Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.

Document elaborat pel MUCE sobre la LOMCE

471 Aufrufe

Veröffentlicht am

Veröffentlicht in: Bildung
  • Als Erste(r) kommentieren

  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

Document elaborat pel MUCE sobre la LOMCE

  1. 1. EL MUCE DAVANT LA LOMCELesborrany de la LOMCE és una LOE. El seu redactat es composa dunamodificació d’ideologia conservadora en exposició de motius que resumeix lapunts clau de la LOE. També modifica intenció del nou projecte de llei i un articlealgunes articles de la LODE i la LOU. Per únic que modifica de manera parcialtenir una idea clara de com quedarà la molts articles de la LOE.regulació bàsica del sistema educatiuestatal s’ha de llegir en el seu conjunt la És una autèntica contrareforma educativaLOE amb els canvis que introdueix la imposada des duna majoria absolutaLOMCE. I si ja la LOE en si mateixa era cada cop més deslegitimada, tramitadaregressiva amb respecte a lleis anteriors, desquenes a la comunitat educativa i queamb els canvis LOMCE es converteix en atenta contra el model d’escola públicauna llei retrògrada, autoritària, democràtica, laica, integradora i inclusivamemorística, que agreuja el caràcter que hem construït en els últims 35 anys.d’escola-empresa que ja anunciava laRaons per a la retirada de la llei WERT (LOMCE)1.- No és necessària educativa” mentre es planteja com laNo és necessària una reforma educativa continuïtat d’una política educativa qued’aquestes característiques ideològiques metòdicament ve enderrocantque suposa un pas enrere en la l’ensenyament públic amb prop de 100.000convivència social. Des de lany 1990, en docents menys, amb més hores de classe,què es va aprovar la LOGSE, la llei WERT més alumnes per aula, menyssuposa la quarta reforma educativa. Una substitucions, augment de taxes per alsreforma educativa que, en un context de ensenyaments postobligatoris...retallades dels serveis públics, suposaràuna reducció de recursos per a 3.- Atenta contra el model d’escolal’ensenyament públic i agreujarà pública democràticalescanyament econòmic que aquest ve Es redueix el grau de democràcia en elspatint, ja que es planteja sense centres i desapareixen competències delfinançament i acompanyada de les noves consell escolar, entre elles la decisió sobreretallades que es preveuen en els PGE del l’admissió d’alumnes, que passa a ser2013. competència de la direcció. Així mateix, obre una via per restringir la participació de2.- És un autèntic despropòsit pares i mares en la representació delegadaÉs un autèntic despropòsit declarar del consell escolar en la comissió que hacínicament que el primer objectiu daquesta de seleccionar la direcció.reforma és la “mejora de la calidad El MUCE davant la LOMCE 1
  2. 2. Larticle.132, on es modifiquen les Article 122 bis.-competències del director, diu textualment: Para la realización de las acciones deEntre otras, son competencias del director: calidad, el director del centro dispondrá dei) Aprobar los proyectos y las normas en el autonomía para adaptar los recursosámbito de la autonomía de los centros. humanos a las necesidades derivadas den) Decidir sobre la admisión de alumnos. los mismos. A tal efecto, dispondrá de laso) Aprobar la obtención de recursos siguientes facultades, de acuerdo con lascomplementarios. condiciones que el Gobierno determine reglamentariamente:La direcció del centre es converteix en laseva pròpia supervisora, només respon a) Establecer requisitos y méritosdavant lAdministració. Es minven les específicos para los puestoscompetències del consell escolar, que ofertados de personal funcionarioqueda relegat a funcions merament docente, así como para laconsultives, arruïnant així tota democràcia ocupación de puestos enparticipativa. Les funcions decisòries es interinidad.concentren en una direcció unipersonal, on b) Rechazar, mediante decisiónen la seva designació guanya pes la part motivada, la incorporación aadministrativa de la comissió de selecció. A puestos en interinidad de personalmés a més, es suprimeix lapartat de docente procedente de las listaslanterior llei en què es donava preferència centralizadas.als candidats del centre, així com pel quefa als candidats amb més suport a la La direcció del centre pot establir elscomunitat educativa. requisits i mèrits específics per als llocs de personal funcionari. Pot rebutjar interinsArticle 133. procedents de les llistes. Pot contractarLa selección y nombramiento de directores professors "que hagin treballat en projectesde los centros públicos se efectuará de qualitat": no sespecifica que aquestsmediante concurso de méritos entre professors hagin de pertànyer a les llistesprofesores funcionarios de carrera que dinterins.impartan alguna de las enseñanzasencomendadas al centro. En poques paraules, tornem a un sistema autoritari de funcionament dels centres, onSimplanta un model de selecció de lAdministració dicta les normes, el directordireccions en què lAdministració tingui les aplica, els equips docents - encara quelúltima paraula: la comissió que escollirà el tenen marge de proposta- obeeixen a ladirector/a estarà composta per una direcció i la resta de la comunitat educativaquantitat de vocals dentre els quals prop no té res a dir.del 70% podran ser anomenats perlAdministració. Així, la comunitat educativa 4.- Relega el català a matèria residual ipot estar representada per poc més del dinamita el model d’immersió lingüística30% dels vocals. Obliga els territoris amb llengua cooficial aArticle 135. garantir «en totes les etapes educativesLa selección será realizada por una obligatòries que les llengües cooficialsComisión constituida por un lado por siguin ofertes en les diferents assignaturesrepresentantes de las Administraciones en proporcions equilibrades en el nombreeducativas, y por otro, en una proporción d’hores lectives». En cas contrari, elsmayor del treinta y menor del cincuenta por Governs autonòmics hauran d’oferir alsciento, por representantes del centro pares la possibilitat «d’escollir la llenguacorrespondiente. De estos últimos, al vehicular» i, si no hi ha oferta a l’escolamenos el cincuenta por ciento lo serán del pública o en la concertada de la sevaClaustro de profesores de dicho centro. localitat, hauran de «sufragar les despeses d’escolarització» en «centres privats». El MUCE davant la LOMCE 2
  3. 3. “Disposición adicional trigésima novena. beneficiarios, así como el conjunto deLengua castellana y lengua vehicular de la relaciones, estructuras, medidas y accionesenseñanza. que se implementan para prestarlo.c) Las Administraciones educativas podránotorgar, en función del estado de 6.- Es generalitzen les subvencions a lesnormalización lingüística en sus territorios, escoles privadesun trato diferenciado a la lengua cooficialrespecto del castellano en una proporción Es plantegen mesures per afavorir elsrazonable, sin que en ningún caso pueda centres privats concertats, com estendre elsuponer de hecho la exclusión del concert a la nova formació professionalcastellano. bàsica, en quedar inclosa end) Mientras no se realice la determinación a lensenyament obligatori, o donar coberturaque se refiere el párrafo anterior, los legal als centres concertats que discriminenpadres o tutores tendrán derecho a lalumnat per raó del seu sexe, incomplintescoger la lengua vehicular de la la recent sentència del TS.enseñanza que reciban sus hijos. Cuando, Lapartat 3 de lArticle 84 asseguracomo consecuencia de dicha falta de mantenir els concerts amb els col·legis quedeterminación, no exista oferta docente segreguen per sexe. Es fa referència a unpública o concertada en la lengua vehicular article dun document de la UNESCO deelegida en la localidad de residencia de los lany 1960 que al·ludeix a estats quealumnos, los padres o tutores podrán optar accepten diferències entre homes i dones,por escolarizar a sus hijos en centros així que dubtem del seu valor en la nostraprivados. Constitució.Aquest plantejament és contrari a qualsevol Article 84estratègia de foment de les llengües “3. (…) No constituye discriminación lapròpies, diferents del castellà. I, en admisión de alumnos o la organización deespecial, un atac al model d’immersió la enseñanza diferenciada por sexos (…).lingüística del qual ens hem dotat a En ningún caso, la elección de laCatalunya com un dels elements (no l’únic) educación diferenciada por sexos podráde cohesió social, que ratifica la seva implicar para las familias, alumnos ybravata d’espanyolitzar els alumnes centros correspondientes un trato menoscatalans. favorable ni una desventaja a la hora de suscribir conciertos con las5.- Fomenta el negoci educatiu i Administraciones educativas o en cualquieraprofundeix la privatització otro aspecto.”Sinclou com a part del sistema educatiu 7.- Sarracona definitivament la gratuïtatels "agents privats" que desenvolupen de lensenyament públicfuncions de regulació, finançament oprestació del servei educatiu a Espanya. Article 3Article clarament orientat a legalitzar la 3.-La Educación Primaria, la Educaciónprogressiva privatització del sistema Secundaria Obligatoria constituyen laeducatiu espanyol i a substituir el “dret” a educación básica.leducació per la “prestació del servei” de 10.- Los ciclos de Formación Profesionalleducació. Básica tendrán carácter obligatorio y gratuito.Article 2.bisse entiende por Sistema Educativo Español Qualsevol altre procés educatiu pot ser delas Administraciones educativas, los pagament: la Constitució només asseguraprofesionales de la educación, y en general la gratuïtat en lEducació Bàsica.el conjunto de agentes, públicos y privados, Això afecta: Educació Infantil, Batxillerat,que desarrollan funciones de regulación, de CFGM, CFGS, règim especial (EOI,financiación o de prestación del servicio de escoles dArt, Arts escèniques), Universitat.la educación en España y sus El MUCE davant la LOMCE 3
  4. 4. Qualsevol necessitat educativa (art o per afavorits en detriment dels sectors socialsdiscapacitat) queda, com ara, fora de més febles i desafavorits. Agreujarà lalobligació de les administracions. magnetització de centres en entorns socials més desafavorits.8.- És segregadora 10.- És una cursa dobstaclesLa segregació comença ja al definirtrajectòries que porten a titulacions Converteix leducació en una veritablediferents. Separació primerenca. Formació cursa dobstacles marcada per lavaluacióProfessional bàsica dins del sistema final de Primària i dues revàlides que esobligatori com una via alternativa i, faran a finals dESO i Batxillerat. Essobretot, els dos tipus de graduat que publicaran els resultats, fet que provocaràrepresenten un afront per a la dignitat de la una jerarquització dels centres, obrirà laFormació Professional. porta a donar més recursos als qui millorsLa segregació dels alumnes en els àmbits resultats obtenen, i alentarà un retorn a lacurricular, funcional o per la mateixa dictadura del temari.tipologia de l’alumnat en diferents tipus de Aposta per un ensenyament basat en lacentres és una de les claus de la reforma pressió de lexamen, davant dun modellegal. educatiu centrat en les necessitats i motivacions de lalumnat per contribuir aArticle 122 bis. El proyecto educativo de lèxit escolar de tots i totes. Converteixcalidad supondrá la especialización de los leducació, des de Primària, en unacentros docentes, que podrá comprender, constant superació de proves on lesentre otras, actuaciones tendentes a la condicions socioeconòmiques i familiarsespecialización curricular, a la excelencia, seran determinants de lèxit escolar.a la formación docente, a la mejora del Lavaluació final de Primària i les duesrendimiento escolar, a la atención del revàlides previstes només persegueixenalumnado con necesidad específica de seleccionar més aviat lalumnat perapoyo educativo. emmascarar labandonament i el fracàs escolar.En comptes de treballar per la cohesió, Per obtenir un dels dos títols de Graduat ensubratlla les diferències: es podrà segregar Educació Secundària (GESO) lalumne haper llengua, per sexe i per capacitats, ja de superar una avaluació externaque es podrà separar lalumnat en funció "revàlida", que, a diferència de lavaluaciódels seus resultats acadèmics. final de Primària, sí té caràcter excloent. La nota de Secundària tindrà un valor del9.-Promou l’exclusió social 70% i la nota de la "revàlida" un 30% Recordem que un certificat destudis noEs suprimeix lapartat 2 de larticle 140 de equival al Graduat en Educacióla LOE, que impedia que les avaluacions Secundària.externes servissin per fer classificacionsdalumnes i centres en llistats públics per 11- Equipara leducació a la superacióevitar un ús perniciós per al procés de proveseducatiu. A partir de la nova llei, lesclassificacions de resultats en proves Reforça en totes les etapes laprenentatgeexternes es publicaran. Es concep de matèries instrumentals, però augmentenlEducació com un marc de competició la ràtio i treuen desdoblaments en aquestesentre individus. matèries (Llengua, Matemàtiques).A més, es demanarà comptes als centres, Redueixen la presència de les assignaturessent lAdministració qui imposarà els més creatives (Música, Arts plàstiques).indicadors bàsics per a la seva avaluació i Enfoquen lestudi a la superació de provespels continguts curriculars a impartir que externes (PISA). No oblidem que prepararse’n deriven. Servirà per dotar de recursos una prova no és el mateix que aprendre.els centres amb millors resultats ipresumiblement situats en entorns socials El MUCE davant la LOMCE 4
  5. 5. 12.- Supeditada als dogmes religiosos Segons això, els nostres alumnes i fills són, abans que res, mercaderia, i leducació noDesapareix del projecte l’assignatura és altra cosa que linstrument per assolird’Educació Cívica i Constitucional, la nova avantatges materials i simbòlics per alsEducació per a la Ciutadania «sense individus.continguts polèmics» que va prometreWert, però es recupera la proposta de la 15.- Limita la participacióConferència Episcopal: una assignaturaavaluable sobre valors, alternativa a El Consell Escolar deixa de ser un òrganl’ensenyament confessional. Com en de decisió, per ser un òrgan consultiu.l’anterior etapa de governs del PP, els Els òrgans de decisió (Direcció, Claustre depares podran triar. La nova matèria es dirà Professors) no inclouen els pares i mares.Valors Culturals i Socials en Primària, i Aquesta decisió xoca amb el discursValors Ètics en Secundària. reiterat sobre la llibertat delecció delsSignifica un retorn als principis del nacional pares: és només una elecció com a clients,catolicisme amb la reintroducció de les mai per participar de manera activa en elclasses de religió equiparant-les a les de centre.filosofia, psicologia o dibuix tècnic. Entrat elsegle XXI, cap rastre de laïcitat! També perd la capacitat de revisar les decisions adoptades i proposar altres13.- És una llei recentralitzadora mesures. Queda relegat a una funció merament consultiva, ja que la direcció delÉs una llei recentralitzadora: el govern de centre, posada per l’Administració, tindràMadrid decidirà els continguts de les poders absoluts.matèries troncals i les preguntes de lesrevàlides. 16- Equipara la gestió dels centresSaugmenta el percentatge de continguts educatius a la de les empreses privadesestablerts per lEstat central i sincorporenavaluacions externes al final de cada etapa Ja hem vist com larticle 132 modifica lesque determinen els nivells dexigència. Es competències del director, que elcontrolen així els coneixements concrets converteixen en un gestor empresarial,que shan dimpartir, així com la selecció de com si el centre educatiu fos una empresa:lalumnat cap a una o altra via de leducaciópostobligatòria, donat el caràcter de Una de les seves funcions serà “aprobar larevàlida daquestes proves. Tot això obtención de recursos complementarios".evidencia una profunda desconfiança cap a Com que els centres estaran infrafinançats,la professionalitat del professorat. podran utilitzar les seves instal·lacions per obtenir recursos. Seran activitats lucratives14- És mercantilista dins del centre, com extraescolars o cessió despais per a esdeveniments.Es defineix leducació segons paràmetresmercantilistes que la conceben com el Article 122 bis.-“motor que promou la competitivitat de Las acciones de calidad educativa, queleconomia”. El nivell educatiu dun país es deberán ser competitivas, supondrán paradetermina per la seva capacitat de competir los centros educativos la autonomía paraamb èxit en làmbit internacional. Situa les su ejecución, tanto desde el punto de vistanecessitats del mercat per sobre de tot o de la gestión de los recursos humanoscom una aposta per aconseguir avantatges como de los recursos materiales ycompetitius en el mercat global. En lloc financieros.dapostar per una educació integral queformi persones creatives i crítiques per Com es pot buscar finançament ambavançar en la construcció duna societat activitats dins del centre, cessió despais,més sàvia, justa i cohesionada, aposta per etc., sajustaran les assignacions alsun sistema educatiu al servei del interessos centres i a canvi sels ofereixen incentius /econòmics. càstigs, depenent dels resultats obtinguts. El MUCE davant la LOMCE 5
  6. 6. Un altre motiu més de competència entre Amb la nova llei es legalitza el que a lacentres, que eliminarà recursos de les comunitat de Madrid ha estat pràcticazones i els centres més necessitats. habitual en els últims anys: publicació de llistats de centres segons resultats,17- És una reforma reaccionària orientada a fins discriminatoris, i no educatius. Fins ara, en els primers llocs hiEls principals canvis responen a un havia centres públics en la mateixa mesurapensament classista i segregador. Velles que privats. Amb la supressió de llocsreceptes que no han donat els resultats docents dels últims anys i la pujada de la"esperables" en aquells països on shan ràtio, és previsible que els centres públicsaplicat i que la comunitat científica es vegin afectats.internacional ve rebutjant de pla. Noserveixen per construir lescola del futur, 18.- Promou la competència entresinó per restaurar la mala educació del centrespassat. El reforç de lautonomia basat en laEs suprimeixen les avaluacions generals competència entre centres, el foment de lade diagnòstic i són substituïdes per seva especialització i lexigència de laavaluacions individualitzades. La diferència rendició de comptes, promourà la rivalitatestà en què les avaluacions generals de oberta entre centres, entesos com adiagnòstic no es podien publicar i les noves empreses que lluiten per tenir els millorsavaluacions individualitzades sí. alumnes i per no perdre els recursos de lAdministració. Sestabliran classificacionsArticle 147. segons resultats en rànquings i2. Los resultados de las evaluaciones que sincentivarà els centres, no ja en funció derealicen las Administraciones educativas les majors necessitats del seu alumnat,serán puestos en conocimiento de la sinó dacord amb el seu lloc en el rànquing.comunidad educativa mediante indicadores Tot això amb la finalitat que els "clients"comunes para todos los centros docentes puguin comparar i suposadament triar enespañoles, sin identificación de datos de aquest mercat educatiu el centre que méscarácter personal y previa ponderación de els convingui.los factores socioeconómicos ysocioculturales del contexto. Article 122 bis.El Gobierno establecerá las bases para la Se promoverán las acciones destinadas autilización y acceso público de los fomentar la calidad de los centrosresultados de las evaluaciones en el docentes, mediante el refuerzo de sumarco del Sistema de Información autonomía y la potenciación de la funciónEducativa, previa consulta a las directiva (...)Comunidades Autónomas. Los centros deberán presentar una planificación estratégica (marco temporal,La intenció primera de les proves de objetivos, medidas necesarias paradiagnòstic era proveir els centres dels alcanzar los objetivos (…) que estarárecursos necessaris per afrontar les seves sometida a rendición de cuentas.necessitats educatives. La publicació delsresultats és una forma de càstig. Fa que els La "rendició de comptes" assignarà menyspares i les mares (que puguin) triïn els recursos als centres que més dificultatscentres amb millors resultats: aquests tenen. Estadísticament, es troben en elscentres omplen abans les seves quotes barris amb menor renda. És el modeldalumnes i no rebran alumnes dAnglaterra, que no és precisament undescolarització tardana (amb més exemple de resultats acadèmics en eldificultats i problemes relacionats amb sistema educatiu públic, ni de convivèncialentorn social i familiar). pacífica. El MUCE davant la LOMCE 6
  7. 7. 19.- Diversifica els itineraris per 20- Es diversifiquen les titulacions alsegregar els alumnes final de lESOEs crea un nou títol de Formació Larticle 25 estableix que per cursar el 4tProfessional Bàsica. Alumnes de 15 anys curs dESO shaurà descollir entre duesque no continuïn cap al Batxillerat ni cap opcions: l’acadèmica i la densenyamentsels cicles de grau mig. aplicats. Aquest és el camí per accedir alLalumne no obté el Graduat en ESO, una Batxillerat o a la Formació Professional,cosa que sí que era possible legalment depenent de si sha optat per la viaamb els Programes de Qualificació professional o per l’acadèmica. DaquestaProfessional Inicial (PQPI). ¿Solució de manera, al final de lESO es crea una doblelabandonament escolar? titulació per accedir a FP o al Batxillerat.Avançament de ledat delecció entre una El títol dESO obtingut amb lavaluació devia acadèmica i una altra professional: lopció densenyaments acadèmiquesindueix els alumnes dàmbits de renda més permetrà accedir a Batxillerat.baixa a la via professional. El títol professional bàsic o el títol dESOAl mateix centre de lESO: efecte negatiu obtingut amb lopció densenyamentsen els alumnes, que es podrien veure a si aplicats permetrà accedir a Formaciómateixos com menys capacitats. Professional de Grau Mitjà. Els títols dESO obtinguts en ambduesDes dels 13 anys sobren fins a tres vies opcions permetran accedir a la restaselectives que suprimeixen la formació densenyaments postobligatoris.comuna en letapa obligatòria i atemptencontra la igualtat real doportunitats. Les 21.- Supedita la Formació Professionalvies previstes són: als interessos econòmics de les empreses- Programes de millora de laprenentatge iel rendiment, des dels 13/14 anys, per als És en làmbit de la Formació Professionalqui hagin repetit algun curs i tinguin on millor es concreta lofensivadificultats daprenentatge. La seva formació privatitzadora de la LOMCE en generalitzarserà "diferent a lestablerta amb caràcter la Formació Professional Dual, regulada engeneral", és a dir, amb un currículum el Real Decreto 1529/2012, de 8 dedevaluat. noviembre. El nou sistema dFP Dual obre les portes a un model en el qual la formació- Cicles de Formació Professional Bàsica i la selecció de lalumnat queden en mans(FPB) als 15 anys, havent repetit algun de les empreses.curs, que no donen accés directe a l’FP degrau mitjà ni es titula en ESO. Article 42 bis. Formació Professional Dual. El Gobierno regulará las condiciones y- Dos itineraris en 4t dESO, amb titulacions requisitos básicos que permitan eldiferenciades que condueixen a FP o a desarrollo por las AdministracionesBatxillerat. educativas de una modalidad de Formación Profesional dual, que propicie laMúltiples dades i estudis internacionals corresponsabilidad de las empresas y deconstaten que la segregació primerenca, a los centros docentes en los procesosmés dinjusta per classista, és ineficaç formativos del alumnado.”perquè obliga a "triar" fora de temps, quanencara no es coneixen les capacitats que La totalitat dhores de formació podran sercada estudiant pot desenvolupar. impartides per lempresa, deixant en mans dels centres educatius una mínima influència en el procés formatiu de lalumnat. On quedarà la formació integral a què tenen dret els nostres joves? El MUCE davant la LOMCE 7
  8. 8. Conceptes com la modernització de Sobraran molts docents públics queloferta, ladaptació als requeriments dels actualment imparteixen FP, especialmentsectors productius, la imbricació en el professors tècnics. Es perdrà gran part deprocés formatiu de les empreses són la inversió en maquinària i recursosutilitzats per baixar encara més el preu de realitzada al llarg de lúltima dècada que jala mà dobra i aconseguir que els no tindrà un ús necessari ni temps perestudiants d’FP siguin empleats sense utilitzar. Així, cada vegada més, seran elssalari. Així mateix, lassalt del món famosos mercats els que regeixin el nostreempresarial a la Formació Professional destí. Fins i tot decidiran què, com i qui haportarà conseqüències desastroses en destudiar.lestructura de recursos, tant humans commaterials dels nostres centres educatius.CONCLUSIONSLa Comunitat Educativa no podem estar dacord amb aquesta reforma, perquè: • No és una reforma, sinó una contrareforma educativa que ens retorna al passat. • És una llei deducació segregadora i no integradora. • Estableix uns criteris de qualitat basats en la competitivitat i no en la col·laboració i l’aprenentatge cooperatiu. • Elimina la participació de la comunitat educativa, donant-li al Consell Escolar una funció merament consultiva. • Desapareix la gestió democràtica. Només la direcció del centre tindrà àmplies competències per a la gestió econòmica, la gestió de lalumnat i la gestió del professorat. • El procés per a la selecció del director quedarà en mans de lAdministració. • Utilitza criteris economicistes en lassignació de recursos. La rendició de comptes només es farà davant lAdministració. • Les avaluacions que es proposen al final de les diferents etapes educatives són lequivalent a les revàlides anteriors a la Llei General dEducació del 1970. • Vulnera els principis digualtat, mèrit i capacitat en laccés a la funció docent al facultar la direcció dels centres per establir requisits i mèrits específics per als llocs oferts per al personal funcionari i personal interí, podent rebutjar la incorporació de personal procedent de les llistes centralitzades.Considerem que en uns moments en què les retallades a l’ensenyament públic estandificultant enormement la tasca en els centres, afegir-hi noves mesures, totalmentirracionals, que distorsionin encara més la tasca educativa, és d’una greu irresponsabilitat.Per això demanem la retirada daquest esborrany i la dimissió del ministre Wert. El MUCE davant la LOMCE 8

×