14. Les primeres civilitzacions
Ara fa uns 6000 anys, al Creixent Fèrtil, les millores agrícoles van fer
sorgir societats més pròsperes i complexes.
Molts poblats neolítics es van transformar en ciutats i van aparèixer
les primeres grans civilitzacions urbanes: L’agricultura es va estendre
per Mesopotàmia i Egipte, on també es va inventar l’escriptura i,
gràcies a aquest fet, la humanitat va entrar a la història.
15. Les primeres civilitzacions sorgiren fa uns 6.000 anys al voltant de rius.
Mesopotàmia → Tigris i Èufrates
Egipte → Nil
Índia → Indus
Xina → Groc i Blau
16. Al nord-est d’Africa, cap el 3000 a.C.
Comença una de les civilitzacions més
prestigioses: la de l’Antic Egipte.
Vivien a la vall del Nil ja que s’hi donaven
les condicions apropiades per conrear, criar
animals, pescar i comerciar.
Egipte
17. L’escriptura va sorgir a Mesopotàmia, devers l’any
3300 a.C.
Aquesta primera escriptura és diu pictografía. Cada
signe consistia en el dibuix d’un objecte
L’escriptura
21. Els ibers van venir a la Península fa 3.000 anys.
Vivien en poblats situats en llocs alts com ara turons o altiplans.
Es protegien en muralles que eren molt altes i dificultaven l’entrada de
l’enemic.
Les cases estaven construïdes amb fang i totxos. Normalment eren
petites ,de tres habitacions i tenien un magatzem subterrani.
Els carrers eren estrets i no hi havia grans places.
On vivien els ibers i com
22. FEINES
Dels homes De les dones
Els homes es dedicaven a defensar el
poble lluitant, també feien feines mes
feixugues com la mineria i la
construcció.
Les dones teixien roba,cuinaven
,rentaven i ajudaven en les feines
agrícoles. També cuidaven als seus fills.
Comerciaven amb fenicis, grecs i cartaginesos, utilitzant una moneda pròpia.
La majoria es dedicaven a la ramaderia i a l’agricultura
23. Els ibers i el seu art
Les millors manifestacions de l’art iber són escultòriques,
realitzades en pedra i bronze.
Les restes estan conservades en fusta i ceràmica, al ser materials
peribles, són escasses.
25. On vivien els celtes i com
Els celtes van viure a Europa occidental, Gran Bretanya i el sud
d'Europa des del 1000 a.C fins l'any 43 d.C., després que els romans
els expulsessin dels seus territoris.
A la Península Ibèrica es varen establir al nord i a l’oest, és a dir,
per tota la costa Atlàntica.
26. Els celtes i el seu art
La civilització celta va tenir un refinat sentit de l'estètica i van ser
amants de l'art i de l'arquitectura , que van aplicar amb especial èxit
en camps tan variats com l'orfebreria , la forja o l'urbanisme .
L'art celta està basat en dues tendències diferents pel que fa als
elements representats i l'estil emprat : la tendència naturalista i la
geomètrica .
27. FEINES
Vivien principalment de ramaderia: que estava basada en ramats
d’ovelles i cabres,així obtenien la carn, la llet i la llana.
També es dedicaven a l’ agricultura:que era una activitat secundària que
segurament duen a terme les dones.
Es dedicaven també a la artesania.
29. Els grecs
Van arribar a la Península entre el segle VII i VIII aC.
Volien comerciar amb els pobles indígenes i tenien relacions comercials
amb els ibers.
Obtenien cereals a canvi de productes luxosos, com ceràmica o teixits.
Van aportar l’ ús de la moneda i l’escriptura.
30. Els fenicis
Varen arribar a la Península entre els segles X i VIII aC atrets per la
riquesa de les mines.
L’objectiu era comerciar. Tenien relacions comercials amb els íbers.
Obtenien metalls com bronze i plata,i també cereals.
Varen aportar noves tècniques de pesca, milloraren en el treball dels
metalls i l’elaboració de ceràmica.
31. Els carteginesos
Venien d'Àfrica, es van instal·lar a les illes Balears i a l'est de la Península,
on van fundar colònies com Ebussus (Eivissa) i Cartago Nova
(Cartagena).
Van venir per conquerir territoris augmentant així el seu poder en el
Mediterrani.
Es dedicaven al comerç de metalls i teixits.
43. Les creences religioses
Els cultes dels visigots presenten 3 etapes clarament diferenciades:
1-l’etapa pagana del culte a Wotan
2-l’etapa cristiana-arriana
3-l’etapa cristiana-catolica
1- EL CULTE A WOTAN
Els visigots, com la resta dels gots, adoraven el panteó de
divinitats comandades pel déu suprem Wotan, també conegut
amb el nom de Gutton, Gautatyr, Gauthr, o Odin per els víkings.
De fet, aquest déu borni complia moltes i diverses funcions:
Estava consagrat a la poesia, la profecia, la mediació amb els
difunts i especialment a la guerra, com a bon i fidel reflex de la
societat goda: originàriament rural, tribal, xamànica i sobretot
belicosa (la mateixa paraula guerra és d’origen germànic). Morir
en combat era la forma més honorable de morir per als guerrers
godes, els quals aspiraven a ser portats per les filles de Wotan,
48. L’ INVASIÓ MUSULMANA
Els àrabs musulmans en el segle VII varen iniciar una
expenció per l orient Mitja i el nord d’Africà aribant fins a les
costes de l oceà atlàntic .
El territori de la península Ibérica que resta sota poder
musulmà durant l edat mitjana, entre els anys 711 i 1.492.
49. El regnes taifesEl regnes taifes
Les taifes van aparèixer com a conseqüència de la fitna que es va desencadenar pel
tron entre els partidaris del darrer califa legítim Hixam III, i els successors
d'Almansor. En el rerefons també existien problemes amb la sufocant pressió
fiscal necessària per a finançar el cost dels esforços bèl·lics. La divisió es va
reproduir en diverses ocasions i es crearen més taifes.
50. La conquesta del regne hispano- gòtic
La conquesta del regne hispano-gòtic pels musulmans va tenir lloc en dues
fases breus i successives. La primera fase (711-716) es va iniciar després de la
derrota del rei Roderic i dels seus seguidors davant d'uns 12 000 berbers
conversos, comandats pel també berber Tariq ibn Ziyad, a la batalla del riu
Guadalete.
52. L arquitectura
Els tipus principals de construccions de l'arquitectura islàmica són: la mesquita,
la tomba, el palau i el fort; encara que també van destacar edificacions de menor
importància com els banys públics, les fonts i l'arquitectura domèstica. Es diu que
la columna, l'arc i la cúpula són la "santíssima trinitat" de l'arquitectura islàmica,
ja que les tres juntes són característiques que li donen bellesa i originalitat.
53. Fi de l’ imperi
A l`any 1212 els guerrers dels exèrcits cristians es varen unir i varen derrotar
els musulmans a la batalla de Las Navas de Tolosa(Jaén).Després de la
derrota el reine almohade es va desintegrar i els cristians varen conquistar
quasi tota Al-Àndalus.
55. L’ INVASIÓ MUSULMANA
Els àrabs musulmans en el segle VII varen iniciar una
expenció per l orient Mitja i el nord d’Africà aribant fins a les
costes de l oceà atlàntic .
El territori de la península Ibérica que resta sota poder
musulmà durant l edat mitjana, entre els anys 711 i 1.492.
56. El regnes taifesEl regnes taifes
Les taifes van aparèixer com a conseqüència de la fitna que es va desencadenar pel
tron entre els partidaris del darrer califa legítim Hixam III, i els successors
d'Almansor. En el rerefons també existien problemes amb la sufocant pressió
fiscal necessària per a finançar el cost dels esforços bèl·lics. La divisió es va
reproduir en diverses ocasions i es crearen més taifes.
57. La conquesta del regne hispano- gòtic
La conquesta del regne hispano-gòtic pels musulmans va tenir lloc en dues
fases breus i successives. La primera fase (711-716) es va iniciar després de la
derrota del rei Roderic i dels seus seguidors davant d'uns 12 000 berbers
conversos, comandats pel també berber Tariq ibn Ziyad, a la batalla del riu
Guadalete.
58. Fi de l’ imperi
A l`any 1212 els guerrers dels exèrcits cristians es varen unir i varen derrotar
els musulmans a la batalla de Las Navas de Tolosa(Jaén).Després de la
derrota el reine almohade es va desintegrar i els cristians varen conquistar
quasi tota Al-Àndalus.
59. El regne de granda
Al final el Regne era l`ultim territori musulmà que
quedà a la peninsula ibèrica ,que al 1492 va ser
conquistat pels Reis Catòlics.
60. L art
Des del punt de vista artístic, l'emirat andalusí emprà un estil no gaire diferent del de
la resta del Califat omeia. És a dir, l'adequació de fórmules i elements de les cultures
que les havien precedides, en aquest cas del món roma i visigot. En cap moment es
produí una repetició literal de motius i formes. Al contrari, la seua intel·ligent
incorporació i assimilació es traduí en una veritable eclosió creadora, creant el moment
cúspide de l'art califal. S'hi fonen elements de la tradició local hispanoromanovisigòtica
amb elements orientals, tant bizantins, omeies com abbàssides.
61. El regne de granda
Al final el Regne era l`ultim territori musulmà que
quedà a la peninsula ibèrica ,que al 1492 va ser
conquistat pels Reis Catòlics.
62. L art
Des del punt de vista artístic, l'emirat andalusí emprà un estil no gaire diferent del de
la resta del Califat omeia. És a dir, l'adequació de fórmules i elements de les cultures
que les havien precedides, en aquest cas del món roma i visigot. En cap moment es
produí una repetició literal de motius i formes. Al contrari, la seua intel·ligent
incorporació i assimilació es traduí en una veritable eclosió creadora, creant el moment
cúspide de l'art califal. S'hi fonen elements de la tradició local hispanoromanovisigòtica
amb elements orientals, tant bizantins, omeies com abbàssides.
63. La societat
Als regnes cristians la societat es va organitzar amb dos grups:els
previlegiants que eran els nobles i no pagaven imposts; i els no
previlegiats que eran els pagesos ,artesans i comerciants que sí pagaven
impostos .
Editor's Notes
(A este dios padre de la raza Goda se le conocía con el Nombre de Gutton // Gautatyr// Gauthr. Recordemos que los propios Godos se hacían llamar Guttones descendientes de Gutton…. Odin.)
