Irene Ginés VIII Fòrum TRiCS

1. UN INVASOR CADA DIA MÉS CONEGUT…
EL MOSQUIT TIGRE.
1
Irene Ginés Mir
2013/2014
IES Comte de Rius
Tutora: Lourdes Tablado

2. ÍNDEX
Objectius.
 Breu introducció al món del mosquit.
 El mosquit comú i el mosquit tigre.



Diferències.
Cicle vital.
L’ou.
 La larva.
 La pupa.
 L’adult.


Problemàtica de la presència del mosquit tigre.

La picada
2

3. Malalties
 Dificultats en la eradicació.

Colonització del mosquit tigre.
 Zones d’estudi.
 Material utilitzat per al treball de camp.



Paranys d’ovoposició.
Trampes per a mosquits.
Resultats enquesta poblacional.
 Resultats treball de camp.
 Conclusions.

3

4. OBJECTIUS.




Un exhaustiu i detallat estudi del mosquit tigre.
La seva distribució a nivell mundial, europeu i a
l’estat espanyol.
La seva problemàtica.
Possibles mesures que puguin evitar o, almenys,
minimitzar les seves repercussions a la nostra
societat.
4

5. BREU INTRODUCCIÓ AL MÓN DEL
MOSQUIT.
Arreu del món  2500 espècies.
 Filogènia:

Ordre :dípter.
 Subordre: nematòcer.
 Família: culícid.


Trets característics:
Capacitat xucladora de sang en les femelles.
 Antenes plomoses en els mascles i filiformes en les femelles.
 Les seves ales recobertes d’escates els permeten reduir la
resistència de l’aire al volar.
 La seva dimensió es troba entre els 5 i els 10 mil·límetres.

5

6. EL MOSQUIT COMÚ I EL MOSQUIT TIGRE.
El mosquit comú ( Culex
pipiens).
El mosquit tigre (Aedes
albopictus).
6

7. EL MOSQUIT COMÚ I EL MOSQUIT TIGRE.
DIFERÈNCIES.
El mosquit comú ( Culex
pipiens).
1.Picada  una sola picada
i a l’albada i crepuscle.
2. Desplaçamentsempre
es manté a prop del seu
lloc d’origen.
3.Hàbitat  rural i urbà
indistintament.
4. Físic  marró fosc.
5. Factor de risc poca
capacitat de transmetre
malalties.
El mosquit tigre (Aedes
albopictus).
1.Picada reiterada i durant
les 24 h. del dia.
2.Desplaçament té
tendència a envair altres
zones.
3. Hàbitat  principalment
urbà.
4. Físic  negre amb ratlles
blanques.
5. Factor de risc  pot ser
vector de malalties
tropicals.
7

8. CICLE VITAL.

El mosquit tigre passa per 4 estadis larvaris:
L’ou.
 La larva.
 La pupa.
 L’adult.


El cicle vital te una fase aquàtica i una aèria.
8

9. CICLE VITAL.
L’OU.
Llargada de 0’5 mm i amplada de 0’16 mm.
 Són negres i ovalats.
 Viuen en zones estancades i pròximes als
humans.
 La duració d’aquest període depèn de:

De la T°
 La humitat relativa
 Disponibilitat de nutrients
 Quantitat d’oxigen a l’aigua

9

10. CICLE VITAL.
LA LARVA.

És aquàtica, sense aigua moren.

L’estat larvari dura entre 5 i 10 dies.

Té 4 estadis de creixement: L1, L2, L3 i L4.

És desplaça per contraccions abdominals i respira
gràcies a un sifó abdominal.
10

11. CICLE VITAL.
LA PUPA.
Generalment necessita 2 dies per transformar-se
en adult. (Els mascles ho fan abans que les femelles)
 Passarà del medi aquàtic al aeri.
 No s’alimenta, aprofita les reserves acumulades.
 Amb absència prolongada d’aigua mor.

11

12. CICLE VITAL.
L’ADULT.
Color fosc quasi negre.
 A les potes té pels hidròfobs i bandes platejades.
 Té una ratlla blanca al tors que va des de el cap
fins al tòrax.
 La mida està entre 2 i 10 mm de llargada.

12

13. CICLE VITAL.
L’ADULT.
El seu radi de vol és de 400 metres màxim.
 Amb el vent i vehicles pot transportar-se grans
distàncies.
 S’alimenta de sucs de plantes i de sang.
 Només copulen una vegada.
 El seu temps de vida depèn del clima.

13

14. CICLE VITAL.
L’ADULT.
És característic per la seva activitat diürna.
 Pica moltes vegades i són més doloroses que les
d’altres mosquits.
 És pot aparellar amb altres espècies:
SATIRISME.

14

15. PROBLEMÀTICA DE LA PRESÈNCIA DEL MOSQUIT TIGRE.
LA PICADA.
Pica reiteradament durant les 24 hores del dia
 Repel·lents:

mes nou  icardin
 Més eficaç fins a 8 h.  DEET (dietil-metilbenzamida )


Factors que atreuen a les femelles:
CO2
 Humitat
 Substàncies orgàniques
 Factors visuals (moviment)


Transmissora de malalties...
15

16. PROBLEMÀTICA DE LA PRESÈNCIA DEL MOSQUIT TIGRE.
MALALTIES.
Mosquit tigre: vector de malalties transmeses a
través de la picada:
 Dengue

Febre groga

Virus del Nil

Chikungunya
• S I D A  NO es transmet.
16

17. PROBLEMÀTICA DE LA PRESÈNCIA DEL MOSQUIT TIGRE.
DIFICULTAT EN LA ERADICACIÓ.

Plaguicides han resultat ineficaços per a la seva
eradicació (efectivitat baixa en adults i no afecten ni a ous ni a
larves) per tant s’ha de dur a terme un control de
plagues , que a nivell domèstic podria ser:

Eliminar o retirar petits objectes que puguin
acumular aigua (plats de testos, pneumàtics usats, gerros dels
cementiris...)
17

18. PROBLEMÀTICA DE LA PRESÈNCIA DEL MOSQUIT TIGRE.
DIFICULTAT EN LA ERADICACIÓ.

Renovar l’aigua 2 cops per setmana en
elements fixes (fonts ornamentals, bidons...)

Utilització de larvicides autoritzats
en indrets amb aigua.

En basses i fonts decoratives,
introducció de peixos depredadors de larves (peixos
vermells)

Vigilar que els forats dels arbres no s’omplin d’aigua
(es poden tapar amb sorra)
18

19. EL MOSQUIT TIGRE.
COLONITZACIÓ.
Arribada i expansió del mosquit tigre a Catalunya.
• Quan?
2004
• Com?
A l’interior de
pneumàtics
usats
• On?
Sant Cugat del
Vallès
19

20. ZONES D’ESTUDI.
Sant Carles de la Ràpita
Parany d’ovoposició.
 Alcanar
Paranys d’ovoposició.
 Moncofa
Paranys d’ovoposició.
 Tarragona
Trampa per a mosquits.

20

21. MATERIAL UTILITZAT PER AL TREBALL DE CAMP.
PARANYS D’OVOPOSICIÓ.
5 en total, distribuïts a St. Carles de la Ràpita,
Alcanar i Moncofa.
 COM SON I QUINA ES
LA SEVA UTILITAT?

21

22. MATERIAL UTILITZAT PER AL TREBALL DE CAMP.
TRAMPES PER A MOSQUITS.
2 en total, situades al balcó del meu propi
domicili.
 COM SON I QUINA ES
LA SEVA UTILITAT?

22

23. ENQUESTA POBLACIONAL.
GENERAL
0%
10%
10%
80%
Per la seva aparença
ferotge
Pel seu cos ratllat
Perquè
l’anomenen
mosquit tigre?
Pel seu lloc d'origen
Per la seva condició de
carnivor
GENERAL
10%
Com va
arribar a
Espanya?
15%
35%
40%
A l'interior dels
pneumàtics dels
vehicles
Com a paràsit d'altres
animals importats
Volant des del seu lloc
d'origen
El va portar l'home per
a estudiar-lo
23

24. ENQUESTA POBLACIONAL.
GENERAL
Llocs secs i foscos
5%
On es poden
desenvolupar les
larves del
mosquit tigre?
Llocs on i hagi molta
vegetació
15%
50%
30%
Llocs on i hagi grans
extensións d'aigua
En petits
recipients d'aigua
a l'aire lliure
GENERAL
5%
Per què és
caracteritza la
picada del
mosquit tigre?
40%
20%
Perquè quan pica
paral·litza la part del cos
afectada
Perquè ens pica sempre
que pot, i això fa que la
molèstia sigui molt
intensa
Pel dolor que causa al
moment de la picada
35%
Perquè no és picada, és
mossegada
24

25. ENQUESTA POBLACIONAL.
GENERAL
30%
Sí, però només amb les
larves
5%
25%
40%
Sí, però només amb els
adults
No, ni amb les larves ni
amb els adults
Sí, tant amb les larves com
amb els adults
Són efectius els
aerosols
domèstics com a
tractament
contra el
mosquit tigre?
GENERAL
0%
On pica més a
l’interior o a
l’exterior dels
habitatges?
35%
Ambdós llocs
10%
A l'interior
55%
A l'exterior
Totes les respostes
són correctes
25

26. RESULTATS DEL TREBALL DE CAMP.


No s’ha trobat presència de mosquit tigre, tot i
això no es pot asseverar que no hi hagi presència
de mosquit tigre.
A la vista dels gràfics representatius, de les 6
primeres preguntes podem dir que la gent ha
sentit parlar d’aquest insecte, però el percentatge
disminueix a la meitat o per sota en algunes
qüestions.
26

27. CONCLUSIONS.



Expansió exponencial  any rere any augmenten
progressivament les zones envaïdes.
Pèrdua de qualitat de vida a causa de les picades
incideix negativament en el turisme.
No gaire risc de contagi  no s’ha d’oblidar que ja hi
ha hagut contagi de malalties tropicals a Europa (Itàlia
2007)




EL MOSQUIT TIGRE NO ÉS VECTOR DE LA SIDA.
Plaga que no es pot eradicar  hem de lluitar per
minimitzar la seva presència i ajornar el seu avanç.
Insecte oportunista aprofita globalització per a
colonitzar.
Coneixement de la problemàtica del mosquit tigre en
la societat.
27

28. GRÀCIES PER
LA SEVA
ATENCIÓ!
28