Cada dictat per preparar és una lectura curiosa. Només es dicten un parell de paràgrafs (1r d'ESO)

1. DICTAT 2
Els ocells amics de J.M. de SAGARRA
L’òliba o xibeca de campanar
No hi ha animal més bon minyó i més amic nostre que l’òliba. Passa tot el sant dia
amagadeta sota una teulada. El campanar de l’església és el lloc que li agrada més del
poble. S’està allí arrupideta, sentint el batall de les campanes, el vol dels coloms i el
xiular del vent, i no es mou ni es capfica per res.
Quan s’ha post el sol, surt a prendre la fresca. Aleshores veureu que aquelles grans ales
blanques, sense fer gota de soroll, planen pels voltants de l’església i del cementiri, i
l’òliba se’n va de dret cap a les hortes, voltant per les mongeteres i per sota els arbres
fruiters a cercar el seu aliment i a vetllar per les nostres collites. Les òlibes volten tota la
nit. Se les veu al clar de lluna, argentades i silencioses, deixant anar aquell xiulet tan
trist que s’ha de confessar que fa una certa por.
(...)
L’òliba menja ratolins, rates, rates cellardes i aranyeres, talps i escarabats. Si pot
arreplegar un ocellet, també se’l menja; però el seu aliment principal són els rosegadors.
Rata cellarda Rata aranyera Talp
Òliba