31. Esboços per a l’obra Visió de Sant Francesc de l’àngel músic
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42.
43.
44.
45.
46.
47.
48.
Editor's Notes
- Francesc Ribalta va néixer l’any 1565 a Solsona (Lleida) i va morir el 13 de gener de 1628 a València. El pintor Jusepe Martínez va assegurar que morí “amb tan gran reputació que casi va ser venerat per sant”. - De petit es va traslladar a Barcelona sobre l’any 1672, on començà a formar-se artísticament, i més tard, sobre l’any 1581 es va traslladar a Madrid, ja que el seu primer quadre apareix firmat i datat a la capital. - El fill de Francesc Ribalta, Joan Ribalta, també va ser un conegut pintor de l’època del Barroc. - A la mort del monarca Felip II al 1598, Ribalta es va traslladar a València, atret per l’impuls de renovació artística que s’estava duent a terme a la ciutat pel seu arquebisbe Joan de Ribera i per la seua amistat amb Lope de Vega. L’arquebisbe va suposar per al pintor un important mecenes. Degut a tot açò, Ribalta es coneix com a un dels màxims representants de l’escola barroca valenciana, ja que fou l’iniciador juntament amb el seu fill Joan Ribalta, del que parlarem més avant.
- Francesc Ribalta va suposar un vincle entre el manierisme y el naturalisme. Açò s’explicarà millor en l’apartat de l’estil. - Era un home religiós que compartia l’esperit de la Contrareforma, i això va influir en els seus quandres, tots de temàtica religiosa. - Durant la seua estància en Madrid, en la seua joventut, Ribalta va visitar l’Escorial i va conèixer les obres d’artistes venecians com Ticià i Sebastiano del Piombo, i açò li va suposar una gran influència.
La seua formació artística transcorre quasi amb la seua totalitat a Madrid, on coneix l’art de l’Escorial (influències de Ticià i Sebastiano del Piombo) y el seu estil. Ribalta segueix la tendència barroca del naturalisme tenebrista, la qual anirà perfeccionant al llarg de la seua vida. L’artista italià Caravaggio és el màxim representant d’aquesta tendència, que s’explica en la següent diapositiva. El naturalisme agafa com a model de la seua obra la realitat i l’aplica a temes històrics o religiosos del passat. -El tenebrisme s’aconsegueix amb l’ús del clarobscur, pel qual es fa servir la llum artificial amb forts contrastos de llums i ombres. -La temàtica religiosa hi predomina en les obres de Ribalta, degut a que era un artista plenament integrat en la Contrareforma. -A més, en les seues obres s’hi mostra el dramatisme i la senzillesa propis del naturalisme.