Artículo de opinión en l'Econòmic de Pere Brachfield, profesor de EAE Business School y experto en morosidad. www.eae.es

1. 14 L'ECONÒMIC DEL 19 AL 25 D’ABRIL DEL 2014
EDITORIAL
El pes del sector químic en l’economia espanyola queda
evidenciat amb dades com que només, agroalimentari ex-
porta més. I el fort del pes és a Catalunya, on estan instal-
ladesmoltesmultinacionalsestrangeres,quehicontinuen
invertint perquè el negoci funciona, amb la previsió que
aquestany lesvendescreixeranpropdel4%.Unasituació,
que no fa preveure problemes a curt termini, tot i que les
empreses asseguren que podria acabar havent-hi proble-
mes si no se soluciona el principal problema que apunten,
eldel’elevatcostdel’energia,queelsrestacompetitivitat.
Ambunincrementdel82%delspeatgesensisanys,acu-
sen el govern espanyol de no fer res per ajudar la indústria,
que està en desavantatge davant la resta d’Europa, però
sobretotdelsEstatsUnitsielspaïsosemergents.L’abarati-
ment de l’energia, indiquen alguns, passa per l’autoritza-
ciódelfracking(fracturacióhidràulica)peraconseguirgas
a baixos preus, seguint l’exemple dels Estats Units, que ha
passat de ser importador a tenir excedents. Una tècnica
prohibidaaCatalunyaperlapordelsefectesenelmediam-
bientiquenosemblaquesiguiautoritzadaenunfuturpro-
per. En tot cas, el sector llança advertències que el cost de
l’energiafaperillarinversionsfutures,encaraqueesman-
té l’aposta per Catalunya.Unaaposta que had’incidiren la
competència per la qualitat, ja que per preu és molt difícil,
l’objectiuques’haplantejatperalcomplexdeTarragonael
clústerChemMed,quevolprojectarenl’àmbitinternacio-
nall’atractiuilacompetitivitatdelterritoritarragonípera
la indústria, la docència, la investigació i la logística de la
química.
Fa uns anys es va posar de moda l’expressió “països emer-
gents”, que, com el seu nom indica, no és res més que una
categoria d’estats caracteritzats pel fort creixement de les
seves economies. Lideraven aquesta classificació els BRIC
(el Brasil, Rússia, l’Índia ila Xina), que desprésde deuanys
de ràpid creixement s’estan desaccelerant significativa-
ment. Ara Coface ha identificat deu “nous països emer-
gents” als quals el grup BRIC està deixant pas, però distin-
gint els que tenen un sòlid entorn empresarial, similar als
del BRIC (Colòmbia, Indonèsia, el Perú, les Filipines i Sri
Lanka, i els que el tenen molt complicat (Kenya, Tanzània,
Zàmbia,BanglaDeshiEtiòpia).ElBrasilhaestatundelses-
tendards d’aquest grup, però les exagerades desigualtats
socioeconòmiquesilamancad’infraestructuresestàalen-
tint el seu creixement com el que havia tingut anys enrere.
Els experts creuen que no serà suficient ser la seu del cam-
pionat del món de futbol aquest estiu, ni tampoc l’haver
guanyatlacandidaturadelsJocsOlímpicsel2016perquèel
país sud-americà continuï mantenint el lideratge de crei-
xement econòmic. L’altre cas emblemàtic dels BRIC és
Rússia, però amb la crisi del ruble i la tensió per controlar
elsterritorisambmajoriarussaaUcraïna,debensegurque
esdesestabilitzaràl’economiadelaRússiadePutin.Elsdeu
països“emergents”queesperenconsolidar-seenelpano-
rama mundial, caldrà veure quin comportament tindran.
Si l’objectiu és créixer sense tenir en compte els drets hu-
mansielsdretslaboralsbàsics,elfracàsseràevident.L’ob-
jectiu hauria de ser reactivar l’activitat econòmica per
crear riquesa per a tota la població.
QUÍMICADE
QUALITAT
LASEGONADIVISIÓ
DELSEMERGENTS
EDITA: TALLER D’INICIATIVES EDITORIALS, SL. Director: Ramon Roca.
Sotsdirectors: Francesc Muñoz i Joan Poyano. Redactors: Jordi Garriga, Anna
Pinter, Berta Roig, Marc Rovira, Paula Mateu. Disseny i maquetació: Miguel
Fontela. Correcció lingüística: Quim Puigvert. Fotografia: Andreu Puig.
Directora de publicitat: Eva Negre. Dipòsit legal: GI-653-2010
c/ Santa Eugènia, 42. 17005. Girona. Telèfon 93 227 66 21 redaccio@leconomic.cat
a Plataforma Multisecto-
rial contra la Morositat
(PMcM) ha detectat una
iniciativa legislativa per
part de l’executiu que en
cas d’aprovar-se, empitjoraria la si-
tuació financera de pimes i autònoms
i dificultaria que els petits proveïdors
poguessin cobrar dins del termini
màxim vigent de 60 dies. Es tracta de
l’avantprojecte de Llei de Foment del
Finançament Empresarial del minis-
teri d’Economia i Competitivitat que
estableix, en les disposicions finals
primera i tercera, unes exempcions a
la norma general de termini de paga-
ment màxim de 60 dies, en permetre
ampliar els terminis de pagament
mitjançant pacte entre les parts si el
comprador ofereix realitzar una ces-
sió de drets de crèdit, operació finan-
cera més coneguda per confirming.
Encara que aquesta modalitat també
rep altres denominacions, com servei
de pagaments a proveïdors, supply
chain financing o reverse factoring,
suposa per al proveïdor que vulgui
cobrar anticipadament les seves fac-
tures, el pagament d’interessos i co-
missions als bancs que s’encarreguen
de realitzar les cessions de crèdit i li-
quidació anticipada de les factures. A
més, el client sol obtenir algun tipus
de bonificació financera de l’entitat
de crèdit que realitza el negoci de
confirming,enfunciódelsimportsde
factures avançats als creditors.
En poques paraules: en cas de pros-
perar aquesta iniciativa legislativa,
quan el proveïdor volgués cobrar a 60
dies,hauriad’abonarunselevatscos-
tos financers a l’entitat bancària a la
qual el client hagi cedit els crèdits co-
mercials i damunt el comprador po-
dria beneficiar-se de la transacció fi-
nancera. Val la pena dir que la PMcM
té com a principi inamovible que els
terminisdepagamentnopodenexce-
dir els 60 dies comptats des del lliura-
ment de la mercaderia o la prestació
del servei tal com ha ratificat recent-
mentlaLlei11/2013,de26dejuliol,de
mesures de suport a l’emprenedor i
d’estímul del creixement i de la crea-
ció d’ocupació en el seu article 33. Per
tant per a la PMcM són inadmissibles
tant la disposició final primera, mo-
dificaciódelaLlei7/1996,de15dege-
ner, d’Ordenació del Comerç Mino-
rista, com la disposició final tercera
que pretén modificar l’article 4 de la
Llei 3/2004, de 29 de desembre, i amb
això oferir prerrogatives en els ajor-
naments de pagament a les grans em-
preses.
L
La PMcM considera que aquestes
modificacions permetrien establir un
règim d’exempcions al límit màxim
d’ajornamentperalaliquidaciódeles
factures comercials, establert en 60
dies des de la data de lliurament dels
articles o prestació dels serveis, tal
comdictal’apartat3del’article4dela
Llei 3/2004, de 29 de desembre. Així
mateix la PMcM considera que els re-
dactats d’aquestes disposicions de
l’avantprojecte que estableixen la
possibilitat de pacte entre les parts
per ampliar els terminis màxims de
pagament previstos en la llei quan
creditor i deutor acordin cedir el crè-
dit o el deute a un tercer sempre que
això reporti per al creditor el cobra-
ment dintre del termini màxim legal,
són ambigus i no indiquen qui hauria
de sufragar els possibles costos finan-
cersicomissionsdelacessióibestreta
dels crèdits comercials ni qui supor-
taria el risc d’impagament o insol-
vència del deutor.
Tampoc no es marca un límit tem-
poral a la possible ampliació dels ter-
minis de pagament si el client ofereix
alproveïdorunsserveisdebestretade
crèdits ostentats pel proveïdor en-
front dels seus clients, cosa que per-
metria al deutor que ofereix liquidar
anticipadament les seves factures
mitjançant un confirming, imposar
terministeòricamentil·limitatsalseu
proveïdor; per exemple a 300 dies.
Per altra banda, la PMcM entén que
ambaquestesmodificacionslegislati-
ves s’intenta de nou embullar el con-
cepte de termini de pagament amb el
de mitjans de pagament i el de finan-
çament d’actiu corrent. La PMcM
considera que el termini de pagament
ha de ser el legalment establert en
l’apartat 3 de l’article 4 de la Llei
3/2004, de 29 de desembre, és a dir,
60diesnaturalsdesdelarecepciódels
articlesadquiritspelclient,talcomva
legislar recentment el Congrés a tra-
vés de la Llei 11/2013, de 26 de juliol,
de mesures de suport a l’emprenedor
en el seu capítol 33. El mitjà de paga-
ment o l’instrument utilitzat per a la
liquidació de les factures no poden
suposar un cost financer al proveïdor
per tenir la possibilitat de cobrar els
seus crèdits legítims ostentats en-
frontdelsseusdeutorsperoperacions
específiques de la seva activitat co-
mercial o empresarial en el termini
màxim de 60 dies naturals des del
lliurament de les mercaderies.
COBRAR A 60 DIES DE TERMINI. Malgrat
tota la legislació aprovada en els úl-
tims anys i en particular la Llei
11/2013, de 26 de juliol, de mesures de
suportal’emprenedor,aquestavant-
projecte de llei pretén, a la pràctica,
permetre el pacte de terminis de pa-
gament il·limitats i provocar un cost
financer addicional per al proveïdor
que vulgui cobrar dintre del termini
legal de 60 dies. La PMcM considera
que ha de ser el client la part negocial
que busqui fórmules de finançament
perpagarlessevescompresdintredel
termini legal. Els costos financers
d’aquest finançament a curt termini
nopodenserrepercutitsalscreditors,
sinó que han de ser enterament assu-
mits pel comprador.
PERE
BRACHFIELD
Professor d’EAE Business School
Lesombresdelalleide
finançamentempresarial
LaPMcMconsideraqueel
terminidepagamenthade
serellegalmentestablert
el29dedesembre,ésadir,
60diesnaturalsdesdela
recepciódelsarticles
adquiritspelclient
El símbol de la moneda única a la seu del BCE. ARXIU /EFE
OPINIÓ