Projecte Lingüístic Centre

Codi de centre: 07002968
PROJECTE LINGÜÍSTIC
PLC
(Revisat, modificat i aprovat juny 2015)
Cr. Bisbe Cabanelles 25 - 07005- Palma
Tfn 971 277 786 ceipsoncanals@educacio.caib.es

ÍNDEX
INTRODUCCIÓ...........................................................................................................................................
3
1- CARACTERÍSTIQUES SOCIOLINGÜÍSTIQUES DEL CENTRE......................................................................
4
- Context i entorn escolar
- Alumnat. Entorn familiar
- Personal docent i no docent
2- EL CATALÀ, LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE: ÚS I DECISIONS PRESES..................................
9
- Àmbit pedagògic
- Àmbit personal: docent i no docent
- Àmbit administratiu
- Àmbit de recursos i materials
3- METODOLOGIA.....................................................................................................................................
14
- La llengua catalana a Ed. Infantil
- La llengua catalana a Ed. Primària
- La llengua castellana a Ed. Infantil
- La llengua castellana a Ed. Primària
- La llengua anglesa a Ed. Infantil i Ed. Primària
- Ús de les llengües oficials amb alumnes NESE
4- MARC LEGISLATIU ................................................................................................................................
17

INTRODUCCIÓ
La Llei de Normalització Lingüística estableix que la llengua catalana és la pròpia de les
Illes Balears, i tothom té el dret de conèixer-la i d’usar-la. Aquesta llei té com a objectiu
assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit
de l’ensenyament.
El projecte lingüístic és el document de gestió que planifica i concreta els objectius i les
estratègies respecte a la normalització lingüística del centre/aula per tal de garantir la
competència plena en l’ús social de la llengua catalana. Així mateix, el projecte
lingüístic de centre assegura el domini eficaç de la llengua catalana i de la llengua
castellana. Per tant, el projecte lingüístic ha de planificar l’organització i la gestió de
l’estat i de l’ús de les llengües en el centre/aula i el tractament curricular. Ha de ser
una part fonamental del projecte educatiu de centre. I, així, garantir la competència en
tots els àmbits de la llengua catalana i castellana.
El PLC té com a objectiu fonamental aconseguir que l’alumnat acabi l’etapa d’educació
primària amb una competència lingüística bàsica en les dues llengües cooficials de la
nostra comunitat, tant a nivell oral com a nivell escrit.

1.CARACTERÍSTIQUES SOCIOLINGÜÍSTIQUES
DEL CENTRE
• CONTEXT I ENTORN ESCOLAR
El CEIP Son Canals està ubicat al carrer Bisbe Cabanelles 25, al barri de Son Canals, de
què rep el nom, al municipi de Palma, a l’illa de Mallorca. El Barri de Son Canals està
situat a l’eixample de la ciutat, de petites dimensions (18 hectàrees), amb una població
de 5.728 persones i una densitat de 317.
Delimitat pels barris de La Soledat, Son Gotleu, Els hostalets, Marquès de Fontsanta i
de Pere Garau.
Segons l’Observatori Municipal de l’Ajuntament de Palma, l’evolució de la població
empadronada al barri ha incrementat en els darrers 10 anys un 15%, on el 73% de la
població és nascuda a Espanya i el 27% a l’estranger, amb major presència de
nacionalitat llatinoamericana, africana i asiàtica.
Els països que representen la meitat de la població estrangera al barri són: Bulgària,
Marroc, Equador, Nigèria, Romania, Bolívia i la Xina.
La tendència en els darrers anys és l’augment de la població immigrant i el trasllat cap
a altres barris dels residents amb arrels familiars a Son Canals. Aquesta tendència es
pot observar a l’activitat comercial, on molts de petits comerços familiars han tancat i
s’han oberts d’altres de propietat estrangera, sobretot xinesa.

El nostre centre es troba proper al Mercat Municipal de Pere Garau, molt popular
entre els habitants de Palma, que s’ha convertit en centre de l’activitat social i
comercial de la zona.
És un barri que té transport públic, petites zones verdes, un ambulatori , una oficina
municipal i de correus.
• ALUMNAT. ENTORN FAMILIAR
- Al nostre centre s’imparteixen les etapes d’educació infantil i primària.
- Quasi el 50% del total del nostre alumnat és de nacionalitat estrangera,
però ens trobam amb la situació que molts dels alumnat matriculats que
posseeixen la nacionalitat espanyola provenen de famílies d’origen
estranger, on la llengua materna, cultura i costums són diferents a les
nostres, amb les mancances i dificultats que això implica.
- En els darrers anys la població escolar d’origen estranger ha augmentat.
- La major part dels alumnes estrangers matriculats són de famílies d’origen
magrebí, nigerià i xinès. Aquestes llengües no són d’arrel llatina o romànica,
fet que dificultat l’adquisició de les dues llengües oficials de la nostra
comunitat.
- Les famílies nouvingudes que tenen com a llengua materna una llengua
diferent de la catalana, en arribar adopten com a llengua de comunicació la
llengua castellana.
- És una realitat que la majoria del nostre alumnat desconeix la major part de
tradicions, costums i cultura balears. L’únic àmbit on tenen contacte amb la
llengua catalana és al centre escolar.

- Constatam que, normalment, quan al nucli familiar un dels progenitors
parla la llengua catalana i l’altre la castellana, la llengua utilitzada per la
família és la castellana.
- El nombre d’alumnes que tenen la llengua catalana com a llengua materna
o de comunicació familiar és molt reduït.
- Quan hi ha un contacte entre parlants de llengua castellana i catalana, la
llengua catalana és abandonada per passar a utilitzar el castellà (giren la
llengua). Els alumnes catalanoparlants parlen castellà amb els companys
castellanoparlants en el context escolar.
- El nivell socioeconòmic de la majoria de les nostres famílies és mitjà-baix,
fet que dificulta la seva implicació en la vida escolar. Amb la crisi econòmica
dels darrers anys han augmentat el nombre de famílies que reben suport de
serveis socials, tenen dificultats per comprar el material escolar o sol·liciten
ajudes per a l’estudi. Aquest entorn poc favorable es tradueix en una manca
de motivació d’alguns alumnes envers els estudis i l’escola.
• PERSONAL DOCENT I NO DOCENT
Professorat del centre
Tot el professorat actual del centre coneix les dues llengües oficials i en fa ús en el
desenvolupament de la seva tasca docent. La totalitat de la plantilla del centre està
habilitada i capacitada per a l’ensenyament de i en llengua catalana a l’educació
infantil i primària.
Actualment, el centre té en plantilla una plaça definitiva de mestra especialista en
llengua estrangera anglesa, ocupada amb caràcter definitiu per la titular.
Personal contractat pel Bisbat
La mestra de religió catòlica assignada al centre està habilitada i capacitada per a
l’ensenyament de i en llengua catalana a l’educació infantil i primària. Desenvolupa la
seva tasca docent i es comunica en llengua catalana.

Personal de l’EOEP
Contam amb la presència de l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica assignat
a la nostra zona escolar. Aquest equip està format per l’orientadora i la figura del PTSC,
ambdós coneixen les dues llengües oficials i en fa ús en el desenvolupament de la seva
tasca, i estan en possessió de l’habilitació del nivell C en llengua catalana exigida al
personal docent.
Monitors i monitores d’activitats extraescolars
Les activitats extraescolars que ofereix el centre i organitza l’APIMA i l’IME es fan
principalment en llengua castellana. No existeix cap normativa que contempli
l’exigència d’una titulació ni habilitació en llengua catalana.
El caràcter voluntari i no reglat d’aquestes activitats impedeix l’exigència de
l’obligatorietat de fer-les en català, des del centre i des del l’equip directiu se’ls
informa de la conveniència de l’ús del català en el desenvolupament de les
esmentades activitats, i s’apel·la a la bona predisposició i voluntat per la seva part. Cal
remarcar que per a la correcta realització en llengua catalana d’aquestes activitats, el
personal no docent ha de tenir uns coneixements suficients de la llengua catalana per
a poder expressar-se i entendre-la i/o tenir el català com a llengua materna.
Personal docent de programes i plans d’altres institucions
Els programes i activitats que imparteixen altres institucions al nostre centre, en horari
d’horabaixa compten amb personal específic.
Aquest personal docent encarregats d’aquests plans i programes específics disposen
de l’habilitació i capacitació per a l’ensenyament de i en llengua catalana a l’educació
infantil i primària.
Personal de Serveis, menjador i escola matinera
Qualsevol persona adulta o nin/a es pot dirigir a ells en català sense que això impliqui
cap entrebanc per comunicar-se.

2. EL CATALÀ, LLENGUA VEHICULAR I
D’APRENENTATGE: ÚS I DECISIONS PRESES
Després d’analitzar la realitat del centre, l’entorn i la població, podem constatar i
afirmar que la llengua catalana està en minoria, en comparació a la castellana, en els
diferents àmbits del nostre entorn social.
L’escola és l’únic entorn on la llengua catalana és percebuda com a llengua vehicular i
llengua d’ús normalitzat. És fonamental que des de l’escola s’intenti equilibrar la
situació d’inferioritat i desigualtat en què es troba la llengua catalana davant la
castellana en molts àmbits d’ús.
• ÀMBIT PEDAGÒGIC
L’adquisició d’una segona llengua que no és la materna resulta més fàcil i exitosa a les
primeres edats, és per això que consideram que l’aprenentatge a l’educació infantil
s’ha de fer en català.
La pràctica quotidiana i els anys d’experiència docent demostren que l’alumnat que
comença la seva escolarització en llengua catalana tenen manco dificultats per
aprendre-la i perfeccionar-la al llarg de les següents etapes educatives, ja que ho fan
de forma natural i espontània.
Consideram que l’ensenyament en llengua catalana actua com a eina compensatòria i
d’igualtat d’oportunitats, ja que oferim als nostres alumnes nouvinguts la possibilitat
d’adquirir el català com a llengua d’ús i comunicació habitual.
L’ensenyament i aprenentatge en llengua catalana afavoreix que, en acabar l’etapa
obligatòria d’educació primària, els alumnes adquireixin les competències lingüístiques
bàsiques en les dues llengües oficials de les Illes Balears.
La percepció de la llengua catalana com a llengua de referència i mitjà d’integració és
una tasca per part de tota la comunitat educativa. Esdevé un recurs per a integrar a
l’infant i a la seva família en les tradicions i cultura pròpies de la nostra comunitat,
creant així la necessitat i importància d’aprendre i entendre-la.

Per tot això, el centre considera que la llengua catalana ha de ser la llengua vehicular
de comunicació a l’escola, fomentant el seu ús normalitzat entre els alumnes, famílies i
mestres.
• ÀMBIT FAMILIAR
Reunions de pares i mares d’alumnes
- En gran grup: la llengua emprada pels docents serà la catalana. Si algun
pare o mare demana que la reunió es faci en una altra llengua diferent a la
catalana se’l convidarà a quedar a la reunió i la mestra es comprometrà a
explicar-li aquells aspectes que no hagi entès en finalitzar aquesta. Si la
majoria de pares/mares demanen que la reunió es faci en una altra llengua
que no sigui la catalana, la mestra optarà per fer-la en la llengua oficial que
trobi més adient.
- Reunions individuals amb les famílies: es farà ús de la llengua catalana,
sempre que els pares ho entenguin i no manifestin el contrari.
Les comunicacions particulars
- Via agenda de l’alumne: es faran en llengua catalana, sempre i quan la
família receptora entengui el missatge. Si la mestra sap que la família de
l’alumne no entén el català, es comunicarà en una altra llengua que
entenguin.
- Via SMS o correu electrònic: la mestra optarà per escriure el missatge en la
llengua més adient per tal d’assegurar la comprensió de la informació que
es vol transmetre.
Les comunicacions de caràcter general que es fan mitjançant circulars seran
redactades en les dues llengües oficials.
El centre animarà els pares a la participació en els diferents programes que ofereixin
altres administracions per conèixer i aprendre la llengua catalana.
• ÀMBIT PERSONAL DOCENT

Tot el personal docent del centre es dirigirà a l’alumnat, en primera opció, en llengua
catalana, ja que és la llengua vehicular, de comunicació i d’aprenentatge a l’àmbit
escolar, a excepció dels moments i circumstàncies en què l’activitat precisi l’ús d’una
altra llengua.
La mestra de llengua anglesa es podrà dirigir a l’alumnat en català o en anglès, si així
ho troba oportú. Cal dir que ella és el referent i model lingüístic en aquesta llengua
estrangera.
El professorat del centre ha de tenir cura en tot moment de la qualitat i adequació de
la llengua emprada, per tal de ser-ne model d’ús per a la resta de la comunitat
educativa.
Les llengües que es podran fer servir a tot tipus de reunions de l’equip docent seran les
oficials al nostre territori.
• ÀMBIT ADMINISTRATIU
Les actuacions administratives de règim interior del centre es faran en català. Entenem
per actuacions administratives tots els documents generats per a la correcta
organització i funcionament del centre, com són les actes, comunicats, horaris,
impresos, qualificacions, informes interns, retolació, documents referents a la gestió
econòmica.
Les actuacions administratives de règim exterior del centre es faran per defecte en
català. Aquelles actuacions sol·licitades pel públic es faran en català sempre que el
sol·licitant no especifiqui el contrari.
Les relacions administratives del centre amb els diversos ens públics de caire local i
autonòmic es realitzaran en català, així com la relació amb l’APIMA del centre.
La sol·licitud o participació en programes específics d’àmbit nacional o internacional es
realitzaran en la llengua establerta com a eina de comunicació entre tots els
participants.
Plana web i bloc del centre
La seva estructura, apartats i informació general seran en llengua catalana, així com les
entrades referents a les actuacions, tasques, sortides i altres esdeveniments lúdics i
festius desenvolupats dins i fora del centre.

Les publicacions i entrades dels projectes i activitats referents a les competències
lingüístiques en llengua castellana i anglesa, es realitzaran en la seva llengua de
referència i, si és necessari, també en llengua catalana.
Les publicacions informatives d’especial interès pels pares i pel correcte funcionament
i organització del centre es faran en les dues llengües oficials de la nostra comunitat.
• ÀMBIT ORGANITZATIU
Alumnes nouvinguts
Quan s’incorpora un nou alumne als cursos d’educació infantil que no entén la llengua
catalana ens adreçarem a ell en llengua catalana, fent ús de missatges curts i senzills,
amb suports visuals i gestuals per a què entengui el missatge principal. Cal recordar
que en aquesta etapa educativa fem servir la immersió lingüística en català, com a eina
d’integració i adaptació al nou ambient escolar.
Si l’alumne s’incorpora a un curs de l’etapa de primària, la llengua principal de
comunicació serà la catalana, també farem servir suports visuals i gestuals per a què
comprengui els missatges, que han de ser curts i senzills. Per facilitar la interacció i la
integració també podrem fer servir una llengua diferent a la catalana, però nomes en
ocasions puntuals on es prioritza la comprensió comunicativa.
S’aplicarà el Pla d’Acolliment del centre i les actuacions especificades a les instruccions
de principi de curs per a l’organització i funcionament dels centres públics d’educació
infantil i primària de la Conselleria d’Educació, que fan referència als alumnes amb
necessitats específiques de suport educatiu per Incorporació Tardana al nostre sistema
educatiu.
Esdeveniments lúdics i festius a nivell de centre
El programa d’actuacions, així com la seva presentació, desenvolupament i cloenda es
duran a terme en llengua catalana. El centre vetllarà per a que al programa s’incloguin
actuacions en llengua catalana, sense que això impliqui l’exclusió d’altres llengües.

• ÀMBIT DE RECURSOS I MATERIALS
Equipament d’aules
El material de les aules ha de ser en llengua catalana, els llibres de text i quadernets
que es fan servir, llevat dels corresponent a les competències lingüístiques en llengua
castellana i anglesa, també hauran de ser en català.
Segons l’artícle 23 del Decret 92/1997 de Mínims, els projectes editorials (llibres de
text) han de respectar les modalitats insulars de la llengua catalana.
En cas de no fer ús de llibres i quadernets de text, el material en paper que es faci
servir serà en llengua catalana.
S’ha de procurar comprar, sempre que sigui possible, els jocs i la resta de materials en
llengua catalana.
Biblioteca de centre
A la biblioteca del centre trobam gran varietat de llibres en llengües diverses. És
important que el fons en llengua catalana estigui ben abastit i vetllar per a què sigui
accessible. Quan s’augmenti el fons de la biblioteca es tendrà cura que al manco la
meitat dels nous llibres adquirits siguin en català.
Les diferents actuacions emmarcades i desenvolupades al projecte de Biblioteca
escolar es realitzaran prioritàriament en la llengua vehicular del centre.
Pla lector
Les actuacions dutes a terme per les tutories i que es contemplen al pla lector del
centre es faran de forma equitativa en les dues llengües oficials de la nostra comunitat.
Recursos digitals
Amb la implantació de l’ús de les PDI al procés d’E-A, els recursos i continguts
multimèdia han augmentat i adquirit un gran valor i pes en la pràctica docent diària.
Els llibres multimèdies proporcionats per les editorials seran en la mateixa llengua que
els proporcionats en format de paper.
Quan s’adquireixi nou programari informàtic es procurarà que inclogui la possibilitat
de triar l’ idioma en català. Respecte a altres recursos i continguts multimèdia (jocs
interactius, contes, pel·lícules, programes, documentals...) que tenim a l’abast de
forma gratuïta, sempre que sigui possible, seran en llengua catalana.

3.METODOLOGIA
• LA LLENGUA CATALANA A ED. INFANTIL
A l’etapa d’educació infantil la llengua d’aprenentatge i comunicació serà la llengua
catalana.
Totes les àrees seran treballades de forma globalitzada i competencial emprant el
català com a llengua vehicular.
La introducció a la lectoescriptura es treballarà en llengua catalana.
L’escola serà un dels espais on l’alumne adquireix els costums, tradicions i llengua
propis de la nostra cultura, que hi seran presents a l’hora de desenvolupar l’estimació
a la nostra terra i el sentiment de pertinença i integració en el nostre entorn immediat.
• LA LLENGUA CATALANA A L’ED. PRIMÀRIA
A l’educació primària la llengua vehicular i d’aprenentatge continuarà essent el català.
Totes les àrees seran treballades de forma globalitzada emprant el català com a
llengua vehicular, excepte les competències lingüístiques en llengua castellana i
anglesa que es desenvoluparan en la seva llengua de referència.
El continguts i estructures lingüístiques comuns, així com l’adquisició del procés lector i
escriptor, es programaran conjuntament i es concretaran a través de cada
competència lingüística (catalana i castellana).
El català serà la llengua que s’utilitzarà per iniciar el procés lector i escriptor, una
vegada assolits serviran de bastida per a l’adquisició del procés lectoescriptor en altres
llengües, evitant així interferències lingüístiques.
• LA LLENGUA CASTELLANA A ED. INFANTIL

Els àmbits d’ús de la llengua castellana a l’etapa d’ed. Infantil seran molt
contextualitzats i associats a activitats puntuals (projectes, contes, sortides, pel·lícules,
etc).
Consideram que al nostre centre, en general o majoritàriament, els alumnes que
cursen aquesta etapa estan en contacte amb aquesta llengua al seu ambient més
proper (familiar, entorn social, mitjans de comunicació), facilitant així la seva
adquisició de forma natural.
• LA LLENGUA CASTELLANA A L’ED. PRIMÀRIA
Atès que s’han de treballar continguts i estructures lingüístiques comuns, igual que
l’adquisició del procés lector i escriptor, a ambdues llengües oficials, la programació de
llengua castellana ha d’anar lligada a la catalana pel que fa referència als continguts i
metodologia seleccionats per dur-lo a terme de forma paral·lela.
La distribució horària per setmana a cada curs d’aquesta etapa ve indicada per la
normativa vigent.
• LA LLENGUA ESTRANGERA ANGLESA A L’ED.
INFANTIL I PRIMÀRIA
Als tres cursos de l’etapa d’educació infantil s’imparteixen les hores setmanals de la
competència lingüística en llengua anglesa establertes per la normativa vigent. Tot i
això, des del centre apostam per la importància de l’aprenentatge d’aquesta àrea a les
primeres edats, i quan els recursos personals de què disposa l’escola ho permetin,
valoram positivament l’augment d’aquestes sessions, com també, si és possible, la
impartició d’una àrea no lingüística en llengua anglesa.
Les sessions de i en llengua anglesa a l’etapa d’infantil tendran com a primer objectiu
establir un primer contacte de l’infant amb aquesta llengua, no es tractaran, en cap
moment, de sessions dirigides a aprenentatges tancats, sinó exclusivament a iniciar un
primer contacte oral i lúdic envers la llengua anglesa.
Les sessions de i en llengua anglesa a l’etapa d’educació infantil es duran a terme per
un mestre/a especialista en aquesta llengua, però el centre prioritzarà els mestres que
tenguin les dues especialitats, la de llengua anglesa i la d’educació infantil.

Al primer cicle de l’etapa d’educació primària es centrarà en la vessant comprensiva de
la competència lingüística, mitjançant una metodologia oral, globalitzada, lúdica i
engrescadora. Al segon i tercer cicle s’introduirà i valorarà la comprensió i expressió
escrita en el procés d’e-a, sense oblidar la importància de la competència
comunicativa.
Els mestres de llengua anglesa han de dissenyar una programació didàctica general
d’aquesta competència lingüística, que haurà de ser consensuada amb els tutors de
cada cicle-curs.
Des del centre es fomentarà la participació en els diferents projectes i programes
dirigits a augmentar i millorar aquesta competència lingüística en llengua estrangera
anglesa.
• ÚS DE LES LLENGÜES OFICIALS AMB ALUMNES NESE
Atenent al principi d’inclusió educativa, quan treballam amb alumnes que presentin
necessitats específiques de suport educatiu la llengua utilitzada, normalment, serà
aquella que es fa servir per part del grup de referència a cada àrea. No obstant això,
quan l’alumne nese presenti unes necessitats i característiques educatives que
indiquin més adient l’aprenentatge en una altra llengua oficial es podrà fer servir, previ
acord de la tutora, equip de suport i equip d’orientació educativa. Aquesta opció
quedarà reflectida al DIAC de l’alumne/a.

4.MARC LEGISLATIU
• LLEI 3/1986, DE 29 D’ABRIL. DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ILLES
BALEARES.
• BOIB 17/07/1997: Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i
l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els
centres docents no universitaris de les illes Balears.
• BOIB 26/05/1998: Ordre del conseller d’Educació, Cultura i Esports, de dia 12
de maig de 1998, per la qual es regulen els usos de la llengua catalana, pròpia
de les illes Balears, com a llengua d’ensenyament en els centres docents no
universitaris de les illes Balears.

Projecte Lingüístic Centre

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (18)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (10)

Ähnlich wie Projecte Lingüístic Centre

Ähnlich wie Projecte Lingüístic Centre (20)

Mehr von cpsoncanals

Mehr von cpsoncanals (20)

Projecte Lingüístic Centre