1. El registre literari(I): el text
narratiu
1.-El text narratiu:
Narrar és explicar uns fets realitzats per un personatge (o més d’un) en un temps i un espai
determinats. És constituït en dues parts: el marc i la trama.
• El marc sol ser el primer paràgraf, que informa sobre l’espai, el temps i els
personatges, tot i que també pot aparèixer més endavant.
• La trama és la part on s’explica la història en sí mateixa. Constitueix el nucli de la
narració i consta d’un inici, un nus i un desenllaç.
Els textos narratius tenen un esdeveniment inicial que és el que crea la intriga en la història.
Trobem tres tipus d’ordres temporals dels fets a la trama:
• In media res: la narració s’inicia enmig de la trama, sense un plantejament previ
• Analepsi o flash-back: la narració comença al final i torna enrere.
• Prolepsi: s’avança un fet de la trama, que tindrà lloc més endavant.
L’argument, és la successió de la història a través de fets i anècdotes explicades per l’autor; i el
tema és la idea principal que l’autor ha volgut transmetre.
2.-Característiques lingüístiques del text narratiu:
En aquest tipus de texts, els verbs que hi predominen són els de primera i tercera persona,
expressats en temps de passat. Són seguits de connectors temporals i adverbis de temps (cada
any... , a la seva arribada...) que enriqueixen la cohesió i la intriga de la història.
També hi ha adverbis i locucions adverbials de lloc que ajuden a imaginar l’espai on es
desenvolupa l’acció (dalt d’un cim..., on només s’arribava...).
I per últim el connectors seqüencialitzadors, que també afavoreixen la cohesió del text
organitzant-ne les parts (en primer lloc..., en segon lloc..., per últim...).
3.-Tipus de narració:
Hi ha diversos tipus de narració, els quals es distingeixen segons aquests dos criteris: el punt de
vista del narrador, i les característiques dels fets narrats.
Segons el narrador, la narració pot ser subjectiva (on els fets s’expliquen en primera persona i
on el narrador ha participat) o objectiva ( on el narrador és sols un espectador i fa servir la
tercera persona).

2. A les narracions subjectives el narrador és qui viu els fets, és a dir, és el protagonista; aleshores
distingim dos tipus de narradors: l’omniscient (que ho sap tot dels altres protagonistes i del
que passarà) i el testimoni (que només observa allò que passa). Aquest últim pot ser o no
personatge de la història.
Les narracions poden ser de tres tipus diferents:
• Realistes: els fets narrats són possibles i creïbles.
• Fantàstiques: la història no pot passar a la realitat.
• De ciència-ficció: els fets són fantàstics, però en un futur podrien succeir gràcies als
avenços tecnològics.
4.-Tècniques i recursos per a narrar:
En primer lloc cal triar el tema de la narració tenint en compte el tipus de narració (fantàstica,
realista o de ciència-ficció), desprès cal situar-la al seu context (espai i temps) i donar vida als
personatges fent-ne una descripció acurada. Tot seguit és aconsellable anotar diversos fets
que puguin succeir en aquell període de temps i seleccionar els més interessants. Aleshores
s’han d’ordenar segons el marc i la trama. Per últim s’han d’escriure esborranys i corregir
errors fins arribar a la narració definitiva.