ENTENDRE JUNTS LA
LOMQE I ALTRES
AVANTPROJECTES
Maó, 31 de gener
de 2013

QUÈ ES PRETÉN?
Afavorir la creació
d’un estat d’opinió al
voltant de:
- LOMQE
- CONVIVÈNCIA
- TRACTAMENT DE
LLENGÜES

AVANTPROJECTE DE LLEI DE
MILLORA DE LA QUALITAT
EDUCATIVA
(LOMQE)

PREÀMBUL
Filosofia que hi ha darrere
de la llei…
“Los alumnos son el centro y la razón de ser de la
educación. El aprendizaje en la escuela debe ir dirigido a
formar personas autónomas, criticas, con pensamiento
propio.
Todos los alumnos tienen un sueño, todas las personas
jóvenes tienen talento. Nuestras personas y sus talentos son
lo más valioso que tenemos como país.”

PREÀMBUL
“La lógica de la reforma se basa en la evolución hacia un
sistema capaz de canalizar a los estudiantes hacia las
trayectorias más adecuadas a sus capacidades, de
forma que puedan hacer realidad sus aspiraciones y se
conviertan en rutas que faciliten la empleabilidad y
estimulen el espíritu emprendedor. “
“Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito
educativo supone abrirles las puertas a puestos de
trabajo de alta cualificación, lo que representa una
apuesta por el crecimiento económico y por un futuro
mejor…”

PREÀMBUL
“Los profundos cambios a los que se enfrenta la
sociedad actual demandan una continua y
reflexiva adecuación del sistema educativo a
las emergentes demandas de
aprendizaje.”

PREÀMBUL
“La mejora de la calidad democrática de una comunidad
pasa inexorablemente por la mejora de la calidad de
su sistema educativo.”
“Una sociedad más abierta, global y participativa
demanda nuevos perfiles de ciudadanos y trabajadores, más
sofisticados y diversificados, como exige maneras
alternativas de organización y gestión en las que se prime la
colaboración y el trabajo en equipo, propuestas
capaces de asumir que la verdadera fortaleza está en la
mezcla de competencias y conocimientos diversos.”

PREÀMBUL
“Es necesario desde edades tempranas adquirir
competencias transversales, como el pensamiento
crítico, la gestión de la diversidad, la creatividad o
la capacidad de comunicar y actitudes clave como
confianza individual, el entusiasmo, la constancia y la
aceptación del cambio.”
“Necesitamos propiciar las condiciones que permitan el
oportuno cambio metodológico, que el alumno sea
un elemento activo en el proceso de aprendizaje.”
“El abandono educativo temprano como una de las
debilidades del sistema educativo español”

PREÀMBUL
“Los cambios propuestos en nuestro sistema
educativo por la LOMCE están basados en
evidencias.”
“Esta reforma del sistema educativo pretende ser
gradualista y prudente, basada en el sentido
común y sostenible en el tiempo”
“La reforma
de la LOMCE se apoya en
evidencias y recoge las mejores prácticas
comparadas.”

PREÀMBUL
Los principales OBJETIVOS que persigue la reforma son:
-Reducir la tasa de abandono temprano de la
educación.
- Mejorar los resultados educativos de acuerdo con
criterios internacionales, tanto en la tasa comparativa de
alumnos excelentes, como la de titulados en Educación
Secundaria Obligatoria.
- Mejorar la empleabilidad.
- Estimular el espíritu emprendedor de los
estudiantes.

Mitjans per aconseguir els
objectius fixats

AVALUACIONS EXTERNES AL FINAL DE L’ETAPA
Articles 21, 29, 36
 A 3r de Primària: no té caràcter vinculant.
 A 6è de primària: no tindria caràcter “eliminatori” però
constarà a l’expedient.
 A 4t d’ESO: la prova condicionaria l’obtenció del títol de
Graduat en ESO (70% ESO ponderat + 30% avaluació)
 Al finalitzar el Batxillerat (60% BATX + 40% avaluació)
 Les proves seran aplicades per professorat extern al
centre.

AVALUACIONS EXTERNES AL FINAL DE L’ETAPA
Articles 21, 29, 36
Es dedicaran els centres exclusivament a preparar els seus
alumnes per superar aquestes proves?
On queda l’avaluació de les metodologies integrades per
aconseguir l’esperit crític, la creativitat, el desenvolupament
dels talents i el treball en equip a què es refereix el preàmbul?
On queda la confiança en la professionalitat dels docents
que estan dia a dia amb els alumnes?
Com aquest constant sotmetiment dels nostres fills a
exàmens externs evitarà l’abandonament i millorarà els
resultats?
Si les avaluacions externes són una de les apostes fortes
d’aquesta llei per millorar resultats... per què no s’aplica als

FLEXIBILITZACIÓ DE LES TRAJECTÒRIES
Articles 23, 24 i 25
 Tria d’itineraris ja a 3r d’ESO: el procés de tria comença
un cop acabat 2n d’ESO.
 El 4t d’ESO tindria dues trajectòries
 ACADÈMICA (orientada a Batxillerat)
 APLICADA (orientada a FP)
 La via de FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA
conduiria a l’obtenció del Graduat en ESO però de forma
confusa i no n’està dissenyat el contingut.
 Possibilitat de segregar els alumnes per sexes.

FLEXIBILITZACIÓ DE LES TRAJECTÒRIES
Per què es consent la segregació per sexes quan hi ha
una sentència del Tribunal Suprem en contra?
Sap un adolescent de 13 anys quin itinerari voldrà fer a
4t? Està preparat per prendre aquesta decisió?
És què l’experiència d’altres sistemes passats no ens
ha ensenyat res?
Si Finlàndia és un dels nostres referents, hauríem de
saber que la seva secundària obligatòria és totalment
comuna.

RACIONALITZACIÓ DE L’OFERTA EDUCATIVA;
REFORÇ DE LES MATÈRIES TRONCALS.
Articles 6, 18, 20, 23, 24, 25, 34
 Les àrees passen a dividir-se en: troncals, específiques i
d’especialitat.
 Desapareixen els cicles a Educació primària i canvia la
durada a Secundària.
 Les competències bàsiques desapareixen de l’articulat
per passar a ser anomenades “competències
corresponents”.
 Les àrees no instrumentals: Música, Educació plàstica i
visual, Tecnologia, Teatre,…) redueixen
substancialment la seva presencia.

RACIONALITZACIÓ DE L’OFERTA
EDUCATIVA
 És racionalitzar reduir hores d’Educació plàstica, de
Tecnologia, de Música, d’optatives, sobretot si el que es
persegueix, com hem vist en el preàmbul, és aconseguir
que els alumnes trobin els seus talents i desenvolupin els
seus somnis?
 Si en la nostra vida diària els sabers no estan
compartimentats per què en l’àmbit educatiu s’aposta
perquè així sigui?
 No és en altres sabers on les àrees instrumentals tenen
sentit?
 Si la Religió/Valors ètics passen a ser una matèria
específica a primària, ESO i Batxillerat...per què en tornen a
quedar exclosos els cicles formatius?
 No són la Música, l’Educació plàstica i visual, la Tecnologia i
les matèries optatives les que ens ajuden a entendre i
gaudeir el món que ens envolta?

INCORPORACIÓ DE LES TIC
Article 111
“La incorporación generalizada de las Tecnologías de la
Información y Comunicación (TIC) al sistema educativo
permitirá personalizar la educación y adaptarla a las
necesidades y al ritmo de cada alumno. Por una parte,
servirá de refuerzo y apoyo en los casos de bajo
rendimiento y, por otra, permitirá expandir los
conocimientos transmitidos en el aula sin limitaciones.”

INCORPORACIÓ DE LES TIC
Article 111
 Ara entenem per què no hi ha cap referència en aquesta
Llei a la formació del professorat. Estem salvats!
 Posem un ordinador a les cases dels alumnes i que
cadascú vagi al seu ritme? Amb açò hem solucionat
l’atenció a la diversitat?

AUTONOMIA DE CENTRE
Articles 122, 124, 127, 132, 133, 135
 Els centres hauran de retre comptes dels resultats
obtinguts a les proves d’avaluació externes.
 Es penalitzaran els centres amb pitjors resultats i
s’incentivaran els altres.
 Es publicaran els llistats amb els resultats obtinguts.
 Augmentaran les competències i les capacitats de
decisió del director.
 Reducció de les atribucions al Consell Escolar.
 Possibilitat de presentar projectes de qualitat que
suposaran l’especialització dels centres: especialització
curricular, excel·ència, formació docent, millora del
rendiment, atenció als alumnes NESE,…

AUTONOMIA DE CENTRE
Articles 122, 124, 127, 132, 133, 135
 En la valoració dels centres es tindrà en compte la
realitat socioeconòmica, la realitat de l’entorn de
l’alumnat...?
 Qui serà veritablement penalitzat, el centre o els
alumnes?
 Com s’entén l’autonomia quan al Consell Escolar –
màxim òrgan representatiu- només se li atribueixen
funcions consultives i perd tota la seva capacitat de
decisió?

ALTRE CANVIS
 Recentralització dels currículums vs.
autonomia de centre (Article 6)
Es redefineix el Sistema Educatiu Espanyol:
“…se entiende por Sistema Educativo Español las Administraciones educativas,
los profesionales de la educación, y en general el conjunto de agentes, públicos
y privados, que desarrollan funciones de regulación, de financiación o de
prestación del servicio de la educación en España…”
Augmenta la durada dels concerts.

ALTRES CANVIS
 Davant la desaparició dels programes de
diversificació, com s’estructurarà l’atenció a la
diversitat?
 Com es materialitzarà l’atenció individualitzada a
l’alumnat?
 Si les ràtios queden com estan, com serà possible
l’atenció personalitzada que es planteja al
preàmbul?
 Com quedaran distribuïdes les hores lectives de
cada matèria?
 Com es pot aplicar una llei que no està
acompanyada d’una memòria econòmica?

AVANTPROJECTE DE LLEI DE
CONVIVÈNCIA ESCOLAR

CONVIVÈNCIA
Article 151
Faltes disciplinàries
2. Són faltes molt greus aplicables al personal docent les
següents:
a) Violació de la imparcialitat, objectivitat i neutralitat en
l’exercici de les seves funcions realitzant actuacions que
expressin posicions personals, familiars, corporatives,
polítiques, clientelars o qualsevol altra que, utilitzant les
facultats que té atribuïdes, pugui vulnerar aquest principi.

CONVIVÈNCIA
 No és l’escola el lloc de socialització dels futurs
ciutadans?
 Com poden aprendre a participar en un espai sense
opinions?
 No ens diuen els especialistes que el que no es
practica no s’aprèn?
 No és una demostració clara de desconfiança cap a
la professionalitat dels docents?
 No representa un atemptat contra la llibertat que ha
de tenir el docent per formar ciutadans amb esperit
crític tal com ens demanda aquesta normativa?

ESBORRANY DEL PROJECTE
DE DECRET DE TRACTAMENT
INTEGRAT DE LLENGÜES

TRILINGÜISME
1. L'actual Projecte de decret de tractament integrat de
llengües serà aprovat únicament amb els vots a favor
del partit del govern i amb la disconformitat de la resta
de partits polítics i de la immensa majoria de la
comunitat educativa i de la societat balear.
- La Llei de normalització lingüística de 1986 va ser
aprovada amb el consens de totes les forces polítiques
del Parlament de les Illes Balears, inclòs el PP que
estava al capdavant del govern. Per tant, amb aquest
projecte de decret s'està dinamitant un consens en
matèria lingüística de més de 20 anys.

TRILINGÜISME
2. El Projecte de decret de tractament integrat de
llengües deroga el Decret de mínims (vigent des de
1997) pel qual s'imparteixen un 50% de l'ensenyament
en la llengua pròpia i el substitueix per un model
trilingüe.
- La Llei de normalització lingüística de 1986 i el Decret
de mínims garanteix que, en acabar els estudis
obligatoris, i a través d’una escola integradora i
inclusiva, els alumnes de la Comunitat siguin
competents en les dues llengües oficials.
- Es pot garantir un ensenyament de qualitat si
s'impareteixen assignatures no lingüístiques en una
llengua estrangera sense els recursos econòmics,

TRILINGÜISME
3. Amb el Projecte de decret de tractament integrat de
llengües els centres que vulguin optar a un projecte
lingüístic propi necessitaran el vot favorable del 65%
dels representats legals dels alumnes matriculats al
centre.
- Realment hi ha voluntat per part de la Conselleria de
permetre un projecte lingüístic propi de cada centre?
- Actualment les famílies poden expressar la seva
voluntat en relació al Projecte lingüístic de centre (PLC)
a través dels seus representants en el Consell escolar
de cada centre.

ENTENDRE JUNTS LA
LOMQE I ALTRES
AVANTPROJECTES
Gràcies per la
vostra atenció