1. Sistema immunitari
Serveix
per
combatre
Cèl·lules alterades
Infeccions
Actuant sobre Reconeixent
microorganismes microorganismes
Destruint
microorganismes

2. Tipus
Local General
(no específica) (específica)
Externa Interna Cel·lular Humoral
Barreres físiques i Resposta Acció de cèl·lules Acció molecular
químiques que inflamatòria dels destructores de dels anticossos
eviten l’entrada de teixits i acció gèrmens patògens o sobre antígens o
microorganismes fagocitària cèl·lules infectades derivats

3. Defensa local externa

4. Resposta local interna
Fagocitària Facilita Imflamatòria
Neutròfils Monòcits Basòfils
Heparina
Histamina
Permeabilitat
Macròfags Vasodilatació Migració

5. Sistema immunitari específic
Es caracteritza per
Especifitat Memòria
Resposta a un únic Permet posteriors
tipus de resposts més ràpides
microorganisme i més intenses
Reconeixement
Diversitat
de lo propi

6. Sistema immunitari específic
Es produeix per
Complementareitet
Entre
Derivat cel·lular
o
Antígen Anticós Receptors
cel·lulars
molècula que capaç de provocar glicoproteïnes Proteïnes en la part externa de la
l'organisme resposta solubles que membrana de determinades
reconeix com a immunitària reconeixen i cèl·lules capaces de reconèixer un
estranya, específica s’uneixen a l’antigen determinant antigènic

7. Cèl—lules responsables
Limfòcits B Limfòcits T4 Macròfags
Es Recoberts de
transformen
en
Cèl·lules
plasmàtiques Receptors de
Que membrana
fabriquen
Anticossos

8. Tipus de resposta específica
Definició Mecanisme d'acció
Acció dels limfòcits T, derivats del
Cèl—lules que reconeixen timus, que maten cèl—lules.
RESPOSTA
i destrueixen agents Cèl—lules fagocitàries que ataquen
CEL—LULAR
patògens quimiotàcticament i específicament
l'agent patogen.
Acció dels anticossos produïts pels
Resposta química. Acció
Limfòcits B, originats directament
RESPOSTA de molècules solubles en
de la medul—la òssia.
HUMORAL el plasma destinades a
Activació de les proteïnes
aglutinar, precipitar, etc.
plasmàtiques del complement.

9. Resposta cel—lular
Presenta l’antigen
Limfòcit T4h Macròfag
Activa
Fagocita
Limfòcits T4k
Cèl·lula
Limfòcits B Mata infectada o
patògen

10. Resposta cel—lular
• Les cèl—lules infectades presenten en la seva superfície determinants antígènics de l’agent patògen.
• En els òrgans limfòids s’activen limfòcits T citotòxics específics, que presenten en la membrana receptors per aquests antígens.
• L’activació d’aquests LT-citotòxics determina la seva proliferació en l’organ limfòid.
• Quan els limfòcits T citotòxics troben cèl—lules infectades (presentadores d’antígen) les maten alliberant substàncies tòxiques.

11. Resposta Humoral
Limfòcit T4h
Activa
Es Produeix
transforma Precipitació
Aglutinació
Cèl·lula Neutralització
Opsomització
Limfòcit B plasmàtica

12. Resposta Humoral
• Quan els macòfags fagociten l’agent infecciós presenten en la seva superfície antígens d’aquest agent.
• En els òrgans limfòids activen limfòcits T auxiliars específics, que presenten en la membrana receptors d’aquests antígens.
• L’activació d’aquests LT-auxiliars determina la seva proliferació en l’organ limfòid i l’alliberament d’interleucines.
• Les interleucines activen Limfòcits B específics que proliferen en els òrgans limfòids i esevenen clons de cèl—lules idèntiques.
• En el cas dels clons de limfòcits B maduren esdevenint cèl—lules plasmàtiques que produeixen un únic tipus d'anticòs

13. Perquè són específics els anticossos?
Una part important dels anticossos són proteïnes
solubles (globulines) sempre formades per dos
cadenes pesades (idèntiques) i dos cadenes
lleugeres (també idèntiques) associades. Les dos
cadenes pesades es junten per un pont disulfur, i
cada cadena lleugera s'uneix al seu temps amb una
de pesada per un altre pont disulfur. Els dos tipus
de cadena tenen una part constant i altra de
variable, que és la específica. Aquesta part variable
és el lloc d'unió amb l'antigen.
Totes les cèl—lules productores d’anticosos tenen el
mateix codi genètic, però l'expressen de forma
diferent.
Les cadenes (pesada i lleugera) venen
determinades per gens que presenten diversos
fragments amb múltiples alternatives, això vol dir
que les diverses parts (seqüències) del l'ARN
madur poden construir-se a partir de moltes
variants d'una seqüència dADN (anomenades
minigens). Segons el minigen utilitzat en la
transcripció es produeixen molècules d'ARN
missatger diferent en cada tipus de cèl—lula B.

14. Quin anticós necessito?
(teoria de la selecció clonal)

15. Òrgans Immunitaris
Els teixits i òrgans del sistema limfàtic
estan molt dispersos per l'organisme.
Diferenciam dos tipus:
• òrgans limfòids primaris, on
maduren els limfòcits I
• òrgans limfòids secundaris
s'activen els limfòcits
Els limfòcits T maduren al Timus. Els limfòcits B
ho fan a la Melsa i la medul—la òssia.
Als teixits limfàtics secundaris (plaques de
Peyer, apèndix, amigdales i, sobretot, ganglis
limfàtics els limfòcits són activats pels antigens
i les cèl—lules presentadores dels antígen.
Els limfòcits T activats ataquen cèl—lules
infectades.
Els limfòcits B activats es transformen en
cèl—lules plasmàtiques productores d'anticossos.

16. Immunitat
Congènita Adquirida
Passiva Activa
Artificial Natural Artificial Natural

17. Tipus d’immunitat
Tipus Forma d'adquisició Durada
Característiques anatòmiques,
Innata o congènita fisiològiques i químiques innates de Permanent
l'individu
Per una infecció, on el microorganisme o
Llarga o
Natural els seus productes indueixen la resposta
Activa
permanent
immunitària
Per injecció de vaccins, toxines o altres Varis anys o
Artificial
Adquirida
productes bacterians atenuats permanent
Per transferència d'anticossos de la mare
Sis mesos a
Natural al fill a través de la placenta el calostro o
un any
Passiva
la llet
Dos o tres
setmanes o
Artificial Injecció d'un sèrum que conté anticossos
alguns
mesos

18. Annex: Les cèl—lules de la sang
Basòfils
Eosinofils
Neutrofils
Mstocits
Monocits
Macròfags
Cèl—lules dendrítiques
Limfòcits B
Cèl—lules plasmàtiques
Limfòcits T
Natural killer