Sessió de formació a Secundària (1/3). Característiques de les activitats, recursos per trobar-ne, documents de suport, disseny i millora i i la seva avaluació

1. Treballar per desenvolupar
capacitats i
assolir competències
16 de febrer de 2017

2. 1.- Què fem al CESIRE?
2.- Què volem fer? Calendari i objectius
3.- Punt de partida
4.- Quina documentació tenim?
5.- Treballem les competències de cada àmbit
6.- Anàlisi d’activitats: PISA, ARC, Altres

3. Suport a la formació de
ciutadans responsables,
implicats i crítics
Comunicació eficaç i eficient
Converses i debats per participar i
transformar
Argumentacions basades en evidències
Què promovem amb la nostra manera de treballar?
Què fem al CESIRE?

4. Preguntes indagadores i
metodologia científica
Investigacions
Resolució de problemes
Projectes
Què fem al CESIRE?
Què promovem amb la nostra manera de treballar?

5. Metodologies
competencials actives i
creatives
Construcció social del
coneixement
Treball cooperatiu i en col·laboració
Diversitat de recursos didàctics
Activitats contextualitzades
Què promovem amb la nostra manera de treballar?
Què fem al CESIRE?

6. Integració de
coneixements i
transversalitat
Visió horitzontal i vertical de la
programació dels aprenentatges
Creació d’activitats adaptables aplicant
coneixements contrastats i obtenint-ne
de nous
Què promovem amb la nostra manera de treballar?
Què fem al CESIRE?

7. Metodologies
competencials actives i
creatives
Integració de
coneixements i
transversalitat
Preguntes indagadores i
metodologia científica
Suport a la formació de
ciutadans responsables,
implicats i crítics
Què promovem amb la nostra manera de treballar?
Què fem al CESIRE?

8. Compartim idees!
Què fem al CESIRE?

9. Avinguda de les Drassanes, 10 (08001) Barcelona.
Telèfon 938821000 cesire@xtec.cat @cesirecat
Suport a Innovació i recerca educativa
Què fem al CESIRE?

10. Què fem al CESIRE?
cesire@xtec.cat
twitter.com/cesirecat
agora.xtec.cat/cesire
https://www.slideshare.net/cesirecat
https://es.pinterest.com/cesirecat/

11. Què volem fer?
Objectius de les sessions
1.- Identificar les característiques d’una activitat d’aula competencial.
2.- Conèixer i utilitzar recursos on poder trobar bones activitats d’aula.
3.- Analitzar activitats per millorar les seves característiques
4.- Conèixer i utilitzar documents de suport
5.- Dissenyar activitats d’aula competencials
6.- Establir metodologies de treball comunes
7.- Establir mecanismes de recollida de dades per avaluar

12. Què volem fer?
Analitzarem i treballarem
els documents oficials
d’àmbit
Analitzarem activitats PISA,
ARC o competencials a
partir de documentació
existent o que haurem
dissenyat
Tasca: Portar activitats que
farem a l’aula i de 3h de
durada
1a Sessió: 16 de febrer
Compartirem activitats
d’aula
Analitzarem aquestes
activitats i les enriquirem i/o
millorarem
Tasca: Portar aquestes
activitats a l’aula i recollir
dades de la seva aplicació
2a Sessió: 2 de març
Compartirem els resultats
de les activitats d’aula
Elements d’avaluació i de
programació
Tasca: Avaluació de la
formació.
3a Sessió: 18 de
maig

13. Punt de partida
ACTIVITATS
d’aula
Què i per a què fem les coses
Avaluació
Programació
Gestió de l’aula
Com fem les coses?
Enriquiment/millora de
les activitats
Currículum
Continguts i criteris d’avaluació.
Continguts clau
Competències. Gradació del nivell
Orientacions metodològiques
Orientacions per a l’avaluació

14. Educació física Cultura i valors
Digital
Competència digital de l’alumnat
Personal i social
Competència d’aprendre a aprendre
Competència social i ciutadana
Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria
Àmbits curriculars associats a les matèries
Social Artístic
Àmbits i competències transversals a tot l’aprenentatge
Llengua catalana i
literatura
Llengua castellana
i literatura
Aranès
Llengües
estrangeres
Llatí
Matemàtiques
CN: Física i
química
CN: Biologia i
geologia
Ciències aplicades
Tecnologia
TIC (informàtica)
Cultura científica
CS: Geografia i
història
Cultura clàssica
Economia
Emprenedoria
Música
Educació visual i
plàstica
Arts escèniques i
dansa
Cultura i valors
ètics
Filosofia
Religió
Educació física
Lingüístic Matemàtic
Cientifico-
tecnològic
Treball de síntesi / Projecte de recerca Servei
comunitari
Quina documentació tenim?
Àmbits curriculars i matèries

15. Àmbit
Dimensió 1 x competències
Dimensió 2 y competències
Dimensió ... z competències
Dimensió ... w competències
Estructura de les competències
bàsiques d’àmbit

16. Dimensions
Agrupació de les competències pròpies de cada àmbit segons
la seva afinitat i el seu caràcter complementari
Es concreten en:
Competències
Gradació del nivell de
l’assoliment de la
competència
Continguts clau
associats a la
competència
Orientacions per
a l’avaluació
Per cursos, s’associen a:
Continguts
Criteris
d’avaluació
i
Estructura del curriculum

17. Treballem les competències de cada àmbit

18. Treballem les competències de cada àmbit
C2
Sistemes i
models BG
Identificar
Caracteritzar Predir
Comunicar
C1
Sistemes i
models FQ
Identificar
Caracteritzar
Predir
Comunicar
C3
Univers i
Terra
Interpretar a partir d’evidències
C4
Problemes
investigables
Identificar Resoldre problemes
Comunicar
Dissenyar i
experimentar
C5
Vida
quotidiana
Raonament
científic
Resoldre problemes
C6
Coneixemen
t científic
Reconèixer
Validar
Dimensió: Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

19. Treballem les competències de cada àmbit
C7
Objectes
tecnològics
quotidians
Utilitzar
C8
Sistemes
tecnològics
industrials
C9
Objectes
tecnològics
senzills
Prevenir riscos
Analitzar
Avaluar
Construir
Dissenyar
Avaluar
C11
Impactes
intervenció
humana
Prendre mesures
C10
Riscos naturals
Decidir
Actuar (evitar, minimitzar)
C12
Hàbits
saludables
Prevenir
C13
Conductes
risc i malalties
C14
Alimentació
C15
Sexualitat,
conductes risc
Valorar mesures
Prendre decisions
Aplicar
Dimensió: Objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana
Dimensió: Medi ambient
Dimensió: Salut

20. PROCÉS D’APRENENTATGE- Taxonomies de Bloom
Tot procés d’aprenentatge parteix de les habilitats de pensament bàsiques (recordar i comprendre) però cal assegurar que l’alumne assoleix
les habilitats intermèdies (aplicar i analitzar) i arriba a les habilitats de pensament complexes (avaluar i crear).
Reconèixer
Llistar
Descriure
Recuperar
Anomenar
Localitzar
Interpretar
Exemplificar
Classificar
Resumir
Inferir
Comparar
Explicar
Executar
Implementar
Desenvolupar
Utilitzar
Diferenciar
Organitzar
Atribuir
Comparar
Desconstruir
Destacar
Estructurar
Integrar
Comprovar
Criticar
Revisar
Formular
Fer hipòtesis
Experimentar
Jutjar
Provar
Detectar
Generar
Planificar
Produir
Dissenyar
Construir
Idear
Traçar
Elaborar
Adaptació de les habilitats de pensament.de la taxonomia de Bloom
(revisió d’Anderson i Krathwohl, 2001)

21. Activitats per analitzar
Anàlisi d’activitats: PISA, ARC, Altres

22. Anàlisi d’activitats: PISA, ARC, Altres
Eines per analitzar
activitats

23. Activitat competencial en llengua catalana :
Contes per a un planeta millor
Activitat basada en ARC
□Lectura d’un conte, anàlisi de la seva estructura i
interpretació dels trets lèxics i morfosintàctics a partir d’una
pauta.
□Producció d’un conte propi. Generació d’idees i planificació
del text –amb cerca d’informació–, textualització i correcció,
mitjançant rúbriques, bastides lingüístiques (organitzadors del
text, connectors...). La correcció es fa en petit grup a partir
d’una pauta.
□Lectura expressiva dels textos i enregistrament per tal de
crear un llibre sonor de classe amb el títol Contes per a un
planeta millor.

24. Activitat competencial en llengua estrangera :
Eco-Teams
□Auditoria energètica a l’institut. Els alumnes, en grups de 2
o 3, van per l’institut, tot parant atenció als llocs i les
situacions en què es malbarata energia durant la jornada
escolar. Aporten possibles solucions. Escriuen un petit article
sobre les seves conclusions.
□Disseny de pòsters. Creació d’eslògans per conscienciar la
comunitat educativa de les possibles accions per a un
consum energètic raonable. S’assigna a cada alumne un
eslògan. Dissenyen un pòster amb l’eslògan i un dibuix
il·lustratiu.
□Creació d’uns Eco-teams, que reparteixen els pòsters en
llocs representatius segons el missatge (aules, passadissos,
lavabos, papereres...). Es fan fotografies. Publicació al web
del centre.
Activitat extreta d’ARC

25. Et demanen un article sobre els banys
àrabs de Girona per a la revista de l’institut.
Un company et comenta que ha sentit a dir
que aquests banys, malgrat que
tradicionalment s’han anomenat així, no
són àrabs, però no sap si són cristians o
jueus.
Encuriosit per resoldre el dubte, inicies la
teva recerca prèvia a la redacció de
l’article, tot plantejant-te les següents
preguntes:
De quina època són els banys? Quins tipus
d’establiments de l’època actual tenen a
veure amb la cultura balneària? Tenen la
mateixa funció?
[...]
* Activitat resumida del document
Competències bàsiques de l'àmbit social
Activitat competencial en ciències socials :
La cultura dels banys*

26. Uns zoòlegs, viatjant per
diferents parts del món,
van observar la relació
entre la mida de les
orelles de diferents
animals i la temperatura.
Proposeu una hipòtesi per explicar aquesta situació.
Més càlid (desert) Més fred (tundra)
* Resum activitat de S. Lope, grup C3, Cesire
Activitat competencial en biologia i geologia :
Com és que tens aquestes orelles?*

27. Activitat competencial en matemàtiques :
Què podrà menjar la cabra?
En el bell mig d’un gran prat hi ha una cabana rectangular que fa
12 metres de llarg per 6 metres d’ample. En una de les
cantonades de la cabana hi ha una cabra lligada amb una corda
de 8 metres de longitud.
a) Si cada metre quadrat del prat té 600 grams d’herba, quants
quilograms d’herba podrà menjar la cabra?
b) Donaria el mateix resultat si la cabana fes 15 metres de
llargada?
c) Creus que són importants les dimensions de la cabana per
respondre a la pregunta que planteja el problema? Per què?
Activitat extreta del document
Competències bàsiques de l'àmbit
matemàtic (actualitzat 2015).

28. Més activitats

29. Molt
agraïts!