necessitats educatives especials.
• desenvolupa estratègies generals de recerca d’informació, explorar, definir preferències, esborrar,
regulació de la pròpia activitat,...
• afavoreix l’atenció, el raonament, l’orientació espaial, la imaginació i la creativitat.
Cada infant és únic, tots tenen diferents ritmes i estils d'aprenentatge, diferents capacitats, actituds, i
aptituds, així com diferents formes de relacionar-se i adaptar-se a un nou context. L’ensenyament ha de
permetre a cada infant progressar d’acord amb les seves capacitats i necessitats, utilitzant les estratègies i
suports necessaris.
En el segon nivell de concreció curricular es contemplen les carecterístiques pròpies de cada centre
adequant el currículum oficial de la Comunitat Autònoma a la realitat del centre, tenint en compte les
característiques de l’alumnat, el tipus d'organització de l'aula, els agrupaments, el material que s'empra,...
El centre s'ha guiat en models d'organització i d'aprenentatge basats en l'escola activa per començar un
projecte d'escola que es diferencia per emprar una metodologia global basada en diferents mètodes:
•

ambients d'aprenentatge

•

projectes de treball

•

centres d'interés

•

filosofia 3/18

•

joc estructurat

S'ha d'aconseguir un aprenetatge el més significatiu possible pels alumnes. Decret 71/2009 de 24 de Juny
pel qual s'estableix el currículum de les Illes Balears, en el qual entre d'altres coses, parla del procés
d'ensenyament i aprenentatge que s'ha d'orientar cap el desenvolupament de les capacitats que permetran
assolir les competències bàsiques per l'alumnat al llarg de la vida i la socialització.
El treball per ambients implica una sèrie d'actituds i actuacions:
•

•
•
•
•

canviar el concepte de grup-classe, els alumnes continuen tenint una mestra de referència, però a
l'hora de treballar per ambients els alumnes es mesclen entre les diferents aules i això implica
canviar de mestra.
els espais són comuns i compartits per tots, cada espai és referent a un ambient (ljoc simbòlic,
experimentació, construccions, taller,jocs de pati, expressió corporal, ...)
els alumnes aprenen a través del joc, el mestre és un orientador dins l'ambient, no dirigeix
l'aprenentatge, sinó que és qui posa els mitjans necessaris per aconseguir-lo.
s'ha de crear un ambient on l'individu pugui ser actiu mentalment i on es possibilitin múltiples
interaccions entre els mateixos alumnes i entre aquests i el mestre.
cada alumne és lliure d'escollir el seu ambient, d'aquesta manera es potencia la seva autonomia i a
prendre a ser conseqüent amb les seves decisions.

TREBALL PER PROJECTES: és el camí que fas per resoldre un interrogant, el que és
important és el procés, la pregunta és una excusa. El paper del mestre és el de guiar el
procés i accepta totes les respostes per tal de continuar amb el diàleg i que l’interrogant
vagi evolucionant. En la mesura del possible s’ha de registrar aquestes converses per tal
de poder fer un feedback i ser conscients del seu procés, revisar les seves hipòtesis i obrir
noves possibilitats per poder donar veu a tots els infants. Un bon projecte ha de tenir en
compte:
·
·
·

Bones preguntes (no tancades, productives que impliquen una recerca i construcció de
coneixements)
Fer hipòtesis
Recerca d’informació (els nins han d’aprendre a destriar la informació i ampliar les
fonts d’informació)

·

Diàleg entre iguals.

·

Retorn de les converses (feedback)

·

Presa de decisions conjunta

·

Observació directa

·

Relació amb el creixement personal

·

Consciència del projecte, del què feim i com ho feim

·

Comunicació del projecte (comunitat educativa a través d’exposició, quadernets,
PowerPoint,... com a avaluació)
FILOSOFIA 3/18: S’inicia aquest projecte a educació infantil i continua a l’etapa
d’educació primària. Amb aquest projecte es treballen les diferents habilitats de
pensament:
·

Recerca

·

Conceptualització

·

Raonament

·

Traducció
A partir de les converses sobre temes filosòfics i seguint el manual corresponent a cada
cicle.

L'aprenentatge significatiu implica:
•
•
•
•
•

Partir dels coneixements previs de cada infant a les diferents situacions que se li plantegen.
L'error ha de ser un punt de partida per a nous aprenentatges.
Els alumnes han de saber què estan fent en tot moment , per què ho fan i com se'ls avaluarà.
Els aprentatges es duen a terme a partir de situacions i/o moments quotidians, això fa que els
alumnes puguin emprar els seus aprenentatges dins la vida real.
S'ha de donar molta importància al procés de l'aprenentatge en sí lligat a les diferents àrees perquè
adquireixin estratègies generals per aprendre en qualsevol situació.

Tota aquesta manera de fer feina parteix de no treballar amb material imprès d'editorials. Això implica dur a
terme projectes de treball, programar a partir del currículum, molta coordinació entre els mestres i conèixer
molt els alumnes per motivar-los a aprendre.

More Related Content

What's hot

Pla convivencia curs_20-21_(1)
Pla convivencia curs_20-21_(1)Pla convivencia curs_20-21_(1)
Pla convivencia curs_20-21_(1)MaribelPocoviMas
 
Pla estratègic curs 2021-25
Pla estratègic curs 2021-25Pla estratègic curs 2021-25
Pla estratègic curs 2021-25MaribelPocoviMas
 
Projecte lingüístic
Projecte lingüísticProjecte lingüístic
Projecte lingüísticefsauba
 
Programacio Infantil
Programacio InfantilProgramacio Infantil
Programacio Infantilcgalobar
 
Pautes Per Treballar El Llenguatge A Casa.
Pautes Per Treballar El Llenguatge A Casa.Pautes Per Treballar El Llenguatge A Casa.
Pautes Per Treballar El Llenguatge A Casa.maimar
 
Reunió d'inici de curs 14-15 Primer de primària. CEIP Germans Ochando
Reunió d'inici de curs 14-15 Primer de primària. CEIP Germans OchandoReunió d'inici de curs 14-15 Primer de primària. CEIP Germans Ochando
Reunió d'inici de curs 14-15 Primer de primària. CEIP Germans OchandoYolanda Gali
 
Anàlisi DAFO ed infantil CEIP JAUME I
Anàlisi DAFO ed infantil CEIP JAUME IAnàlisi DAFO ed infantil CEIP JAUME I
Anàlisi DAFO ed infantil CEIP JAUME Iogmulet
 
Projecte de convivència
Projecte de convivènciaProjecte de convivència
Projecte de convivènciazerlaparellada
 
Pla d'atenció a la diversitat
Pla d'atenció a la diversitatPla d'atenció a la diversitat
Pla d'atenció a la diversitatrfito1
 
Programacio ed infantil
Programacio ed infantilProgramacio ed infantil
Programacio ed infantilImma Clua
 
Ap 2. anàlisi organitzatiu dun centre sol
Ap 2. anàlisi organitzatiu dun centre solAp 2. anàlisi organitzatiu dun centre sol
Ap 2. anàlisi organitzatiu dun centre solTECNOEDUCOS
 
Activitats tutoria empatia, HS, IE
Activitats tutoria empatia, HS, IEActivitats tutoria empatia, HS, IE
Activitats tutoria empatia, HS, IENatalia Lujan
 

What's hot (20)

Dafo
DafoDafo
Dafo
 
Pla convivencia curs_20-21_(1)
Pla convivencia curs_20-21_(1)Pla convivencia curs_20-21_(1)
Pla convivencia curs_20-21_(1)
 
Dafo
DafoDafo
Dafo
 
Pla estratègic curs 2021-25
Pla estratègic curs 2021-25Pla estratègic curs 2021-25
Pla estratègic curs 2021-25
 
ROF
ROFROF
ROF
 
Projecte lingüístic
Projecte lingüísticProjecte lingüístic
Projecte lingüístic
 
La tutoria
La tutoriaLa tutoria
La tutoria
 
Programacio Infantil
Programacio InfantilProgramacio Infantil
Programacio Infantil
 
Pautes Per Treballar El Llenguatge A Casa.
Pautes Per Treballar El Llenguatge A Casa.Pautes Per Treballar El Llenguatge A Casa.
Pautes Per Treballar El Llenguatge A Casa.
 
Reunió d'inici de curs 14-15 Primer de primària. CEIP Germans Ochando
Reunió d'inici de curs 14-15 Primer de primària. CEIP Germans OchandoReunió d'inici de curs 14-15 Primer de primària. CEIP Germans Ochando
Reunió d'inici de curs 14-15 Primer de primària. CEIP Germans Ochando
 
Anàlisi DAFO ed infantil CEIP JAUME I
Anàlisi DAFO ed infantil CEIP JAUME IAnàlisi DAFO ed infantil CEIP JAUME I
Anàlisi DAFO ed infantil CEIP JAUME I
 
Projecte de convivència
Projecte de convivènciaProjecte de convivència
Projecte de convivència
 
Pla d'atenció a la diversitat
Pla d'atenció a la diversitatPla d'atenció a la diversitat
Pla d'atenció a la diversitat
 
La inclusió digital
La inclusió digitalLa inclusió digital
La inclusió digital
 
Reunio11
Reunio11Reunio11
Reunio11
 
Avaluacio 03
Avaluacio 03Avaluacio 03
Avaluacio 03
 
Programacio ed infantil
Programacio ed infantilProgramacio ed infantil
Programacio ed infantil
 
Ap 2. anàlisi organitzatiu dun centre sol
Ap 2. anàlisi organitzatiu dun centre solAp 2. anàlisi organitzatiu dun centre sol
Ap 2. anàlisi organitzatiu dun centre sol
 
Dialnet activitats detutoria-3402339
Dialnet activitats detutoria-3402339Dialnet activitats detutoria-3402339
Dialnet activitats detutoria-3402339
 
Activitats tutoria empatia, HS, IE
Activitats tutoria empatia, HS, IEActivitats tutoria empatia, HS, IE
Activitats tutoria empatia, HS, IE
 

Similar to Metodologia Molí d'en Xema

Artículo 4
Artículo 4Artículo 4
Artículo 4lamian
 
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021antonisociaspons
 
DAFO de centre i d'aula
DAFO de centre i d'aulaDAFO de centre i d'aula
DAFO de centre i d'aulaErika
 
Presentació decret d'Educació Infantil
Presentació decret d'Educació InfantilPresentació decret d'Educació Infantil
Presentació decret d'Educació InfantilÀngels Miret Rial
 
Autors
AutorsAutors
Autorslamian
 
Artículo autores
Artículo autoresArtículo autores
Artículo autoreslamian
 
Presentación Talleres de Aprendizaje 2012/2013
Presentación Talleres de Aprendizaje 2012/2013Presentación Talleres de Aprendizaje 2012/2013
Presentación Talleres de Aprendizaje 2012/2013MaravillasRM
 
Artículo autores
Artículo autoresArtículo autores
Artículo autoreslamian
 
Programació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De SaltProgramació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De SaltFrancesc Vila i Batallé
 
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula ObertaMemoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula ObertaEva Pujol Pons
 
Emocions anna carpena
Emocions anna carpenaEmocions anna carpena
Emocions anna carpenaM T
 

Similar to Metodologia Molí d'en Xema (20)

Artículo 4
Artículo 4Artículo 4
Artículo 4
 
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
 
METODOLOGIA E.I.
METODOLOGIA E.I. METODOLOGIA E.I.
METODOLOGIA E.I.
 
DAFO de centre i d'aula
DAFO de centre i d'aulaDAFO de centre i d'aula
DAFO de centre i d'aula
 
Presentació decret d'Educació Infantil
Presentació decret d'Educació InfantilPresentació decret d'Educació Infantil
Presentació decret d'Educació Infantil
 
Programació
ProgramacióProgramació
Programació
 
Dossier 3
Dossier 3Dossier 3
Dossier 3
 
Educar en la diversitat
Educar en la diversitatEducar en la diversitat
Educar en la diversitat
 
Del currículum a la ppc
Del currículum a la ppcDel currículum a la ppc
Del currículum a la ppc
 
PAT
PATPAT
PAT
 
Autors
AutorsAutors
Autors
 
Artículo autores
Artículo autoresArtículo autores
Artículo autores
 
Presentación Talleres de Aprendizaje 2012/2013
Presentación Talleres de Aprendizaje 2012/2013Presentación Talleres de Aprendizaje 2012/2013
Presentación Talleres de Aprendizaje 2012/2013
 
Artículo autores
Artículo autoresArtículo autores
Artículo autores
 
Programació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De SaltProgramació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De Salt
 
Programació
ProgramacióProgramació
Programació
 
Pec definitiu ce gen 2019
Pec definitiu ce gen 2019Pec definitiu ce gen 2019
Pec definitiu ce gen 2019
 
Pec definitiu ce
Pec definitiu cePec definitiu ce
Pec definitiu ce
 
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula ObertaMemoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
 
Emocions anna carpena
Emocions anna carpenaEmocions anna carpena
Emocions anna carpena
 

More from efsauba

Questionnaire Molí d'en Xema 15 february 2015
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february  2015Questionnaire Molí d'en Xema 15 february  2015
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february 2015efsauba
 
Pga 14 15
Pga 14 15Pga 14 15
Pga 14 15efsauba
 
Normes d'educació física
Normes d'educació físicaNormes d'educació física
Normes d'educació físicaefsauba
 
Horari i material d'educació física
Horari i material d'educació físicaHorari i material d'educació física
Horari i material d'educació físicaefsauba
 
Til Moli d'en Xema
Til Moli d'en XemaTil Moli d'en Xema
Til Moli d'en Xemaefsauba
 
Organigrama 1
Organigrama 1Organigrama 1
Organigrama 1efsauba
 
Rof moli d'en xema
Rof moli d'en xemaRof moli d'en xema
Rof moli d'en xemaefsauba
 
Pla d'emergència molí d'en xema
Pla d'emergència molí d'en xemaPla d'emergència molí d'en xema
Pla d'emergència molí d'en xemaefsauba
 
Til moli d'en xema
Til moli d'en xemaTil moli d'en xema
Til moli d'en xemaefsauba
 
Coneixem el nostre cos
Coneixem el nostre cosConeixem el nostre cos
Coneixem el nostre cosefsauba
 
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓAMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓefsauba
 
Powe point.ceip molí d’en xema
Powe point.ceip molí d’en xemaPowe point.ceip molí d’en xema
Powe point.ceip molí d’en xemaefsauba
 
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)efsauba
 

More from efsauba (13)

Questionnaire Molí d'en Xema 15 february 2015
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february  2015Questionnaire Molí d'en Xema 15 february  2015
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february 2015
 
Pga 14 15
Pga 14 15Pga 14 15
Pga 14 15
 
Normes d'educació física
Normes d'educació físicaNormes d'educació física
Normes d'educació física
 
Horari i material d'educació física
Horari i material d'educació físicaHorari i material d'educació física
Horari i material d'educació física
 
Til Moli d'en Xema
Til Moli d'en XemaTil Moli d'en Xema
Til Moli d'en Xema
 
Organigrama 1
Organigrama 1Organigrama 1
Organigrama 1
 
Rof moli d'en xema
Rof moli d'en xemaRof moli d'en xema
Rof moli d'en xema
 
Pla d'emergència molí d'en xema
Pla d'emergència molí d'en xemaPla d'emergència molí d'en xema
Pla d'emergència molí d'en xema
 
Til moli d'en xema
Til moli d'en xemaTil moli d'en xema
Til moli d'en xema
 
Coneixem el nostre cos
Coneixem el nostre cosConeixem el nostre cos
Coneixem el nostre cos
 
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓAMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
 
Powe point.ceip molí d’en xema
Powe point.ceip molí d’en xemaPowe point.ceip molí d’en xema
Powe point.ceip molí d’en xema
 
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
 

Metodologia Molí d'en Xema

  • 1. METODOLOGIA DEL NOSTRE CENTRE ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES: L'infant és el protagonista del seu propi aprenentatge i aquest aprentatge s'orienta cap al desenvolupament de les seves capacitats. En l'etapa d'educació infantil i primària s'aborda la realitat des de tots els àmbits i àrees, integrant i relacionant els nous coneixements amb els preexistents. Els infants a través de l’activitat, l’observació directa, l’experimentació, l’exploració i manipulació de l’entorn més proper i de les seves característiques, construeix el seu propi aprenentatge, la qual cosa implica una programació flexible, globalitzada i amb significativitat perquè els nous coneixements siguin funcionals i aplicables. Per això cal tenir en compte les vivències personals, la curiositat i l’interès per tot allò que l'envolta per tal de proporcionar noves situacions educatives que els provoquin una sèrie de conflictes i reptes, per anar evolucionant i construir nous aprenentatges. Es fomentarà una actitud de participació de tota la comunitat educativa, en distints nivells i situacions en un clima de comunicació, i de relació positiva, tot seguint uns criteris educatius comuns. Per tal que hi hagi relació entre l’entorn i l’escola, cal que aquesta estigui oberta i receptiva al que succeeix al seu entorn, facilitant que hi entri la realitat i la diversitat cultural propera. L'equip docent, ha de treballar de forma conjunta amb l'avaluació, reflexió i anàlisi de les diferents situacions educatives que es generen a l'escola. Hi ha unes pautes (descrites més abaix) i criteris metodològics comuns i compartits per tot el personal del centre. La programació ha de tenir en compte que, en aquest centre es treballa per ambients, (nova corrent) les activitats són variades, contextualitzades i significatives, en espais diversificats on es produeixen intercanvis entre l' alumnat i possibiliten situacions molt enriquidores i educatives. A nivell d'aula, aquesta estarà distribuïda per espais (construccions, activitats estructurades, artística, espai de contes, ...) per: • • • • donar resposta a la diversitat d’interessos, capacitats i ritmes d’aprenentatge. aprofitar la capacitat lúdica per afavorir la participació activa de l’infant en la construcció del seus aprenentatges. Aquesta manera d'entendre l'aprenentatge facilita l'activitat de l'adult i ajuda l'infant en el seu progrés individual. afavorir l’autonomia dels alumnes ja que aprenen a organitzar-se, a planificar la feina i a ser responsables amb el material i el treball. flexibilitat horària on establirem i programarem unes rutines per donar seguretat als infants i ens permetrà treballar els hàbits de manera continuada i sistemàtica i en situacions variades (esperar el seu torn, escoltar els companys i adults, hàbits de treball, d’alimentació, de relació...) oferint situacions necessàries que ajudin l’infant a aprendre a aprendre d’una manera progressiva i adaptant-se a les distintes situacions reals. Així, i a partir de les característiques i necessitats dels infants, es plantejaran un seguit de situacions educatives encaminades a l ‘activitat lúdica-educativa, cercant en el joc la font de plaer, de coneixement i de creixement físic, intel·lectual i social dels alumnes. Amb un model metodològic flexible i democràtic, on el diàleg, el concens, la seguretat i l’afecte, juntament amb l’educació en valors, fan que es desenvolupi un dels aspectes principals de l’educació: integrar els alumnes a la societat, compensant les desigualtats o mancances de caire social, personal, afectiu,... L’ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació a les aules, es planteja com una eina més, que : • ajuda els infants a experimentar en i amb l’entorn, expressar, comunicar i assolir un cert nivell d’autonomia personal. • desenvolupa la memòria visual i auditiva. També possibilita la seva utilització en les diferents àrees. • esdevé una eina de vital importància pels infants amb necessitats educatives especials. • desenvolupa estratègies generals de recerca d’informació, explorar, definir preferències, esborrar, regulació de la pròpia activitat,... • afavoreix l’atenció, el raonament, l’orientació espaial, la imaginació i la creativitat. Cada infant és únic, tots tenen diferents ritmes i estils d'aprenentatge, diferents capacitats, actituds, i aptituds, així com diferents formes de relacionar-se i adaptar-se a un nou context. L’ensenyament ha de permetre a cada infant progressar d’acord amb les seves capacitats i necessitats, utilitzant les estratègies i suports necessaris. En el segon nivell de concreció curricular es contemplen les carecterístiques pròpies de cada centre adequant el currículum oficial de la Comunitat Autònoma a la realitat del centre, tenint en compte les característiques de l’alumnat, el tipus d'organització de l'aula, els agrupaments, el material que s'empra,... El centre s'ha guiat en models d'organització i d'aprenentatge basats en l'escola activa per començar un
  • 2. projecte d'escola que es diferencia per emprar una metodologia global basada en diferents mètodes: • ambients d'aprenentatge • projectes de treball • centres d'interés • filosofia 3/18 • joc estructurat S'ha d'aconseguir un aprenetatge el més significatiu possible pels alumnes. Decret 71/2009 de 24 de Juny pel qual s'estableix el currículum de les Illes Balears, en el qual entre d'altres coses, parla del procés d'ensenyament i aprenentatge que s'ha d'orientar cap el desenvolupament de les capacitats que permetran assolir les competències bàsiques per l'alumnat al llarg de la vida i la socialització. El treball per ambients implica una sèrie d'actituds i actuacions: • • • • • canviar el concepte de grup-classe, els alumnes continuen tenint una mestra de referència, però a l'hora de treballar per ambients els alumnes es mesclen entre les diferents aules i això implica canviar de mestra. els espais són comuns i compartits per tots, cada espai és referent a un ambient (ljoc simbòlic, experimentació, construccions, taller,jocs de pati, expressió corporal, ...) els alumnes aprenen a través del joc, el mestre és un orientador dins l'ambient, no dirigeix l'aprenentatge, sinó que és qui posa els mitjans necessaris per aconseguir-lo. s'ha de crear un ambient on l'individu pugui ser actiu mentalment i on es possibilitin múltiples interaccions entre els mateixos alumnes i entre aquests i el mestre. cada alumne és lliure d'escollir el seu ambient, d'aquesta manera es potencia la seva autonomia i a prendre a ser conseqüent amb les seves decisions. TREBALL PER PROJECTES: és el camí que fas per resoldre un interrogant, el que és important és el procés, la pregunta és una excusa. El paper del mestre és el de guiar el procés i accepta totes les respostes per tal de continuar amb el diàleg i que l’interrogant vagi evolucionant. En la mesura del possible s’ha de registrar aquestes converses per tal de poder fer un feedback i ser conscients del seu procés, revisar les seves hipòtesis i obrir noves possibilitats per poder donar veu a tots els infants. Un bon projecte ha de tenir en compte: · · · Bones preguntes (no tancades, productives que impliquen una recerca i construcció de coneixements) Fer hipòtesis Recerca d’informació (els nins han d’aprendre a destriar la informació i ampliar les fonts d’informació) · Diàleg entre iguals. · Retorn de les converses (feedback) · Presa de decisions conjunta · Observació directa · Relació amb el creixement personal · Consciència del projecte, del què feim i com ho feim · Comunicació del projecte (comunitat educativa a través d’exposició, quadernets, PowerPoint,... com a avaluació) FILOSOFIA 3/18: S’inicia aquest projecte a educació infantil i continua a l’etapa d’educació primària. Amb aquest projecte es treballen les diferents habilitats de pensament:
  • 3. · Recerca · Conceptualització · Raonament · Traducció A partir de les converses sobre temes filosòfics i seguint el manual corresponent a cada cicle. L'aprenentatge significatiu implica: • • • • • Partir dels coneixements previs de cada infant a les diferents situacions que se li plantegen. L'error ha de ser un punt de partida per a nous aprenentatges. Els alumnes han de saber què estan fent en tot moment , per què ho fan i com se'ls avaluarà. Els aprentatges es duen a terme a partir de situacions i/o moments quotidians, això fa que els alumnes puguin emprar els seus aprenentatges dins la vida real. S'ha de donar molta importància al procés de l'aprenentatge en sí lligat a les diferents àrees perquè adquireixin estratègies generals per aprendre en qualsevol situació. Tota aquesta manera de fer feina parteix de no treballar amb material imprès d'editorials. Això implica dur a terme projectes de treball, programar a partir del currículum, molta coordinació entre els mestres i conèixer molt els alumnes per motivar-los a aprendre.