1. TRACTAMENT DE L’ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL
A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
Guerrero‐Vives, R.M. ; Sureda‐Negre, J. ; Morey‐López, M. ; Rubio‐Mifsud, M.D.
rosamaria.guerrero@uib.cat; jaume.sureda@uib.es; merce.morey@uib.es; madorumi@gmail.com
Universitat de les Illes Balears. Palma. Illes Balears
Col∙legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana
OBJECTIUS
1. Identificar les tipologies dels treballs que s’encomanen a
l’educació secundària.
2. Conèixer les metodologies de treball per al foment de
l’ALFIN a l’aula.
3. Determinar el grau de satisfacció del professorat
respecte als treballs presentats pels alumnes.
4. Recollir propostes per al desenvolupament d’un
instrument de promoció de l’ALFIN a l’educació
secundària.
MÈTODE
Entrevista en profunditat a un grup de
professores i professors d'educació Secundària:
*Ambient distès
*Preguntes obertes amb aclariments i
explicacions de conceptes si esqueia
RESULTATS
Els treballs encomanats en major freqüència per més del 40% del professorat potencien la concisió, la comunicació i el pensament
crític entre l'alumnat.
El professorat no aprofundeix en les metodologies d'ensenyament de l'ALFIN, degut al poc temps o al desconeixement d'aquest
aprenentatge.
La majoria (70%) del professorat està descontent amb els treballs que presenta l'alumnat, sobretot perquè plagia
indiscriminadament.
El professorat (>40%) espera trobar material didàctic, manuals per a l'elaboració de distints tipus de treballs i una estructura dels
continguts web atractiva a l'alumnat.
CONCLUSIONS
Els professors...
Confonen conceptes vinculats a l’ALFIN amb d'altres de caire pedagògic (fonts d'informació vs recursos educatius).
Desconeixen les fases que constitueixen el procediment de realització d’un treball de recerca o no les aborden a l’aula.
Coincideixen en què aquest aprenentatge déu d’estar consolidat abans d’arribar al Batxillerat emperò no expliquen el procediment.
Admeten que, com que se cenyeixen al programa d’estudi, gairebé no tenen temps d’abordar aquest aprenentatge a l’aula.
Davant aquest fet...
Hauríem de plantejar‐nos de crear un instrument, no només adreçat a la millora dels hàbits informacionals dels nostres alumnes sinó
també dirigit al professorat de secundària perquè, mitjançant un procediment metacognitiu, ensenye els alumnes a desimboldre's dins
la societat de la informació per tal d'assolir coneixement.
Aquest instrument hauria de comptar amb elements dinàmics i continguts senzills a través dels quals l'aprenentatge ALFIN fóra
assequible al jovent d'entre 12 i 18 anys.
Cal reivindicar una tasca formativa i de qualitat des de les biblioteques escolars per a la millora de l'ensenyament i l'aprenentatge de la
ciutadania del futur.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Blasco, A. & Durban, G. (2011). Competència informacional: Del currículum a l'aula. Barcelona:
Associació de Mestres Rosa Sensat.
Durban, G. (2006). Aprender a usar la información en la BE en secundaria. Educación y Biblioteca, 156,
60‐62.
Merchant, L. & Hepworth, M. (2002). Information literacy of teachers and pupils in secondary schools.
Journal of Librarianship and Information Science, 34(2), 81‐ 89.
Rodríguez, M. J.; Olmos, S.; Pinto, M.; Martínez, F. & García, B. (2011). Informational literacy and
information and communication technologies use by secondary education students in Spain: a
descriptive study. Contemporary Issues in Education Research, 4(4), 1‐12.
ALFINASECUNDARIA.BLOGSPOT.COM