La Revolució Industrial a les societat europees

1. Lourdes Lizana
La industrialització de les societats europees

2. • Revolució Industrial: Procés de transformació que va implicar
l’acceleració de la producció de béns gràcies a la generalització
de les màquines (el maquinisme).
Va ser el resultat d’un conjunt de canvis econòmics i tecnològics
que van transformar l’economia i la societat.
Va significar el pas de l’economia de base agrària i artesanal a
l’economia basada en la mecanització i la indústria.
• Industrialització: procés de difusió de la
revolució industrial.
QUÈ ÉS LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL?

3. ETAPES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1750-1870
• Primera Revolució Industrial
• Aplicació de la màquina de
vapor a la maquinària
agrícola, tèxtil, siderúrgica i
als mitjans de transport.
• Fonts d’energia: hidràulica i
vapor
1870-1914
• Segona Revolució Industrial
• Noves fonts d’energia:
electricitat i petroli.

4. •Monarquia parlamentaria i legislació
del Parlament favorable als interessos
econòmics de la burgesia.
•Creixement de la població: hi ha més
demanda de productes i més mà d’obra
per a les fàbriques.
•Matèries primeres: carbó i ferro.
•Xarxa de rius i canals que faciliten els
transports.
•Tenia colònies que proporcionaven
matèries primeres (cotó) i també eren
el mercat on vendre els productes
manufacturats.
PER QUÈ A GRAN BRETANYA?

5. QUINES VAN SER LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL?
1. Revolució demogràfica
2. Revolució agrícola
3. Revolució tecnològica amb noves matèries primeres (carbó i ferro)
4. Revolució dels transports
5. Liberalisme econòmic Capitalisme Revolució de les finances

6. Causes:
• Augment de la producció
d’aliments
• Avenços en la medicina i la
higiene
La població es va fer més resistent a les
malalties.
1. LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
Disminució de la mortalitat + Lleuger
augment de la natalitat=Augment de
la població.
Conseqüències:
•Va augmentar la demanda
d’aliments.
•Va disminuir la mortalitat.
•Va suposar més mà d’obra
disponible per a la indústria.
(Vacuna contra la verola el 1796)

7. Revolució
demogràfica
Augment
accelerat de la
població
Es va iniciar la
transició
cap a un règim
demogràfic
modern.

8. 2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
Causes:
• L’augment de la població va provocar l’augment de la demanda
d’aliments.
• Els propietaris de terres van haver d’augmentar la producció.

9. Canvis:
a) Nou sistema de conreu
El sistema Norfolk:
Supressió del guaret (barbecho): deixar la terra en
repòs.
Rotació quadriennal dels conreus (utilització d’una
parcel·la durant 4 anys)
Plantes farratgeres que regeneren la terra i
alimenten el bestiar (trèvol,naps, etc.)

10. El sistema Norfolk
Naps i trèvols fixen
nitrogen al sòl
Conseqüències:
•Terra sempre productiva
• Augment de la producció
agrícola

11. REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
b) El tancament de les terres comunals
• Enclosures Acts (lleis de tancament).
• La terra: de sistema comunal a propietat privada.
• Pagesos pobres van abandonar les terres
Conseqüència
Èxode rural (a la ciutat, a les fàbriques)
EnclosuresOpenfields
Openfields: camps
oberts comunals
dels quals vivien els
petits camperols.

12. REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
c) La mecanització de les tasques agrícoles
• Nova maquinària:
• Sembradores
• Trilladores
• Segadores
Conseqüència:
Augment de la producció d’aliments
d) Introducció de nous conreus:
• La patata
• El blat de moro (maíz)
Conseqüència:
 Dieta més variada

13. 3. REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA
• 1769: James Watt inventa la màquina de vapor que transforma l’energia calorífica en
energia mecànica.
• Aplicació: producció tèxtil, siderúrgica i agrària. També als transports.
• La mecanització va generar el sistema fabril de producció = nou sistema de
producció i d’organització del treball. Els obrers han d’anar a treballar a les fàbriques
on es concentraven les màquines amb l’objectiu d’aprofitar la font d’energia.
• Les fàbriques se situaven allà on hi havia la font d’energia. Si les màquines
funcionaven amb energia hidràulica, a la vora dels rius. Si les màquines funcionaven
amb l’energia del vapor (amb la màquina de vapor que s’alimenta de carbó), podien
situar-se a prop d´on arribaven les matèries primeres.
• Divisió del treball: cada treballador fa una part del procés de producció.
James Watt https://www.youtube.com/watch?v=koi1IjGnyyI

14. ELS PRINCIPALS SECTORS PRODUCTIUS
La indústria tèxtil
• Cotó
La indústria siderúrgica
• Ferro i acer

15. LA INDÚSTRIA TÈXTIL
• Indianes: teixits de cotó estampat que provenien
de l’Índia.
• 1720: prohibició d’importar indianes per protegir
la indústria tèxtil llanera i la producció de teixits
de cotó a la Gran Bretanya.
• Increment de la demanda de teixits de cotó.

16. Vestits d’indianes

19. Maquinària tèxtil
• Comencen a aplicar-se innovacions en la maquinària tèxtil :
1733: llançadora volant (teixir)
1765: Spinning Jenny (filar)
1769: Water Frame (filar)
1779: Mule Jenny (filar)
1785: teler mecànic (teixir)
1825: Selfactines (filar)
Mecanització
Augmenta la producció de teixits
Vendre més barat
Augmenta la demanda
Empresaris obtenen beneficis
Reinvertir

20. 1733: llançadora volant
John Kay
•Energia humana
https://www.youtube.com/watch?v=yjwEkSz6cS4
•Kay va posar rodes a la llançadora (peça
on es posa el fil).
•Les peces de teixit podien ser més
amples i es teixia més ràpid.

21. 1765: Spinning Jenny
James Hargreaves
Energia humana

22. 1769: Water Frame
Richard Arkwright
Energia hidràulica i més tard, vapor

23. 1779: Mule Jenny
Samuel Crompton
Energia hidràulica, vapor o animal

24. 1785: teler mecànic
Edmund Cartwright
Energia del vapor
• La principal tasca dels
operaris era
substituir els fils que
es trencaven.
• Amb aquesta
màquina s'inaugurava
una època de major
productivitat i
producció tèxtil a
gran escala.

25. 1825: les selfactines
Richard Roberts
Energia del vapor
• El carro, que abans
l’havia de tornar al
lloc el treballador, ara
tornava de forma
automàtica.
• Va ser la màquina que
més es va difondre a
Europa en el segle
XIX.

26. LA SIDERÚRGIA
• El carbó vegetal es va substituir per carbó de coc (mineral) de major
potència calorífica.
• El 1709 Abraham Darby va començar a utilitzar carbó de coc en lloc de
carbó vegetal per fondre ferro, amb el que es va aconseguir una major
producció d’aquest metall.
• Ferro per a: eines agrícoles, màquines, ferrocarril i vaixell de vapor.
• 1855: Henry Bessemer va inventar un convertidor per transformar el
ferro en acer (mineral de ferro + carboni, extret del carbó)
Carbó vegetal Carbó de coc

27. 4. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
• Vaixell de vapor
• Aplicació de la màquina de vapor. Els primers vaixells de vapor són petits i
fan curts recorreguts pels rius.
• 1807. El nord-americà Robert Fulton va perfeccionar el vaixell de vapor i el
“Clermont”, que va anar des de Nova York fins a Albany pel riu Hudson, era
més ràpid i va ser el primer amb utilitat comercial.
Els vaixells de vapor van substituir
els de vela, van revolucionar el
transport marítim i van fer
augmentar la demanda de ferro.

28. Ferrocarril (rails de ferro + màquina de vapor)
Inicis: Vagonetes sobre rails de ferro per transportar el carbó
de les mines.
Primer, vagonetes arrossegades per mules o cavalls.

29. • Després, vagonetes arrossegades per la locomotora.
• La locomotora és una màquina de vapor sobre rodes que es
desplaça de forma autònoma sobre els rails.

30. • Una de les primeres innovacions al ferrocarril: rodes que
s’adaptaven als rails.

31. 1829: George Stephenson va inventar la primera locomotora a vapor que podia
transportar passatgers.
1830: Primera línia de passatgers: Manchester-Liverpool.
1848: Barcelona-Mataró (impulsor: Miquel Biada)
Conseqüències:
Dur més càrrega i de manera més ràpida, barata i segura, a més de potenciar la indústria
siderúrgica per la demanda de ferro.
Stephenson

32. Xarxa ferroviària

33. INCREMENT DEL COMERÇ
• Augmenta el comerç interior i exterior perquè hi ha més població que
demanda productes i també a causa de la revolució dels transports
(ferrocarril i vaixell de vapor).
• La Revolució Industrial va donar pas a l’economia de mercat = per vendre
(abans, economia de subsistència).
• 2 polítiques econòmiques contraposades:
• Lliurecanvisme: Política econòmica que defensa la llibertat de
comerç entre països, sense la intervenció dels Estats i sense
obstacles (ni aranzels, ni duanes).
• Proteccionisme: Política econòmica que pretén afavorir la
indústria nacional mitjançant la imposició d'aranzels o impostos
a les importacions. L’objectiu és protegir la producció d’un país i
evitar la competència estrangera.
Lliurecanvisme vs proteccionisme: països que estaven iniciant la industrialització van imposar el
proteccionisme mitjançant impostos sobre les importacions. (França)

34. 5. EL CAPITALISME
• Liberalisme econòmic. Adam Smith.
• 1776: La riquesa de les nacions
Principis del liberalisme econòmic:
 L’economia funciona gràcies a l’interès
individual per obtenir el màxim benefici
econòmic.
 L’Estat no ha d’intervenir en el funcionament de l’economia.
 El mercat es regula per la llei de l’oferta i la demanda.

35. • Característiques del capitalisme:
1. L’economia funciona gràcies a la lliure iniciativa dels
individus que busquen obtenir el màxim benefici
econòmic.
2. El mercat es regula a través de l’oferta i la demanda.
3. Els mitjans de producció són de propietat privada.
4. La competència entre els empresaris incita a produir
més barat. Lluiten per reduir costos i això estimula la
renovació tecnològica.
5. Crisis de sobreproducció periòdiques.
Capitalisme industrial: sistema econòmic en què la burgesia té la
propietat dels mitjans de producció i en què els obrers treballen a
canvi d’un salari.

36. OFERTA DEMANDA
oferta demanda preus demandaoferta preus
PREUS
Oferta: Quantitat de productes disponibles per vendre en el
mercat.
Demanda: Quantitat de productes que els consumidors estan
disposats a comprar.
•Quan l’oferta augmenta més ràpid que la demanda=sobreproducció=crisis.
MERCAT

38. LA REVOLUCIÓ DE LES FINANCES
• Amb la industrialització hi ha necessitat de capital per a les grans
inversions. Es podia aconseguir de diverses formes:
1. Societat Anònima: Associació d’individus que aporten capital a una
empresa. El capital es divideix en accions i a cada individu li correspon
un nombre d’accions, segons els diners que hagi aportat.
Accions: són títols de propietat que concedeixen el dret de participar
en l’assemblea d’accionistes i a rebre els beneficis de l'empresa
(dividends).
Accionistes
Soci capitalista:
persona que aporta
capital a una
empresa.

40. LA REVOLUCIÓ DE LES FINANCES
2. Borsa de Valors: On es compren i es venen les accions. Quan un
empresari necessita capital, pot emetre accions per vendre-les a la borsa i
així aconseguir els diners que necessita.
3. El banc: Presta diners als empresaris per a les seves fortes inversions de
capital.
• Els bancs són intermediaris entre els estalviadors i els empresaris que
necessiten préstecs.

41. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
• Inici del segle XIX:
França
Bèlgica
• A partir del 1850:
 Rússia
 Alemanya
 Estats Units
 Japó
• Sud d’Europa: zones industrialitzades i zones rurals.

43. LA SOCIETAT INDUSTRIAL
Burgesia
•Gran burgesia
Banquers
Industrials
Rendistes
•Mitjana burgesia
Professions liberals (metges,
advocats…)
Funcionaris
Comerciants
•Petita burgesia
Botiguers
Artesans
Pagesos acomodats
Empleats
Proletariat
• Pagesos (èxode rural)
• Obrers de les fàbriques
•De la societat estamental es va passar a una
societat de classes.
•Diferències per riquesa (no per naixement).
•Diferents condicions de vida entre la burgesia
i el proletariat.
Força de treball
Prole
Salari

44. Burgesia
• Burgesia: la nova classe dominant.
• Propietaris dels mitjans de producció.
• Desig de mostrar socialment el seu
poder: habitatges, manera de vestir,
activitats d’oci.
• Interès en unir-se amb l’aristocràcia per
tal d’unir fortunes.
• Controlaven el poder polític a través del
sufragi censatari.
• Valors: exaltació del triomf individual, la
riquesa i la competitivitat.
• La burgesia tenia accés a l’ensenyament
secundari i a la universitat.

45. Proletariat
• Treballen a canvi d’un salari
insuficient.
• No hi havia legislació sobre les
condicions laborals dels
treballadors.
• Jornades laborals 12-16 hores.
• El proletariat no tenia accés al
poder polític a causa del
sufragi censatari.
• Treballen dones i nens que
reben un sou inferior al dels
homes.
• Els barris i els habitatges
obrers tenien moltes
deficiències i proliferaven les
malalties.
Proletari: Persona que no disposa de
mitjans propis de producció i ven la
seva força de treball a canvi d’un
salari.

46. Les ciutats del segle XIX
Èxode rural. Augmenta la població urbana
Concentració d’indústries a les ciutats
• S’enderroquen les muralles, es fan grans avingudes i zones enjardinades.
• Serveis públics: Hospitals, correus, escoles, etc.
• Es va fer el clavegueram, la pavimentació dels carrers, l’enllumenat públic,
recollida d’escombraries, etc.
• Arriba el ferrocarril i, més tard, el tramvia, el metro i els automòbils.
• Barris residencials per a les classes altes, la burgesia. Hi ha clavegueram,
espais enjardinats i carres amplis. Els habitatges són grans i alts per facilitar la
il·luminació i la ventilació del seu interior. (A Barcelona es va fer l’eixample que
té carrers amb xamfrans per a una millor visibilitat dels vehicles).
• Suburbis. Barris obrers amb habitatges superpoblats. A prop de la zona
industrial. Insalubritat. Els carrers no estaven asfaltats, no hi havia clavegueram
i els habitatges eren petits. Extensió de les epidèmies.
Urbanitzar
S’han d’ampliar les ciutats

47. CONCLUSIONS
• La Revolució Industrial que va començar a la Gran Bretanya, a
mitjan del segle XVIII, va instaurar el sistema fabril que va
provocar la divisió del treball i va aconseguir l’augment de la
productivitat.
• Al mateix temps, es va anar consolidant el capitalisme
industrial, basat en la propietat privada dels mitjans de
producció.
• Es va establir una nova societat: la societat de classes,
estructurada en dos grans grups: la burgesia i el proletariat.
• Durant el segle XIX la industrialització s'estén per Europa, Estats
Units i Japó, i cap al 1870 van sorgir noves energies com ara
l’electricitat i el petroli.
• La industrialització va portar a l’explotació del proletariat i això
va donar pas al moviment obrer.

48. La lluita del proletariat:
vagues, sindicats, partits obrers…

49. Material addicional

57. Text 1
“Dos son los motivos que me han impulsado a ofreceros mi apoyo: mi afecto
hacia Usted y el que tengo hacia un proyecto tan rentable y genial. He pensado que
Vuestra máquina, para producir del modo más ventajoso posible, requiere dinero y
de una amplia publicidad.
Para obtener el máximo beneficio, mi idea es la de instalar una manufactura
cerca de la mía, a orillas de nuestro canal, donde podría poner todo lo necesario para
la realización de las máquinas. Con esta fábrica podremos suministrar a todo el
mundo máquinas de cualquier tamaño. Con estos medios y con Vuestra asistencia
podremos contratar y enseñar a algún buen obrero, y podremos poner a punto
Vuestro invento con un coste inferior en un 20% al de cualquier otro sistema. Y así las
cosas, no tendría sentido producir sólo para tres condados, sino que sería mucho más
conveniente producir para todo el mundo.”
Matthew Boulton 7 de febrero de 1769

58. Text 2
«Lord Townshend, ambaixador anglès a Holanda i Secretari d'Estat, va abandonar la
seva carrera política el 1730 i es va retirar a les seves propietats a Norfolk. Inspirant-se en
els mètodes que havia vist practicar als Països Baixos, va drenar el sòl, el va abonar amb
fems, va iniciar els cultius que es succeïen en rotacions regulars sense esgotar mai la terra
ni deixar-la improductiva i va sembrar farratge per al bestiar.
Alguns van començar a burlar-se del noble convertit en pagès a qui anomenaven
“Lord Nap”, però ell va continuar amb el seu treball i en pocs anys, una regió pobre i
desèrtica, es va convertir en una de las més pròsperes del regne. El seu exemple va ser
seguit pels propietaris veïns i en trenta anys, de 1730 a 1760, el valor del sòl es va
multiplicar per deu en tot el comtat de Norfolk».
Paul Mantoux. (1906) La revolució industrial al segle XVIII.

59. Material
addicional.
Informes