SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 25
Narrativa
3r ESO
La narrativa és el gènere que inclou els textos literaris que expliquen una història de ficció, ja sigui
basada en fets reals, ja sigui imaginària o fantàstica. En l’època antiga les narracions
èpiques s’escrivien preferentment en vers (poesia èpica). En són exemples les grans epopeies
gregues i llatines (la Ilíada, l’Odissea i l’Eneida). En l’actualitat les narracions s’escriuen en prosa.
Dins la narrativa cal destacar la narrativa popular, formada per relats anònims antics que s’han
transmès oralment de generació en generació.
1. Definició
2.El tema i l’argument
 El tema és l’assumpte general de què tracta la història. Són temes freqüents de les narracions les
relacions familiars, l’amistat, l’enamorament, els conflictes socials, la injustícia, la guerra, la
delinqüència, la mort, etc.
 L’argument és l’esquelet de la història, és a dir, el conjunt de fets i accions que són essencials en
la narració. Així doncs, si ens encarreguen d’explicar l’argument d’una narració, el que hem de fer
és un bon resum de la història.

3. Estructura de la narració
 Parlem d’estructura narrativa per referir-nos a les parts en què es pot dividir l’argument de la
narració. L’estructura tradicional d’una narració consta de tres parts:
 Plantejament
Part inicial de la narració. La seva funció és presentar el protagonista, situar-lo en
un ambient determinat i plantejar un problema que desperti la curiositat del receptor.
Una zebra de la sabana té molta set i decideix baixar a l’abeurador, però amb molta cautela: sap
perfectament que, en qualsevol moment, li pot aparèixer un lleó d’entre els matolls
Estructura de la narració
 Nus
Part central de la narració en què l’acció es complica i el protagonista s’esforça per aconseguir el
seu objectiu i superar els obstacles que se li presenten.
De cop i volta, apareix una lleona, que persegueix la zebra amb el seu instint assassí. La zebra
intenta despistar-la corrent a dreta i esquerra; després s’enfila per un terreny escabrós
Estructura de la narració
 Desenllaç
Part final de la narració en què es resol el problema central de la història.
Però aleshores apareix una segona zebra vella i coixa que corre menys. La lleona l’atrapa i li
clava les mandíbules al coll. La primera zebra s’ha salvat.
El desenllaç d’una narració pot ser obert o tancat. És obert quan el problema o conflicte plantejat en
la narració no queda del tot resolt i, per tant, la narració acaba amb un cert suspens. És tancat quan
el problema o conflicte plantejat queda totalment resolt, normalment amb un final feliç o tràgic.
4. L’espai i el temps
 L’espai
Lloc on passa l’acció. Serà l’autor qui ens presentarà l’espai, per exemple, ho pot fer mitjançant la
descripció, al·ludint al paisatge o fent-hi referència. Podem trobar dos tipus d’espais narratius:
-L’extern: No s’especifica on transcorre l’acció, no està delimitada. Pot ésser en una poble, país,
paisatge... no ho sabem.
-L’intern:Té limitacions i un lligam estret amb el lloc on succeeix l’acció: un vagó d’un tren, un
vaixell, una habitació, un cotxe...
 El temps
Estem parlant de l’època en què transcorre l’acció, és a dir, si l’acció és present, passada o s’ha
d’esdevenir, en futur. També ve marcada per la seva durada. Per tant, el temps serà extern si amb la
lectura descobrim que els fets transcorren en una determinada època. El temps serà intern quan fa
referència a l’estona concreta en què passen els fets: els segons, les hores, els dies, les setmanes...
5.L’ordre d’aparició dels fets
L’autor d’una narració pot decidir ordenar els fets de diferents maneres:
 Ordre lineal
Una narració presenta un ordre lineal quan els fets que es narren estan ordenats cronològicament. Per
exemple: naixement del protagonista, infantesa, adolescència, maduresa, vellesa i mort.
 Ordre no lineal
Una narració no presenta un ordre lineal quan els fets narrats no estan ordenats cronològicament. Per
exemple: maduresa del protagonista (in media res –’a la meitat de la cosa’–), salt enrere (flashback)
per explicar la infantesa i l’adolescència, retorn a la maduresa, vellesa i mort. O bé: vellesa del
protagonista i salt enrere per explicar tota la seva vida fins a arribar de nou a la vellesa (punt inicial).
6.Els personatges
Els personatges són les persones ideades per l’escriptor que prenen part en l’acció de la història. En
les narracions fantàstiques també poden ser personatges els animals, els elements de la natura, els
robots, les divinitats, els dimonis, etc.
Els personatges es classifiquen en funció dels tres criteris següents:
 Segons la importància que adquireix el seu paper al llarg de la historia
 El personatge principal, que s’anomena protagonista; si hi ha un personatge que s’enfronta al
protagonista, s’anomena antagonista.
 Els personatges secundaris. Si el seu paper és de poca importància, s’anomenen figurants.
 Segons l’evolució que experimenta el seu comportament.
 Els personatges dinàmics, que van canviant a mesura que avança el relat.
 Els personatges estàtics, que sempre es comporten de la mateixa manera.
 Segons la profunditat psicològica amb què els presenta el narrador
 Els personatges rodons, que apareixen descrits de manera detallada, principalment pel que fa al
seu caràcter, els seus pensaments, les seves reaccions.
 Els personatges plans, que apareixen descrits de manera esquemàtica o superficial. Quan
encarnen un model de conducta fixat per la tradició, s’anomenen arquetips (l’heroi, l’antiheroi,
el somiador, el realista…); si encarnen un grup social, s’anomenen tipus (el soldat, el lladregot, el
criat…).
7. El discurs
La veu narradora pot adoptar diferents tipus de discurs per explicar els
esdeveniments i cedir la veu als personatges amb tècniques o estils diferents. Les
intervencions dels personatges aporten molta informació al lector sobre el
desenvolupament dels fets. Alhora, com que mostren la percepció, els pensaments i
l’actitud de cada personatge, en revelen la personalitat i l’evolució.
 Estil narrat. El narrador diu amb les seves pròpies paraules el que passa, sovint
resumint les paraules dels personatges sense que en puguem llegir cap
intervenció literal, és a dir, sense que en puguem sentir la veu.
El discurs
 Estil directe. El narrador transcriu exactament les paraules dels personatges,
indicant-nos quin d’ells parla en cada moment. Fa servir un verb introductori (dir,
exclamar, afirmar...) seguit d’un trencament de l’oració marcat generalment per la
puntuació (dos punts) i per un canvi de paràgraf amb guió inicial. El verb
introductori també pot aparèixer com a incís dins de l’oració o intervenció literal del
personatge.
En Pere li va dir: "Vindré cap a les 8".
―No!... On vas a parar! Ja hauràs fet tard, a aquesta hora! ―va fer ella, alarmada
El discurs
 Estil indirecte. El narrador explica en tercera persona què han dit els
personatges, però no ho reprodueix literalment. Ho fa mitjançant un verb
de paraula o pensament (dir, assegurar, preguntar...), seguit de la
conjunció que i d’una subordinada. Les paraules del personatge es
manifesten en la proposició subordinada que depèn del verb introductori.
Això provoca canvis com el temps verbal, els pronoms personals, els
determinants, etc.
En Pere li va dir que vindria prop de les 8. I ella li va respondre que
aleshores ja seria massa tard.
– Estil indirecte lliure. És una varietat de l’estil indirecte en què s’elimina el
nexe que i s’introdueixen les paraules del personatge directament després
del verb introductori (dir, murmurar, cridar...).
Quan ella va sentir que en Pere arribaria a les 8, es va alarmar. Com
podia dir una cosa així, en Pere? Que s’havia begut l’enteniment?
Però... que no sabia que els estarien esperant des de les 7h? Era
incorregible, aquest noi! Què el podria fer canviar? Ella ja n’havia desistit.
El discurs
El discurs
 El monòleg interior dona pas al corrent de sensacions i pensaments, sense
organització prèvia ni ordenació lògica, tal com flueixen del món interior del
personatge. S’expressen directament, sense mediació del narrador, en frases
d’una sintaxi simple, sovint entretallada, amb les repeticions, omissions i
associacions subjectives pròpies del flux de consciència del personatge.
El pare… no el va ser… No ho sé… qui era… que va entrar… allà dins… No me’n
recordo…Molta gent… molta gent… Tots me guaitaven, amb uns ulls més
badats!… com unes òlibes… (Caterina Albert, La infanticida)
8. Tipus de narrador
La primera cosa que fa l’autor d’una narració és decidir la veu narrativa, és a dir, qui
narrarà la història. Per tant, ha de triar entre les opcions següents:
8.1Narradorextern
Percep l'obra com una realitat que li és aliena, evidentment no coincideix amb cap dels
personatges de la narració. Aquesta mena de narrador es coneix amb el nom
d'heterodiegètic. La característica més destacada que té és l'objectivitat, manté,
doncs, un paper totalment allunyat d'una visió parcial, no pretén influir en els fets i
només es dedica a descriure’ls.
Els diversos tipus de narradors externs a l'obra són:
 El narrador omniscient
Té una visió àmplia i panoràmica del conjunt del que narra. Sap tot el que passa dins
de la narració; té una mena d'ull global, amb una visió de 360 º respecte no solament
del present sinó del futur i del passat; coneix tots els sentiments dels personatges i,
per tant, domina tota l’acció i la informació de la narració.
 Narrador extern o observador.
“Tramita" la informació únicament a partir del que veu o sent. No pot reproduir
informació -per tant pensaments- si els personatges no la diuen directament en
presència seva.
8.2 narrador intern.
El narrador esdevé intern –també conegut amb el nom
d’homodiegètic- quan és un personatge o un protagonista de la
història. La narració es fa, sobretot, en primera persona i els fets
s’interpreten subjectivament. Fixem-nos, doncs, que hem fet un gir en
la manera d'observar els fets.
Entre els diversos tipus de narradors interns hi ha:
 Narrador protagonista o autodiegètic: narrador en primera persona
en què el protagonista apareix com a responsable de la seva pròpia
història. És aquí on pot aparèixer el monòleg interior.
 Narrador testimoni. El narrador queda al marge del relat; és a dir no és el protagonista
d’allò que explica sinó que és un personatge secundari que ens explica les trifulgues
d’aquest protagonista. Podríem trobar un clar exemple d’aquest narrador testimoni en el
cas del noi Meravelles que acompanya en Batman o bé el doctor Watson que acompanya
en Sherlock Holmes. El detectiu no sap més que el lector, i igualment li passa al noi
Meravelles. Tots dos testimonien el que fa el personatge principal.
El narrador testimoni utilitza la primera persona. És una narració objectiva de l’escenari,
tot i que els fets són descrits subjectivament. De vegades aquets narrador testimoni no
participa dels fets sinó que ens els explica o els llegeix mitjançant cartes.
9. Els gèneres narratius
Els textos narratius es poden classificar en diversos gèneres i subgèneres:
9.1 Narrativa curta.
 Contes tradicionals
 Faula: narració breu protagonitzada per animals o éssers inanimats que té com a finalitat
transmetre un ensenyament moral (moralitat).
 Rondalla: narració popular, normalment de caràcter fantàstic, que té com a objectiu entretenir
els infants.
 Llegenda: narració breu, generalment de caràcter popular, d’aparença més o menys
històrica, però amb elements fantàstics.
 El conte literari
Una narració en prosa que explica una història fictícia o inspirada en fets reals.
El terme literari s’usa per indicar que és obra d’un autor (literat) que de manera
intencionada ha construït un relat, a diferència dels contes tradicionals i populars, que són
anònims i de tradició oral. L’autor o l’autora d’una narració és la persona que l’escriu, però
no s’ha de confondre amb la figura del narrador, que és la veu que explica la història.
Sol tenir una successió de fets senzilla o esquemàtica, sense atenció als detalls. Pot anar
directament als fets sense preàmbuls o donar una visió parcial o fragmentària d’una
història, centrant-se en un aspecte, mentre que d’altres queden indefinits, perquè no són
significatius o resulten innecessaris per comprendre’n el sentit.
 Els recursos expressius estan al servei de la concisió i el fil narratiu sovint condueix el lector a una
reflexió. Podem afirmar que una de les característiques del conte o relat literari, la brevetat,
queda equilibrada o compensada per la intensitat de contingut.
 Narrativa llarga (novel·la)
 Novel·la d’aventures: gènere caracteritzat pel viatge i les aventures en terres remotes, amb
episodis inquietants.
 Novel·la de cavalleries: gènere medieval que neix al voltant del món dels cavallers que lluiten per
una dama i pels valors cristians.
 Novel·la de ciència-ficció: gènere que explora indrets possibles des del punt de vista científic,
però encara no imaginables com a reals.
 Novel·la gòtica: gènere que desenvolupa històries de terror en escenaris truculents i carregats de
misteri.
 Novel·la negra: gènere que tracta de la corrupció i de la violència institucional.
 Novel·la realista: gènere que narra una història donant-hi una ambientació que la fa molt pròxima
a la realitat.
 Novel·la psicològica: gènere que aprofundeix en el caràcter, els sentiments i l’evolució psicològica
dels personatges.
 Novel·la rosa: novel·la de caràcter sentimental i que se centra generalment en els problemes
amorosos d’una parella. Acaba sempre amb un final feliç.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróAntonio Núñez
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfJenifer Aceituno
 
El realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalismeEl realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalismebarbaraaaaa77
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióGemma Ajenjo Rodriguez
 
Les oracions subordinades substantives
Les oracions subordinades substantivesLes oracions subordinades substantives
Les oracions subordinades substantivesFàtima
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808Antonio Núñez
 
El Reportatge
El ReportatgeEl Reportatge
El Reportatgeruthmb6
 
fonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. Vocalsfonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. VocalsLluis Rius
 
El sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyolEl sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyolvicentaros
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XXjoanpol
 
Eix cronològic estils artístics
Eix cronològic estils artísticsEix cronològic estils artístics
Eix cronològic estils artísticsnordestinodemais
 
ESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAFerranet74
 
La RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA PowerpointLa RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA Powerpointmontse.ciberta
 

Was ist angesagt? (20)

Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
 
Maria mercè marçal, power
Maria mercè marçal, powerMaria mercè marçal, power
Maria mercè marçal, power
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
El realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalismeEl realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalisme
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
Els gèneres narratius
Els gèneres narratiusEls gèneres narratius
Els gèneres narratius
 
Les oracions subordinades substantives
Les oracions subordinades substantivesLes oracions subordinades substantives
Les oracions subordinades substantives
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
El Reportatge
El ReportatgeEl Reportatge
El Reportatge
 
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de llunaLeandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
 
fonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. Vocalsfonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. Vocals
 
El sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyolEl sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyol
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
Eix cronològic estils artístics
Eix cronològic estils artísticsEix cronològic estils artístics
Eix cronològic estils artístics
 
Bilingüisme i diglòssia
Bilingüisme i diglòssiaBilingüisme i diglòssia
Bilingüisme i diglòssia
 
ESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONA
 
La RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA PowerpointLa RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA Powerpoint
 

Ähnlich wie Narrativa

Text narratiu i text descriptiu
Text narratiu i text descriptiuText narratiu i text descriptiu
Text narratiu i text descriptiuSílvia Montals
 
Gèneres literaris
Gèneres literarisGèneres literaris
Gèneres literarismcasasurgell
 
Resum de teoria literària
Resum de teoria literàriaResum de teoria literària
Resum de teoria literàriaP. J.
 
Elements de la narració 2n d' ESO
Elements de la narració 2n d' ESO Elements de la narració 2n d' ESO
Elements de la narració 2n d' ESO Marina Mallol
 
Elements de la narració 2 eso (15 16)
Elements de la narració 2 eso (15 16)Elements de la narració 2 eso (15 16)
Elements de la narració 2 eso (15 16)MarinaMallol
 
Guio sequencial resum_temes_2_3
Guio sequencial resum_temes_2_3Guio sequencial resum_temes_2_3
Guio sequencial resum_temes_2_3Paquita Ribas
 
La narració fantàstica
La narració fantàsticaLa narració fantàstica
La narració fantàsticamiquel ferrer
 
La narració fantàstica
La narració fantàsticaLa narració fantàstica
La narració fantàsticamiquel ferrer
 
Narrativa 3r eso
Narrativa 3r esoNarrativa 3r eso
Narrativa 3r esogranotes
 
Narrativa3reso
Narrativa3resoNarrativa3reso
Narrativa3resogranotes
 
El relat i la narració
El relat i la narracióEl relat i la narració
El relat i la narracióLaietta M
 
Text descriptiu
Text descriptiuText descriptiu
Text descriptiuartbog07
 
La narració 2 esp_powerpoint
La narració 2 esp_powerpointLa narració 2 esp_powerpoint
La narració 2 esp_powerpointmontse.ciberta
 
El Registre Literari PàG.28
El Registre Literari PàG.28El Registre Literari PàG.28
El Registre Literari PàG.28danipaez
 
El text narratiu
El text narratiuEl text narratiu
El text narratiuToni Gomez
 
Guió per escriure un conte
Guió per escriure un conteGuió per escriure un conte
Guió per escriure un conteRedaccions
 
Guia de Maus. Relat d'un supervivent
Guia de Maus. Relat d'un superviventGuia de Maus. Relat d'un supervivent
Guia de Maus. Relat d'un superviventmasocias
 
La narració
La narracióLa narració
La narracióofontpla
 

Ähnlich wie Narrativa (20)

Text narratiu i text descriptiu
Text narratiu i text descriptiuText narratiu i text descriptiu
Text narratiu i text descriptiu
 
Gèneres literaris
Gèneres literarisGèneres literaris
Gèneres literaris
 
Resum de teoria literària
Resum de teoria literàriaResum de teoria literària
Resum de teoria literària
 
La narrativa.
La narrativa.La narrativa.
La narrativa.
 
Elements de la narració 2n d' ESO
Elements de la narració 2n d' ESO Elements de la narració 2n d' ESO
Elements de la narració 2n d' ESO
 
Elements de la narració 2 eso (15 16)
Elements de la narració 2 eso (15 16)Elements de la narració 2 eso (15 16)
Elements de la narració 2 eso (15 16)
 
Guio sequencial resum_temes_2_3
Guio sequencial resum_temes_2_3Guio sequencial resum_temes_2_3
Guio sequencial resum_temes_2_3
 
La narració fantàstica
La narració fantàsticaLa narració fantàstica
La narració fantàstica
 
La narració fantàstica
La narració fantàsticaLa narració fantàstica
La narració fantàstica
 
Narrativa 3r eso
Narrativa 3r esoNarrativa 3r eso
Narrativa 3r eso
 
Narrativa3reso
Narrativa3resoNarrativa3reso
Narrativa3reso
 
El relat i la narració
El relat i la narracióEl relat i la narració
El relat i la narració
 
Text descriptiu
Text descriptiuText descriptiu
Text descriptiu
 
La narració 2 esp_powerpoint
La narració 2 esp_powerpointLa narració 2 esp_powerpoint
La narració 2 esp_powerpoint
 
El Registre Literari PàG.28
El Registre Literari PàG.28El Registre Literari PàG.28
El Registre Literari PàG.28
 
El text narratiu
El text narratiuEl text narratiu
El text narratiu
 
Guió per escriure un conte
Guió per escriure un conteGuió per escriure un conte
Guió per escriure un conte
 
Guia de Maus. Relat d'un supervivent
Guia de Maus. Relat d'un superviventGuia de Maus. Relat d'un supervivent
Guia de Maus. Relat d'un supervivent
 
La narració
La narracióLa narració
La narració
 
La rondalla
La rondallaLa rondalla
La rondalla
 

Kürzlich hochgeladen

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)nfulgenc
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 

Kürzlich hochgeladen (9)

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 

Narrativa

  • 2. La narrativa és el gènere que inclou els textos literaris que expliquen una història de ficció, ja sigui basada en fets reals, ja sigui imaginària o fantàstica. En l’època antiga les narracions èpiques s’escrivien preferentment en vers (poesia èpica). En són exemples les grans epopeies gregues i llatines (la Ilíada, l’Odissea i l’Eneida). En l’actualitat les narracions s’escriuen en prosa. Dins la narrativa cal destacar la narrativa popular, formada per relats anònims antics que s’han transmès oralment de generació en generació. 1. Definició
  • 3. 2.El tema i l’argument  El tema és l’assumpte general de què tracta la història. Són temes freqüents de les narracions les relacions familiars, l’amistat, l’enamorament, els conflictes socials, la injustícia, la guerra, la delinqüència, la mort, etc.  L’argument és l’esquelet de la història, és a dir, el conjunt de fets i accions que són essencials en la narració. Així doncs, si ens encarreguen d’explicar l’argument d’una narració, el que hem de fer és un bon resum de la història. 
  • 4. 3. Estructura de la narració  Parlem d’estructura narrativa per referir-nos a les parts en què es pot dividir l’argument de la narració. L’estructura tradicional d’una narració consta de tres parts:  Plantejament Part inicial de la narració. La seva funció és presentar el protagonista, situar-lo en un ambient determinat i plantejar un problema que desperti la curiositat del receptor. Una zebra de la sabana té molta set i decideix baixar a l’abeurador, però amb molta cautela: sap perfectament que, en qualsevol moment, li pot aparèixer un lleó d’entre els matolls
  • 5. Estructura de la narració  Nus Part central de la narració en què l’acció es complica i el protagonista s’esforça per aconseguir el seu objectiu i superar els obstacles que se li presenten. De cop i volta, apareix una lleona, que persegueix la zebra amb el seu instint assassí. La zebra intenta despistar-la corrent a dreta i esquerra; després s’enfila per un terreny escabrós
  • 6. Estructura de la narració  Desenllaç Part final de la narració en què es resol el problema central de la història. Però aleshores apareix una segona zebra vella i coixa que corre menys. La lleona l’atrapa i li clava les mandíbules al coll. La primera zebra s’ha salvat. El desenllaç d’una narració pot ser obert o tancat. És obert quan el problema o conflicte plantejat en la narració no queda del tot resolt i, per tant, la narració acaba amb un cert suspens. És tancat quan el problema o conflicte plantejat queda totalment resolt, normalment amb un final feliç o tràgic.
  • 7. 4. L’espai i el temps  L’espai Lloc on passa l’acció. Serà l’autor qui ens presentarà l’espai, per exemple, ho pot fer mitjançant la descripció, al·ludint al paisatge o fent-hi referència. Podem trobar dos tipus d’espais narratius: -L’extern: No s’especifica on transcorre l’acció, no està delimitada. Pot ésser en una poble, país, paisatge... no ho sabem. -L’intern:Té limitacions i un lligam estret amb el lloc on succeeix l’acció: un vagó d’un tren, un vaixell, una habitació, un cotxe...
  • 8.  El temps Estem parlant de l’època en què transcorre l’acció, és a dir, si l’acció és present, passada o s’ha d’esdevenir, en futur. També ve marcada per la seva durada. Per tant, el temps serà extern si amb la lectura descobrim que els fets transcorren en una determinada època. El temps serà intern quan fa referència a l’estona concreta en què passen els fets: els segons, les hores, els dies, les setmanes...
  • 9. 5.L’ordre d’aparició dels fets L’autor d’una narració pot decidir ordenar els fets de diferents maneres:  Ordre lineal Una narració presenta un ordre lineal quan els fets que es narren estan ordenats cronològicament. Per exemple: naixement del protagonista, infantesa, adolescència, maduresa, vellesa i mort.  Ordre no lineal Una narració no presenta un ordre lineal quan els fets narrats no estan ordenats cronològicament. Per exemple: maduresa del protagonista (in media res –’a la meitat de la cosa’–), salt enrere (flashback) per explicar la infantesa i l’adolescència, retorn a la maduresa, vellesa i mort. O bé: vellesa del protagonista i salt enrere per explicar tota la seva vida fins a arribar de nou a la vellesa (punt inicial).
  • 10. 6.Els personatges Els personatges són les persones ideades per l’escriptor que prenen part en l’acció de la història. En les narracions fantàstiques també poden ser personatges els animals, els elements de la natura, els robots, les divinitats, els dimonis, etc. Els personatges es classifiquen en funció dels tres criteris següents:  Segons la importància que adquireix el seu paper al llarg de la historia  El personatge principal, que s’anomena protagonista; si hi ha un personatge que s’enfronta al protagonista, s’anomena antagonista.  Els personatges secundaris. Si el seu paper és de poca importància, s’anomenen figurants.
  • 11.  Segons l’evolució que experimenta el seu comportament.  Els personatges dinàmics, que van canviant a mesura que avança el relat.  Els personatges estàtics, que sempre es comporten de la mateixa manera.  Segons la profunditat psicològica amb què els presenta el narrador  Els personatges rodons, que apareixen descrits de manera detallada, principalment pel que fa al seu caràcter, els seus pensaments, les seves reaccions.  Els personatges plans, que apareixen descrits de manera esquemàtica o superficial. Quan encarnen un model de conducta fixat per la tradició, s’anomenen arquetips (l’heroi, l’antiheroi, el somiador, el realista…); si encarnen un grup social, s’anomenen tipus (el soldat, el lladregot, el criat…).
  • 12. 7. El discurs La veu narradora pot adoptar diferents tipus de discurs per explicar els esdeveniments i cedir la veu als personatges amb tècniques o estils diferents. Les intervencions dels personatges aporten molta informació al lector sobre el desenvolupament dels fets. Alhora, com que mostren la percepció, els pensaments i l’actitud de cada personatge, en revelen la personalitat i l’evolució.  Estil narrat. El narrador diu amb les seves pròpies paraules el que passa, sovint resumint les paraules dels personatges sense que en puguem llegir cap intervenció literal, és a dir, sense que en puguem sentir la veu.
  • 13. El discurs  Estil directe. El narrador transcriu exactament les paraules dels personatges, indicant-nos quin d’ells parla en cada moment. Fa servir un verb introductori (dir, exclamar, afirmar...) seguit d’un trencament de l’oració marcat generalment per la puntuació (dos punts) i per un canvi de paràgraf amb guió inicial. El verb introductori també pot aparèixer com a incís dins de l’oració o intervenció literal del personatge. En Pere li va dir: "Vindré cap a les 8". ―No!... On vas a parar! Ja hauràs fet tard, a aquesta hora! ―va fer ella, alarmada
  • 14. El discurs  Estil indirecte. El narrador explica en tercera persona què han dit els personatges, però no ho reprodueix literalment. Ho fa mitjançant un verb de paraula o pensament (dir, assegurar, preguntar...), seguit de la conjunció que i d’una subordinada. Les paraules del personatge es manifesten en la proposició subordinada que depèn del verb introductori. Això provoca canvis com el temps verbal, els pronoms personals, els determinants, etc. En Pere li va dir que vindria prop de les 8. I ella li va respondre que aleshores ja seria massa tard.
  • 15. – Estil indirecte lliure. És una varietat de l’estil indirecte en què s’elimina el nexe que i s’introdueixen les paraules del personatge directament després del verb introductori (dir, murmurar, cridar...). Quan ella va sentir que en Pere arribaria a les 8, es va alarmar. Com podia dir una cosa així, en Pere? Que s’havia begut l’enteniment? Però... que no sabia que els estarien esperant des de les 7h? Era incorregible, aquest noi! Què el podria fer canviar? Ella ja n’havia desistit. El discurs
  • 16. El discurs  El monòleg interior dona pas al corrent de sensacions i pensaments, sense organització prèvia ni ordenació lògica, tal com flueixen del món interior del personatge. S’expressen directament, sense mediació del narrador, en frases d’una sintaxi simple, sovint entretallada, amb les repeticions, omissions i associacions subjectives pròpies del flux de consciència del personatge. El pare… no el va ser… No ho sé… qui era… que va entrar… allà dins… No me’n recordo…Molta gent… molta gent… Tots me guaitaven, amb uns ulls més badats!… com unes òlibes… (Caterina Albert, La infanticida)
  • 17. 8. Tipus de narrador La primera cosa que fa l’autor d’una narració és decidir la veu narrativa, és a dir, qui narrarà la història. Per tant, ha de triar entre les opcions següents: 8.1Narradorextern Percep l'obra com una realitat que li és aliena, evidentment no coincideix amb cap dels personatges de la narració. Aquesta mena de narrador es coneix amb el nom d'heterodiegètic. La característica més destacada que té és l'objectivitat, manté, doncs, un paper totalment allunyat d'una visió parcial, no pretén influir en els fets i només es dedica a descriure’ls.
  • 18. Els diversos tipus de narradors externs a l'obra són:  El narrador omniscient Té una visió àmplia i panoràmica del conjunt del que narra. Sap tot el que passa dins de la narració; té una mena d'ull global, amb una visió de 360 º respecte no solament del present sinó del futur i del passat; coneix tots els sentiments dels personatges i, per tant, domina tota l’acció i la informació de la narració.  Narrador extern o observador. “Tramita" la informació únicament a partir del que veu o sent. No pot reproduir informació -per tant pensaments- si els personatges no la diuen directament en presència seva.
  • 19. 8.2 narrador intern. El narrador esdevé intern –també conegut amb el nom d’homodiegètic- quan és un personatge o un protagonista de la història. La narració es fa, sobretot, en primera persona i els fets s’interpreten subjectivament. Fixem-nos, doncs, que hem fet un gir en la manera d'observar els fets. Entre els diversos tipus de narradors interns hi ha:  Narrador protagonista o autodiegètic: narrador en primera persona en què el protagonista apareix com a responsable de la seva pròpia història. És aquí on pot aparèixer el monòleg interior.
  • 20.  Narrador testimoni. El narrador queda al marge del relat; és a dir no és el protagonista d’allò que explica sinó que és un personatge secundari que ens explica les trifulgues d’aquest protagonista. Podríem trobar un clar exemple d’aquest narrador testimoni en el cas del noi Meravelles que acompanya en Batman o bé el doctor Watson que acompanya en Sherlock Holmes. El detectiu no sap més que el lector, i igualment li passa al noi Meravelles. Tots dos testimonien el que fa el personatge principal. El narrador testimoni utilitza la primera persona. És una narració objectiva de l’escenari, tot i que els fets són descrits subjectivament. De vegades aquets narrador testimoni no participa dels fets sinó que ens els explica o els llegeix mitjançant cartes.
  • 21. 9. Els gèneres narratius Els textos narratius es poden classificar en diversos gèneres i subgèneres: 9.1 Narrativa curta.  Contes tradicionals  Faula: narració breu protagonitzada per animals o éssers inanimats que té com a finalitat transmetre un ensenyament moral (moralitat).  Rondalla: narració popular, normalment de caràcter fantàstic, que té com a objectiu entretenir els infants.
  • 22.  Llegenda: narració breu, generalment de caràcter popular, d’aparença més o menys històrica, però amb elements fantàstics.  El conte literari Una narració en prosa que explica una història fictícia o inspirada en fets reals. El terme literari s’usa per indicar que és obra d’un autor (literat) que de manera intencionada ha construït un relat, a diferència dels contes tradicionals i populars, que són anònims i de tradició oral. L’autor o l’autora d’una narració és la persona que l’escriu, però no s’ha de confondre amb la figura del narrador, que és la veu que explica la història. Sol tenir una successió de fets senzilla o esquemàtica, sense atenció als detalls. Pot anar directament als fets sense preàmbuls o donar una visió parcial o fragmentària d’una història, centrant-se en un aspecte, mentre que d’altres queden indefinits, perquè no són significatius o resulten innecessaris per comprendre’n el sentit.
  • 23.  Els recursos expressius estan al servei de la concisió i el fil narratiu sovint condueix el lector a una reflexió. Podem afirmar que una de les característiques del conte o relat literari, la brevetat, queda equilibrada o compensada per la intensitat de contingut.
  • 24.  Narrativa llarga (novel·la)  Novel·la d’aventures: gènere caracteritzat pel viatge i les aventures en terres remotes, amb episodis inquietants.  Novel·la de cavalleries: gènere medieval que neix al voltant del món dels cavallers que lluiten per una dama i pels valors cristians.  Novel·la de ciència-ficció: gènere que explora indrets possibles des del punt de vista científic, però encara no imaginables com a reals.  Novel·la gòtica: gènere que desenvolupa històries de terror en escenaris truculents i carregats de misteri.
  • 25.  Novel·la negra: gènere que tracta de la corrupció i de la violència institucional.  Novel·la realista: gènere que narra una història donant-hi una ambientació que la fa molt pròxima a la realitat.  Novel·la psicològica: gènere que aprofundeix en el caràcter, els sentiments i l’evolució psicològica dels personatges.  Novel·la rosa: novel·la de caràcter sentimental i que se centra generalment en els problemes amorosos d’una parella. Acaba sempre amb un final feliç.